{"id":34767,"date":"2021-02-11T09:57:21","date_gmt":"2021-02-11T09:57:21","guid":{"rendered":"https:\/\/revistaidees.cat\/?p=34767"},"modified":"2022-10-18T17:34:26","modified_gmt":"2022-10-18T15:34:26","slug":"how-and-why-should-the-eu-intervene-in-conflicts-of-sovereignties-on-its-territory","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revistaidees.cat\/en\/how-and-why-should-the-eu-intervene-in-conflicts-of-sovereignties-on-its-territory\/","title":{"rendered":"How and Why Should the EU Intervene in Conflicts of Sovereignties on its Territory?"},"content":{"rendered":"\n<p>Els conflictes de sobirania s\u00f3n un tema tradicional en el dret internacional: dues entitats sobiranes (estats) entren en conflicte pel que fa a un dels seus elements constitutius \u2014generalment un tros de territori\u2014 que totes dues reivindiquen com a seu. Tanmateix, en aquest article no discutim aquest tipus de casos; als casos que ens ocupen, una de les parts reivindica el seu dret d\u2019accedir a la sobirania, mentre que l\u2019altra ja gaudeix de drets sobirans, incloent-hi el territori i la poblaci\u00f3 de la part reivindicant. Ens ocuparem, doncs, d\u2019un conflicte asim\u00e8tric <span class=\"note-item\"><a href=\"#note-01\" class=\"scroll-to\">[1]<\/a><span class=\"note-item-tooltip\">1 \u2014 Berglund, C., i Souleimanov, E. A. (2020). What is (not) asymmetric conflict? From conceptual stretching to conceptual structuring. Dynamics of Asymmetric Conflict, 13(1), 87-98.\n<\/span><\/span> en qu\u00e8 una part reivindica la sobirania i l\u2019altra \u201cdefensa la sobirania\u201d.<\/p>\n\n<p>El dret internacional contemporani proposa un marc conceptual per gestionar aquests conflictes mitjan\u00e7ant all\u00f2 que es coneix com el \u201cprincipi d\u2019igualtat de drets i d\u2019autodeterminaci\u00f3 dels pobles\u201d <span class=\"note-item\"><a href=\"#note-02\" class=\"scroll-to\">[2]<\/a><span class=\"note-item-tooltip\">2 \u2014 Carta de les Nacions Unides, art. 1 \u00a7 2.\n<\/span><\/span>, incl\u00f2s en el primer article de la Carta de les Nacions Unides. Com subratlla de manera encertada Martti Koskenniemi, aquest principi \u00e9s extremadament dif\u00edcil d\u2019aplicar en el dret internacional, ja que constitueix tant el fonament de la sobirania nacional existent \u2014en qu\u00e8 la sobirania es justifica perqu\u00e8 \u00e9s l\u2019expressi\u00f3 de la voluntat del poble d\u2019un estat determinat, normalment qualificat d\u2019estat naci\u00f3, o en altres termes, el fonament per a la legitimaci\u00f3 de la \u201cpart defensora\u201d\u2014, com constitueix alhora el motiu leg\u00edtim perqu\u00e8 un \u201cpoble sense estat\u201d reivindiqui el seu dret a tenir el seu propi estat sobir\u00e0 <span class=\"note-item\"><a href=\"#note-03\" class=\"scroll-to\">[3]<\/a><span class=\"note-item-tooltip\">3 \u2014 Koskenniemi, M. \u201cNational self-determination today: Problems of legal theory and practice\u201d, ICLQ 43.2 [1994], 241. Vegeu l\u2019informe de 2014 a l\u2019Assemblea General de les Nacions Unides de De Zayas, A., expert independent sobre la promoci\u00f3 d\u2019un ordre internacional democr\u00e0tic i equitatiu de les Nacions Unides des del 2012 fins al 2018 (doc. A\/69\/272), en el qual proposa que \u201cla consecuci\u00f3 del dret d\u2019autodeterminaci\u00f3 \u00e9s una estrat\u00e8gia vital de prevenci\u00f3 de conflictes\u201d. Disponible en l\u00ednia.\n<\/span><\/span>.<\/p>\n\n<div class=\"wp-block-columns is-layout-flex wp-container-core-columns-is-layout-9d6595d7 wp-block-columns-is-layout-flex\">\n<div class=\"wp-block-column is-layout-flow wp-block-column-is-layout-flow\" style=\"flex-basis:33.33%\">\n<blockquote class=\"wp-block-quote is-style-large is-layout-flow wp-block-quote-is-layout-flow\"><p>El principi d\u2019autodeterminaci\u00f3 dels pobles \u00e9s extremadament dif\u00edcil d\u2019aplicar en el dret internacional, ja que constitueix tant el fonament de la sobirania nacional existent com tamb\u00e9 el motiu leg\u00edtim perqu\u00e8 un \u201cpoble sense estat\u201d reivindiqui el seu dret a tenir el seu propi estat sobir\u00e0<\/p><\/blockquote>\n<\/div>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-column is-layout-flow wp-block-column-is-layout-flow\" style=\"flex-basis:66.66%\">\n<p>Per tant, encara que el principi hauria de ser inq\u00fcestionable <span class=\"note-item\"><a href=\"#note-04\" class=\"scroll-to\">[4]<\/a><span class=\"note-item-tooltip\">4 \u2014 A la pr\u00e0ctica, aix\u00f2 \u00e9s lluny de ser el cas. Vegeu per exemple Michael Keating et al. (ed.), Changing Borders in Europe: Exploring the Dynamics of Integration, Differentiation and Self-Determination in the European Union, Routledge, 2018, un llibre del qual la meva contribuci\u00f3 \u201cThe Right to National Self-determination within the EU: a Legal Investigation\u201d (s\u00e8rie de documents de treball EUborders, setembre de 2017, 23 p.) ha estat exclosa, ja que l\u2019opini\u00f3 defensada pels editors era la no aplicaci\u00f3 del dret d\u2019autodeterminaci\u00f3 a la UE, excepte en virtut de la tesi de la \u201csecessi\u00f3 reparadora\u201d; vegeu Vidmar, J. (2018). \u201cSecession and the limits of democratic decision making\u201d que constitueix el cap\u00edtol 12 del llibre editat per Keating i al. l\u2019any 2018.\n<\/span><\/span>, la seva materialitzaci\u00f3 en el dret internacional \u00e9s extremadament dif\u00edcil, a causa de l\u2019asimetria de la situaci\u00f3 jur\u00eddica de les parts del conflicte de sobirania. Un (l\u2019\u201cestat defensor\u201d) \u00e9s <em>de jure<\/em> un subjecte de l\u2019ordre jur\u00eddic internacional. Per la seva banda, acceptar resoldre la disputa segons el dret internacional anticiparia el resultat de la disputa, perqu\u00e8, en fer-ho, ja reconeixeria en cert punt la subjectivitat internacional a l\u2019altra part. Tenint en compte que segons el dret internacional vigent, els \u00fanics subjectes territorials del dret internacional s\u00f3n els estats sobirans, la \u201cpart defensora\u201d sol negar l\u2019acc\u00e9s a l\u2019escenari internacional a la part contr\u00e0ria. D\u2019altra banda, no \u00e9s possible tractar aquest conflicte de sobirania dins d\u2019un ordre jur\u00eddic nacional \u00fanic, perqu\u00e8 segons el marc legal i pol\u00edtic dels estats naci\u00f3, la sobirania de l\u2019estat no es pot desafiar dins el territori de l\u2019estat <span class=\"note-item\"><a href=\"#note-05\" class=\"scroll-to\">[5]<\/a><span class=\"note-item-tooltip\">5 \u2014 Aquesta \u00e9s la posici\u00f3 del dret internacional, que ho qualifica com \u201cel principi de territorialitat o sobirania territorial\u201d. Segons aquest principi, els estats han de mantenir la seva sobirania vigent i, per tant, han d\u2019evitar qualsevol acte de sobirania d\u2019un altre actor en el seu propi territori (vegeu Island of Palmas case, 4 d\u2019abril de 1928, Reports of International arbitral Awards, vol. II, 829-871). Tanmateix, volem cridar l\u2019atenci\u00f3 sobre possibles excepcions tal com s\u2019explora en la molt interessant contribuci\u00f3 de Hugues Dumont i Mathias El Berhoumi \u201cLa reconnaissance constitutionnelle du droit de demander la s\u00e9cession dans les \u00e9tats plurinationaux\u201d, a Gagnon A.-G. i Noreau, P. (ed.), Constitutionnalisme, droits et diversit\u00e9: M\u00e9langes en l\u2019honneur de Jos\u00e9 Woehrling, Montr\u00e9al, Les \u00e9ditions Th\u00e9mis, 2017, 461-503.\n<\/span><\/span>.<\/p>\n\n\n\n<p>\u00c9s per aix\u00f2 que defenso que la Uni\u00f3 Europea \u00e9s el marc legal existent m\u00e9s adequat per fer front a aquests conflictes de sobirania quan sorgeixen dins del mateix territori de la UE. La UE no \u00e9s l\u2019ordre internacional genu\u00ed, sin\u00f3 \u201cun nou ordre del dret internacional\u201d <span class=\"note-item\"><a href=\"#note-06\" class=\"scroll-to\">[6]<\/a><span class=\"note-item-tooltip\">6 \u2014 TJUE, 15 de febrer de 1963, van Gend &amp; Loos v. Fiscal administration of The Netherlands, cas 26\/62.\n<\/span><\/span>, en qu\u00e8 la sobirania \u00e9s una propietat menys r\u00edgida que en altres marcs pol\u00edtics i legals.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n<h5 class=\"wp-block-heading\">Premisses<\/h5>\n\n<p>El desenvolupament que seguirem en aquest article es basa en les quatre premisses seg\u00fcents:  <\/p>\n\n<ul class=\"wp-block-list\"><li>Els conflictes de sobirania que tractem en aquest text s\u00f3n conflictes no violents. Si qualsevol de les parts empra la viol\u00e8ncia, cal mobilitzar i aplicar un altre cos de lleis, el dret internacional humanitari (DIH). Per cert, el DIH reconeix, a trav\u00e9s dels dos Protocols de Ginebra de 1977 addicionals als Convenis de Ginebra de 1949, un estatus jur\u00eddic internacional espec\u00edfic a la part \u201cno estatal\u201d en els conflictes de sobirania violents <span class=\"note-item\"><a href=\"#note-07\" class=\"scroll-to\">[7]<\/a><span class=\"note-item-tooltip\">7 \u2014 Vegeu Dinstein, Y. (2016). The conduct of hostilities under the law of international armed conflict. Cambridge University Press.\n<\/span><\/span>.<\/li><\/ul>\n<ul class=\"wp-block-list\"><li>En segon lloc, les dues parts en aquests conflictes de sobirania han de basar les seves respectives reivindicacions de sobirania en el resultat de processos democr\u00e0tics genu\u00efns.<\/li><\/ul>\n<ul class=\"wp-block-list\"><li>En tercer lloc, les dues parts han de respectar els principis democr\u00e0tics i els drets humans fins i tot durant aquests conflictes, tal com s\u2019exigeix \u200b\u200bexpressament dins la UE <span class=\"note-item\"><a href=\"#note-08\" class=\"scroll-to\">[8]<\/a><span class=\"note-item-tooltip\">8 \u2014 L\u2019art. 2 del Tractat de la Uni\u00f3 Europea (TUE) estableix que: \u201cLa Uni\u00f3 es fonamenta en els valors del respecte de la dignitat humana, la llibertat, la democr\u00e0cia, la igualtat, l\u2019estat de dret i el respecte dels drets humans, incloent-hi els drets de les persones que pertanyen a les minories. Aquests valors s\u00f3n comuns als estats membres en una societat en qu\u00e8 prevalen el pluralisme, la no discriminaci\u00f3, la toler\u00e0ncia, la just\u00edcia, la solidaritat i la igualtat entre dones i homes\u201d (TUE, art. 2, DOUE, C 202\/17 de 7 de juny de 2016).\n<\/span><\/span>.<\/li><\/ul>\n<ul class=\"wp-block-list\"><li>En quart lloc, aquests conflictes de sobirania s\u00f3n exclusivament bilaterals i nom\u00e9s afecten un estat. La intervenci\u00f3 d\u2019un estat estranger en el conflicte est\u00e0 prohibida en virtut del principi de la \u201cintegritat territorial de l\u2019estat\u201d. Aquest principi es troba a l\u2019article 2 \u00a7 4 de la Carta de les Nacions Unides. Pel que fa a Europa, es va reafirmar al Dec\u00e0leg de H\u00e8lsinki de 1975 <span class=\"note-item\"><a href=\"#note-09\" class=\"scroll-to\">[9]<\/a><span class=\"note-item-tooltip\">9 \u2014 El principi IV del Dec\u00e0leg d\u2019H\u00e8lsinki fa refer\u00e8ncia a la \u201cintegritat territorial dels estats\u201d i diu el seg\u00fcent: \u201cEls estats participants respectaran la integritat territorial de cadascun dels estats participants. En conseq\u00fc\u00e8ncia, s\u2019abstindran de qualsevol acci\u00f3 incompatible amb els prop\u00f2sits i els principis de la Carta de les Nacions Unides contra la integritat territorial, la independ\u00e8ncia pol\u00edtica o la unitat de qualsevol estat participant, i en particular de qualsevol acci\u00f3 que constitueixi una amena\u00e7a o \u00fas de la for\u00e7a\u201d.\n<\/span><\/span> i des de l\u2019entrada en vigor del Tractat de Lisboa, el desembre de 2009, tamb\u00e9 est\u00e0 integrat a l\u2019article 4 \u00a7 2 TUE <span class=\"note-item\"><a href=\"#note-010\" class=\"scroll-to\">[10]<\/a><span class=\"note-item-tooltip\">10 \u2014 \u201cLa Uni\u00f3 respectar\u00e0 la igualtat dels estats membres davant els Tractats, com tamb\u00e9 la seva identitat nacional, inherent a les seves estructures fonamentals, pol\u00edtiques i constitucionals, incloent-hi l\u2019autogovern regional i local. Respectar\u00e0 les seves funcions estatals essencials, incloent-hi la garantia de la integritat territorial de l\u2019estat, el manteniment de la llei i l\u2019ordre i la protecci\u00f3 de la seguretat nacional. En particular, la seguretat nacional continua sent responsabilitat exclusiva de cada estat membre\u201d (TUE, art. 4 \u00a7 2, loc. cit., 18).\n<\/span><\/span>. Tanmateix, la CIJ va tenir l\u2019oportunitat d\u2019explicitar que \u201cl\u2019abast del principi d\u2019integritat territorial es limita a l\u2019esfera de les relacions entre estats\u201d <span class=\"note-item\"><a href=\"#note-011\" class=\"scroll-to\">[11]<\/a><span class=\"note-item-tooltip\">11 \u2014 CIJ, Opini\u00f3 del 22 de juliol de 2010, Accordance with International Law of the Unilateral Declaration of Independence in Respect of Kosovo, opini\u00f3 consultiva, I.C.J. Reports 2010, p. 403, \u00a7 80.\n<\/span><\/span> i no impedeix de cap manera la consecuci\u00f3 del dret dels pobles a l\u2019autodeterminaci\u00f3. A m\u00e9s, la pr\u00e0ctica europea des del 1975 confirma de manera clara aquesta interpretaci\u00f3 i s\u2019ha perm\u00e8s l\u2019aparici\u00f3 de nous estats europeus, malgrat que continu\u00ef sent vigent el principi d\u2019integritat territorial dels estats <span class=\"note-item\"><a href=\"#note-012\" class=\"scroll-to\">[12]<\/a><span class=\"note-item-tooltip\">12 \u2014 Des de 1975, han aparegut a Europa nous estats, com B\u00f2snia i Hercegovina, Cro\u00e0cia, la Rep\u00fablica Txeca, Est\u00f2nia, Let\u00f2nia, Litu\u00e0nia, Montenegro, S\u00e8rbia, Eslov\u00e0quia i Eslov\u00e8nia; fins i tot set d\u2019aquests nous estats han estat admesos com a estats membres de la UE. Vegeu sobre aquest n\u00famero, Levrat (2017), \u201cThe Right to National Self-determination within the EU: a Legal Investigation\u201d (s\u00e8rie de documents de treball EUborders, setembre de 2017, 23 p.).\n<\/span><\/span>.<\/li><\/ul>\n<h5 class=\"wp-block-heading\"><br\/>Estructura de l&#8217;article<\/h5>\n\n<p>L\u2019objectiu d\u2019aquest text \u00e9s proposar passos concrets per fer servir la Uni\u00f3 Europea com a marc pol\u00edtic i legal per resoldre conflictes de sobirania, en les condicions establertes anteriorment, dins del seu propi territori. Per fer-ho, primer emmarcarem de manera detinguda la q\u00fcesti\u00f3 que ens ocupa, abans d\u2019explicar per qu\u00e8 la UE constitueix un marc adequat per tractar aquesta q\u00fcesti\u00f3. En una segona part m\u00e9s normativa, explorarem propostes sobre com iniciar un proc\u00e9s de resoluci\u00f3 de conflictes en l\u2019\u00e0mbit de la UE i explorarem breument els possibles resultats d\u2019aquests conflictes de sobirania dins del marc pol\u00edtic i institucional de la UE.<\/p>\n\n<h5 class=\"wp-block-heading\">Emmarcar la q\u00fcesti\u00f3<\/h5>\n\n<p>En primer lloc, suggereixo que la q\u00fcesti\u00f3 s\u2019emmarqui com un conflicte de sobirania, sense fer refer\u00e8ncia als territoris. Emmarcar la q\u00fcesti\u00f3 com un conflicte de sobirania territorial implica l\u00f2gicament que el resultat del conflicte adopti la forma d\u2019una soluci\u00f3 de base territorial. Curiosament, el proc\u00e9s d\u2019integraci\u00f3 europea fa molt temps que no es preocupa gaire per les q\u00fcestions territorials (avui dia aix\u00f2 no \u00e9s tan cert pel que fa a les fronteres externes de la UE i la seva \u201cpol\u00edtica migrat\u00f2ria i d\u2019asil\u201d) i, per tant, centrar-se en la dimensi\u00f3 territorial del conflicte pot dificultar la cerca d\u2019una soluci\u00f3. La UE es basa en gran mesura en innovacions institucionals i sembla probable que una soluci\u00f3 de la UE per a aquest conflicte de sobirania al seu propi territori pugui adoptar la forma d\u2019una soluci\u00f3 institucional, no basada principalment en el control territorial d\u2019una de les parts del conflicte. Per tot aix\u00f2, suggereixo que ens centrem en el conflicte de sobirania i no en els conflictes de \u201csobirania territorial\u201d.<\/p>\n\n<p>En segon lloc, com he indicat a la introducci\u00f3, emmarcarem la q\u00fcesti\u00f3 com una materialitzaci\u00f3 de la igualtat de drets de tots els pobles a l\u2019autodeterminaci\u00f3. Tot i que el dret dels pobles a l\u2019autodeterminaci\u00f3 no s\u2019esmenta de manera expl\u00edcita a la legislaci\u00f3 de la UE, el TJUE ha reconegut en la seva jurisprud\u00e8ncia que aquest dret \u00e9s un dret <em>erga omnes<\/em> \u2014com havia reconegut la CIJ en la seva decisi\u00f3 de 1995 sobre Timor Oriental <span class=\"note-item\"><a href=\"#note-013\" class=\"scroll-to\">[13]<\/a><span class=\"note-item-tooltip\">13 \u2014 CIJ, 30 de juny de 1995, East Timor (Portugal v. Austr\u00e0lia), sent\u00e8ncia, I.C.J. Reports 1995, p. 90.\n<\/span><\/span>\u2014 i, com a tal, aquest dret s\u2019imposa a les institucions de la UE i als estats membres <span class=\"note-item\"><a href=\"#note-014\" class=\"scroll-to\">[14]<\/a><span class=\"note-item-tooltip\">14 \u2014 TJUE, 21 de desembre de 2016, Council vs Front Polisario, C-104\/16 P, ECLI:EU:C:2016:973.\n<\/span><\/span>. Molts autors encara consideren que el dret dels pobles a l\u2019autodeterminaci\u00f3 nom\u00e9s s\u2019aplica en les situacions colonials. Aquest argument s\u2019ha deixat clarament de banda en la recent jurisprud\u00e8ncia de la CIJ <span class=\"note-item\"><a href=\"#note-015\" class=\"scroll-to\">[15]<\/a><span class=\"note-item-tooltip\">15 \u2014 CIJ, opini\u00f3 del 22 de juliol de 2010, loc. cit., \u00a7 79. Tamb\u00e9 CIJ, opini\u00f3 del 25 de febrer de 2019, Legal Consequences of the Separation of the Chagos Archipelago from Mauritius in 1965, opini\u00f3 consultiva, I.C.J. Reports 2019, p.\n<\/span><\/span> i tots els estats membres de la UE han acceptat aquest dret a l\u2019autodeterminaci\u00f3 com una disposici\u00f3 del dret positiu mitjan\u00e7ant la ratificaci\u00f3 de la Carta de les Nacions Unides i el Conveni Internacional dels Drets Humans de 1966 <span class=\"note-item\"><a href=\"#note-016\" class=\"scroll-to\">[16]<\/a><span class=\"note-item-tooltip\">16 \u2014 Conveni Internacional de Drets Culturals, Socials i Econ\u00f2mics i Conveni Internacional de Drets Civils i Pol\u00edtics, adoptats i oberts a la signatura, ratificaci\u00f3 i adhesi\u00f3 per la Resoluci\u00f3 2200A (XXI) del 16 de desembre de 1966 de l\u2019Assemblea General de les Nacions Unides.\n<\/span><\/span>, l\u2019article 1 del qual \u2014com\u00fa als dos Convenis de 1966\u2014 reconeix que \u201ctots els pobles tenen dret a l\u2019autodeterminaci\u00f3. En virtut d\u2019aquest dret determinen lliurement el seu estatus pol\u00edtic i procuren lliurement pel seu desenvolupament econ\u00f2mic, social i cultural\u201d. <\/p>\n\n<p>Com el Comit\u00e8 de Drets Humans de les Nacions Unides va manifestar, al seu comentari general n\u00fam. 12, que \u201cel dret a l\u2019autodeterminaci\u00f3 t\u00e9 una import\u00e0ncia especial perqu\u00e8 la seva consecuci\u00f3 \u00e9s una condici\u00f3 essencial per a la garantia efectiva i el compliment dels drets humans individuals i per a la promoci\u00f3 i l\u2019enfortiment d\u2019aquests drets. \u00c9s per aquest motiu que els estats van establir el dret d\u2019autodeterminaci\u00f3 en una disposici\u00f3 de dret positiu en els dos Convenis i van situar aquesta disposici\u00f3 com a article 1 separada i abans de tots els altres drets dels dos Convenis\u201d <span class=\"note-item\"><a href=\"#note-017\" class=\"scroll-to\">[17]<\/a><span class=\"note-item-tooltip\">17 \u2014 Comit\u00e8 de Drets Humans de les Nacions Unides, \u201cComentari general n\u00fam. 12: article 1 (Dret d\u2019autodeterminaci\u00f3)\u201d, adoptat en la seva 21a sessi\u00f3 (1984).\n<\/span><\/span>.<\/p>\n\n<div class=\"wp-block-columns is-layout-flex wp-container-core-columns-is-layout-9d6595d7 wp-block-columns-is-layout-flex\">\n<div class=\"wp-block-column is-layout-flow wp-block-column-is-layout-flow\" style=\"flex-basis:33.33%\">\n<blockquote class=\"wp-block-quote is-style-large is-layout-flow wp-block-quote-is-layout-flow\"><p>Amb la ratificaci\u00f3 de la Carta de les Nacions Unides i el Conveni Internacional dels Drets Humans de 1966, tots els estats membres de la UE han acceptat el dret a l\u2019autodeterminaci\u00f3 com una disposici\u00f3 del dret positiu<\/p><\/blockquote>\n<\/div>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-column is-layout-flow wp-block-column-is-layout-flow\" style=\"flex-basis:66.66%\">\n<p>Els Estats que van acceptar aquests Convenis del 1966 (\u00e9s el cas dels 27 estats membres de la UE) no nom\u00e9s reconeixen aquest dret a tots els pobles, sin\u00f3 que tamb\u00e9 es comprometen a \u201cpromoure la consecuci\u00f3 del dret d\u2019autodeterminaci\u00f3 i respectar aquest dret, de conformitat amb les disposicions de la Carta de les Nacions Unides\u201d <span class=\"note-item\"><a href=\"#note-018\" class=\"scroll-to\">[18]<\/a><span class=\"note-item-tooltip\">18 \u2014 Art. 1 \u00a7 3, com\u00fa als dos Convenis de Drets Humans de les Nacions Unides de 1966.\n<\/span><\/span>. Observem, a m\u00e9s, que segons l\u2019article 2 del TUE, la UE es \u201cfonamenta en els valors del respecte als drets humans\u201d <span class=\"note-item\"><a href=\"#note-019\" class=\"scroll-to\">[19]<\/a><span class=\"note-item-tooltip\">19 \u2014 Tractat de la Uni\u00f3 Europea (TUE), article 2, DOUE, C 202\/17 de 7 de juny de 2016.\n<\/span><\/span> i, tal com va assenyalar amb ra\u00f3 l\u2019expert independent sobre la promoci\u00f3 d\u2019un ordre internacional democr\u00e0tic i equitatiu de les Nacions Unides en el seu informe del 2014 a l\u2019AGNU <span class=\"note-item\"><a href=\"#note-020\" class=\"scroll-to\">[20]<\/a><span class=\"note-item-tooltip\">20 \u2014 De Zayas, A (2014). Informe de l&#8217;expert independent de l&#8217;Assemblea General de les Nacions Unides sobre la promoci\u00f3 d&#8217;un ordre internacional democr\u00e0tic i equitatius de les Nacions Unides (doc. A\/69\/272). Disponible en l\u00ednia.\n<\/span><\/span>, aquest dret a l\u2019autodeterminaci\u00f3 dels pobles constitueix el fonament de la legitimitat democr\u00e0tica de la sobirania de l\u2019estat. Una vegada m\u00e9s, fem \u00e8mfasi a dir que la democr\u00e0cia i el respecte als drets humans s\u00f3n alguns dels valors sobre els quals es fonamenta la Uni\u00f3 Europea i que \u201cs\u00f3n comuns als estats membres\u201d <span class=\"note-item\"><a href=\"#note-021\" class=\"scroll-to\">[21]<\/a><span class=\"note-item-tooltip\">21 \u2014 Tractat de la Uni\u00f3 Europea (TUE), article 2, DOUE, C 202\/17 de 7 de juny de 2016.\n<\/span><\/span>.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n<p>Per tots aquests motius, la UE i els seus estats membres estan vinculats pel principi del dret internacional i a trav\u00e9s de diverses formes jur\u00eddiques clares a la igualtat de drets de tots els pobles a l\u2019autodeterminaci\u00f3, i en l\u2019\u00e0mbit internacional, i tamb\u00e9 pel dret de la UE <span class=\"note-item\"><a href=\"#note-022\" class=\"scroll-to\">[22]<\/a><span class=\"note-item-tooltip\">22 \u2014 Segons l\u2019art. 3 \u00a7 5 del TUE, la UE \u201ccontribuir\u00e0 [&#8230;] a l\u2019observan\u00e7a estricta i al desenvolupament del dret internacional, incloent-hi el respecte als principis de la Carta de les Nacions Unides\u201d.\n<\/span><\/span>, estan compromesos a promoure i respectar aquest dret.<\/p>\n\n<p>En tercer lloc, \u00e9s important subratllar que la q\u00fcesti\u00f3 del dret de la UE, com en qualsevol altre context legal, no es pot emmarcar com un \u201cdret de reivindicaci\u00f3\u201d, un dret la implementaci\u00f3 del qual es pot obtenir mitjan\u00e7ant sent\u00e8ncia judicial. El 30 de setembre de 1996, aprofitant \u201cuna refer\u00e8ncia del governador en Consell sobre certes q\u00fcestions relatives a la secessi\u00f3 del Quebec del Canad\u00e0\u201d, el Tribunal Suprem del Canad\u00e0 va arribar a la conclusi\u00f3 que el Quebec (mitjan\u00e7ant el vot majoritari de la seva poblaci\u00f3 sobre la q\u00fcesti\u00f3) no tindria dret a la secessi\u00f3 unilateral del Canad\u00e0. No obstant aix\u00f2, si s\u2019acab\u00e9s produint aquesta eventualitat, el govern canadenc, segons la llei constitucional canadenca, no podria imposar a les autoritats del Quebec una negaci\u00f3 de l\u2019elecci\u00f3 democr\u00e0tica dels quebequesos <span class=\"note-item\"><a href=\"#note-023\" class=\"scroll-to\">[23]<\/a><span class=\"note-item-tooltip\">23 \u2014 Sent\u00e8ncia del Tribunal Suprem del Canad\u00e0 de 20 d\u2019agost de 1998 a \u201cReference re Secession of Quebec\u201d, Supreme Court Judgements Report [1998] 2 SCR 217, n\u00famero de cas 25506, \u00a7 151.\n<\/span><\/span>. <\/p>\n\n<p>En realitat, com diu en termes for\u00e7a eloq\u00fcents el Tribunal Suprem, aquest vot unilateral a favor de la secessi\u00f3 per part del Quebec conduiria necess\u00e0riament a un \u201cproc\u00e9s de negociaci\u00f3 que exigiria la conciliaci\u00f3 de diversos drets i obligacions mitjan\u00e7ant la negociaci\u00f3 entre dues majories leg\u00edtimes, \u00e9s a dir, la majoria de la poblaci\u00f3 del Quebec i la del Canad\u00e0 en conjunt\u201d <span class=\"note-item\"><a href=\"#note-024\" class=\"scroll-to\">[24]<\/a><span class=\"note-item-tooltip\">24 \u2014  Ibid., \u00a7 152.\n<\/span><\/span>. I, especifiquen els jutges pel que fa al resultat d\u2019aquest proc\u00e9s de negociaci\u00f3, \u201cno hi hauria conclusions predeterminades per llei sobre cap q\u00fcesti\u00f3\u201d <span class=\"note-item\"><a href=\"#note-025\" class=\"scroll-to\">[25]<\/a><span class=\"note-item-tooltip\">25 \u2014 Ibid., \u00a7 151.\n<\/span><\/span>. En altres termes, \u201cla reconciliaci\u00f3 dels diversos interessos constitucionals leg\u00edtims est\u00e0 necess\u00e0riament m\u00e9s compromesa amb l\u2019\u00e0mbit pol\u00edtic que no pas amb l\u2019\u00e0mbit judicial, precisament perqu\u00e8 aquesta reconciliaci\u00f3 nom\u00e9s es pot aconseguir amb l\u2019estira-i-arronsa de la negociaci\u00f3 pol\u00edtica. En la mesura que les q\u00fcestions tractades en el curs de la negociaci\u00f3 fossin pol\u00edtiques, els tribunals, reconeixent el seu paper apropiat dins l\u2019esquema constitucional, no tindrien cap funci\u00f3 supervisora\u201d <span class=\"note-item\"><a href=\"#note-026\" class=\"scroll-to\">[26]<\/a><span class=\"note-item-tooltip\">26 \u2014 Ibid., \u00a7 153.\n<\/span><\/span>.<\/p>\n\n<p>El que \u00e9s important \u00e9s que s\u2019ent\u00e9n clarament que el conflicte de sobirania no es pot resoldre com una q\u00fcesti\u00f3 legal de dret nacional \u2014perqu\u00e8 des del principi aix\u00f2 negaria la situaci\u00f3 <em>de facto<\/em> que hi ha un conflicte de sobirania en el territori de l\u2019estat, que ha constru\u00eft el seu ordre jur\u00eddic sobre el principi de la sobirania de l\u2019estat, exercida a trav\u00e9s dels seus ciutadans i constituint un sol poble. Aquest \u00e9s el model de l\u2019estat naci\u00f3, que \u00e9s el dominant en la pr\u00e0ctica i la literatura acad\u00e8mica. No obstant aix\u00f2, alguns autors intenten treballar sobre conceptes de democr\u00e0cies plurinacionals, en un context federal <span class=\"note-item\"><a href=\"#note-027\" class=\"scroll-to\">[27]<\/a><span class=\"note-item-tooltip\">27 \u2014 Vegeu Gagnon, A. G. (2020), \u201cMultinational federalism: challenges, shortcomings and promises\u201d, Regional &amp; Federal Studies, 1-16.\n<\/span><\/span> o com a \u201c<em>demoicr\u00e0cies<\/em>\u201d <span class=\"note-item\"><a href=\"#note-028\" class=\"scroll-to\">[28]<\/a><span class=\"note-item-tooltip\">28 \u2014 Nicola\u00efdis, K. (2004), \u201cThe new constitution as european \u2018demoi\u2010cracy\u2019?\u201d, Critical review of international social and political philosophy, 7(1), 76-93. Cheneval, F. (2011), The government of the peoples: On the idea and principles of multilateral democracy. Springer.\n<\/span><\/span>. Malgrat aquests s\u00f2lids esfor\u00e7os acad\u00e8mics, els models constitucionals ultradominants encara es basen en el concepte d\u2019un ordre nacional i legal d\u2019una sola sobirania (i per tant, basat en una sola naci\u00f3). I, com hem vist a la introducci\u00f3, l\u2019estat sobir\u00e0 no hauria d\u2019acceptar resoldre la q\u00fcesti\u00f3 segons el dret internacional, perqu\u00e8 implicaria des del principi que la part advers\u00e0ria ja gaudeix d\u2019un cert grau de subjectivitat internacional. \u00c9s per aix\u00f2 que, tal com ent\u00e9n clarament el Tribunal Suprem del Canad\u00e0, es tracta d\u2019un conflicte pol\u00edtic que exigeix una soluci\u00f3 pol\u00edtica negociada, fora del marc constitucional nacional, per\u00f2 tampoc segons el dret internacional. Aix\u00f2 tamb\u00e9 seria v\u00e0lid per a la UE.<\/p>\n\n<div class=\"wp-block-columns is-layout-flex wp-container-core-columns-is-layout-9d6595d7 wp-block-columns-is-layout-flex\">\n<div class=\"wp-block-column is-layout-flow wp-block-column-is-layout-flow\" style=\"flex-basis:33.33%\">\n<blockquote class=\"wp-block-quote is-style-large is-layout-flow wp-block-quote-is-layout-flow\"><p>La intervenci\u00f3 de la Uni\u00f3 Europea en un conflicte de sobirania hauria de ser un proc\u00e9s pol\u00edtic, no judicial, que ha de poder conduir a una soluci\u00f3 efectiva del conflicte i no a un punt mort. El conflicte no es pot resoldre com una q\u00fcesti\u00f3 legal de dret nacional<\/p><\/blockquote>\n<\/div>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-column is-layout-flow wp-block-column-is-layout-flow\" style=\"flex-basis:66.66%\">\n<p>Aix\u00ed, i aquest \u00e9s el nostre quart \u201cpar\u00e0metre marc\u201d, la UE s\u2019hauria de plantejar intervenir als conflictes de sobirania en el seu territori tractant-los com processos pol\u00edtics, no judicials. Naturalment, aix\u00f2 no impedeix que algunes institucions europees, com el Tribunal Europeu de Drets Humans, siguin competents per resoldre, mitjan\u00e7ant l\u2019adequat proc\u00e9s judicial, les violacions dels drets individuals garantits pels instruments legals europeus, <em>in casu<\/em> el Conveni Europeu sobre Drets humans, que es produeixin durant aquests conflictes. Aquesta resoluci\u00f3 judicial solucionaria els delictes comesos per una de les parts en la disputa <span class=\"note-item\"><a href=\"#note-029\" class=\"scroll-to\">[29]<\/a><span class=\"note-item-tooltip\">29 \u2014 \u00c9s m\u00e9s que probable que aquest sigui el cas pel que fa a les sent\u00e8ncies de pres\u00f3 dictades pel Tribunal Suprem d\u2019Espanya per a alguns independentistes catalans, amb un desconsideraci\u00f3 considerable per part dels tribunals nacionals espanyols a les disposicions del TEDH.\n<\/span><\/span>, per\u00f2 no aportaria una soluci\u00f3 al conflicte de sobirania \u2014com el que sembla que existeix entre Catalunya i Espanya <span class=\"note-item\"><a href=\"#note-030\" class=\"scroll-to\">[30]<\/a><span class=\"note-item-tooltip\">30 \u2014 En haver impedit l\u2019Estat espanyol, mitjan\u00e7ant l\u2019\u00fas de la for\u00e7a (viol\u00e8ncia f\u00edsica), la celebraci\u00f3 d\u2019un adequat refer\u00e8ndum d\u2019independ\u00e8ncia a Catalunya l\u2019octubre del 2017, es fa impossible afirmar que \u201cuna clara majoria\u201d dels catalans ha expressat la seva voluntat d\u2019independ\u00e8ncia. Naturalment, el comportament del govern espanyol en aquell cas estava en total contradicci\u00f3 amb els seus compromisos internacionals, per\u00f2 el resultat \u00e9s que la reivindicaci\u00f3 del govern catal\u00e0 de Puigdemont no va tenir el suport democr\u00e0tic adequat. Tanmateix, el principi \u201cex iniuria ius non oritur\u201d impedeix que el govern espanyol reclami cap dret sobre la situaci\u00f3 que va provocar il\u00b7legalment.\n<\/span><\/span>.<\/p>\n\n\n\n<p>Per tant, la intervenci\u00f3 de la UE en un conflicte de sobirania hauria de ser un proc\u00e9s pol\u00edtic, no judicial. No cal insistir que aquest proc\u00e9s, tot i que sigui genu\u00efnament pol\u00edtic, ha de poder conduir a una soluci\u00f3 efectiva del conflicte i no a un punt mort, com \u00e9s el cas, per exemple, del \u201cmecanisme pol\u00edtic\u201d estipulat a l\u2019article 7 del TUE, en el cas de la violaci\u00f3 dels valors de la UE.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n<h5 class=\"wp-block-heading\">La Uni\u00f3 Europea com a marc per a la cerca de solucions<\/h5>\n\n<p>Tal com hem explicat als par\u00e0grafs anteriors, \u00e9s necessari buscar una soluci\u00f3 basada en la implementaci\u00f3 del dret dels pobles a l\u2019autodeterminaci\u00f3. Com hem demostrat, actualment \u00e9s una disposici\u00f3 del dret positiu sobre els drets humans que vincula la UE i els seus estats membres. L\u2019estructura del r\u00e8gim jur\u00eddic del dret internacional sobre els drets humans \u00e9s que la majoria dels drets fonamentals actualment estan enunciats en el dret internacional \u2014l\u2019Oficina de l\u2019Alt Comissionat per als Drets Humans de les Nacions Unides identifica 18 convenis internacionals que constitueixen la major part del dret internacional sobre els drets humans <span class=\"note-item\"><a href=\"#note-031\" class=\"scroll-to\">[31]<\/a><span class=\"note-item-tooltip\">31 \u2014 Vegeu el lloc web indicators.ohchr.org per con\u00e8ixer l\u2019estat d\u2019acceptaci\u00f3 (signatures, ratificacions) d\u2019aquests Convenis.\n<\/span><\/span>\u2014 per\u00f2 han de ser aplicats principalment pels estats. At\u00e8s que el dret dels pobles a l\u2019autodeterminaci\u00f3 \u00e9s un dret hum\u00e0, tal com demostra la seva inclusi\u00f3 en els dos Convenis de l\u2019ACNUR de 1966, els seus mecanismes d\u2019aplicaci\u00f3 haurien de ser els mateixos que els dels drets humans. Tanmateix, els experts legals s\u2019adonen immediatament que aquest article 1 com\u00fa constitueix una part independent, diferent de la segona part de qualsevol dels dos convenis, que incorpora altres disposicions importants sobre els  drets humans.<\/p>\n\n<p>Que el dret dels pobles a l\u2019autodeterminaci\u00f3 ocupi aquest lloc dins del dret sobre els drets humans, segons la nostra opini\u00f3 \u2014i tamb\u00e9 segons la conclusi\u00f3 del Tribunal Suprem del Canad\u00e0 en la seva sent\u00e8ncia de 1998\u2014, es deu al fet que l\u2019aplicaci\u00f3 d\u2019aquest dret no es pot aconseguir mitjan\u00e7ant un proc\u00e9s comparable al dels altres drets humans. Una aplicaci\u00f3 no controvertida d\u2019aquest dret es pot i s\u2019ha de dur a terme mitjan\u00e7ant un proc\u00e9s democr\u00e0tic dins l\u2019estat, garantint que l\u2019exercici de la sobirania de l\u2019estat reflecteix adequadament la voluntat del(s) seu(s) poble(s) constituent(s). En cas de reivindicacions controvertides entre diferents grups que sostinguin reivindicacions sobiranes simult\u00e0nies, hi haur\u00e0 inevitablement un conflicte de sobirania que no es podr\u00e0 resoldre mitjan\u00e7ant un proc\u00e9s judicial ni dins dels l\u00edmits existents de l\u2019ordre constitucional nacional <span class=\"note-item\"><a href=\"#note-032\" class=\"scroll-to\">[32]<\/a><span class=\"note-item-tooltip\">32 \u2014 Vegeu per al mateix ordre de pensaments, la Comissi\u00f3 Europea per a la democr\u00e0cia a trav\u00e9s del dret (Comissi\u00f3 de Ven\u00e8cia del Consell d\u2019Europa), Self-determination and secession in constitutional Law, CDLINF (2000)002-e.\n<\/span><\/span>. Aleshores, cal materialitzar l\u2019aplicaci\u00f3 d\u2019aquest dret mitjan\u00e7ant un proc\u00e9s de negociaci\u00f3 entre demandants que s\u2019oposen leg\u00edtimament.<\/p>\n\n<p>Com va afirmar el Tribunal Suprem del Canad\u00e0, \u201cla Constituci\u00f3 garanteix l\u2019ordre i l\u2019estabilitat i, per tant, la secessi\u00f3 d\u2019una prov\u00edncia \u2018en virtut de la Constituci\u00f3\u2019 no es podria aconseguir unilateralment, \u00e9s a dir, sense una negociaci\u00f3 de principis amb els altres participants de la Confederaci\u00f3 dins del marc constitucional existent\u201d. Segons el meu parer, aquesta afirmaci\u00f3 \u00e9s el punt feble de la \u201csoluci\u00f3\u201d proposada pel Tribunal Suprem del Canad\u00e0. Tal com escriu el Tribunal, la secessi\u00f3 no es podria dur a terme \u201cen virtut de la Constituci\u00f3\u201d, per\u00f2 la negociaci\u00f3 s\u2019ha de dur a terme \u201cdins del marc constitucional existent\u201d <span class=\"note-item\"><a href=\"#note-033\" class=\"scroll-to\">[33]<\/a><span class=\"note-item-tooltip\">33 \u2014 Tribunal Suprem del Canad\u00e0 (1998), loc. cit., \u00a7 149.\n<\/span><\/span>. Com argumenten els jutges canadencs: \u201cning\u00fa no suggereix que seria una s\u00e8rie de negociacions f\u00e0cils\u201d <span class=\"note-item\"><a href=\"#note-034\" class=\"scroll-to\">[34]<\/a><span class=\"note-item-tooltip\">34 \u2014 Ibid., \u00a7 151.\n<\/span><\/span>; i jo afegiria que, de fet, ning\u00fa no coneix el marc dins del qual s\u2019haurien de dur a terme aquestes negociacions. Tot i que els jutges canadencs afirmen amb valentia que hauria de ser \u201cdins del marc constitucional\u201d, deriven aquesta conclusi\u00f3 del \u201cdret constitucional de cada participant de la federaci\u00f3 a iniciar un canvi constitucional\u201d <span class=\"note-item\"><a href=\"#note-035\" class=\"scroll-to\">[35]<\/a><span class=\"note-item-tooltip\">35 \u2014 Ibid., \u00a7 150.\n<\/span><\/span>. \u00c9s f\u00e0cil d\u2019entendre que, si existeix el dret d\u2019iniciar (i, \u00f2bviament, d\u2019acabar obtenint) canvis constitucionals, l\u2019aplicaci\u00f3 efectiva d\u2019aquest dret no pot estar vinculada pel marc constitucional existent.<\/p>\n\n<p>Aqu\u00ed \u00e9s on, en el context europeu, la UE apareix com un marc interessant i prometedor per dur a terme aquestes negociacions. Com hem esmentat en els par\u00e0grafs introductoris, la UE t\u00e9 caracter\u00edstiques estructurals diferents de les de l\u2019ordre internacional (que est\u00e0 integrat nom\u00e9s per estats i unions d&#8217;aquests, com organitzacions o tribunals internacionals), que es basa en \u201cel principi de la igualtat sobirana de tots els seus membres\u201d <span class=\"note-item\"><a href=\"#note-036\" class=\"scroll-to\">[36]<\/a><span class=\"note-item-tooltip\">36 \u2014 Article 1 \u00a7 1 de la Carta de les Nacions Unides. Els membres de les Nacions Unides s\u00f3n, segons l\u2019art. 4 de la Carta de les Nacions Unides, estats de dret internacional.\n<\/span><\/span>. La UE i les comunitats europees no es basen en el respecte a la igualtat sobirana dels seus membres constituents, sin\u00f3 en la posada en com\u00fa de les seves sobiranies dins d\u2019una nova pol\u00edtica institucional que \u00e9s \u201cuna Uni\u00f3 Europea, en endavant anomenada \u2018la Uni\u00f3\u2019, en qu\u00e8 els estats membres transfereixen compet\u00e8ncies per assolir els objectius que tenen en com\u00fa\u201d <span class=\"note-item\"><a href=\"#note-037\" class=\"scroll-to\">[37]<\/a><span class=\"note-item-tooltip\">37 \u2014 Tot i que, com hem subratllat a la nota 11 anterior, el Tractat de Lisboa va introduir un nou art. 4 \u00a7 2 que diu: \u201cLa Uni\u00f3 respectar\u00e0 la igualtat dels estats membres davant els Tractats, com tamb\u00e9 la seva identitat nacional, [\u2026]\u201d. Tanmateix, aquesta adhesi\u00f3 tardana als Tractats de fundaci\u00f3 de la UE no modifica la din\u00e0mica i l\u2019estructura fonamentals de la UE. TUE, art. 1 \u00a7 1.\n<\/span><\/span>. Aix\u00ed, la UE constitueix un marc adequat, tant pel que fa als principis sobre els quals es fonamenta, com pel que fa als que caldria aplicar durant el proc\u00e9s pol\u00edtic de les negociacions, amb l&#8217;objectiu de resoldre el conflicte de la sobirania; i tamb\u00e9 constitueix un marc institucional per dur a terme les negociacions i fins i tot, potencialment, per idear una soluci\u00f3.<\/p>\n\n<p>En aquest sentit, voldria destacar que el resultat d&#8217;aquesta negociaci\u00f3 dins del marc de la UE no queda del tot obert. \u00c9s important subratllar que en tots els conflictes de sobirania existents o potencials dins la UE, els que reivindiquen la seva pr\u00f2pia soluci\u00f3 nacional mai no han demanat una soluci\u00f3 fora de la UE. Els escocesos \u2014com van demostrar amb el clar resultat que es va registrar a Esc\u00f2cia en el refer\u00e8ndum del Brexit del 23 de juny del 2016 <span class=\"note-item\"><a href=\"#note-038\" class=\"scroll-to\">[38]<\/a><span class=\"note-item-tooltip\">38 \u2014 En aquesta votaci\u00f3, 1.661.191 votants, que representaven el 62 % del total dels vots a Esc\u00f2cia, van expressar la seva voluntat de quedar-se a la UE.\n<\/span><\/span>\u2014  o els catalans sempre han expressat el seu desig de separar-se de l\u2019estat on estan incorporats, per\u00f2 quedant-se a la UE.<\/p>\n\n<div class=\"wp-block-columns is-layout-flex wp-container-core-columns-is-layout-9d6595d7 wp-block-columns-is-layout-flex\">\n<div class=\"wp-block-column is-layout-flow wp-block-column-is-layout-flow\" style=\"flex-basis:33.33%\">\n<blockquote class=\"wp-block-quote is-style-large is-layout-flow wp-block-quote-is-layout-flow\"><p>La UE no nom\u00e9s \u00e9s el marc del proc\u00e9s de negociaci\u00f3, sin\u00f3 que tamb\u00e9 constituir\u00e0 el marc institucional en qu\u00e8 hauria de tenir lloc el resultat del conflicte. En un conflicte de sobirania, \u00e9s molt m\u00e9s probable arribar a una soluci\u00f3 dins de la Uni\u00f3 Europea que en qualsevol altre escenari legal o institucional<\/p><\/blockquote>\n<\/div>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-column is-layout-flow wp-block-column-is-layout-flow\" style=\"flex-basis:66.66%\">\n<p>Per tant, la UE no nom\u00e9s \u00e9s el marc del proc\u00e9s de negociaci\u00f3, sin\u00f3 que tamb\u00e9 constituir\u00e0 el marc institucional en qu\u00e8 hauria de tenir lloc el resultat del conflicte. Com afirma l\u2019art. 1 del TUE, la UE nom\u00e9s \u00e9s \u201cel proc\u00e9s de crear una uni\u00f3 cada vegada m\u00e9s estreta entre els pobles d\u2019Europa\u201d <span class=\"note-item\"><a href=\"#note-039\" class=\"scroll-to\">[39]<\/a><span class=\"note-item-tooltip\">39 \u2014 DOUE, C 202\/16 de 7 de juny de 2016\n<\/span><\/span>, no una finalitat en si mateixa. I la demanda d&#8217;autodeterminaci\u00f3 dels pobles (o nacions) sense estat a Europa no \u00e9s res m\u00e9s que la cerca d\u2019una participaci\u00f3 adequada en el proc\u00e9s d\u2019una uni\u00f3 cada vegada m\u00e9s estreta entre els pobles d\u2019Europa. Com veurem a la quarta part d\u2019aquest article, aquesta cerca no equival necess\u00e0riament a esdevenir un nou estat a Europa que despr\u00e9s pugui adherir-se a la UE segons el proc\u00e9s establert a l\u2019article 49 del TUE. En realitat, considerar seriosament la participaci\u00f3 adequada en el proc\u00e9s d\u2019una uni\u00f3 cada vegada m\u00e9s estreta entre els pobles d\u2019Europa com a resultat d\u2019un conflicte de sobirania existent a la UE crea una gran diversitat de possibles resultats per a la negociaci\u00f3 pol\u00edtica, sempre dins de la UE, i possiblement fora o dins del marc institucional de la part de l\u2019estat d\u2019aquell conflicte de sobirania.<\/p>\n\n\n\n<p>En altres paraules, emmarcar la disputa dins de la UE estableix el llindar de la soluci\u00f3 per sota del que pertocaria en virtut del dret internacional (un marc en qu\u00e8 la part reivindicant es converteix en un nou estat o renuncia a la seva reivindicaci\u00f3). Segons el meu parer, aix\u00f2 \u00e9s un gran avantatge perqu\u00e8 \u00e9s molt m\u00e9s probable arribar a una soluci\u00f3 en aquest conflicte de sobirania dins de la UE que en qualsevol altre escenari legal\/institucional.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n<h5 class=\"wp-block-heading\">Com s\u2019inicia el proc\u00e9s europeu?  <\/h5>\n\n<p>Aquesta \u00e9s, \u00f2bviament, la q\u00fcesti\u00f3 m\u00e9s complexa i delicada de resoldre. I com a expert en temes legals, no puc oferir-hi una soluci\u00f3. Tanmateix, com qualsevol expert legal, considero valuosos els precedents sobre el tema. Pel que fa a aquest trencaclosques, em sembla que almenys una vegada, el Consell Europeu <span class=\"note-item\"><a href=\"#note-040\" class=\"scroll-to\">[40]<\/a><span class=\"note-item-tooltip\">40 \u2014 La composici\u00f3 del Consell Europeu s\u2019estableix a l\u2019article 15 \u00a7 2 del TUE: \u201cEl Consell Europeu estar\u00e0 format pels caps d\u2019Estat o de Govern dels estats membres, juntament amb el seu president i el president de la Comissi\u00f3. L\u2019Alt Representant de la Uni\u00f3 per a Afers exteriors i Pol\u00edtica de Seguretat participar\u00e0 en les seves tasques\u201d.\n<\/span><\/span> va adoptar \u201cconclusions\u201d que recollien tant les condicions per adherir-se a la UE com a nou estat membre com el comprom\u00eds dels estats membres de la UE de l\u2019\u00e8poca (llavors n\u2019eren 12) a admetre com a nous estats membres qualsevol \u201cEstat europeu que compleixi les condicions establertes en aquestes Conclusions de la Presid\u00e8ncia\u201d <span class=\"note-item\"><a href=\"#note-041\" class=\"scroll-to\">[41]<\/a><span class=\"note-item-tooltip\">41 \u2014 Les conclusions de la Presid\u00e8ncia danesa de les Comunitats (en aquell moment, el Tractat de Maastricht que crear\u00e0 la UE encara no era vigent) del Consell Europeu celebrat a Copenhaguen els dies 21 i 22 de juny de 1993 es poden trobar a la web del Consell Europeu. Disponibles en l\u00ednia.\n<\/span><\/span>. Aquest comprom\u00eds i aquesta condicionalitat avui en dia queden recollides a l\u2019article 49 del TUE, que diu: \u201cQualsevol estat europeu que respecti els valors a qu\u00e8 fa refer\u00e8ncia l&#8217;article 2 i es comprometi a promoure\u2019ls pot sol\u00b7licitar l\u2019adhesi\u00f3 a la Uni\u00f3\u201d.<\/p>\n\n<p>El juny de 1993 \u201cel Consell Europeu va celebrar un debat profund sobre les relacions entre la Comunitat i els pa\u00efsos de l\u2019Europa central i oriental amb els quals la Comunitat ha formalitzat o t\u00e9 previst formalitzar acords europeus (\u201cpa\u00efsos associats\u201d), sobre la base de la comunicaci\u00f3 de la Comissi\u00f3 preparada per invitaci\u00f3 del Consell Europeu d\u2019Edimburg\u201d <span class=\"note-item\"><a href=\"#note-042\" class=\"scroll-to\">[42]<\/a><span class=\"note-item-tooltip\">42 \u2014 Punt 7.A.i de les conclusions de Copenhaguen, loc. cit. Disponibles en l\u00ednia.\n<\/span><\/span>. El debat havia estat exhaustiu i dur, perqu\u00e8 els estats membres de la CEE no estaven d\u2019acord sobre l\u2019estrat\u00e8gia per al futur desenvolupament de la integraci\u00f3 europea; alguns desitjaven privilegiar \u201cl\u2019aprofundiment\u201d de la integraci\u00f3 europea i refor\u00e7ar les institucions de la CEE, mentre que altres impulsaven una r\u00e0pida ampliaci\u00f3 cap als pa\u00efsos de l\u2019Europa oriental, per tal d\u2019estabilitzar la situaci\u00f3 geopol\u00edtica potencialment inestable.<\/p>\n\n<p>El resultat va ser que \u201cel Consell Europeu ha acordat avui que els pa\u00efsos associats de l\u2019Europa central i oriental que ho desitgin esdevinguin membres de la Uni\u00f3 Europea. L\u2019adhesi\u00f3 es produir\u00e0 tan bon punt un pa\u00eds associat pugui assumir les obligacions d\u2019adhesi\u00f3 satisfent les condicions econ\u00f2miques i pol\u00edtiques exigides. L\u2019adhesi\u00f3 exigeix que el pa\u00eds candidat hagi assolit l\u2019estabilitat de les institucions que garanteixen la democr\u00e0cia, l\u2019estat de dret, els drets humans i el respecte i la protecci\u00f3 de les minories, l\u2019exist\u00e8ncia d&#8217;una economia de mercat que funcioni, com tamb\u00e9 la capacitat de fer front a la pressi\u00f3 competitiva i a les forces del mercat dins la Uni\u00f3. L\u2019adhesi\u00f3 pressuposa la capacitat del candidat per assumir les obligacions de l\u2019adhesi\u00f3, incloent-hi el compliment dels objectius de la uni\u00f3 pol\u00edtica, econ\u00f2mica i monet\u00e0ria\u201d <span class=\"note-item\"><a href=\"#note-043\" class=\"scroll-to\">[43]<\/a><span class=\"note-item-tooltip\">43 \u2014 Ibid., punt 7.A.iii.\n<\/span><\/span>. Aquest par\u00e0graf es coneix sovint com els \u201ccriteris de Copenhaguen\u201d per unir-se a la UE.<\/p>\n\n<p>El que vull subratllar amb aquesta refer\u00e8ncia a les conclusions de Copenhaguen de 1993 \u00e9s que el Consell Europeu va agafar la iniciativa d\u2019oferir directrius pol\u00edtiques, tant a la mateixa CEE\/CE\/UE, reconeixent el dret dels pa\u00efsos associats de l\u2019Europa central i oriental a esdevenir-ne membres <span class=\"note-item\"><a href=\"#note-044\" class=\"scroll-to\">[44]<\/a><span class=\"note-item-tooltip\">44 \u2014 En el moment de la Cimera de Copenhaguen de 1993, aquest dret estava regulat per l\u2019art. 237 del Tractat de Roma pel qual es constitu\u00efa la CEE i, amb l\u2019entrada en vigor del Tractat de Maastricht (ja signat m\u00e9s d\u2019un any abans, per\u00f2 encara sense vig\u00e8ncia), es va acordar a l\u2019art. O del nou Tractat sobre la Uni\u00f3 Europea (DOUE, C 191\/164 de 29 de juliol de 1992). El dret es va recon\u00e8ixer per a \u201ctots els estats europeus\u201d, per\u00f2 no es van establir condicions espec\u00edfiques: nom\u00e9s es troben indicacions de caire procedimental en aquests articles.\n<\/span><\/span>, com sota condicions espec\u00edfiques, establertes en el mateix par\u00e0graf. Si el dret a sol\u00b7licitar l\u2019adhesi\u00f3 existia en virtut dels Tractats, els importants canvis geopol\u00edtics del 1989-91 van convertir la seva aplicaci\u00f3 en un debatut tema pol\u00edtic. En prendre la iniciativa de reafirmar clarament aquest dret en relaci\u00f3 amb els pa\u00efsos de l\u2019Europa central i oriental i en indicar les condicions clares que haurien de complir els estats membres candidats per accedir al que havia de ser la UE, aquesta va adoptar una iniciativa pol\u00edtica que anava m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019aplicaci\u00f3 del Tractat i va desenvolupar el paper per al qual s\u2019havia constitu\u00eft. Com s\u2019afirma a l\u2019art. 15 \u00a7 1 del TUE, \u201cel Consell Europeu proporcionar\u00e0 a la Uni\u00f3 l\u2019impuls necessari per al seu desenvolupament i en definir\u00e0 les directrius pol\u00edtiques generals i les prioritats\u201d. Aix\u00f2 \u00e9s el que va fer el 1993, i aix\u00f2 \u00e9s el que hauria de fer pel que fa als conflictes de sobirania en el seu propi territori a la segona d\u00e8cada del segle XXI.<\/p>\n\n<div class=\"wp-block-columns is-layout-flex wp-container-core-columns-is-layout-9d6595d7 wp-block-columns-is-layout-flex\">\n<div class=\"wp-block-column is-layout-flow wp-block-column-is-layout-flow\" style=\"flex-basis:33.33%\">\n<blockquote class=\"wp-block-quote is-style-large is-layout-flow wp-block-quote-is-layout-flow\"><p>El Consell Europeu podria recon\u00e8ixer la legitimitat de la reivindicaci\u00f3 de la sobirania per part de \u201cpobles sense estat a Europa\u201d. El mateix document hauria d&#8217;establir obligacions i processos que han de ser respectats per totes les parts en aquests conflictes de sobirania, per tal de fixar les condicions en virtut de les quals es podria materialitzar aquesta reivindicaci\u00f3 dins la Uni\u00f3 Europea<\/p><\/blockquote>\n<\/div>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-column is-layout-flow wp-block-column-is-layout-flow\" style=\"flex-basis:66.66%\">\n<p>No proposo que el Consell Europeu estableixi les condicions perqu\u00e8 les \u201centitats separatistes\u201d esdevinguin estats membres de la UE. Com veurem a l\u2019\u00faltima secci\u00f3, no estic segur que aquest sigui, almenys des del punt de vista de la UE, el resultat m\u00e9s desitjable per a aquests conflictes. El que proposo \u00e9s que el Consell Europeu reconegui la legitimitat de la reivindicaci\u00f3 de la sobirania per part de \u201cpobles sense estat a Europa\u201d, tal com est\u00e0 obligat a fer segons el dret internacional positiu. No obstant aix\u00f2, i sense prejutjar el resultat d\u2019aquests conflictes, el mateix document hauria d\u2019establir obligacions i processos que han de ser respectats per totes les parts en aquests conflictes de sobirania. Tot i que el Consell Europeu compta ara amb un president permanent (Charles Michel, un pol\u00edtic belga), el deure del qual hauria de ser iniciar aquest proc\u00e9s, m\u2019atreveixo a suggerir que Eslov\u00e8nia, que ocupar\u00e0 la presid\u00e8ncia rotat\u00f2ria de la UE el segon semestre del 2021 (i que va sorgir com a estat europeu despr\u00e9s d\u2019un conflicte de sobirania amb la Rep\u00fablica Federativa Socialista de Iugosl\u00e0via iniciat per un refer\u00e8ndum d\u2019independ\u00e8ncia celebrat a Eslov\u00e8nia el 1991), hauria d\u2019intentar promoure aquest \u201cenfocament pol\u00edtic pel que fa a la UE dels conflictes de sobirania en el mateix territori de la UE\u201d.<\/p>\n\n\n\n<p>Seria un reconeixement de la legitimitat dels pobles europeus sense estat a reivindicar la plena participaci\u00f3, com a poble d\u2019Europa, en la \u201cUni\u00f3 cada vegada m\u00e9s estreta entre els pobles d\u2019Europa\u201d, per\u00f2 al mateix temps podria establir les condicions (i eventualment els l\u00edmits) en virtut de les quals es podria materialitzar aquesta reivindicaci\u00f3 dins la UE.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n<h5 class=\"wp-block-heading\">Possibles resultats del proc\u00e9s<\/h5>\n\n<p>\u00c9s massa aviat per discutir els resultats de les negociacions pol\u00edtiques entre dues parts que reivindiquen sobiranies oposades. D\u2019altra banda, con\u00e8ixer l\u2019horitz\u00f3 de possibles solucions pot ajudar a iniciar el proc\u00e9s pol\u00edtic en l\u2019\u00e0mbit europeu. \u00c9s per aix\u00f2 que en aquesta \u00faltima secci\u00f3 vull comentar, de manera molt resumida, els tres possibles resultats m\u00e9s probables que puc imaginar per a aquests conflictes de sobirania dins la UE.<\/p>\n\n<p>En primer lloc, \u00e9s molt possible que un proc\u00e9s de negociaci\u00f3 entre les dues reivindicacions leg\u00edtimes de sobirania condueixi a una soluci\u00f3 institucional dins de la pol\u00edtica nacional existent pr\u00e8viament. En el refer\u00e8ndum escoc\u00e8s del 2014, les autoritats brit\u00e0niques, poques setmanes abans de la votaci\u00f3, havien prom\u00e8s, en cas de vot negatiu a la independ\u00e8ncia d\u2019Esc\u00f2cia, aplicar un projecte \u201cdevo max\u201d, que significa una reordenaci\u00f3 institucional dins del Regne Unit per recon\u00e8ixer millor el dret a expressar i aplicar prefer\u00e8ncies col\u00b7lectives per part d\u2019Esc\u00f2cia. Naturalment, fins i tot aquesta soluci\u00f3, dins del context de la UE, hauria d\u2019incloure mesures relacionades amb un acc\u00e9s adequat als mecanismes de presa de decisions de la UE. En aquest esfor\u00e7, no s\u2019haurien de menystenir les potencialitats de la creativitat institucional, tant en l\u2019\u00e0mbit nacional com en el de la UE.<\/p>\n\n<p>En segon lloc, es podrien preveure reformes importants de les institucions de la UE i dels processos de presa de decisions per donar cabuda a la reivindicaci\u00f3 d\u2019autodeterminaci\u00f3 dels pobles europeus sense estat dins de la UE. En altres paraules, es podria preveure una soluci\u00f3 institucional, a m\u00e9s d\u2019exigir que el poble sense estat tingui el seu propi estat per participar plenament en aquesta \u201cUni\u00f3 cada vegada m\u00e9s estreta entre els pobles d\u2019Europa\u201d. Naturalment, aquesta reforma hauria d\u2019anar molt m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019un reinici del Comit\u00e8 de les Regions o de la creaci\u00f3 d\u2019un estatus espec\u00edfic de \u201csegona classe\u201d en alguna cambra de nova creaci\u00f3 d\u2019una instituci\u00f3 existent. Alguns dels pobles sense estat d\u2019Europa operen en autoritats regionals que, des del punt de vista demogr\u00e0fic, es compararien amb \u201cpa\u00efsos europeus de mida mitjana\u201d. Els ciutadans de la UE que pertanyen a un poble europeu d\u2019aquest tipus haurien de tenir \u2014fins i tot sense tenir necess\u00e0riament la condici\u00f3 de ciutadans d\u2019un estat europeu membre de la UE\u2014 un poder de decisi\u00f3 adequat en els processos de presa de decisions de la UE, compatible amb els principis de representaci\u00f3 democr\u00e0tica, tal com exigeixen els Tractats <span class=\"note-item\"><a href=\"#note-045\" class=\"scroll-to\">[45]<\/a><span class=\"note-item-tooltip\">45 \u2014 L\u2019article 10 \u00a7 1 del TUE estableix: \u201cEl funcionament de la Uni\u00f3 es basar\u00e0 en la democr\u00e0cia representativa\u201d. A m\u00e9s, l\u2019art. 9 del TUE garanteix que \u201cen totes les seves activitats, la Uni\u00f3 respectar\u00e0 el principi d\u2019igualtat dels seus ciutadans, que rebran la mateixa atenci\u00f3 de les seves institucions, \u00f2rgans, oficines i ag\u00e8ncies\u201d. Sens dubte, aix\u00f2 tamb\u00e9 cobriria el dret a una representaci\u00f3 igualment justa en els processos de presa de decisions de la UE.\n<\/span><\/span>.<\/p>\n\n<p>En tercer lloc, la \u201creivindicaci\u00f3 regional de la sobirania\u201d podria conduir a l\u2019adhesi\u00f3 a la condici\u00f3 d\u2019estat. La nova entitat territorial sobirana seria aleshores un estat europeu i, com a tal, tindria el dret d\u2019adherir-se a la UE, sempre que compl\u00eds les condicions establertes a l\u2019art. 49 del TUE. Hi ha un debat acad\u00e8mic en curs sobre aquesta \u201campliaci\u00f3 interna\u201d, i en particular sobre les seq\u00fc\u00e8ncies del proc\u00e9s. El nucli del debat es refereix a un territori (i la seva poblaci\u00f3) en qu\u00e8 s\u2019implementa la llei de la UE i que t\u00e9 com a objectiu seguir sent (fins i tot amb un estatus diferent) un territori sota la jurisdicci\u00f3 de la UE. Aleshores, \u00e9s prudent sol\u00b7licitar-li que primer surti de la UE per tornar a ser adm\u00e8s despr\u00e9s. Sense entrar en aquest debat, crec que cal assenyalar una altra q\u00fcesti\u00f3 que planteja aquesta soluci\u00f3.<\/p>\n\n<p>Sembla probable que si un dels pobles sense estat que hi ha actualment al territori de la UE aconsegueix amb la seva reivindicaci\u00f3 de sobirania l\u2019adquisici\u00f3 de la condici\u00f3 d\u2019estat i posteriorment esdev\u00e9 membre de la UE, aix\u00f2 provocar\u00e0 un \u201cefecte domin\u00f3\u201d. \u00c9s per aix\u00f2 que el president de la Comissi\u00f3 Europea el 2017, Jean-Claude Juncker, va declarar pocs dies despr\u00e9s de l\u2019avortat refer\u00e8ndum catal\u00e0 que no podia preveure el funcionament d\u2019una UE amb 90 estats membres <span class=\"note-item\"><a href=\"#note-046\" class=\"scroll-to\">[46]<\/a><span class=\"note-item-tooltip\">46 \u2014 En declaracions a un f\u00f2rum d\u2019estudiants a Luxemburg el divendres 13 d\u2019octubre de 2017, Jean-Claude Juncker va dir: \u201cSi permetem, per\u00f2 aix\u00f2 no \u00e9s cosa nostra, que Catalunya s\u2019independitzi, altres faran el mateix i aix\u00f2 no m\u2019agradaria. No m\u2019agradaria una Uni\u00f3 Europea d\u2019aqu\u00ed a 15 anys formada per uns 90 estats\u201d. Declaracions recollides al mitj\u00e0 BBC News: article disponible en l\u00ednia.\n<\/span><\/span>. El Sr. Juncker tenia ra\u00f3 sobre aix\u00f2: aquest tercer resultat potencial ens tornaria necess\u00e0riament al segon resultat potencial, que \u00e9s una revisi\u00f3 important de les institucions de la UE, amb la finalitat de permetre a tots els pobles d\u2019Europa una participaci\u00f3 igualit\u00e0ria en el proc\u00e9s d\u2019una Uni\u00f3 cada vegada m\u00e9s estreta entre els pobles d\u2019Europa, tal com s\u2019indica a l\u2019article 1 \u00a7 2 del TUE. Una reforma pendent des de fa temps <span class=\"note-item\"><a href=\"#note-047\" class=\"scroll-to\">[47]<\/a><span class=\"note-item-tooltip\">47 \u2014 Aquest debat ja estava en curs quan es va celebrar el Consell de Copenhaguen de 1993 a qu\u00e8 ens refer\u00edem anteriorment. Els lectors han de recordar que la major part del marc institucional de la UE ha estat concebut per a una Comunitat Europea del Carb\u00f3 i de l\u2019Acer amb sis estats membres.\n<\/span><\/span> que beneficiaria considerablement no nom\u00e9s els pobles d\u2019Europa actualment sense estat, sin\u00f3 el mateix proc\u00e9s d\u2019integraci\u00f3 europea.<\/p>\n\n<p>Aix\u00ed doncs, per tots aquests motius, sembla adequat i evident dir que la Uni\u00f3 Europea ofereix un marc oport\u00fa per intentar resoldre conflictes de sobirania en el seu propi territori, i que aix\u00f2 permetria rellan\u00e7ar el proc\u00e9s d\u2019integraci\u00f3 europea.<\/p>\n\n<p><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Els conflictes de sobirania s\u00f3n un tema tradicional en el dret internacional: dues entitats sobiranes (estats) entren en conflicte pel que fa a un dels seus elements constitutius \u2014generalment un tros de territori\u2014 que totes dues reivindiquen com a seu. Tanmateix, en aquest article no discutim aquest tipus de casos; als casos que ens ocupen, una de les parts reivindica el seu dret d\u2019accedir a la sobirania, mentre que l\u2019altra ja gaudeix de drets sobirans, incloent-hi el territori i la poblaci\u00f3 de la part reivindicant. Ens ocuparem, doncs, d\u2019un conflicte asim\u00e8tric en qu\u00e8 una part reivindica la sobirania i l\u2019altra\u2026<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":34567,"parent":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"inline_featured_image":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[324],"tags":[],"segment":[],"subject":[],"class_list":["post-34767","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-conflictes-de-sobirania-el-debat-a-europa-en"],"acf":[],"yoast_head":"<!-- This site is optimized with the Yoast SEO plugin v27.4 - https:\/\/yoast.com\/product\/yoast-seo-wordpress\/ -->\n<title>How and Why Should the EU Intervene in Conflicts of Sovereignties on its Territory? &#8211; IDEES<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/revistaidees.cat\/en\/how-and-why-should-the-eu-intervene-in-conflicts-of-sovereignties-on-its-territory\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"en_US\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"How and Why Should the EU Intervene in Conflicts of Sovereignties on its Territory? &#8211; IDEES\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Els conflictes de sobirania s\u00f3n un tema tradicional en el dret internacional: dues entitats sobiranes (estats) entren en conflicte pel que fa a un dels seus elements constitutius \u2014generalment un tros de territori\u2014 que totes dues reivindiquen com a seu. Tanmateix, en aquest article no discutim aquest tipus de casos; als casos que ens ocupen, una de les parts reivindica el seu dret d\u2019accedir a la sobirania, mentre que l\u2019altra ja gaudeix de drets sobirans, incloent-hi el territori i la poblaci\u00f3 de la part reivindicant. Ens ocuparem, doncs, d\u2019un conflicte asim\u00e8tric en qu\u00e8 una part reivindica la sobirania i l\u2019altra\u2026\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/revistaidees.cat\/en\/how-and-why-should-the-eu-intervene-in-conflicts-of-sovereignties-on-its-territory\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"IDEES\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2021-02-11T09:57:21+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2022-10-18T15:34:26+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/i0.wp.com\/revistaidees.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/2-Twitter-4.jpg?fit=1024%2C512&ssl=1\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1024\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"512\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"maria\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"maria\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Est. reading time\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"29 minutes\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"Article\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/revistaidees.cat\\\/en\\\/how-and-why-should-the-eu-intervene-in-conflicts-of-sovereignties-on-its-territory\\\/#article\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/revistaidees.cat\\\/en\\\/how-and-why-should-the-eu-intervene-in-conflicts-of-sovereignties-on-its-territory\\\/\"},\"author\":{\"name\":\"maria\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/revistaidees.cat\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/23b13c8d154c858b03b5b4905ae0d5f6\"},\"headline\":\"How and Why Should the EU Intervene in Conflicts of Sovereignties on its Territory?\",\"datePublished\":\"2021-02-11T09:57:21+00:00\",\"dateModified\":\"2022-10-18T15:34:26+00:00\",\"mainEntityOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/revistaidees.cat\\\/en\\\/how-and-why-should-the-eu-intervene-in-conflicts-of-sovereignties-on-its-territory\\\/\"},\"wordCount\":5785,\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/revistaidees.cat\\\/en\\\/how-and-why-should-the-eu-intervene-in-conflicts-of-sovereignties-on-its-territory\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/i0.wp.com\\\/revistaidees.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2021\\\/02\\\/2-Twitter-4.jpg?fit=1024%2C512&ssl=1\",\"articleSection\":[\"Sovereignty conflicts: the European debate\"],\"inLanguage\":\"en-US\"},{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/revistaidees.cat\\\/en\\\/how-and-why-should-the-eu-intervene-in-conflicts-of-sovereignties-on-its-territory\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/revistaidees.cat\\\/en\\\/how-and-why-should-the-eu-intervene-in-conflicts-of-sovereignties-on-its-territory\\\/\",\"name\":\"How and Why Should the EU Intervene in Conflicts of Sovereignties on its Territory? &#8211; IDEES\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/revistaidees.cat\\\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/revistaidees.cat\\\/en\\\/how-and-why-should-the-eu-intervene-in-conflicts-of-sovereignties-on-its-territory\\\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/revistaidees.cat\\\/en\\\/how-and-why-should-the-eu-intervene-in-conflicts-of-sovereignties-on-its-territory\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/i0.wp.com\\\/revistaidees.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2021\\\/02\\\/2-Twitter-4.jpg?fit=1024%2C512&ssl=1\",\"datePublished\":\"2021-02-11T09:57:21+00:00\",\"dateModified\":\"2022-10-18T15:34:26+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/revistaidees.cat\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/23b13c8d154c858b03b5b4905ae0d5f6\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/revistaidees.cat\\\/en\\\/how-and-why-should-the-eu-intervene-in-conflicts-of-sovereignties-on-its-territory\\\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"en-US\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/revistaidees.cat\\\/en\\\/how-and-why-should-the-eu-intervene-in-conflicts-of-sovereignties-on-its-territory\\\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"en-US\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/revistaidees.cat\\\/en\\\/how-and-why-should-the-eu-intervene-in-conflicts-of-sovereignties-on-its-territory\\\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\\\/\\\/i0.wp.com\\\/revistaidees.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2021\\\/02\\\/2-Twitter-4.jpg?fit=1024%2C512&ssl=1\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/i0.wp.com\\\/revistaidees.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2021\\\/02\\\/2-Twitter-4.jpg?fit=1024%2C512&ssl=1\",\"width\":1024,\"height\":512,\"caption\":\"C\u00e9sar Cromit\"},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/revistaidees.cat\\\/en\\\/how-and-why-should-the-eu-intervene-in-conflicts-of-sovereignties-on-its-territory\\\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Inici\",\"item\":\"https:\\\/\\\/revistaidees.cat\\\/en\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"How and Why Should the EU Intervene in Conflicts of Sovereignties on its Territory?\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/revistaidees.cat\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/revistaidees.cat\\\/\",\"name\":\"IDEES\",\"description\":\"Contemporary global issues\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/revistaidees.cat\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"en-US\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/revistaidees.cat\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/23b13c8d154c858b03b5b4905ae0d5f6\",\"name\":\"maria\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"en-US\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/secure.gravatar.com\\\/avatar\\\/4abe985cb800e0b75c4c7bfc4fd0973825f533e0620f989a75661b23c3255192?s=96&d=mm&r=g\",\"url\":\"https:\\\/\\\/secure.gravatar.com\\\/avatar\\\/4abe985cb800e0b75c4c7bfc4fd0973825f533e0620f989a75661b23c3255192?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/secure.gravatar.com\\\/avatar\\\/4abe985cb800e0b75c4c7bfc4fd0973825f533e0620f989a75661b23c3255192?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"maria\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"How and Why Should the EU Intervene in Conflicts of Sovereignties on its Territory? &#8211; IDEES","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/revistaidees.cat\/en\/how-and-why-should-the-eu-intervene-in-conflicts-of-sovereignties-on-its-territory\/","og_locale":"en_US","og_type":"article","og_title":"How and Why Should the EU Intervene in Conflicts of Sovereignties on its Territory? &#8211; IDEES","og_description":"Els conflictes de sobirania s\u00f3n un tema tradicional en el dret internacional: dues entitats sobiranes (estats) entren en conflicte pel que fa a un dels seus elements constitutius \u2014generalment un tros de territori\u2014 que totes dues reivindiquen com a seu. Tanmateix, en aquest article no discutim aquest tipus de casos; als casos que ens ocupen, una de les parts reivindica el seu dret d\u2019accedir a la sobirania, mentre que l\u2019altra ja gaudeix de drets sobirans, incloent-hi el territori i la poblaci\u00f3 de la part reivindicant. Ens ocuparem, doncs, d\u2019un conflicte asim\u00e8tric en qu\u00e8 una part reivindica la sobirania i l\u2019altra\u2026","og_url":"https:\/\/revistaidees.cat\/en\/how-and-why-should-the-eu-intervene-in-conflicts-of-sovereignties-on-its-territory\/","og_site_name":"IDEES","article_published_time":"2021-02-11T09:57:21+00:00","article_modified_time":"2022-10-18T15:34:26+00:00","og_image":[{"width":1024,"height":512,"url":"https:\/\/i0.wp.com\/revistaidees.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/2-Twitter-4.jpg?fit=1024%2C512&ssl=1","type":"image\/jpeg"}],"author":"maria","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Written by":"maria","Est. reading time":"29 minutes"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"Article","@id":"https:\/\/revistaidees.cat\/en\/how-and-why-should-the-eu-intervene-in-conflicts-of-sovereignties-on-its-territory\/#article","isPartOf":{"@id":"https:\/\/revistaidees.cat\/en\/how-and-why-should-the-eu-intervene-in-conflicts-of-sovereignties-on-its-territory\/"},"author":{"name":"maria","@id":"https:\/\/revistaidees.cat\/#\/schema\/person\/23b13c8d154c858b03b5b4905ae0d5f6"},"headline":"How and Why Should the EU Intervene in Conflicts of Sovereignties on its Territory?","datePublished":"2021-02-11T09:57:21+00:00","dateModified":"2022-10-18T15:34:26+00:00","mainEntityOfPage":{"@id":"https:\/\/revistaidees.cat\/en\/how-and-why-should-the-eu-intervene-in-conflicts-of-sovereignties-on-its-territory\/"},"wordCount":5785,"image":{"@id":"https:\/\/revistaidees.cat\/en\/how-and-why-should-the-eu-intervene-in-conflicts-of-sovereignties-on-its-territory\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/i0.wp.com\/revistaidees.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/2-Twitter-4.jpg?fit=1024%2C512&ssl=1","articleSection":["Sovereignty conflicts: the European debate"],"inLanguage":"en-US"},{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/revistaidees.cat\/en\/how-and-why-should-the-eu-intervene-in-conflicts-of-sovereignties-on-its-territory\/","url":"https:\/\/revistaidees.cat\/en\/how-and-why-should-the-eu-intervene-in-conflicts-of-sovereignties-on-its-territory\/","name":"How and Why Should the EU Intervene in Conflicts of Sovereignties on its Territory? &#8211; IDEES","isPartOf":{"@id":"https:\/\/revistaidees.cat\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/revistaidees.cat\/en\/how-and-why-should-the-eu-intervene-in-conflicts-of-sovereignties-on-its-territory\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/revistaidees.cat\/en\/how-and-why-should-the-eu-intervene-in-conflicts-of-sovereignties-on-its-territory\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/i0.wp.com\/revistaidees.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/2-Twitter-4.jpg?fit=1024%2C512&ssl=1","datePublished":"2021-02-11T09:57:21+00:00","dateModified":"2022-10-18T15:34:26+00:00","author":{"@id":"https:\/\/revistaidees.cat\/#\/schema\/person\/23b13c8d154c858b03b5b4905ae0d5f6"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/revistaidees.cat\/en\/how-and-why-should-the-eu-intervene-in-conflicts-of-sovereignties-on-its-territory\/#breadcrumb"},"inLanguage":"en-US","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/revistaidees.cat\/en\/how-and-why-should-the-eu-intervene-in-conflicts-of-sovereignties-on-its-territory\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"en-US","@id":"https:\/\/revistaidees.cat\/en\/how-and-why-should-the-eu-intervene-in-conflicts-of-sovereignties-on-its-territory\/#primaryimage","url":"https:\/\/i0.wp.com\/revistaidees.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/2-Twitter-4.jpg?fit=1024%2C512&ssl=1","contentUrl":"https:\/\/i0.wp.com\/revistaidees.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/2-Twitter-4.jpg?fit=1024%2C512&ssl=1","width":1024,"height":512,"caption":"C\u00e9sar Cromit"},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/revistaidees.cat\/en\/how-and-why-should-the-eu-intervene-in-conflicts-of-sovereignties-on-its-territory\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Inici","item":"https:\/\/revistaidees.cat\/en\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"How and Why Should the EU Intervene in Conflicts of Sovereignties on its Territory?"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/revistaidees.cat\/#website","url":"https:\/\/revistaidees.cat\/","name":"IDEES","description":"Contemporary global issues","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/revistaidees.cat\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"en-US"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/revistaidees.cat\/#\/schema\/person\/23b13c8d154c858b03b5b4905ae0d5f6","name":"maria","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"en-US","@id":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/4abe985cb800e0b75c4c7bfc4fd0973825f533e0620f989a75661b23c3255192?s=96&d=mm&r=g","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/4abe985cb800e0b75c4c7bfc4fd0973825f533e0620f989a75661b23c3255192?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/4abe985cb800e0b75c4c7bfc4fd0973825f533e0620f989a75661b23c3255192?s=96&d=mm&r=g","caption":"maria"}}]}},"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/i0.wp.com\/revistaidees.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/2-Twitter-4.jpg?fit=1024%2C512&ssl=1","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revistaidees.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/34767","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/revistaidees.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/revistaidees.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaidees.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaidees.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=34767"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/revistaidees.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/34767\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":58973,"href":"https:\/\/revistaidees.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/34767\/revisions\/58973"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaidees.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media\/34567"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revistaidees.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=34767"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaidees.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=34767"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaidees.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=34767"},{"taxonomy":"segment","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaidees.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/segment?post=34767"},{"taxonomy":"subject","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaidees.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/subject?post=34767"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}