Diari de les idees 43 – Special issue NextGeneration EU
07 June 2021
Editorial
Now that we are slowly emerging from the most critical phases of the coronavirus pandemic, we are at a crucial moment for post-pandemic economic recovery and the specific nature of the policies that will mark the coming decades. That is why we have decided to dedicate this special issue of the Diari de les idees to the Recovery Plan for Europe known as NextGeneration, and the selection of fifty articles analysing it from different perspectives.
The NextGeneration Plan is the European recovery programme designed to overcome the pandemic and transform the economy, create opportunities and jobs through an investment of 750 billion euros among all EU member countries. This amount of resources is the largest economic stimulus financed by the EU in its entire history. The Recovery and Resilience Facility is at the heart of NextGeneration EU, with €672.5 billion in loans and grants available to support reforms and investments by European companies. The aim is to mitigate the economic and social impact caused by the coronavirus pandemic and to make European economies and societies more sustainable, resilient and prepared for the challenges and opportunities of ecological and digital transitions. This amount is broken down into EUR 360 billion that will be in loans and EUR 312.5 billion in grants. NextGeneration also includes €47.5 billion for the REACT-EU programme, which continues and expands the Coronavirus Response Investment Initiative and the Coronavirus Response Investment Initiative Plus. Finally, the amount is supplemented to EUR 750 billion by complementary programmes such as the Fair Transition Funds or Horizon Europe detailed below.
Thus, a total of 1.8 billion euros will be allocated to the reconstruction of Europe after COVID-19, a Europe that wants to emerge from the crisis with a greener, digital and more resilient economy. In addition, the new long-term budget will increase flexibility mechanisms to ensure its ability to meet unforeseen needs in order to be prepared not only for current realities, but also for future uncertainties.
The main elements of the agreement signed in July 2020 by the 27 Member States stress that more than 50% of the amount will be used to support modernisation, mainly through research and innovation, by means of (a) the Horizon Europe programme (EUR 5 billion); b) climate and digital transitions, through the Fair Transition Fund and Digital Europe programme (EUR 10 billion); and c) preparedness, recovery and resilience, through the RescEU fund (€1.9 billion) and a new health programme, EU4Health (€9.4 billion). In addition, the recovery fund will also deal with the modernisation of traditional policies, such as cohesion and the common agricultural policy, so that they contribute as far as possible to the Union’s priorities, the fight against climate change, to which 30% of EU funds will be allocated, and the protection of biodiversity and gender equality.
To finance NextGeneration, the European Commission will borrow -on behalf of the European Union- in the markets at more favourable costs than many member states and redistribute the amounts. For the Commission to start obtaining loans, all Member States must ratify the new Net Wealth Decision in accordance with their respective constitutional rules. On the other hand, the European Commission already issues bonds to finance loans to the EU and third countries under four programmes, for example, up to EUR 100 billion allocated to the SURE programme to promote employment and maintain jobs. The Commission will use a diversified financing strategy to raise until 2026, with the best possible financial conditions, some EUR 800 billion at current prices for NextGeneration, representing 5% of the EU’s GDP.
Finally, with regard to the timetable for the implementation of the NextGeneration funds, these are the most important deadlines:
- 30 April was the deadline for the official submission of the RRF by each Member State to the European Commission.
- June 2021: Deadline for the European Commission to issue its opinions.
- July 2021: Deadline for the European Council to issue its ruling.
- 2022: Allocation of the Second Tranche (30%) of the RRF
- December 2022: Deadline to commit 60% of the RRF.
- December 2023: 100% of the RRM has to be committed.
- December 2026: Project implementation deadline
For more details on how it works, you can consult the fact sheet provided by the European Commission.
As a general introduction to NextGeneration, we highlight Paola Tamma and Eszter Zalan articles who respectively explain in Politico and EUObserver what the mechanisms to apply the recovery fund are. They stress that all Member States were due to submit their spending plans for the fund by the end of April, which should include certain objectives, such as investment in digital transition and green energy. From now on, the Commission must strike a balance between compliance with the plans proposed by the countries and their joint economic viability. A viability also directly related to the process of amortization of the 400 billion euros lent. The Commission is already preparing the creation of new taxes aimed at raising sufficient funds over the next three decades to pay the debt. These new taxes consist mainly of: a border adjustment mechanism for carbon emissions, a digital tax, a tax on financial transactions, and a financial contribution linked to the business sector and a new common corporate tax base. According to the authors of a report by Standard &Poor’s, in the next five years European funds will have a significant impact which, in the worst case, would increase the GDP of the Member States by 1.5%, while in the best case scenario it could mean an increase of 4.1%.
On the other hand, we cannot ignore the fact that the European Union’s new strategy represents an economic revolution that seeks to reduce the differences that have grown between member states during the pandemic. The increased role of the EU with regard to the economic decisions of each Member State based on European economic harmonisation can promote economic structural reform in the Member States, and favour and promote the creation of a green and digital economy with the aim of strengthening and extending the international leadership of the euro. In short, a recovery plan which, according to Martin Arnold and Sam Fleming in the Financial Times, will allow a substantial boost to growth that will probably be higher than that predicted by the EU or the countries themselves. With vaccination campaigns accelerating after an unstable start to the year and the end of lockdowns and restrictions, recent surveys of EU businesses and households show that their confidence is rebounding well above levels before the pandemic. Economists therefore expect the Commission to revise upwards the EU’s growth forecasts of 3.7% for 2021 and 3.9% for 2022.
Furthermore, the coronavirus has also illustrated the need for greater European coordination to deal with health emergencies and it is clear that the EU institutions will now play a greater role in preparing for future pandemics. In this regard, in a panel of experts assembled by the think tank Clingendael, Rem Korteweg points out that despite the difficulties faced by the EU, the purchase of vaccines by the Commission on behalf of the Member States has been a success, since had it not done so, it would have triggered a bidding war in the EU’s internal market, which would inevitably have led to enormous friction between countries. Another outcome of the pandemic will be a new balance of economic power between countries that were able to keep their economies afloat and those that were not. Therefore, the economic inequalities following the coronavirus will create new problems for the EU’s internal market and require greater supervision.
Beyond the NextGeneration, in Le Grand Continent, Francesco Sarraceno advocates a central spending capacity at EU level, i.e. a permanent recovery plan. He argues we should not think that the recovery funds will be the solution to all the problems of the European economy and that we should think about what will come next. In the coming years, especially if recovery proves effective, it will be necessary to provide the Union with a central spending capacity for the provision of European public goods (health, ecological transition, territorial cohesion) in addition to national programmes. In this respect, NextGeneration programme is only a first step: it is temporary and does not finance European investments, but national ones. For the future, a permanent recovery plan will be needed at European level, which will be a complex project and which will have to resolve important issues in terms of political responsibility, cost sharing and allocation of resources.
However, Nikos Chrysoloras recalls in Bloomberg that European funds still face numerous difficulties. For example, there are still several countries such as Hungary that must ratify the decision that will allow the European Commission to increase public debt in order to finance the package of measures. The Conversation also points out the main causes of the delay in implementing the plan. The first, of a legal nature, was quickly resolved as the law authorising the adoption of the decision on appeals obtained a solid two-thirds majority in the Bundestag and has been unanimous in the Bundesrat. The second problem, of a political nature, has a more uncertain outcome. In Poland, a small party that is part of the government refuses to support the Net Wealth Decision, further exacerbating tensions within the tripartite coalition led by the Law and Justice party. When this problem is resolved, the Commission will have two months to evaluate the national plans, with particular attention to the coherence of public investments and the structural reforms that will have to be carried out until 2026 to meet the challenges of ecological (at least 37% of the resources allocated to each Member State) and digital (at least 20%) transitions. Finally, the European Council will have one month to approve these plans on a case-by-case basis.
The experts, however, also analyse the long-term consequences of NextGeneration in terms of the non-repayable contributions and that the Member States will have to repay. Rebecca Christie, researcher at the Bruegel think tank, argues that the effects of the pandemic may for many years hold the European Union to play a role as a debt issuer that was not provided for by the Treaties or by the Member States. After the recovery package adoption, the European Union will also lead a period of economic transition that will shape Europe’s future in the coming years. In this respect, to see the impact that the pandemic and the change of course has had on the role of the EU institutions, one only needs to compare the resources that have been provided to the Member States in the past with what is expected to be adopted from now on. If during the 2011 crisis, the EU lent around EUR 29.5 billion to member states, now the amount approved by NextGeneration with regard to loans is EUR 360 billion.
The issue of debt payments is also addressed by Paola Tamma in Politico, where she points out that one of the problems is that the Member States have different opinions and approaches to debt repayment and that, therefore, the proposal for new taxes put forward by the Commission must be sufficiently balanced so that it can be accepted by all. If the Commission’s initiatives to obtain new taxes fail to reach a consensus, the alternative options (repaying subsidies over the years by increasing states’ contributions to the EU budget or through budget cuts) are neither very attractive. Therefore, before the end of the current budget period, the 27 EU leaders would have to negotiate a new seven-year budget that includes a way to cover the debt incurred by the rescue fund. Another alternative is for the Member States to agree on a permanent debt throughout the EU. This has so far been a taboo subject, but recent favourable statements, such as those by Italian Prime Minister Mario Draghi, have given new impetus to the debate. Likewise, Adam Tooze states in an interview in The New Yorker that while the recovery fund is remarkable in many ways and that the fiscal response of member states and the ECB during the health crisis has been a big step forward, Europe is still defining a largely inadequate fiscal policy.
Finally, in a report published by the Centre for European Policy Studies, one of the most influential European think tanks, Jorge Núñez warns of some of the main risks to the success of the recovery plans, such as wanting to cover too much, the maintenance of unsustainable sectors, delays in implementation, as well as the lack of a more European transversal dimension or the inability to implement a process that is very complex and that is above the normal budget of the European Union. The report also presents a number of solutions to ensure that critical aspects of recovery programmes and the key long-term objective of the recovery are implemented. These include the need for major structural reforms in the Member States, better management and control systems at EU level, well-designed active labour market policies, as well as a clear framework for public-private collaboration to ensure that the funds allocated are used more effectively.
Once again, from Bruegel, the think tank specialized in economics and representative of the orthodoxy of European economic policies, Zsolt Darvas and Simone Tagliapietra make an initial assessment of the plans submitted by the four main European economic powers and point out that France, Germany, Italy and Spain reflect very different priorities. The plans have very different structures, which makes them difficult to compare, especially since they classify the different spending priorities differently. As for the green and digital components, France and Germany present exact figures; Spain communicates qualitative information, while Italy presents a separate digitization plan and two ecological transition programs. Broadly speaking, the study reveals that Germany expects to allocate 11,000 million to the ecological transition and 15,000 to the digital transition, France 21,000 million and 10,000 million, Spain 31,000 million and 16,000 million and Italy 86,000 million and 42,000 million.
Possibly, because of their lower allocation, German investments in green infrastructure and mobility focuses on the development of electric mobility, with incentives to encourage the deployment of electric cars, buses and trains. In Spain, which has a larger allocation, the plan foresees investments in the development of electric mobility, but also in public transportation. Meanwhile, in both France and Italy, half of the investments are focused on the development of the rail system. Investments in green energy are also structured differently. Probably because of the lower allocation, Germany is focusing on the development of a hydrogen economy. France also plans to invest in decarbonised hydrogen, along with projects to support aeronautics and the development of key markets for green technology. Italy and Spain – thanks to the increased resources at their own – foresee significant investments in renewable energies and smart grids, as well as supporting hydrogen projects. Finally, Germany plans to spend more than half of the money it will receive from the EU on digitisation, while the other three countries will spend a quarter or less. In terms of absolute values, Italy plans to spend 42 billion euros on the digital transition, followed by Spain (16 billion euros), Germany (15 billion euros) and France (10 billion euros).
As we have already pointed out, the two main vectors that structure the actions foreseen by the recovery plan are the green economy and the digital transition. As for the first aspect, in the Financial Times Stephany Griffith-Jones argues that investing in renewable energies means not only investing in the long term, but also an economic boost, a new way of creating jobs and moving towards the goal of a sustainable world. Europe is currently at a crossroads and must decide whether it wants to bet heavily on sustainable companies and lead what could be a real industrial revolution or fall back into the mistakes of the past. Now, it seems that the European Union has opted very strongly for the first of the options. In addition, a report by the think tank SDG Academy reveals that there is a need to delve into the environmental aspects of post-pandemic recovery. In fact, the impact of COVID-19 has shown that it is essential to establish a connection between public health and the environmental agenda in public policymaking. It has also pushed EU governments to integrate the SDGs into the European Semester, which represents a real process of coordination and harmonisation of economic and labour policies in the EU. Furthermore, growth and employment measures in Europe are not only related to green energy, but also to the promotion of the circular economy, organic farming and nature-based solutions. In short, the success or failure of NextGeneration will depend on the combination of green and social agendas to avoid consolidating existing fractures and inequalities.
However, there are also shadows, and both a report by Ecologists in Action and an article by Gérard Horny in Slate warn of the shortcomings and ambiguities of NextGeneration. They warn of the dangers of over-indebtedness and austerity, the concentration of funds in large companies, the fact that the Plan can be a mere greenwashing, and the lack of transparency and citizen participation. They also warns that successive cuts in public administrations over the last decade have meant that the necessary means are not available to control properly the destination of funds. It is therefore more than necessary for NGEU to strengthen public structures, providing them with sufficient funding so that they can carry out their work in the general interest. The leading think tank on ecological issues E3G also warns that at least eight member states do not meet the criteria for devoting at least 37% of resources to the green economy. In addition, many Member States are playing with the existing legal limbo, as they plan to allocate large amounts of money to projects on which there are still no studies to determine whether they are harmful to the planet. In short, there are many doubts that many countries are meeting the requirements for accessing the recovery funds, which will be a real test of credibility for the European Union.
In a report published by CaixaBank, Clàudia Canals and Oriol Carreras Baquer address the impact that NGEU Plan will have on digital transition. Given the importance of investing in intangible assets in the digital impulse, the authors analyse the impact NGEU will have on this kind of investment. In this sense, the investment in digitalization contemplated in the six action plans announced by the Spanish Government for the period 2021-2023 amounts to 16,250 million euros, of which 15,400 will be financed by NGEU. Of this sum, we must exclude the 4.7 billion euros allocated to the Connectivity Plan, the 5G Plan and other investments in ICT equipment, since investment in infrastructure, although crucial for the digitalization of the economy, does not count as an investment in intangibles. In annual terms, NGEU represents a direct investment in intangible assets of almost 3.6 billion per year over the next three years, equivalent to 0.29% of the annual GDP.
Finally, Doug Moursay compares in International Policy Digest the digital transition plans of the EU and the US, and considers that the key aspects of the project presented at the end of April by Joe Biden could offer a useful reference point for European governments that now decide how to spend their resources on the European recovery fund. President Biden’s infrastructure plan will allocate $100 billion to digital infrastructure and admits that a deep digital divide, which crosses racial and economic lines, has exacerbated existing inequalities and the impact of COVID-19 on minority and marginalized groups. Fundamentally, it defines broadband Internet access as a basic infrastructure, at the same level of importance as access to electricity and drinking water. NextGeneration refers to the European digital divide in similar terms, albeit with less clarity about the exact amount of investment that the EU and its Member States will allocate to it. In her first State of the European Union address in September 2020, Ursula von der Leyen highlighted the need for a green and digital transition, and promised that 20% of the funds would go to digital investment. This amounts to some EUR 150 billion of the total package of EUR 750 billion, not counting the EUR 149.5 billion allocated to digital innovation as part of the multiannual financial framework 2021-2017, Europe’s long-term budget for the next six years. The figures are impressive, but it is not clear whether they will be enough to meet the needs of the hundreds of millions of Europeans and Americans who are on the weak side of the digital divide. Therefore, while some American experts wonder whether Biden’s plan is bold enough, the latest data on Europe show the urgent need for the Commission and member states to think big. According to a recent study by the European Association of Telecommunications Network Operators (ETNO), EU telecom operators should invest 300 billion euros spread between fixed and mobile Internet in the coming years, in order to achieve full coverage of 5G and broadband speeds. The ETNO report makes it clear that to reach this level of investment, significant financial support from policy makers will be needed to facilitate the deployment of 5G and fibre in underserved areas.
Continuing the comparisons between the US and European responses, analysts, economists, and politicians disagree with his diagnosis of whether the EU should be more ambitious in its stimulus plans. This March, the US administration approved an aid package of 1.9 billion dollars, which is in addition to other aid already agreed in December by the Trump administration worth 900,000 million euros. A short-term stimulus of about three trillion dollars, to which could be added a similar amount in infrastructure investments. The comparison is odious because on a general level it makes it clear that Washington is stepping on the gas more thoroughly and more decisively than the European Union. Thus, an OECD report shows that growth in the US will be 6.5% in 2021 and 4% in 2022, while for the EU it will be 3.9% and 4% respectively. While the United States will soon regain its pace of production before the onset of the coronavirus, this will not be the case in the European Union.
NextGeneration Catalonia
As for the actions planned from Catalonia, we highlight the Economic Recovery and Social Protection Plan approved in July 2020 by the government of the Generalitat under the name of NextGeneration Catalonia, a set of programs designed to align with the 2030 Agenda and the SDG of the United Nations, the European Green Deal and the European Digital Strategy. The main objectives of the Plan are the strengthening of productive capacity and the health and social health system, the reduction of the social inequalities accentuated by COVID-19 and the acceleration of the transition to a more sustainable and resilient economic model. After the approval of the European Recovery Fund, the advisory committee Catalunya–NextGeneration EU was created, which aims to promote the economic transformation projects proposed by the Generalitat de Catalunya, in accordance with a series of prioritization criteria that ensure a greater transformative capacity. The total resources that will be awarded to the Catalan government will be, according to an estimate based on its population weight, 1.7 billion euros from the Recovery and Resilience Facility and 1,366 million euros from the REACT-EU fund, in addition to the Catalan projects that choose to receive funding from State calls. Catalonia has therefore the opportunity to use European funds to address major local and global challenges. To this end, the Generalitat de Catalunya has defined 11 missions or objectives that guide the definition of the NextGeneration Catalonia plan:
1. Equal opportunities
2. Sustainable economy
3. Energy in transformation and the new industry
4. Sustainable mobility.
5. Natural environment
6. Connectivity
7. Technological sovereignty
8. Innovation
9. Transformation
10. Infrastructure
11. Competitiveness
The NextGeneration Catalonia committee has so far validated 542 projects, divided into five strategic axes: economy for life, ecological transition, digital transition, knowledge society and transversal vector.
España Puede
For its part, the Spanish government has also submitted its recovery, transformation and resilience plan under the name of “España Puede”, to meet the objectives set by the European Union and to strengthen and invest in the green economy, the transition to digitalization and ending structural and gender inequalities. The Plan, inspired by the Agenda for Change, the 2030 Agenda and the United Nations SDG, lays on four pillars that should structure the transformation of the economy as a whole: green Spain, digital Spain, Spain without gender gaps and cohesive and inclusive Spain. The Spanish plan relies on ten main policies that will affect those productive sectors with the greatest capacity to transform the economic and social structure:
1. Urban and rural agenda and fight against depopulation.
2. Resilient infrastructures and ecosystems.
3. Fair and inclusive energy transition.
4. An administration for the 21st century.
5. Modernization and digitalization of the ecosystem of companies.
6. Pact for science, innovation, and strengthening of the National Health System.
7. Education and knowledge, continuous training and capacity building.
8. New economy of care and employment policies.
9. Promotion of the culture and sports industry.
10. Modernization of the tax system for inclusive and sustainable growth.
This plan will guide the execution of 72 billion euros of European funds until 2023 and will mobilize in the next three years 50% of the resources that Spain will obtain thanks to NextGeneration.
A Plan subject to an exhaustive analysis by the Real Instituto Elcano that highlights that Spain is facing the task of initiating reforms and projects in a climate of high political polarization, without having yet overcome the pandemic. In addition, under the focus of the countries of northern Europe that will audit how European resources are used in the countries of the south. The report considers that the reforms represent the essential elements for Spain to enter a path of sustainable growth. If the funds contribute to the transformation of the Spanish economy and avoid north-south economic divergence in the EU, they could become a permanent piece for the necessary European fiscal union. On the other hand, if the big countries receiving funds do not seize to the occasion, it will be difficult for the others to be prepared to move towards greater integration.
In the same vein, the analysis by Javier García Arenas published by CaixaBank points out the main characteristics of the reforms in 30 large areas (which, in turn, are deployed in 110 investment projects and 102 reforms). Investments that can be carried out quickly, with broad territorial and sectoral traction and that can generate employment (rehabilitation of homes, electric vehicles, solar panels, charging stations, investments in transport infrastructures…), are combined with other more transformative investments (hydrogen, batteries, etc.). However, although the plan is based on a correct diagnosis of the main weaknesses that the Spanish economy must address, which coincide with those that have been repeatedly pointed out by the European Commission, in the coming months these good proposals will be given more content, and then it will be time to confirm if the direction taken is the right one.
A Spanish plan, which, according to a Policy Brief published by ESADE, presents great weaknesses in terms of necessary reforms, governance and economic capital. Alberto Aguiar also warns in Business Insider that many of the projects in the field of new technologies and Artificial Intelligence are quite outdated. Actually although there is a plan to make a study on the impact of mobile Intelligence on privacy, the problem is no longer to analyse the impact of technology, but how to protect privacy in current and future developments of technology. Brussels Report also warns of the risk that NextGeneration could become the new “Plan E”, a proposal of the Zapatero government that had to face the financial crisis of 2008 and did not achieve the expected objectives. Germany and France present planswhich do not depend on European funds, giving decision-making power to their regions and Länder and have been drawn up with the advice of a committee of experts. On the contrary, the Spanish Plan does not provide for any structural reform, has not involved the participation of the autonomous communities and does not contain detailed information on their distribution, which has been carried out without objective or participation criteria.
From a critical perspective, Erika González argues in El Diario that the plan submitted by the Spanish government has more shadows than lights and points out a series of risks on the destination of the European funds. First, the European Union will grant them through the issuance of debt, so the States will have to return the resources allocated to the financial markets over the next 5 to 30 years. We can also expect that the payment formula will return to the same as that applied after the 2008 crisis: structural adjustment plan and labour and pension reforms. On the other hand, the idea is to distribute the money among large companies, without assessing the need to strengthen the public sector or to ensure that economic agents such as SMEs, the self-employed or the social and solidarity economy also receive aid. Another risk is that the type of projects presented by companies and the Autonomous Communities will be oriented towards areas – such as infrastructures, hydrogen, the digitisation of electricity networks and companies, wind and photovoltaic farms, high-speed train, the extension of 5G, the digitisation of companies, large battery factories and intelligent mobility – where large unsustainable and environmentally not friendly oil and gas companies abound. Finally, she stresses once again that the elaboration of the “España Puede” Plan has been characterized by a lack of transparency, access to information and little political control. Finally, and with regard to the prospects for economic recovery offered by NextGeneration, Núria Mas argues in a seminar organized by the Col·legi d’Economistes that the promotion of structural reforms could have an even greater impact in the long term than that of investments. Priority structural reforms that Spain should address to take advantage of European funds and that to make it possible would require a comprehensive plan that has as its main axis the improvement of the productivity of the Spanish economy to improve wages and create quality jobs.
Overall remarks
Recovery fund slalom: 5 things to know about Europe’s relief package
La Unió Europea anticipa que els primers pagaments del fons de recuperació “EU Next Generation” seran a finals d’estiu, un any després d’acordar emetre aquests 750.000 milions d’euros per a reactivar la seva economia. Cal tenir en compte el que pot suposar a nivell de confiança en el futur del bloc europeu que el pla aconsegueixi fomentar el creixement dels països o si, per contra, acaba fracassant. És per això que Paola Tamma reflexiona sobre els punts determinants del pla ara mateix. Encara falten 10 països per completar els tràmits de la legislació “decisió sobre recursos propis”, que permetin a la comissió augmentar les garanties que pot exigir als països per a poder emetre deute. A banda d’això, tots els estats membres havien de presentar a finals d’abril els seus plans de despeses per al fons, que havien d’incloure certs objectius, com per exemple la inversió digital i en energia verda. Serà necessari que la comissió estableixi un equilibri entre el compliment dels plans proposats pels països i la seva viabilitat econòmica conjunta. Una de les preocupacions principals dels països és el mal ús dels diners del fons. Per a evitar-ho, la dinàmica proposada és la de realitzar escrutinis continuats que assegurin la realització de les inversions pertinents, i la supervisió del Parlament Europeu, que es durà a terme a través de diàlegs bimensuals amb la comissió i també en el seu propi procés de seguiment. L’autora també parla del procés d’amortització dels 400.000 milions d’euros, per al qual la comissió ja prepara la inclusió de tres nous impostos: una extensió de l’esquema de comerç amb carboni del bloc, un mecanisme d’ajustament per al carboni a les fronteres i un impost sobre els ingressos a les empreses digitals, destinats a recaptar fons suficients durant les properes tres dècades com per amortitzar el deute.
What happens now to the EU's post-Covid recovery fund?
Ara que la comissió Europea ha començat a rebre els plans nacionals de finançament per a la recuperació i es disposa a examinar-los, s’espera que apareguin enfrontaments entre les capitals i la comissió. S’han rebut un total de 14 plans, dels quals 4 opten pels préstecs disponibles, a més de les subvencions no-reemborsables. El fons de recuperació ha funcionat millor que altres subvencions, com per exemple la que ofereix el mecanisme d’estabilitat europeu (MES), la institució europea creada per ajudar als països de la zona euro amb dificultats financeres, ja que la reputació política que té l’ESM no la tenen aquests fons. Ara la comissió té dos mesos per a portar al consell els plans per a que s’aprovin. Aquests s’avaluaran en base a 11 criteris, incloent un objectiu de dedicar com a mínim el 37% de la inversió a objectius del canvi climàtic i un 20% a la transició digital. Si la comissió creu que els plans no estan a l’alçada, pot no acceptar-los, ja que no vol arriscar-se a perdre la credibilitat i per tant ha de ser estricta en el compliment dels criteris. Fa un any una de les demandes dels països anomenats “frugals” va ser assenyalar la excessiva confiança de la comissió, que els països conservadors fiscalment consideren com a una indulgencia amb els estats membres que tenen un deute elevat, i volen vigilar de prop els estats membres del sud i el centre d’Europa per evitar mals usos. Al principi, es pot desemborsar un 13% del total dels fons assignats a cada país. Tot i així, per a poder començar el procés, és necessari que els estats membres ratifiquin la “Own Resources Decision”, que augmenta les garanties que avalen el nou deute. Fins ara, 19 estats dels 27 la han ratificat.
The next generation EU: An analysis of the dimensions of conflict behind the deal
El 21 de juliol de 2020, el Consell Europeu va arribar a un acord sobre els fons Next Generation EU (NGEU) i el Multiannual Financial Framework (MFF) pel 2021–2027, i tot això en el context de la pandèmia la COVID‐19. El NGEU és històric, ja que trenca amb els principis de no haver cap emissió de deute comuna ni de cap fons redistributiu en cas de crisi. Si el NGEU esdevé permanent, podria constituir un «moment hamiltonià» a la UE. Malgrat això, hi ha molts obstacles en el camí. Començant pel compromís europeu, que continua sent fràgil a causa de les diferents expectatives polítiques sobre la direcció futura de les coalicions dels estats membres (l’aliança franco-alemanya, els frugals i l’aliança polonès-hongaresa) que s’han consolidat en la negociació sobre el NGEU. Aquest article analitza els factors que faciliten la decisió sobre els NGEU, a través del marc teòric del institucionalisme centrat en l’actor –també conegut en anglès com “actor‐centred institutionalism” (ACI)– amb la intenció de contribuir al debat acadèmic així com de donar empenta a posteriors estudis centrats en desenvolupar ulteriorment l’àmbit de recerca: examinar els canvis en les idees de les coalicions dels actors involucrats, veure el paper dels grups d’interès nacionals i europeus en la configuració de la posició dels seus governs, o analitzar les condicionalitats associades a l’assignació de fons, que són algunes de les vies d’investigació més preponderants.
Plan de relance : à la traîne, Berlin et Paris refusent la comparaison avec les États-Unis
En aquest article els ministres de finances alemanys i francès expressen el seu malestar per les comparacions que s’estableixen darrerament entre els paquets d’estímuls europeus i americans, ja que entenen que això és injust i inadequat. Aquesta malestar també es deu a tres factors que venen preocupant els líders europeus. En primer lloc, tot i que els plans d’estímul es coneixen des de fa gairebé un any, els estats encara no han rebut un euro. Segon, l’ambiciós pla italià presentat per Mario Draghi, que supera els 220.000 milions d’euros, és a dir, més de 12 punts del PIB, posat el dita a la nafra dels conservadorisme dels altres governs europeus. Finalment, la comparació amb els anuncis de Joe Biden, que ha posat sobre la taula un total de gairebé de 5,5 bilions d’euros (gairebé una quarta part del PIB dels EUA), que deixen molt en segon pla els 750.000 milions d’euro del pla europeu. I, de més a més ja estan donant resultats: ja en els darrers mesos de mandat de Donald Trump els EUA havien iniciat el camí de la recuperació i l’economia nord-americana ja està sortint de la crisi sanitària. Als Estats Units el PIB ja s’acosta al nivell del 2019, mentre que per aconseguir-ho Europa haurà d’esperar al 2022.
EU’s Recovery Funds Still Faces Hurdles
La Unió Europea, amb el suport de França i Alemanya, acaba d’aprovar el paquet de recuperació econòmica europea per pal·liar els efectes de la pandèmia, però la realitat és que encara queden molts obstacles perquè es pugui dur a terme. Per exemple, encara queden diversos països com Hongria per ratificar la decisió que permetrà a la Comissió Europea augmentar el deute públic per poder finançar el paquet. No obstant, és necessari recordar que Hongria ja va crear desavinences amb els seus homòlegs europeus quan va decidir destinar part dels diners que la Unió Europea va proporcionar sota unes directius estrictes a “renovar” les universitats nacionals, universitats que estan dirigides pels seus amics i aliats en el govern. Per altre banda, la Comissió Europea busca una mitjà a través del qual poder imposar multes a qualsevol empresa europea que generi més de 500 milions d’euros i estigui rebent ajuda estrangera per valor de 50 milions d’euros o superior. Una clara declaració d’intencions en front a l’amenaça creixent que representa la Xina.
Pourquoi les fonds du plan de relance européen n’ont pas encore été débloqués
Les conseqüències econòmiques i socials de la pandèmia de COVID-19 alimenten una impaciència legítima respecte del pla de recuperació europeu, els fons del qual encara no s’han desbloquejat gairebé un any després de la proposta de la Comissió. L’article analitza les dues principals raons del retard. La primer, de caràcter legal, es va poder resoldre ràpidament ja que la llei que autoritza l’aprovació de la decisió sobre recursos ha obtingut una sòlida majoria de dos terços al Bundestag i ha estat unànime al Bundesrat. El segon problema, de caire polític, és de resultat més incert. A Polònia, una petita formació que forma part de la majoria de govern es nega a donar suport a la decisió sobre recursos propis, agreujant encara més les tensions dins de la coalició tripartita liderada pel partit Llei i Justícia (PiS). Aquest partit s’oposa especialment al reglament que dona la possibilitat de sancionar un estat membre en cas de fracàs de l’estat de dret que pugui perjudicar els interessos financers de la Unió. Quan es resolgui aquest problema, la Comissió tindrà dos mesos per avaluar els plans nacionals, amb especial atenció a la coherència de les inversions públiques i les reformes estructurals que hauran d’implementar-se fins al 2026 per afrontar els reptes de les transicions ecològiques (almenys 37% dels recursos assignats a cada Estat membre) i digital (com a mínim 20%). Finalment, el Consell Europeu disposarà d’un mes per aprovar aquests plans cas per cas.
Setting Europe’s economic recovery in motion: a first look at national plans
A finals d’abril de 2021, els països de la Unió Europea (UE) van començar a presentar els seus plans de recuperació i resiliència a partir dels fons Next Generation EU (NGEU), l’instrument de referència de la UE per a la recuperació de la pandèmia del coronavirus. Una primera anàlisi ràpida mostra que els plans dels quatre països més grans de la UE, França, Alemanya, Itàlia i Espanya, reflecteixen prioritats força diferents, fins i tot encara que tots compleixen els paràmetres mínims de despesa del 37% pel clima i del 20% per a la digitalització. Dels quatre països, només el pla italià preveu préstecs en virtut del Recovery and Resilience Facility (RRF) i, per tant, el pla italià suposa un valor molt més gran que, per exemple, el pla espanyol, que ascendeix a 69.000 milions d’euros només en subvencions RRF. No obstant això, el pla espanyol indica que el país podria sol·licitar préstecs RRF en el futur. D’un altre costat, aquests quatre països classifiquen de manera diferent les diverses prioritats de despesa. En quant als components verds i digitals dels subencapçalaments, França i Alemanya presenten xifres precises, Espanya adjunta informació de caràcter qualitatiu, mentre que Itàlia té una estructura diferent per a la digitalització i dues categories verdes, però no contempla si altres àmbits com l’educació i la salut, tenen components verds. Com a conclusió, Alemanya té previst gastar més de la meitat dels diners de la UE que rebrà en digitalització, mentre que els altres tres països gastaran una quarta part o menys. Pel que fa a les prioritats ecològiques, França té previst gastar la meitat de la seva part dels diners de la UE, mentre que els altres tres països gastaran al voltant del 40%.
Should coronavirus accelerate European integration
Al llarg de la històrica lluita pel lideratge dels Estats Units i la Xina, la majoria de membres de la Unió Europea han optat per la neutralitat, no obstant la pandèmia i els seus efectes punyents podrien crear una realitat alternativa abans del que molts esperaven. Es recomanable que la UE prengui nota de les polítiques d’altres països com el Regne Unit o Austràlia que han optat per afavorir els Estats Units en contra de Pequin. Si bé es cert els reptes o objectius dels Estats Units en matèria de protecció del medi ambient, comerç just i seguretat coincideixen en gran mesura amb els d’Europa i aquests no sempre coincideixen amb els de la citada Xina. Per tant, podria haver arribat el moment de coordinar els esforços amb la potencia nord-americana. El coronavirus sens dubte ha causat un xoc exogen a la UE, posant a prova la solidaritat dels estats membres i la resistència general del procés d’integració europea. No obstant això, enmig d’un panorama d’emergència que de no actuar amb rapidesa i de manera eficaç es deterioraria ràpidament, la UE i els seus estats membres tenen encara més pressions per avançar en la cooperació industrial i desenvolupar una cultura estratègica comuna. Molts experts coincideixen en que la pandèmia podria ser l’empenta necessària per fomentar un nivell més alt d’acolliment polític i integració dels estats membres a la Unió Europea com a actor de seguretat i defensa més fort i creïble.
Il consenso di Bruxelles. Il Recovery plan sulle orme della Troika
En el seu article publicat a MicroMega, l’autor analitza des d’una perspectiva els fons europeus de recuperació ja que considera que s’insereixen dins d’un esquema de condicionalitats insidioses dissenyat per aconseguir l’arrenglerament de les polítiques nacionals amb l’ortodòxia neoliberal. Argumenta que es tracta de reformes amb una matriu neoliberal evident que tenen l’objectiu de provocar una contracció decisiva del benestar, reduir la càrrega fiscal de les empreses, afavorir la privatització i la liberalització i promoure, de manera més general, la contracció de l’Estat i l’expansió del mercat. Tot això a la llum d’un axioma que els fons de recuperació s’encarreguen de fer explícit: la promoció de la competència i l’eficiència també poden contribuir a una major justícia social. Axioma de matriu neoliberal clara, ja que indica la voluntat de reduir la inclusió social a la inclusió al mercat: la voluntat de concebre la protecció ciutadana com a protecció del consumidor. Només perquè la reforma fiscal és una de les condicions implícites a les quals està sotmesa l’assistència financera prestada per Europa. I això significa una reducció de la pressió fiscal, considerada com una condició per atraure inversors interessats en fer negocis.
PRR: Fundos “next generation"
El caràcter extraordinari del pla de europeu de recuperació i de resiliència es justifica per la necessitat de recuperació (és essencial donar suport a la inversió en aquesta situació específica, per accelerar la recuperació i reforçar el potencial de creixement a llarg termini) i reforçar la capacitat de resiliència (entesa com la capacitat de fer front, a una manera equitativa, sostenible i inclusiva, a xocs econòmics, socials i ambientals o canvis estructurals persistents) de la Unió i dels seus estats membres. Per aquest motiu, alguns països argumenten que aquests fons haurien de servir per anar més enllà i ajudar a construir el futur i pensar en el futur, i s’han d’entendre com a fons per a la propera generació, amb una pauta dissenyada per al futur, mirant d’allunyar-se dels vells hàbits en la seva definició i aplicació i centrar-se en una política d’idees (també per a la propera generació) i no d’ideologies (i dependències associades). Aquesta és també la pauta de les normes europees en exigir que els projectes s’arrenglerin amb els pilars següents: i) transició ecològica; ii) transformació digital; iii) creixement intel·ligent, sostenible i inclusiu; iv) cohesió social i territorial; v) salut i resiliència econòmica, social i institucional; i vi) polítiques per a la pròxima generació, infància i joventut. En definitiva, l’aprofitament de l’oportunitat inherent a l’extraordinari caràcter dels fons que s’aplicaran en virtut del PRR requereix l’eficàcia d’un compromís sòlid per planificar, avaluar i executar els projectes elegibles dirigits a la propera generació.
El Sur de Europa organiza la recuperación
L’article de la revista Contexto analitza els plans presentats per França, Espanya, Itàlia, Portugal i Grècia de cara al repartiments dels fons de recuperació Next Generation. Pel que fa a Espanya, Pedro Sánchez ja ha decidit que gastarà en tres anys els diners dels quals es pot disposar lliurament. En els pressupostos de 2021 s’han inclòs gairebé 27.000 milions d’euros d’aquests fons, la qual cosa representa l’11% de tota la despesa de l’Estat i s’explica per dues coses: la necessitat de fer front a la pandèmia i que el Govern de coalició pretén contrarestar les conseqüències de l’austeritat. Si també es computen els 27.000 milions que s’hauran de tornar a la UE, la despesa de l’Estat l’any que ve serà un 41% més elevada que al 2020. Un augment de la despesa pública sense precedents. Això dóna una idea de el pes que aquests nous fons europeus tindran a Espanya. Una altra cosa és l’ús que se’n faci: l’elecció està entre canviar el model productiu o reanimar el model existent malmès per la pandèmia. Dins d’aquest context, la major despesa es destina a la promoció d’energies renovables, eficiència energètica i mobilitat sostenible. Això inclou l’electricitat eòlica o solar, els combustibles menys contaminants o el cotxe elèctric. Són 5.300 milions que tracten de donar resposta al Pacte Verd Europeu. També en aquesta línia va la creació d’un Fons de Restauració Ecològica, costejat igualment pel Pla de Recuperació Europea amb 1.400 milions. En segon lloc, els diners destinats a Sanitat, ja que es tracta del sector públic que més cal millorar ateses les mancances demostrades durant la pandèmia. L’any que ve, arribaran de Brussel·les 2.600 milions, d’entre els quals 1.089 es destinaran a millorar l’atenció sanitària, 500 a millores tecnològiques, i 1.011 per pagar les vacunes contra la COVID-19. La tercera partida és la de la transició digital mitjançant les subvencions a la implantació de xarxes o a la digitalització de pimes. Això suposa uns 1.800 milions d’euros. En quart lloc, els projectes de desenvolupament i innovació per un valor de 1.500 milions repartits des de subvencions a les fàbriques d’automòbils per a la creació de nous models, especialment elèctrics, fins a la millora de la tecnologia sanitària. Cinquè, es destinaran 1.200 milions a la integració laboral, la recerca i la creació d’ocupació. Finalment, es dedicaran 1.150 milions a l’ajuda a col·lectius vulnerables, a la dependència i a les residències per a la gent gran.
Le monde après le Plan de relance
Des de les pagines de Le Grand Continent, l’autor advoca per una capacitat de despesa central a nivell de la Unió, és a dir per un pla de recuperació permanent. En efecte, considera que tot i que no hauríem de caure en el parany de no considerar la recuperació com a rellevant, no hem de pensar que els fons de recuperació seran la solució a tots els problemes de l’economia europea i és doncs important pensar en el que vindrà després. En els propers anys, sobretot si la recuperació demostra ser efectiva, caldrà dotar la Unió d’una capacitat de despesa central per a la provisió de béns públics europeus (salut, transició ecològica, cohesió territorial) a més dels programes nacionals. El programa NextGeneration de la UE és només un primer pas: és temporal i no finança les inversions europees, sinó les nacionals. L’autor defensa que serà necessari un pla de recuperació permanent, que serà un projecte complex i que haurà de resoldre qüestions importants en matèria de responsabilitat política, repartiment de costos i assignació de recursos. Però és precisament per aquest motiu que es tracta d’un projecte que s’ha de posar en marxa el més ràpidament possible.
Recovery plans in Catalonia and Spain
NextGeneration Catalonia
El Govern de la Generalitat va aprovar el 21 de juliol de 2020 el Pla per a la reactivació econòmica i protecció social a Catalunya (CORECO), concebut per estar alineat amb l’Agenda 2030 i els objectius de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides, el Pacte Verd Europeu i la Estratègia Digital Europea. Els objectius cap a on s’orientaran les actuacions públiques en els propers anys són el reforçament de la capacitat productiva i del sistema sanitari i sociosanitari, la reducció de les desigualtats socials accentuades per la COVID-19 i l’acceleració de la transició cap a un model econòmic més sostenible i resilient. Davant la l’aprovació del Fons de Recuperació Europeu, es crea el comitè Assessor Catalunya – Next Generation EU (CONTEXT CAT-EU), que té com a funció impulsar els projectes de transformació econòmica que la Generalitat proposa que rebin els fons, d’acord amb una sèrie de criteris de priorització que assegurin una major capacitat transformadora. La Generalitat assegura que la consideració de les pimes per a l’accés al fons europeu, donada la seva alta proporció en el teixit econòmic català. El Govern de la Generalitat defensa la seva participació activa en el disseny i la execució de recursos, i manté que més enllà de la creació d’òrgans que coordinin la interlocució entre el Govern de l’Estat i les governs autonòmics, cal concretar els àmbits de gestió per part de les comunitats autònomes. El total de recursos que s’adjudicaran per a la gestió de la Generalitat seran, segons una estimació orientativa en base al seu pes poblacional, de 1.700 milions d’euros del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) i 1.366 milions del fons REACT-EU, a més dels projectes catalans que optin a rebre finançament de les convocatòries estatals. El comitè Next Generation Catalonia de moment ha validat un total de 542 projectes dels quals en destaquen 27 d’emblemàtics. Tots ells estan dividits en cinc eixos estratègics: economia per la vida, transició ecològica, transició digital, societat del coneixement i vector transversal. Cal destacar que la estratègia catalana de recuperació està alineada amb les directrius europees, més de la meitat dels projectes corresponen als eixos de transició ecològica (31,7%) i transició digital (25,8%).
Plan de recuperación, transformación y resilencia
La Unió Europea ha posat en marxa el fons de recuperació i resilencia Next Generation Plan que pretén la creació d’un fons equivalent a 750 mil milions d’euros. Amb aquest paquet la Unió Europea pretén realçar la economia europea repartint els diners del paquet segons les necessitats de cada estat membre. A Espanya li pertocarien un total de 140 mil milions d’euros dels quals una part s’haurà de retornar, poc a poc, generant més deute públic mentre que l’altre no es necessari que es retorni. No obstant això, la part corresponent a Espanya no s’entregarà tot de cop sinó que s’entregarà una part i a mesura que es vagin complint els requisits o objectius establerts per la Unió Europea s’anirà alliberant diferents quantitats. Es preveu que tant bon punt s’aprovi el Pla de Recuperació, Transforació i Resiliència presentat pel govern, Espanya rebrà una injecció de 70 mil milions d’euros (la meitat del total que es podria obtenir) entre el 2021 i el 2023. El pla de recuperació presentat pel govern buscarà complir amb els quatre objectius establerts per la Unió Europea que consisteixen en potenciar i invertir: la economia verda, una transició cap a la digitalització i atacar en les desigualtats estructurals i de gènere, buscant la igualtat entre dones i homes. Per poder complir amb aquests objectius el govern preveu la creació i organització d’uns grups de treball que conformaran els diferent departaments i ministeris para decidir com abordar cada tema, en aquests grups de treball es preveu que les delegacions de cada comunitat autònoma formin part i tinguin veu per decidir com invertir els diners proporcionats per la Unió Europea de la manera més eficaç possible.
The European Recovery Plan: the figures for Spain
El Fons de Recuperació Europeu, sumat a les altres iniciatives de la UE per donar resposta a la crisi econòmica causada pel COVID-19, permetrà una inversió a Europa de gairebé 2 bilions d’euros en els propers anys. Per a Espanya, la xifra rondarà els 200.000 milions, dels quals aproximadament 150.000 milions provindran del Fons de Recuperació i més de 80.000 milions seran transferències. Aquests fons faran possible que es produeixin inversions que d’altra manera haurien estat molt difícils, així com que el deute públic espanyol no continuï escalant. Altrament, suposa un gran pas endavant en el llarg camí cap a la construcció d’una unió econòmica i monetària completa i sostenible, perquè modifica radicalment la forma en què la UE finança les seves inversions. Pel que fa al Next Generation EU, Espanya serà, segons els últims càlculs, un dels majors receptors de fons, amb un total de 154.996.000 d’euros. Dins d’aquest – en ser un dels majors països de la UE i haver experimentat una de les més agudes caigudes del PIB el 2020 li correspondran al voltant de 141.128.000 del Mecanisme de Recuperació i Resiliència per al període 2021-2026, dels quals 69.528.000 serien transferències (amb possibles ajustos en el 30% final) i uns 71.600 milions serien préstecs. Espanya té per davant reformes i projectes en un clima d’alta polarització política, sense haver superat encara la pandèmia i amb tots els ulls dels països de nord d’Europa posats en com de bé (o malament) s’empren els recursos en els països del sud.Aquestes reformes representen els elements imprescindibles perquè Espanya entri en un camí de creixement sostenible. Si els fons contribueixen a la transformació de l’economia espanyola i permeten evitar la divergència econòmica nord-sud a la UE, podrien convertir-se en una peça permanent de la tant necessària unió fiscal europea. Però si els grans països receptors de fons no estan a l’alçada, serà difícil que els altres estiguin disposats a avançar en una major integració. Això és el que també està en joc.
Reformes, governança i capital humà: les grans febleses del pla de recuperació
En aquest policy brief, s’analitzen les deu polítiques més rellevants i la governança del “Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència: Espanya pot” presentat pel govern central el passat mes d’abril. Pel que fa a les polítiques proposades, d’una banda, es destaca l’encert en el diagnòstic dels mals de l’economia espanyola, l’adequació amb les prioritats establertes per Brussel·les i la desaparició d’algunes reformes molt qüestionades que s’havien vingut duent a terme des d’alguns sectors del Govern. De l’altra banda, s’ha identificat la manca de concreció reformista en àrees clau com les pensions o la fiscalitat verda, i la manca d’ambició en l’àmbit del capital humà, és a dir, en l’educació universitària i no universitària, o el limitat pressupost de ciència i R+D. Pel que fa a la governança, l’excessiva opacitat als processos de selecció de projectes i inversions juntament amb una insuficient implementació de la cultura d’avaluació i rendició de comptes, fan que l’adequació i eficiència de les inversions no estigui garantida. Així mateix, és important remarcar que hi ha hagut una feble implicació en els processos d’elaboració del Pla de comunitats autònomes, entitats locals i representants de la societat civil.
Cómo ejecutar el Plan de Recuperación
Un cop presentat el pla de recuperació, l’autor considera que ara és el moment de reflexionar sobre la seva aplicació en tant que esperar que el mètode tradicional d’execució via subvencions, transferències i contractació pública permeti l’execució i l’impacte previstos és probablement massa optimista i que tenim davant nostre una finestra d’oportunitat per transformar el nostre model d’execució de fons, dotant-lo de major sofisticació i agilitat. Els objectius que abordem en el marc de el Pla de Recuperació i Resiliència són extraordinàriament complexos i requereixen la participació de múltiples actors, tant públics, com socials i privats. No obstant això, la nostra manera de desenvolupar polítiques públiques no està pensada per promoure aquestes aliances, capaces de mobilitzar recursos diversos i generar valor al voltant de missions i objectius compartits. Vivim en l’absència d’una autèntica cultura de la col·laboració multiactor. En darrer terme, argumenta que ara es necessita del lideratge institucional i de les capacitats tècniques per establir un sistema de planificació, gestió i avaluació modern, a l’altura dels reptes que tenim per davant. Hem d’aprofitar aquesta finestra d’oportunitat per accelerar en la transformació del nostre model de gestió. Altrament, correm el risc que els fons s’executin seguint les lleres habituals, i obtindrem els resultats habituals.
Next Generation’: una herramienta histórica para transformar España
L’article recull l’opinió de diversos economistes que han valorat l’impacte dels fons NextGeneration en l’economia espanyola i els obstacles que presenten per a la seva implementació durant una taula rodona organitzada pel diari Expansión. Els participants també van destacar que els recursos mobilitzats per Europa poden servir per reequilibrar territorialment Espanya, encara que adverteixen de la possible falta d’execució dels projectes. En aquest sentit, Teresa García-Milà, directora de la Graduate School of Economics, critica el model radial d’infraestructures desenvolupat a Espanya durant dècades i recorda que la manca de comunicacions ha llastat el rendiment de centres industrials molt importants. També subratlla que al centre d’Espanya no s’han generat suficients pols d’activitat degut al fort efecte d’atracció de Madrid, i reivindica el model territorial d’Alemanya, en contraposició a la visió centralitzadora de l’Administració espanyola. Garcia-Milà recorda que a Alemanya els Länder compten amb més marge de poder i que les principals institucions estan repartides entre diferents ciutats, com el Bundesbank, que té la seu a Frankfurt, o l’autoritat alemanya de la competència, situada a Bonn des de 1999. Finalment, assenyala que Catalunya té projectes sobre de la taula molt importants des de fa temps i que els fons Next Generation poden accelerar-los.
Spain makes plea for ‘flexibility’ in EU recovery plan
Espanya veu la flexibilitat per part de la Unió Europea com a essencial per a implementar el pla de recuperació de les empreses, com ha afirmat Nadia Calviño, Ministra d’Economia. El país podria rebre el primer dels dos o tres trams d’un total de 140.000 milions d’euros, dels quals la meitat es donaran en forma de subvencions i la resta en forma de préstecs. Els diners es pagaran en els propers tres anys i fomentaran la creació d’ocupació en els sectors més afectats, entre ells el del turisme. La comissió europea ja treballa en un “mecanisme d’exempció” que pugui cobrir gran part de les inversions previstes a Espanya, que és un dels estats més avançats en la preparació dels seus plans de recuperació per a Brussel·les. El mecanisme de vigilància de les ajudes estatals de la UE està dissenyat per a evitar distorsions de la competència evitant que una empresa concreta es beneficiï d’un marc més atractiu o d’ajuts potencials. És precisament aquest mecanisme el que podria posar en perill la implementació de l’esquema espanyol PERTE, segons el qual l’Estat confiarà en les grans empreses per impulsar diferents projectes i grans transformacions. Aquest projecte és considerat pel govern de coalició com un dels seus principals projectes per a impulsar la recuperació i revisar la dependència econòmica al sector del turisme i els serveis, per a fer l’economia més resistent a futurs xocs.
La apuesta por la IA del plan de recuperación de España está desfasada
El pla de recuperació presentat per Espanya destinarà 500 milions d’euros per fomentar la Intel·ligència Artificial i espera un retorn de 3.000 milions sobre el PIB, ja que la inversió en matèria d’IA es podria disparar fins als 2.000 milions d’euros comptant la inversió privada durant els anys 2021, 2022 i 2023. Per aquesta raó, el Govern preveu que que el pla pot generar, en aquest àmbit, un impacte en la riquesa d’Espanya proper als 3.171 milions d’euros. A més, el mecanisme preveu crear o mantenir una mitjana de prop de 16.000 llocs de treball, al menys durant els anys que es realitzin aquestes inversions. El component s’articula en diversos punts. El primer és el marc ètic i legal amb el qual ha de comptar el desenvolupament de la IA a Espanya, atenint-se precisament a la proposta de reglament en IA que va anunciar fa poques setmanes la mateixa Comissió Europea. En aquest marc es planteja la creació de diversos observatoris per identificar col·lectius que es puguin veure vulnerabilitzats per l’ús i el desplegament d’aquests sistemes, o sistemes per certificar i auditar algoritmes. No obstant això, els autors consideren que molts dels seus punts estan bastant desfasats ja que si bé hi ha un plec per fer un estudi sobre l’impacte de la intel·ligència artificial sobre la privacitat, el problema ja no és analitzar quin és l’impacte de la tecnologia sinó com protegir la privacitat en els desenvolupaments actuals i futurs de la tecnologia. Finalment també assenyalen que cal incloure un enfocament més centrat en la formació.
Spain submits EU recovery fund spending plans
Des de les pàgines del Financial Times es fa una aproximació crítica al pla presentat pel govern espanyol de cara al fons de recuperació europeus. Espanya, que ha patit molt la pandèmia en termes humans i econòmics, és un dels països que més diners rebrà del fons de recuperació de 750.000 milions d’euros. Ara bé, alguns economistes consideren que la previsió del govern sobre el possible augment del creixement és massa optimista i acusen el govern de Sánchez de manca de transparència sobre com es destinaran els diners. De fet, el propi govern ja ha rebaixat les seves previsions de creixement per aquest any del 9,8% al 6,5%, en part perquè alguns fons de la UE es gastaran més tard del que esperava. Finalment, el govern espanyol també ha estat criticat per la manca de claredat sobre les tres reformes més sensibles del pla: les pensions, el mercat laboral i la balança fiscal del país. Mentrestant el govern espanyol afirma que espera arribar a un acord amb els sindicats i les patronals sobre la reforma laboral i arribar a un acord inicial sobre les pensions, però que actualment el creixement econòmic i la creació d’ocupació tenen prioritat sobre la reforma fiscal.
Spain’s spending of EU recovery funds threatens to turn into a top-down exercise
Espanya és el segon país que més ajudes espera rebre del fons de recuperació “Next Generation”, i l’economista Daniel Rodríguez Asensio explica per què ho considera un error. En tractar-se d’un mecanisme d’ajuda es reconeix la incapacitat d’Espanya per sortir de la situació per si mateixa. A més, defensa que qualsevol creditor, encara que es tracti de la Unió Europea, redueix la llibertat d’actuar i afirma que hi ha una sèrie de condicions adjuntes. No hi ha cap analista que contempli un escenari sense fons europeus per a Espanya en el que la seva solvència i capacitat de finançament en els mercats no es deteriori severament. Alerta sobre el risc que pot comportar que els fons “New Generation EU” van direcció de convertir-se en el nou “Plan E”, una proposta del govern de Zapatero, que va fer que Espanya recaigués en una profunda crisi financera al 2011 i 2012. Mentre que Alemanya i França presenten plans que no depenen totalment dels fons europeus, que donen poder de decisió a les seves respectives regions i que han estat elaborats amb l’assessorament d’un consell d’experts, el Pla de Resiliència del Govern Espanyol presenta una sèrie de deficiències. A banda dels problemes d’execució que han portat al retràs de la seva presentació, en el procés no hi ha hagut cap participació de les comunitats autònomes ni informació sobre el seu repartiment, que s’ha fet sense criteris objectius ni cap comitè d’experts independent. El pla no contempla cap reforma estructural i amenaça amb derogar avançaments d’anys anteriors.
Next Generation EU: una oportunitat d’or per a l’economia espanyola
Segons l’economista sènior de CaixaBank Javier García el “Next Generation Plan” representa una excel·lent oportunitat per potenciar l’economia espanyola, al mateix temps que la modernitza. Resulta inaudible que la proposta del Pla de Recuperació, Transforació i Resiliència per part del govern es deu a la temptativa de poder optar a accedir al suculent paquet multi-milionari que ha proposat la Unió Europea. No obstant això, serà imprescindible dotar el país d’uns mecanismes institucionals eficaços ja que el desemborsament total dependrà de l’obtenció d’uns requisits establerts per la Unió Europea. L’execució de manera eficaç dels plans proposats pels països dependran directament de l’eficàcia i eficiència de l’administració publica, així ho demostra un estudi realitzat pel monitor fiscal de l’FMI, on es determina que els països europeus amb sectors públics més eficaços són els que executen una assignació més gran dels fons europeus assignats. Per contra, en aquest mateix estudi es pot observar que Espanya encara té marge de millora, cosa que només reafirma la necessitat de reformar l’administració pública per a l’obtenció complerta del paquet proposat per la Unió Europea.
¿España Puede? Los fondos europeos de recuperación y resiliencia arrojan más sombras que luces
Les diferents entitats i activistes que han participat en la guia “NextGenerationEU: més ombres que llums” assenyalen una sèrie de riscos sobre els fons europeus. En primer lloc, s’aconseguiran a través de l’emissió de deute per part de la Unió Europea. De manera que, tot i que les empreses rebin diners a fons perdut, tot el pressupost ha de retornar als mercats financers pels Estats en els pròxims 5 a 30 anys. Els autors d’aquesta guia, preveuen que la fórmula de pagament tornarà a ser la mateixa que es va aplicar després de la crisi de 2008: pla d’ajust estructural i reformes laborals i de les pensions. En segon lloc, els diners s’està repartint entre les grans empreses, sense valorar la necessitat de reforçar el públic ni assegurar que també reben ajudes actors petits com les PIMES, autònoms o l’ economia social i solidària. En tercer lloc, el tipus de projectes presentats per les companyies i per les comunitats autònomes s’orienten a àmbits -com les infraestructures, l’hidrogen, la digitalització de xarxes elèctriques i empreses, els parcs eòlics i fotovoltaics, l’AVE, l’extensió del 5G , la digitalització d’empreses, les grans factories de bateries i la mobilitat intel·ligent- sempre apareixen acompanyats de grans empreses petrolieres i gasistes amb una trajectòria poc respectuosa amb el medi ambient. En quart lloc, l’elaboració del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència “Espanya pot” s’ha caracteritzat per la falta de transparència, accés a la informació, control públic i bon govern. Tampoc s’han generat els processos i espais per a una participació real de la societat civil.
Economic recovery
Next Generation EU Will Shift European Growth Into A Higher Gear
La Unió Europea amb un paquet de rescat que oscil·la entorn als 750 bilions d’euros preveu pal·liar els efectes que han patit les economies europees per culpa de la covid-19 i, alhora, realçar l’economia d’Europa. Els experts preveuen que en els propers 5 anys aquest paquet tingui un impacte significatiu que, en el pitjor dels escenaris, augmentaria un 1,5% el PIB (Producte Interior Brut) dels països, mentre que en el millor dels escenaris augmentaria un 4,1% el PIB dels seus estats membres. A part del objectiu principal d’augmentar el creixement econòmic de la zona EURO, aquesta nova i ambiciosa estratègia de la Unió Europea suposarà una revolució estructural econòmica que busca: En primer lloc reduir les diferencies, creixents sota els efectes de la pandèmia, entre estats membres. En segon lloc, augmentar el rol de l’organització envers les decisions econòmiques de cada estat membre a partir d’una harmonització econòmica europea acompanyada d’un major grau d’intervencionisme internacional que, pot suposar, tota una reforma estructural econòmica nacional. Per últim, afavorir i impulsar la creació d’una economia verda i digital amb l’objectiu de reforçar i ampliar el lideratge internacional de l’euro. La primera resposta per part dels estats membres ha sigut positiva ja que es mostren oberts a abraçar aquest pla de recuperació europeu amb tots els efectes que comportin a nivell nacional. No obstant, el que preocupa a la comunitat internacional és la capacitat o, millor dit, incapacitat d’alguns governs nacionals per implementar les reformes estructurals que es requereixen per dur a terme aquest ambiciós pla.
Spillover Effects From Next Generation EU
La proposta del fons de recuperació europeu, tot i que ha estat criticada per ser insuficient, és destacable per ser el primer cop a la historia recent de la UE en que s’emet una suma important de deute mutu per a redistribuir i estabilitzar l’economia. Oliver Picek fa un estudi sobre els econòmics efectes del fons. Els resultats obtinguts són comparables als del personal de la comissió europea, que també ha simulat l’impacte del fons. Aquest estudi revela que els nivells reals de PIB serien un 2% més alts al 2024 i es mantindrien a l’alça un altre 1% fins el 2030 en comparació amb un escenari de referència, i que fins i tot els estats membres amb ingressos més alts experimentarien una crescuda de l’1% al 2024. El pla preveu una distinció clara entre els països econòmicament més febles i més afectats per la crisi (sud i est d’Europa) i els que poden assumir fàcilment els costos de la crisi (Europa del Nord i Occidental). Prenent el model amb l’efecte més gran, Grècia, Croàcia, Itàlia, Espanya i Portugal es basen en un efecte intern que representa més del 80% de l’increment total del PIB del programa. Per contra, Luxemburg, Irlanda, Dinamarca, els Països Baixos, Àustria i Bèlgica reben més del 70% de l’efecte total de la demanda induïda per l’estranger. Tots els països surten beneficiats per aquest estímul fiscal cooperatiu, ja que si només un país pren mesures per estimular l’economia, una part de l’efecte es perd des d’una perspectiva nacional perquè aquesta part ajuda a les economies estrangeres. En canvi, si tots els estats membres de la UE prenen mesures per estimular l’economia alhora, només es perd una part molt petita per a altres països europeus fora de la UE, mentre que la resta beneficia altres estats membres del mercat únic.
Une stratégie économique contingente pour la prochaine phase
De cara a garantir l’eficàcia de les iniciatives que es duran a terme dins del marc del pla de recuperació europeu, els autors afirmen que cal establir una estratègia macroeconòmica que tingui en compte tant l’oferta com la demanda. Al seu parer, els efectes d’oferta de la pandèmia no seran uniformement negatius. Tot i que cal tenir en compte la persistència de dificultats en determinats sectors, les fallides empresarials i l’impacte d’una menor inversió durant el bienni 2020-2021, tampoc no s’ha d’oblidar la possibilitat que el xoc deixi un rastre positiu. La penetració digital accelerada i l’experimentació amb noves formes d’organitzar el treball haurien de provocar una major productivitat i, per tant, un major potencial durant els propers anys. Donada la naturalesa d’aquesta crisi, l’objectiu explícit hauria de ser esborrar completament els seus efectes posteriors combinant mesures de demanda i oferta. Un primer pas seria recuperar a partir de finals de 2021 el nivell d’activitat a finals de 2019. Un segon pas seria recuperar completament el terreny perdut a finals de 2023 i, per tant, recuperar completament el potencial projectat abans de la crisi.
How will the EU repay the billions to fund Europe’s recovery?
Al juliol de l’any passat, els líders de la UE van acordar emetre centenars de milers de milions de deute conjunt però van evitar la discussió sobre com es retornaria aquesta enorme quantitat. Però ara ha arribat el moment d’escometre aquesta qüestió, ja que la Comissió Europea prepara una proposta per augmentar una sèrie de nous impostos a nivell de la UE per tal d’amortitzar els centenars de milions dels fons de recuperació en les pròximes tres dècades. La mida del paquet de recuperació de la UE es va acordar en 750.000 milions d’euros als preus de 2018, la qual cosa suposa uns 800.000 milions d’euros en preus actuals. Un dels problemes és que els estats membres tenen opinions i enfocaments diferents sobre l’amortització del deute i que per tant la proposta de nous impostos haurà de ser prou equilibrada perquè pugui ser acceptada per tots els estats membres. Si les iniciatives de la Comissió per obtenir nous impostos no aconsegueix el consens, les opcions alternatives (amortitzar les subvencions al llarg dels anys mitjançant un augment de les contribucions dels estats al pressupost de la UE o mitjançant retallades pressupostàries) tampoc no són gaire atractives. Així doncs, abans que finalitzi el període pressupostari actual, els 27 líders de la UE haurien de negociar un nou pressupost de set anys que inclogui la manera de donar servei al deute contret pel fons de recuperació. Una altra alternativa, però, és que els estats membres acordin un deute permanent a tota la UE. Aquest ha estat fins ara un tema tabú, però alguns declaracions recents favorables a un actiu segur de la UE, com sobretot les del primer ministre italià Mario Draghi, han donat un nou impuls al debat.
Recovery fund set to drive EU rebound, say economists
D’acord amb els autors, l’impuls que rebrà l’economia europea gràcies als de 800.000 milions d’euros procedents del fons de recuperació al llarg dels propers cinc anys ajudarà els països de l’eurozona a repuntar aviat als nivells de creixement anteriors a la crisi. Els plans presentats fins ara pels principals països se centren en gran mesura en inversions en projectes de transició ecològica i digital, així com en reformes per millorar l’eficiència del sector públic. Morgan Stanley calcula que els fons de recuperació de la UE permetran un augment del 3,5% del producte interior brut de la zona euro. Les previsions dels economistes varien molt, però la majoria dels que han examinat els plans nacionals presentats a Brussel·les fins ara consideren que produiran un impuls substancial del creixement que probablement serà superior al que la UE o els mateixos països han previst. Amb l’acceleració de les campanyes de vacunació després d’un inici d’any inestable i el final dels confinaments i de les mesures de restricció en alguns països, enquestes recents realitzades a les empreses i a les llars de la UE mostren que la seva confiança repunta molt per sobre dels nivells anteriors pandèmia. Pe consegüent, els economistes esperen que la Comissió revegi a l’alça les previsions de creixement de la UE que són de 3,7% per a 2021 i de 3,9% per al 2022.
EU recovery funds will flow at last and could be game-changers
Nou mesos després que els líders de la UE van obrir un nou camí acordant un gran paquet de despeses de recuperació finançat amb préstecs comuns, les capitals europees presenten els seus plans sobre com gastar la seva assignació a la comissió europea. La gestació pot semblar llarga donada la gravetat de la recessió, i passaran uns quants mesos més abans que els plans siguin revisats i els diners comencin a fluir. Però, des de la perspectiva de la necessitat d’assegurar la confiança entre 27 nacions sobiranes, els plans de recuperació i resiliència han arribat amb una velocitat llampec. Les persones familiaritzades amb el procés tant a Brussel·les com a les capitals nacionals destaquen com el repte d’elaborar plans plurianuals de despesa i reformes estructurals, amb resultats lliures clars a les àrees digitals i verdes, ha estat un exercici nou per als governs.
Thinking big: debt management considerations for the EU’s pandemic borrowing plan
Els efectes de la pandèmia poden posar a la Unió Europea en un rol durant molts anys que no estava previst per cap dels seus estats membres. Aquest rol no és un altre que el distribuïdor de deute públic. D’aprovar-se el paquet de recuperació els estats membres veuran com la Unió Europea a part del rol mencionat, liderarà una etapa de transició econòmica que marcarà el futur d’Europa en els propers anys. Perquè es pugui observar el impacte que ha generat la pandèmia i el canvi de rumb en el rol de l’organització internacional només cal comparar quin ha estat el màxim històric que ha prestat aquesta als estats membres amb el que es preveu aprovar. El màxim històric gira entorn als 29.500 milions d’euros durant la crisis del 2011, per contra es preveu aprovar un préstec de 750.000 milions d’euros per pal·liar els efectes de la covid-19. En definitiva, un canvi sense precedents que obliga a donar un gir de 180 graus en la funció de l’organització internacional envers els seus estats membres. No obstant, es preveu que aquesta nova estratègia de l’organització tingui un impacte immediat sobre les economies nacionals, amb l’objectiu de realçar l’economia europea a partir d’una harmonització i integració econòmica que passa per reduir la dependència dels estats membres als bancs nacionals i augmentar el grau d’intervencionisme de la Unió Europea alhora de contactar amb prestadors. Ara bé, això suposarà un repte majúscul per tots els estats membres, en especial aquests que, com Itàlia o Espanya, ja tenen un deute pendent considerable i en augmentar aquest, podria suposar un final fatal per l’economia del país. Sense oblidar les traves polítiques que poden existir per part de certs estats membres de la Unió Europea que veuen aquesta mesura com una estratègia per reduir la seva sobirania. Les primeres respostes per part del mercat internacional envers aquesta nova estratègia de la Unió Europea, tan arriscada com necessària, no s’han fet esperar i s’ha rebut amb cert grau de positivisme. No obstant això, caldrà esperar esbrinar la resposta definitiva d’aquest i, sobretot, la rebuda dels estats membres.
Tot el que sempre ha volgut saber sobre el Pla de Recuperació europeu, però mai no ha gosat preguntar: l’emissió de deute de la UE
L’emissió de 750.000 milions d’euros del fons “Next Generation” dependrà, finalment, de la quantitat final de fons sol·licitada pels estats membres, la part que proporciona major incertesa són els 360.000 milions d’euros en préstecs. Donat que la UE gaudeix d’un cost de finançament molt baix, els estats que més benefici obtindrien de fer-se prestar per la UE serien els que presenten un cost de finançament més alt (com Espanya o Portugal). Així, com que cada Estat membre pot fer-se prestar fins al 6,8% del seu producte nacional brut (PNB), si els països amb un tipus d’interès del deute més alt el demanessin, ja s’esgotarien els 360.000 milions d’euros. La UE comprometrà el 70% de les transferències del Fons de Recuperació abans del desembre del 2022 i el 30% restant durant el 2023, però els desemborsaments es realitzaran fins a finals de 2026. Així, el volum total de deute emès per la UE al 2027, tenint en compte el que ja tenia abans de la pandèmia, és probable que s’hagi multiplicat fins a un volum de 867.000 milions d’euros (aproximadament el 6% del PIB de la UE), deute que a partir de 2027 anirà desapareixent de forma gradual. Aquest increment del deute no hauria de ser un impediment perquè la UE pugui continuar col·locant les seves emissions a un cost de finançament molt baix, donat l’interès europeu d’àmbit empresarial i del BCE en aquest deute. El deute emès s’haurà de retornar abans del 2058 a un ritme que no pot excedir els 29.000 milions d’euros anuals. La UE ha presentat un impost sobre el plàstic no reutilitzable per a amortitzar les transferències directes, i en cas que fos necessari, podria requerir als estats membres que contribuïssin de forma puntual amb fins els 0,6% del PNB.
Les reformes poden tenir a llarg termini un impacte sobre l’economia fins i tot superior que el de les inversions
En aquest article, Núria Mas, professora d’IESE i consellera del Banc d’Espanya, fa una valoració del “Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència: Espanya Pot” que recull l’estratègia del govern espanyol per a la gestió i el desenvolupament dels fons europeus de recuperació Next Generation i que podrien suposar per a Espanya la recepció d’uns 140.000 milions d’euros en transferències i crèdits. L’autora considera que el Pla és una oportunitat única tant per a la Unió Europea com per als seus països membres i que les reformes poden tenir a llarg termini un impacte sobre l’economia fins i tot superior que el de les inversions. Pel que fa a les reformes estructurals prioritàries que hauria d’abordar Espanya aprofitant els fons europeus, Mas afirma que necessitem un pla integral de reformes que tingui com a eix principal oferir un bon futur a les generacions següents i que la millora de la productivitat de l’economia espanyola és clau per poder millorar els salaris i crear llocs de feina de qualitat, tot recordant que la productivitat només ha crescut un 0,2% les últimes dècades. Finalment, defensat que els projectes comptin amb uns indicadors clars i fàcils de mesurar, que permetin fer un seguiment dels objectius aconseguits i que un gran avantatge d’aquests fons és que imposen la cultura de l’avaluació de les polítiques públiques.
Los expertos piden un gran pacto político para impulsar el ‘plan Calviño’
El nou pla de recuperació, cridat a protagonitzar la tercera gran etapa de modernització espanyola en 60 anys, té ni més ni menys de 2.000 pàgines: el món d’avui és més complex que el de 1986 i el de 1959. Aquest esquema, segons l’anàlisi compartit per els experts reunits per la ministra Nadia Calviño, permet respondre al duríssim impacte de la pandèmia i posa les llums llargues en un país que sol pecar de curt terminisme. Però queda el més delicat: els experts exigeixen a Govern i oposició que la política no sigui un fre per desenvolupar el potencial d’aquest ambiciós pla. I subratllen que només funcionarà si el país el fa seu de dalt a baix: de les empreses als sindicats, de l’establishment polític a les famílies. Consideren que la política espanyola porta massa temps causant més problemes dels que hauria de provocar i que seria una decepció que en aquest moment decisiu la política tornés a ser un llast. Ara bé, la política econòmica espanyola no és només aquest pla: té dues palanques addicionals, els Pressupostos i els fons estructurals, per a esmenar els problemes que vagin apareixent. Però alguns experts es lamenten dels possibles problemes de calendari, ja que els fons s’havien d’haver avançat a un primer trimestre dolent, però arribaran quan l’economia ja estigui rebotant. I les reformes més difícils caldrà tancar-les quan la legislatura estigui a les acaballes.
The success of the EU recovery fund will depend on bold missions
El juliol de 2020, la cimera del Consell Europeu va concloure amb un acord històric sobre un fons de recuperació. Representa un punt d’inflexió per a la UE: per primera vegada, es permetrà que el bloc endeuti en nom dels seus estats membres. L’element més encoratjador de l’acord és que, en lloc de centrar-se en la reducció del dèficit (com després de l’última crisi), la prioritat aquesta vegada és la inversions estratègiques en clima i digitalització. El Tracte Verd Europeu anunciat a finals de l’any passat hauria de ser la “brúixola” i el “motor” per a la recuperació de la UE. L’aprofitament de les innovacions tecnològiques també serà vital: les energies renovables i els serveis digitals han de crear milions de llocs de treball. El programa de recuperació de la UE té un enorme potencial per revitalitzar l’economia europea després dels estralls de la pandèmia de la Covid-19. Establir missions audaces al centre del pla de recuperació ajudarà molt la comissió i els estats membres de la UE a passar d’un enfocament normal i cap a una renovació econòmica a llarg termini, ecològica i digital.
Decentralising and democratising while reforming European economic governance
La crisi del covid-19 no només ha aportat coses negatives, els experts coincideixen que la Unió Europea, finalment, ha reconegut el seu error de promoure polítiques econòmiques més centrades en la dècada passada que no en el futur. Es per això que l’organització internacional ha optat per invertir fort en un paquet que marca el començament d’una transició econòmica, una transició cap a la digitalització i l’economia verda. Es per això que, a part del conegut paquet per realçar l’economia europea dels efectes de la pandèmia, s’ha optat per donar poder al Banc Central Europeu de cara a proporcionar ajudes en forma de préstecs i subvencions per incentivar la creació d’empreses sostenibles i el inici de la transició. Fins al moment, sembla que el BCE baralla una sèrie d’incentius que passarien per a la creació d’uns “bons ecològics” que potenciarien abandonar les “indústries del passat”, aquelles que no aporten més que problemes al planeta. Per fer possible aquesta proposta la Unió Europea busca poder donar més poders al BCE i legitimar-lo perquè actuï de manera més agressiva, orientant políticament o donant “consell” als estats membres, però això passa per mantenir la independència que actualment posseeix al mateix temps que crear un espai de diàleg constant amb la Comissió i el Consell Europeu. Per tant, tot això passaria per la creació d’un espai de diàleg macroeconòmic sobreposant el BCE als bancs nacionals, un autèntic repte difícil de complir. Ara bé, sense cooperació nacional i una reforma estructural, no només internacional, sinó que també nacional, aquest repte o desig per part de la Unió Europea no té futur, la càtedra de la Universitat de Boston Vivien Ann Schmidt, creu que la solució radica en dos punts: Primer ha d’existir una harmonització d’unes noves regles o normes que legitimin el BCE i, sobretot, que incentivi i doni força al compliment dels objectius acordats per la Unió Europea. Aquesta harmonització hauria d’atacar a tots els estats membres perquè la Unió Europea no estigues tant fracturada i dividida. Segon, aquestes noves normes haurien de tenir un cert grau de “flexibilitat”, ja que segons el seu punt de vista, no es pot requerir el mateix a tots els estats membres i, a través de la flexibilitat, es dona peu a que tots els estats membres aportin des de la mesura en que sigui possible el seu granet d’arena. D’aquesta manera la càtedra creu que la Unió Europea actuaria a nivells pràctics com a una sola entitat i podria optar a aconseguir els seus objectius.
Europe’s radical economic response to covid-19
Abans de la pandèmia hauria estat impensable el pla “Next Generation EU”. La forma en què s’han calculat les assignacions vol dir que els països petits veuran sumes macroeconòmiques significatives: Bulgària, Croàcia i Grècia rebran subvencions equivalents al voltant del 10% del seu PIB anual o més. Els països més rics com Dinamarca o Alemanya poden esperar menys de l’1%. En termes absoluts, els principals beneficiaris són Espanya o Itàlia, on el pla ja ha tingut un impacte polític, aturant l’euroescepticisme creixent. Per a que el pla funcioni, els estats membres han de complir amb les seus plans de finançament, que tenen com a requeriment un mínim d’inversió en energia verda i en transició digital, a més de seguir “recomanacions específiques per país” de la comissió. A alguns països les condicions els semblen limitacions, i destaquen que cal remarcar les diferències entre ells. A banda d’això, es considera que el procés es pot perdre en procediments burocràtics, cosa que preocupa al govern de Macron de cara a les eleccions de l’any vinent. Alhora la UE no vol sacrificar la possibilitat de gastar els diners de manera eficient i productiva. Si ho fan, el BCE prediu que la zona euro podria veure un augment de l’1,5% del PIB a mitjà termini Macron i Draghi ja han suggerit que caldrà ampliar el fons, cosa que suposarà més endeutament i, potencialment, nous impostos. El pla actual és iniciar la devolució el 2028, amb la seva respectiva liquidació durant les tres properes dècades. Aquests plans fiscals, que requereixen el suport unànime dels governs, han tendit a fracassar en el passat. Els mercats, però, creuen que els bons es amortitzaran amb nous préstecs, ja que la majoria del deute públic ho és. De cara al futur de la UE, és important que NGEU tingui èxit, és a dir, que es gastin els fons amb prudència i es recuperi el creixement econòmic a la zona de l’euro.
Steering and Monitoring the Recovery and Resilience Plans. Reading between the lines
Aquest article proporciona un relat extens dels procediments i regles del Recovery and Resilience Facility (RRF). Analitza les orientacions de la Comissió Europea i ofereix informació sobre com s’està dirigint el procés i com es controlarà la implementació dels Plans Nacionals de Recuperació i Resiliència (PNRR). El RRF és una prova important per a la UE i la seva implementació amb èxit podria conduir a transformacions significatives i necessàries a la UE en termes de reformes estructurals i de transició climàtica i digital. Si no compleix els seus objectius declarats i els estats membres gestionen malament els fons del RRF, les repercussions per a la UE seran més que merament pressupostàries, ja que podrien tenir implicacions polítiques ’estabilitat del projecte europeu erosionant la confiança entre els estats membres, part d’un retard en la recuperació i de les reformes estructurals necessàries. D’una banda, hi ha oportunitats en joc, ja que: en primer lloc, el RRF té el potencial per dirigir la implementació de reformes estructurals; en segon lloc, evitant la governança tradicional dels European Structural and Investment Funds (ESIF) sota la gestió compartida de les autoritats nacionals i regionals, el RRF té el potencial d’evitar algunes de les càrregues administratives tradicionalment associades als ESIF. D’altra banda, diversos reptes podrien dificultar l’èxit de la implementació de la RRF: en primer lloc, podríem observar una creixent acumulació de requisits de marcatge de caselles ex ante per a la taxonomia i els quadres de puntuació per a les aprovacions de fites, superat amb el pas addicional del Consell com a àrbitre final pel desemborsament dels fons; en segon lloc, les administracions públiques estaran saturades de feina, ja que no només hauran de preparar nous plans, sinó que també hauran de produir indicadors, controlar les dades i proporcionar informació en informes separats per a la RRF mitjançant diferents procediments; en tercer lloc, la sobrecàrrega i la càrrega administrativa risquen desplaçar el procés de compliment i supervisió cap a un exercici de marcatge de caselles en la gestió dels fons de la UE.
Avoiding the Main Risks in the Recovery Plans of Member States
L’informe realitzat per part d’en Jorge Nuñez, membre sènior del Centre d’estudis de polítiques europees representa un informe dedicat a la preparació i implementació del mecanisme de recuperació i resiliència de la Unió Europea. En aquest, s’estableix alguns dels principals riscos per a l’èxit dels programes de recuperació o que simplement el podrien debilitar, com ara la manca d’enfocament principal al voler abraçar un espectre massa ampli i la mala orientació, sobretot política, el manteniment de sectors insostenibles, els retards en la implementació, així com la manca d’una dimensió més europea o bé la incapacitat d’implementar un programa que resulta molt complex i . per sobre del pressupost normal de la Unió Europea. Tanmateix, es poden mitigar o evitar aquests riscos. L’informe també presenta una sèrie de solucions per garantir que s’implementin aspectes crítics per als programes de recuperació i l’objectiu clau de la resistència a llarg termini. Entre ells, destaca la necessitat de reformes estructurals greus als estats membres, millors sistemes de gestió i control a nivell de la UE, polítiques actives del mercat de treball ben dissenyades, així com un marc clar per a les associacions publico-privades per garantir que s’utilitzin amb més eficàcia.
Green transition
Guía NextGenerationEU: más sombras que luces
Aquesta guia pretén ser una eina pràctica percol·lectius, moviments socials, periodistes, persones tècniques d’ajuntaments i institucions públiques i per a la ciutadania en general. El seu objectiu és millorar el coneixement dels processos i riscos dels fons europeus NextGenerationEU (NGEU). Al seu torn, ofereix 8 propostes dirigides a el Govern d’Espanya perquè aquests puguin contribuir a una transformació ecosocial justa. També incideix en quins són els riscos dels fons de recuperació a curt, mitjà i llarg termini. Així, alerta dels perills de sobreendeutament i austeritat, de la concentració dels fons en grans empreses, del fet que el Pla pugui ser un simple greenwashing i no apunti les lliçons de la pandèmia, de la manca de transparència i participació ciutadana, i de les polítiques incongruents en perjudici de l’interès general. En definitiva, la guia alerta de que les successives retallades en les administracions públiques de l’última dècada han fet que no es disposi dels mitjans necessaris per realitzar un adequat seguiment de la destinació dels fons. La manca de mitjans tècnics i recursos humans per avaluar els impactes dels projectes pot derivar en perjudicis per a l’interès general. A la vegada, els possibles incompliments en els exàmens semestrals que realitzen les autoritats europees a cada estat poden comportar sancions o el bloqueig de les següents assignacions. Per això, és més que necessari que els fons NGEU reforcin les capacitats i estructures públiques, dotant amb prou finançament com perquè puguin exercir el seu treball en l’interès general.
Les ambiguïtés de la relance verte européenne
L’autor expressa en aquest article publicat a Slate els seus dubtes respecte de la transició ecològica que s’ha de vehicular per mitjà dels fons europeus, tot i que la consciència de la gravetat del problema és real i que tota la despesa de la UE hauria d’arrenglerar-se amb els objectius de l’Acord de París. Però les mesures ja anunciades, per exemple en les indústries de l’automoció i l’aeronàutica, mostren clarament que és difícil conciliar tant l’objectiu de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle com el de la reactivació de l’activitat i el suport a l’ocupació. A mitjà i llarg termini, els dos objectius hauran d’assolir-se simultàniament, però a curt termini caldrà conformar-se amb mesures que no siguin plenament satisfactòries. Per tant, no podem ocultar les dificultats que comportaran les possibilitats d’èxit de la transició energètica, sabent de més a més que aquest terme és terriblement ambigu: la transició és una etapa intermèdia, el pas d’un estat de coses a un altre. Darrere de la façana verda amb què gairebé totes les organitzacions polítiques i els governs s’adornen, les diferències de visió són considerables. En efecte, els debats europeus no ens han de fer oblidar, però, l’essencial: a tot el món continua la carrera pels combustibles fòssils. A l’extrem nord de Rússia, Gazprom Neft i Shell uneixen forces per explorar els recursos d’hidrocarburs. A més, Shell, així com el grup francès Total, continuen invertint encara més en combustibles fòssils que en energies renovables. Aquest és el cas també al Japó, malgrat els compromisos adquirits en virtut de l’Acord de París, el país continua depenent del carbó per a un terç de la seva producció d’electricitat i finançar la construcció de centrals elèctriques de carbó. Pel que fa a la Xina, certament diu que la quota de carbó ha de disminuir en la seva producció d’energia elèctrica, però a mesura que augmenten les seves necessitats energètiques, els seus projectes de construcció de centrals elèctriques de carbó continuen desenvolupant-se, fins al punt d’excedir la potència de les centrals de carbó que funcionen actualment als Estats Units o a l’Índia…
Transició energètica, reconstrucció econòmica, nova governança
En aquesta nota, el Cercle d’Economia assenyala que si s’assumeix la magnitud del repte que implica la crisi del canvi climàtic, que interpel·la a la política i també al sector empresarial i a tots els ciutadans, caldrà acceptar canvis de model de vida, d’economia i de governança. Canvis que no han de buscar un decreixement utòpic sinó créixer d’una manera que sigui pròspera, sostenible i que sigui garantia d’equitat. Les administracions han de legislar per incentivar i potenciar els bens i serveis produïts per l’economia circular i també han de donar exemple fent que les compres públiques siguin sostenibles; les empreses han d’adaptar el model de negoci al nou context, dedicant recursos a la innovació i aprofitant ara la gran oportunitat dels Fons Next Generation; i els ciutadans s’han de conscienciar per fer un consum responsable apostant clarament pels bens i serveis de la nova economia circular. A la vegada que cal actuar amb audàcia i decisió, cal fugir de plantejaments dogmàtics i precipitats que poden perjudicar una competitivitat sense la qual no hi ha cohesió social. Considerem que la millor manera de fer aquests canvis tan ràpid com sigui possible i amb un cost menys traumàtic és situant la innovació al centre de l’agenda política i empresarial. En darrer terme, la qüestió de la transició energètica fos un dels grans debats del present. S’hi han de comprometre ciutadans, empreses i governs. I hem d’assumir que allò que està en risc és el futur de la humanitat i del planeta. De res servirà que governs, empreses i ciutadans europeus fem els deures climàtics si a nivell global no contribuïm a desactivar la cultura de l’antropocè que hem posat en marxa culturalment des d’Europa a partir de la revolució industrial i la dialèctica que hem inoculat a tot el planeta sobre les tesis de modernització. Una diplomàcia climàtica de col·laboració i cooperació ha d’aconseguir convèncer al conjunt del planeta d’un canvi de model de creixement.
Covid recovery plans threaten global climate hopes
La perspectiva d’una recuperació verda mundial de la pandèmia del coronavirus està en suspens, ja que els països inverteixen diners en l’economia de combustibles fòssils per evitar una recessió devastadora. Només un grapat de països importants bomben fons de rescat en esforços baixos en carboni com l’energia renovable, els vehicles elèctrics i l’eficiència energètica. Un nou rànquing de The Guardian considera que la UE és capdavantera, dedicant el 30% dels seus fons de recuperació de propera generació de 750.000 milions d’euros (677.000 milions de lliures esterlines) a finalitats verdes. França i Alemanya han destinat aproximadament 30.000 milions d’euros i 50.000 milions d’euros respectivament del seu propi estímul addicional per a la despesa ambiental. A l’altre extrem de la escala, la Xina s’enfronta a la pitjor de les principals economies, amb només el 0,3% del seu paquet, aproximadament £1.1bn, per a projectes ecològics. Als Estats Units, abans de les eleccions, només uns $26bn (£19.8bn), o poc més de l’1%, de la despesa anunciada eren verds. En aquest context, l’elecció de Joe Biden com a president dels EUA té el potencial de transformar la recuperació verda a nivell mundial: tot i que pot enfrontar-se a una majoria republicana al Senat, si els plans de Biden per a un estímul ecològic de $2tn estiguessin complerts, els EUA superarien la UE com a inversor més gran en un futur baix en carboni. Tot i que els països no aconsegueixen una recuperació verda, també es queden enrere en les seves obligacions en virtut de l’acord climàtic de París. L’Agència Internacional de l’Energia (AIE) ha calculat que els països planifiquen retallades d’emissions que només representen el 15% de les reduccions necessàries per complir l’acord de París. L’AIE també ha constatat que les emissions de la Xina, que van caure bruscament en les fases inicials de la pandèmia, ja han recuperat els nivells del 2019 i és probable que les superin. Si la Xina no presenta paquets de recuperació ecològics, posant un nou pla quinquennal en consonància amb l’objectiu de zero net, les possibilitats mundials d’assolir els objectius climàtics seran propers a zero i, per tant, semblaria una recuperació verda mundial impossible.
A recovery with green elements, but not a green recovery
Els estats membres de la Unió Europea han de presentar davant de la Comissió la seva planificació per la recuperació i resiliència dels propers anys per poder accedir al paquet preparat per la mateixa organització d’uns 673 mil milions d’euros. Tothom vol agafar el seu tros del pastis. Davant d’aquesta situació ens plantegem dues preguntes: Quins són els requisits per poder accedir-hi? Realment, s’estan complint? La primera pregunta té fàcil solució ja que per accedir-hi els països es van comprometre l’any passat a destinar com a mínim un 37% de la despesa total de la seva planificació a fins mediambientals i sostenibles, mentre que el restant es podria destinar per a fins que no aportin res a la sostenibilitat ni al canvi climàtic, però que tampoc causin un dany significatiu. La segona resposta té solució a partir d’un estudi que ha realitzat l’organització E3G on s’ha pogut comprovar que almenys 8 països membres que pretenen accedir al paquet de recuperació de la pandèmia no compleixen els criteris de planificació d’almenys el 37% sigui despesa verda. No només això, sinó que s’ha pogut observar que molts plans a primera vista poden semblar que donen suport a la sostenibilitat, però que en el fons estan donant suport altre cop als combustibles fòssils. A sobre, s’ha descobert que molts estats membres juguen a estar a llimbs legals ja que destinen grans quantitats de diners en mesures que encara no hi ha estudis que determinin si són o no són perjudicials pel planeta. En definitiva, hi ha més que dubtes que s’estiguin complint els requisits per part de molts països per poder accedir al paquet econòmic, cosa que suposarà una autentica prova de credibilitat per la Unió Europea ja que, en els propers dies, ha de decidir quins podran accedir-hi i això tindrà fortes repercussions ja que els ulls de tots els països del món estaran atents a les seves decisions.
España, tercer país europeo con mayor número de proyectos de inversión verde para impulsar la recuperación económica
El think tank EY ha desenvolupat un informe que identifica projectes que poden donar suport a l’ocupació a curt termini i contribuir als objectius climàtics de la UE. Espanya presenta un total de 79 projectes d’inversió verda, amb unes necessitats de finançament de 24.471 milions d’euros. Els sectors d’energia i transport aglutinen el major percentatge de les iniciatives identificades, prop del 40% cadascuna, cosa que demostra el compromís de les empreses i les entitats públiques per assolir l’objectiu zero emissions. L’objectiu és posar en marxa iniciatives que serveixin per a revertir el canvi climàtic, generar ocupació i reduir l’impacte econòmic de la COVID-19. L’informe identifica més de 1.000 projectes de 27 estats diferents que poden generar més de dos milions de llocs de treball a curt termini per a contribuir en els objectius climàtics, gairebé una quarta part de les pèrdues ocupacionals que ha provocat la pandèmia. Aquesta llista representa una inversió de 200.000 milions d’euros per als 1000 projectes, distribuïts uniformement en els països de la UE que els presenten, com França, Alemanya, Espanya o Itàlia. Les necessitats d’inversió dels projectes seleccionats podrien representar del 10% al 50% de les subvencions que ofereix el pla “Next Generation EU”. El 20% d’aquests projectes es consideren petits i requereixen inversions de fins a 5 milions d’euros, i al voltant del 30% de les iniciatives seleccionades estan desenvolupades per startups i pimes, que inclouen solucions de mobilitat sostenible, hidrogen verd, recuperació de terres o materials per a la construcció baixos en carboni.
Europe’s ‘green and just’ transition starts with its recovery fund
Amb la proposta del pla de recuperació, un paquet d’uns 673 mil milions d’euros, la Unió Europea deixa clara la seva voluntat, recuperar-se amb rapidesa dels efectes que ha causat la pandèmia i, alhora avançar cap a una econòmic verda ja que el préstec va estrictament lligat a unes directius ambientals i sostenibles que s’han de complir estrictament. No obstant, sense el suport d’una important despesa nacional els estats membres no tindran liquiditat suficient per assolir els objectius que prega la Unió Europea. A sobre, els governs de les principals economies europees estan optant per a polítiques més socials que passen per ampliar els llocs de treball existents, polítiques que van lligades encara que sigui a curt termini al manteniment de l’actual despesa, deixant la inversió en empreses sostenibles i mediambientals per sota del 36% de la despesa total. A pesar d’aquestes descoratjadores dades l’organització internacional brama per fer veure als països membres que invertir en les renovables no només és invertir a llarg termini, sinó tot al contrari suposaria un impuls econòmic, una nova forma de creació de llocs de treball i avançar cap al objectiu primordial d’un món sostenible. Es per això que a través del banc europeu es preveu impulsar i incentivar la inversió en sostenibilitat a partir d’una ambiciosa nova estratègia de préstecs, que es preveu que es posi en marxa a partir del 2025. Europa es troba en una cruïlla de camins i ha de decidir si apostar fort per les empreses sostenibles i liderar el que podria ser una autentica revolució industrial o caure en memòries del passat i retornar l’ajuda a les empreses que han fet créixer Europa fins al punt d’avui, però que han aportat poc o res al planeta. De moment, el primer pas l’ha fet la Unió Europea apostant molt fort per la primera de les opcions o camins, veure’m quina serà la decisió dels països europeus en els propers anys.
From coal and steel to carbon-free and digital: EU reaches turning point
La Unió Europea, que tendeix a avançar després de les crisis cícliques que van des del final de la Guerra Freda fins a l’actual pandèmia de coronavirus, podria mirar al passat d’aquí a uns anys i veure l’inici del salt cap a una economia verda i digital. El propòsit del fons “Next Generation EU” és evitar una major divergència entre països rics i pobres del bloc que pugui destruir el mercat únic. La seva intenció a curt termini és la de crear un impuls inversor i reformador durador per a les economies arrasades pel coronavirus, que estan retornant a la seva mida pre-pandèmica diversos mesos després que les d’Àsia, els Estats Units i la Gran Bretanya. En canvi, a la llarga la UE busca el lideratge ecològic mundial reduint a zero les emissions netes de CO2 per al 2050 per frenar el canvi climàtic i aconseguir una porció de l’economia digital, ara dominada per gegants de tecnologia dels EUA. Molts plans centren la seva despesa verda en renovar edificis per obtenir eficiència energètica i desenvolupament de transport públic. Per prosperar al món digital, els governs planegen construir xarxes mòbils i Internet d’alta velocitat, invertir en emmagatzematge de dades, informatitzar o millorar l’alfabetització informàtica. Si es fa bé, el fons pot establir les regles del joc per al futur. L’èxit depèn de la qualitat dels plans que cada govern prepara ara i de com es posaran en marxa aquests plans fins a finals de 2026, quan molts d’ells deixaran d’estar al càrrec. De moment, la complexitat dels requeriments ha fet que alguns ajornin la presentació fins a mitjans de maig. L’actuació d’Itàlia, el màxim beneficiari financer del sistema i un dels països que més necessiten reformes profundes, serà crucial per a les discussions sobre el seu ús reiterat, però la prova de l’èxit serà si les innovacions i reformes conjuntes aporten beneficis estructurals i duradors.
Transformations for the Joint Implementation of Agenda 2030 for Sustainable Development and the European Green Deal
Quan ens preguntem sobre els efectes de la pandèmia, es inevitable caure en aspectes negatius, però cal profunditzar sobre ells i treure-hi la part positiva. Aquesta ha demostrat que és fonamental establir una connexió entre sanitat pública i l’agenda mediambiental en la formulació de polítiques públiques. També ha aportat que els governs dels estats membres de la UE integressin els ODS al semestre europeu, aquest representa un autèntic procés de coordinació i harmonització de les polítiques econòmiques i laborals en la UE. A més la Unió Europea ha respòs als efectes de la pandèmia amb un fort paquet de polítiques i fons de “Next Generation plan” per impulsar la recuperació econòmica mentre, al mateix temps, es persegueix la transició verda d’Europa. Aquest informe intenta connectar els punts entre aquestes quatre iniciatives polítiques principals – els ODS, el Tracte Verd Europeu, el Semestre Europeu i el pla de recuperació de la UE. Resulta fonamental adoptar un enfocament de sistemes per aprofitar les complementarietats entre els diferents aspectes de la transició verda i identificar el comerç. A la secció 4 de l’informe, examinem el paper que poden jugar les finances ‘pacients’ per a la transició verda i es proporcionen exemples de noves polítiques financeres i fiscals que s’han aplicat a nivell nacional i regional. La innovació sostenible requereix finançament estratègic a llarg termini, que el sector privat no proporcionarà si no existeix una direcció estable i coherent per a la inversió, de manera que la regulació i la innovació convergeixen al llarg d’una trajectòria verda. Per fer aquesta transició inclusiva i justa, sobretot des que la pandèmia ha eliminat o posat en perill milions de llocs de treball a tot Europa, els impactes sobre les perspectives d’ocupació i la necessitat de noves competències a la població són elements essencials de qualsevol pla de recuperació econòmica. Segons aquest informe, hi ha una àmplia evidència que un estímul econòmic estàndard no només és insostenible mediambientalment, sinó que també és econòmicament inferior a una estratègia de recuperació verda en què les intervencions immediates es poden centrar en reformes d’eficiència energètica i mobilitat urbana sostenible. Les mesures de creixement i ocupació a Europa no són només les relacionades amb l’energia verda, sinó també les que promouen l’economia circular, l’agricultura orgànica i les solucions basades en la natura. Tot i això, els governants polítics dels estats membres han de ser conscients de les compensacions, per exemple, els programes de recuperació amb avantatges laborals a curt termini poden tenir efectes més febles per al creixement a llarg termini, ja que la transició verda requereix compromisos amb la despesa pública i reformes de preus durant un període més llarg. En aquest informe, a part del explicat fins aquest punt, també es suggereix que es poden evitar impactes indesitjables sobre la distribució dels ingressos si les polítiques es dissenyen amb cura, els ingressos generats per mesures com el preu de l’energia i el carboni es reciclen a parts vulnerables de la població, les mesures d’eficiència energètica estan dirigides a les llars de baixos ingressos i la innovació verda està finançat per impostos generals més que per recàrrecs ecològics. En definitiva, el que proposa aquest últim punt no és una altre cosa que la coordinació i combinació de l’agenda verda amb la social per tal d’evitar que les inigualats existents no solament s’ampliïn, sinó que es consolidin.
Digital transition
NGEU: un impuls molt oportú a la digitalització
Aquest article aborda de forma quantitativa l’impacte que representarà el Pla NGEU en termes de transformació digital. Un dels pilars sobre els quals es vertebra el paquet econòmic europeu NGEU és la transformació digital. En aquest sentit, i atesa la importància de la inversió en intangibles en l’impuls digital, els autors analitzen l’impacte que tindrà l’NGEU sobre aquesta mena d’inversió. Per respondre aquesta pregunta, procedeixen en dues fases. Primer, calculen quin ha estat l’augment mitjà del pes de la inversió en intangibles sobre el PIB a Espanya en els últims anys: entre el 1995 i el 2017, període per al qual es disposa de dades, el pes de la inversió en intangibles va créixer, de mitjana, 0,11 p. p. per any. Aquest és un ritme superior al registrat pels EUA en el mateix període, de 0,08 p. p. per any, probablement a causa de l’estadi de major maduresa en què es troba l’economia nord-americana en termes de digitalització. Tot seguit, es mesura l’impacte de l’NGEU sobre la inversió en intangibles, considerant en el càlcul l’efecte arrossegament que aquest programa pot tenir sobre la inversió privada. En aquest sentit, la inversió en digitalització contemplada en els sis plans d’actuació anunciats pel Govern per al període 2021-2023 puja a 16.250 milions d’euros, dels quals 15.400 seran finançats per l’NGEU. D’aquesta suma, és necessari excloure els 4.700 milions destinats al Pla de Connectivitat, al Pla 5G i a altres inversions en equipament TIC, ja que la inversió en infraestructura, tot i que és crucial per a la digitalització de l’economia, no computa com a inversió en intangibles. D’aquesta manera, en termes anuals, l’NGEU representa una inversió directa en actius intangibles de gairebé 3.600 milions anuals durant els tres propers anys, xifra equivalent al 0,29% del PIB per any.
Could Biden’s Infrastructure Plan Offer the EU a Benchmark for Digital Investment Packages?
Quan la Comissió va presentar el seu pla d’estímul per primera vegada el maig passat, analistes i mitjans de comunicació van aclamar el “groundbreaking stimulus” de la UE. Tanmateix, la cobertura més recent del Next Generation EU s’ha centrat en la creixent preocupació pels obstacles jurídics i burocràtics per al desemborsament de fons. A l’altra banda de l’Atlàntic, i en contrast amb les preocupacions que es manifesten a Europa, una nova administració als Estats Units ha utilitzat els seus primers mesos de mandat per impulsar un “American Rescue Plan” de $1.9tn, immediatament seguit d’un Paquet de despeses en infraestructures de $2tn que ara està considerant el Congrés. L’ “American Jobs Plan” del president Joe Biden és un paper imperfecte per a la UE de nova generació, ja que cobreix no només la infraestructura física, sinó també les reformes socials i laborals que ja són la norma a tot Europa. Tot i això, les taules clau del pla nord-americà podrien oferir un punt de referència útil per als governs europeus que decideixen ara com gastar els seus respectius fons dels fons europeus de recuperació. En centrar-se en la necessitat d’inversions digitals en la seva retòrica sobre la recuperació econòmica europea, Ursula von der Leyen fa ressò de la definició d’infraestructura digital presentada pel president Biden, demostrant que Europa pot guanyar substancialment amb aquest nivell d’inversió.