Europe’s path to strategic recovery: brace, empower and engage
Giovanni Grevi
2020
Abstract
Aquest informe, elaborat per l’European Policy Centre, analitza el present i el futur de la Unió Europea, destaca quatre lliçons que la situació actual ens ensenya i proposa tres maneres sobre com la UE hauria de construir-se com una unió més autònoma i estratègica. Encara hi ha alternatives a la fragmentació i a la desintegració política, assenyala l’autor, però seran imprescindibles la determinació i la presa de decisions clares.
Idees principals
- La pròpia naturalesa de la construcció de la UE fa que sigui especialment vulnerable i dèbil davant d’un repte com la crisi de la Covid-19. Però, alhora, només la UE pot oferir la coordinació necessària per abordar els efectes de xocs transnacionals.
- Els líders europeus s’han dedicat més aviat a impulsar mesures reactives per millorar la seva resiliència en comptes de mesures preventives.
- La situació actual ens dona quatre lliçons:
- Europa no estarà segura en un món on guanyen terreny la política del poder, el nacionalisme i l’autoritarisme i es deixa enrere la cooperació i s’instrumentalitza la interdependència.
- Aquestes condicions prevaldran si no s’actua de manera ferma per establir un ordre internacional estable i basat en normes.
- L’UE i els seus estats membres no poden definir aquest tipus d’ordre de manera aïllada, però sí que poden unir forces amb aliats per defensar els seus interessos.
- L’UE no tindrà la credibilitat ni els recursos per fer-ho si els europeus estan en disputa entre ells en comptes d’augmentar la seva cohesió i la seva resiliència.
- Segons l’article, Europa s’ha d’atrevir a endinsar-se en el tauler de joc internacional, que cada cop és més multipolar i, per fer-ho, ha d’esdevenir més estratègica i autònoma, establint objectius i mobilitzant recursos sense dependre primàriament de les decisions dels altres. La pandèmia fa que esdevenir estratègica i autònoma sigui alhora més difiícil i més necessari que mai, i l’autor dona aquestes pautes per aconseguir-ho:
- Brace: enfortir la cohesió europea i la resiliència per la competitivitat multidimensional, les crisis transnacionals i els atacs deliberats. Aconseguir enfortir la Unió Econòmica i Monetària i reforçar les normes del Mercat Únic per protegir econòmicament els estats membres, desenvolupar mecanismes de protecció civil i garantir el bon funcionament de les tecnologies digitals i evitar la desinformació.
- Empower: incrementar el potencial inexplorat de la UE i de l’acció conjunta seus estats membres per exportar el seu pes a l’escenari global. Aconseguir consolidar el poder regulador de l’UE a nivell econòmic, aconseguir la sobirania tecnològica i desenvolupar una economia de la tecnologia de les dades i de la Intel·ligència Artificial dinàmica, aconseguir coordinar els països en el camp de la defensa.
- Engage: una Europa més forta també hauria de defensar una cooperació internacional basada en normes i reformar l’ordre internacional per assegurar el bon funcionament del multilateralisme mantenint una actitud flexible i pragmàtica. La UE hauria d’impulsar la reforma de l’Organització Mundial del Comerç i articular col·laboracions bilaterals o multilaterals per estar preparada per noves emergències.
Conclusions
- La resposta de la UE i dels seus estats membres a la crisi revelarà moltes coses de la seva naturalesa, del seu funcionament i del seu futur.
- El moment actual podria ser una gran oportunitat per aconseguir més integració europea, cosa que requeriria una determinació política a llarg termini.
- Així s’aconseguiria construir una Europa més estratègica i autònoma que podria fer front no només a la pandèmia actual sinó també als futurs reptes que podrien plantejar-se.
- Si els líders europeus no aconsegueixen fer tot això, la crisi política farà que Europa es fragmenti i hagi de seguir sent estratègicament dependent.
Accedeix a l’informe complet.