Debt Monetization and EU Recovery Bonds
Alberto Botta, Eugenio Caverzasi i Alberto Russo
2020
Abstract
Aquest policy briefing repassa les característiques econòmiques peculiars de la situació actual, fixant-se en la seva naturalesa exògena respecte als països de l’Eurozona i en la barreja complexa de xocs de demanda i d’oferta que implica. En base a aquestes característiques, els autors proposen dues polítiques públiques relacionades per tal d’abordar la fase d’emergència de la crisi i la fase de recuperació. En primer lloc, proposen una intervenció activa dels governs de l’Eurozona per donar suport als negocis i les famílies i la monetització del deute per part del BCE i, en segon lloc, els autors proposen la implementació d’un pla massiu de recuperació a escala Europea finançat amb l’emissió dels European Pandemic Recovery Bonds centrat en la inversió pública i que permeti abordar els reptes relacionats amb la tecnologia i el canvi climàtic.
Idees principals
L’informe fa, en primer lloc, un diagnòstic de la situació actual i del xoc econòmic que ha produït la COVID-19:
- El xoc econòmic de la Covid-19 és exogen, no depèn de la voluntat o del comportament de cap govern ni del sector privat, cosa que el diferencia fonamentalment del xoc econòmic del 2008.
- El xoc econòmic és comú i afecta de manera similar tots els països de l’Eurozona
- La crisi econòmica a què s’enfronta Europa és una barreja complexa de xocs d’oferta i de demanda.
En base a aquest diagnòstic, passa a fer dues propostes de polítiques publiques que s’haurien d’adoptar per mitigar els efectes de la crisi. La primera està enfocada a alleujar la situació en el moment actual d’emergència i la segona està pensada pel moment de recuperació de la crisi.
- Una acció d’emergència contundent per part dels governs de l’Eurozona que cobreixi els costs operatius de les empreses, sobretot de les PIMEs, i que garanteixi la renda a les llars en el context d’una economia “suspesa”.
- La implementació d’un pla europeu de recuperació basat en la inversió pública i que abordi els problemes de la crisi climàtica i dels sistemes sanitaris.
El finançament per aquests dos tipus de mesures provindria de dos tipus de bons:
- Els emesos pels governs nacionals per cobrir els costos d’emergència, que hauràn de ser monetitzats plenament pel BCE per tal de crear una mena de “diner d’helicòpter” mediat que previngui qualsevol increment del deute públic relacionat amb l’emergència.
- Els European Pandemic Recovery Bonds (EPRB) emesos per les institucions Europees per revifar l’economia europea just després de la crisi sanitària.
Conclusions
- No és moment de restriccions auto-imposades a la capacitat de despesa del sector públic. Cal abandonar els dogmes sobre els sistemes monetaris i adoptar una política monetària activa com la que proposa l’informe en la que el BCE creï diner que es faci servir en sectors reals de l’economia. Aquest tipus d’expansió monetària no tindrà un impacte en la inflació.
- Cal evitar un escenari a llarg termini on, un cop hagi passat l’epidèmia, els països pro-austeritat imposin aquest tipus de polítiques i es torni a caure en l’error en què es va caure el 2008.
- Hi haurà canvis estructurals inevitables a llarg termini que sacsejaran les normes fiscals i els tractats actuals i els faran inaplicables. Caldrà, doncs, una actuació coordinada i sòlida per part de tots els països de l’Eurozona. De moment, assenyala l’informe, sembla que els països no estan seguint aquest camí òptim que s’indica al document.