Quin serà l’impacte de la pandèmia del coronavirus en les nostres societats? El Centre d’Estudis de Temes Contemporanis (CETC), conjuntament amb el Departament de Vicepresidència, Economia i Hisenda i el Consell Assessor pel Desenvolupament Sostenible (CADS), organitza un cicle de debats online amb sis sessions per analitzar l’impacte de la crisi de la COVID-19 des de diferents perspectives:

• Sessió 1: L’impacte social i econòmic de la COVID-19 – 14 de maig
• Sessió 2: Escenaris de futur i respostes econòmiques i socials a la crisi de la COVID-19 – 20 de maig
• Sessió 3: COVID-19: un repte de salut planetària – 21 de maig
• Sessió 4: Canvi climàtic i crisi de la COVID-19 – Data per confirmar
• Sessió 5: Confinament, democràcia i ciutadania – Data per confirmar
• Sessió 6: L’impacte de la COVID-19 en la geopolítica – Data per confirmar

SESSIÓ 1: L’impacte social i econòmic de la COVID-19 – 14 de maig a les 12h

Participants:

• Oriol Aspachs, director d’Estudis, CaixaBank
• Albert Carreras, catedràtic d’Història Econòmica, Universitat Pompeu Fabra
• Sara de la Rica, directora, Fundación ISEAK
• Judit Vall, professora d’Economia, Universitat de Barcelona
  

Moderadora:

• Marta Curto, directora general d’Anàlisi Econòmica, Generalitat de Catalunya

Benvinguda:

• Bernat Solé, conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència

Presentació del cicle:

• Pere Almeda, director del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis i de la revista IDEES

Sumari de la sessió:

La primera sessió del dijous 14 de maig anirà dirigida a analitzar com la crisi de la COVID-19 està provocant un enorme impacte social i econòmic amb efectes globals. En aquest sentit, la tensió entre la política sanitària, que té com a objectiu reduir el pic de la pandèmia i evitar el col·lapse del sistema sanitari, i la política econòmica, que vol minimitzar el temps de paràlisi del sistema productiu i reduir les seves conseqüències econòmiques i socials, ha centrat fins ara bona part del debat sobre com trobar el punt d’equilibri. És evident que el confinament i la paralització de societats senceres arreu suposa un daltabaix econòmic encara per mesurar, però les decisions o polítiques que es prenguin a partir d’ara sobre com fer-hi front seran clau per reduir-ne l’impacte o bé poden agreujar encara més les desigualtats existents.

A curt termini, sembla que encara haurem de conviure amb els riscos associats a aquesta pandèmia. A mig termini, ens cal afinar i analitzar els possibles escenaris i projeccions sobre l’impacte en el conjunt del sistema econòmic, el mercat de treball i sobre la ciutadania, així com definir i acordar les mesures a endegar.

En aquest context, són diverses les propostes que s’estan posant sobre la taula per part d’institucions, governs, agents socials o persones expertes per revertir les conseqüències d’aquesta crisis. Es parla de la necessitat d’un nou contracte social, que englobi el conjunt dels actors i permeti encarar la recuperació de manera concertada. El President del Govern espanyol parla d’uns nous “Pactes de la Moncloa”; a nivell de la Unió Europea alguns països propugnen la necessitat d’acordar l’emissió de deute o “Eurobons”; són també diverses les veus que es refereixen a un nou “Pla Marshall” internacional que compti amb el suport de les institucions financeres globals per aturar la caiguda del PIB global.

Tanmateix, aquesta crisi econòmica i social provocada per la COVID-19 no es troba aïllada, sinó que es presenta a la vegada en una multitud de crisis sectorials que se sincronitzen: les crisis del neoliberalisme en procés de fusió-totalització; la crisis climàtica i energètica o els canvis geopolítics que vivim, etc. La pandèmia és el catalitzador que sacseja a unes societats molt afeblides i la tensió addicional ens podria abocar a un deteriorament molt ràpid que acceleri les fractures existents, sinó ho evitem abans.

En aquesta primera sessió de debat online, els ponents analitzaran totes aquestes qüestions i reflexionaran sobre possibles escenaris de futur.