Nobel laureate in economics, Amartya Sen, suggests that despite the plethora of events that occurred in the twentieth century, ultimately, he would have no hesitation in choosing the most pre-eminent development among them: the growth of democracy. His choice does not intend to downplay the significance of other notable twentieth-century occurrences. However, Sen believes that in years to come, when people look back to try and build a picture of what changed in that century, it will be hard for them to give primacy to anything other than the emergence of democracy as the most acceptable form of government.
This article forms part of issue 6 of the IDEES magazine, “The present and future of political Catalanism”, published in print format between January and March 2000. The PDF article is available to download in Catalan below.
Amartya Sen
Amartya Sen és economista i filòsof. L'any 1998 va rebre el Premi Nobel d’Economia per les seves contribucions en l'àmbit de l’economia del benestar. Ha obtingut un ampli coneixement pel seu treball en qüestions relacionades amb la fam, les teories del desenvolupament humà, la teoria de l’elecció social, la justícia econòmica i social i els mecanismes subjacents a la pobresa. Des de 1972 ha treballat a l’Índia, al Regne Unit i als Estats Units. És autor d’un índex que mesura la pobresa en base al benestar dels individus, l'Índex de Desenvolupament Humà, utilitzat per a molts investigadors, i ha exercit de professor d’Economia i Economia Política i Filosofia a les Universitats de Harvard, Oxford, London School of Economics, Delhi School of Economics i la Jadavpur University de Calcuta. És membre del Trinity College de Cambridge i el 2017 va ser guardonat amb el Premi Johan Skytte de Ciència Política. És considerat l’economista indi més destacat i un dels principals pensadors i intel·lectuals en l’àmbit mundial. La seva obra més reconeguda és Poverty and Famines: An Essay on Entitlements and Deprivation (1981).