Suppression Exit Strategies: Options for Lifting Lockdown Measures in the UK
Ian Mulheirn
2020

Abstract

El director executiu i cap d’economia del Tony Blair Institute for Global Change, Ian Mulheirn, presenta l’estudi Suppression Exit Strategies: Options for Lifting Lockdown Measures in the UK; una anàlisi molt interessant per tal d’enmirallar-nos en el disseny de polítiques públiques. L’article presenta sis escenaris possibles, així com la sortida més convenient per a cadascun d’ells.

Idees principals

L’informe caracteritza breument els sis escenaris de desconfinament al Regne Unit:

ESCENARI 1. Confinament fins la vacuna. El descobriment de la vacuna pot tardar més d’un any en desenvolupar-se i popularitzar-se. Així un bloqueig de 12 mesos és de totes totes inviable. Evitaria una recuperació econòmica ràpida i sostinguda.

ESCENARI 2. Confinament gradual. Aparentment es podrien eliminar mesures mantenint altres per tal d’apropar el número de reproducció del virus per sota o molt a prop d’1. No obstant les evidències i investigacions suggereixen que de totes les mesures adoptades fins ara al Regne Unit, només el bloqueig complet pot reduir la R aproximadament a 1.

ESCENARI 3. “Desencadenament adaptatiu”. Es tracta d’activar les mesures de distanciament social només quan les UCIs superin un llindar determinat. D’aquesta forma l’impacte econòmic serà molt menys agressiu que el confinament total.

ESCENARI 4. Permisos d’immunitat. Extendre les proves d’anticosos per identificar els que superen el virus, i per tant, són immunes (obrint la possibilitat a que tornessin a treballar). Aquest escenari planteja problemes ètics, polítics i econòmics, ja que es probable que siguin uns pocs els que generin anticosos, amb unes taxes d’atur en augment, és injust fer que només aquest grup pugui tornar al treball i, el més perillós, podría estimular que les persones intentin contraure activament el virus.

ESCENARI 5. Testeig setmanal a escala nacional. Tractar d’extendre un número suficient de proves PCR setmanals. Els obstacles són la pròpia disponibilitat de proves i que l’administració d’aquesta mesura implica una gran plantilla d’alta qualificació.

ESCENARI 6. Traçabilitat de contactes i proves massives. El Contact Tracing es fonamenta en identificar els casos positius, llistar les persones que entren en contacte amb aquests i controlar o aïllar aquestes persones. Aquest mètode podrà posar la pandèmia sota control sempre en funció de: (I) la transmisió abans de l’aparició de símptomes; (II) la proporció dels contactes localitzats; (III) el temps entre l’aparició dels símptomes i l’aïllament. Un clar cas d’èxit és Singapur que ha combinat el CT amb proves massives PCR i anticosos per reforçar l’efectivitat en la gestió.

Conclusions

Els objectius de les mesures del Contact Tracing són disminuir les mesures de distanciament social (i amb elles l’impacte negatiu) i estimular la continuitat del funcionament de l’economia. Això dependrà de dos variables: (I) la capacitat de fer proves ràpidament de forma massiva i sota demanda i (II) l’abast/cobertura de les tecnologies de CT per tal que la traçabilitat sigui efectiva.

Hi ha mesures complementàries que milloraran els resultats esmentats. Aquestes són: (I) la segmentació geogràfica: en termes poblacionals, un enfocament regional en funció del grau de contagis per zona i (II) mesures de bloqueig dirigides als més grans (més del 90% de morts és en persones majors de 65 anys) per tal d’alleujar el bloqueig en la població en edat activa.

Accedeix a l’article complet.