Guai no ho era, perqu\u00e8 jo era petita i encara no estava socialitzada amb el codi del que molava i el que no molava, per\u00f2 s\u00ed que tenia una vaga idea de qu\u00e8 era i qu\u00e8 no era modern. I modern era veure una s\u00e8rie de televisi\u00f3 que semblava una s\u00e8rie de dibuixos animats pels colors brillants que tenia i per com d’histri\u00f2nics eren els actors. De fet, la car\u00e0tula i els cr\u00e8dits de la s\u00e8rie eren animacions i, probablement, per aix\u00f2 em vaig enganxar a un producte televisiu pensat estrictament per a adults, perqu\u00e8 es cagava en tot all\u00f2 que a l’escola ens ensenyaven que era bo: la democr\u00e0cia amb els seus policies, les seves eleccions, els seus bancs i les seves dones accedint al m\u00f3n laboral.<\/p>\n\n\n\n
L’\u00faltima frase que apareixia als cr\u00e8dits de la s\u00e8rie era la seg\u00fcent: “Desenvolupat amb l’ajuda de l’European Script Fund com a part del Programa MEDIA de la UE”.<\/em><\/p>\n\n\n\n GOROSTIZA: La mujer es un ser fr\u00e1gil y delicado por naturaleza que necesita de la protecci\u00f3n de la ley y que requiere todas nuestras atenciones.<\/p>\n\n\n\n MAT\u00cdAS: \u00a1Sh\u00fapatesa mandarina!<\/p>\n\n\n\n MAKINAVAJA: \u00bfFr\u00e1gil? Me parese quejt\u00e1 ujt\u00e9 mu equivocao, caballero. Todas las jai, dedde la m\u00e1 guapa hatta la m\u00e1 cardo, tienen un sent\u00edo innato desarrollao pa jod\u00e9 la vida del hombre.<\/p>\n\n\n\n GOROSTIZA: \u00bfUsted cree?<\/p>\n\n\n\n MAKINAVAJA: S\u00ed. Etto ta sient\u00edficamente comprobao. Y la cosa e m\u00e1 shunga, polque deppu\u00e9 le rechasa por debilid\u00e1.<\/p>\n\n\n\n GOROSTIZA: O-o-oiga, pero habr\u00e1 excepciones, digo yo.<\/p>\n\n\n\n EL PIRA: Homolog\u00e1, na de na.<\/p>\n\n\n\n MAKINAVAJA: Ella lo que bujcan e un masho que la dominen y la sometan, pa as\u00ed sentilse realisada como muj\u00e9 humana.<\/p>\n\n\n\n GOROSTIZA: Mmm, si no digo que no tenga usted raz\u00f3n, pero es que yo a mi mujer soy incapaz de negarle nada.<\/p>\n\n\n\n EL PIRA: \u00bfY qu\u00e9 tal le va?<\/p>\n\n\n\n GOROSTIZA: No, si\u2026 La verdad es que la m\u00eda ha hecho de m\u00ed un desgraciado. He dejado de ver a los amigos, trabajo de sol a sol\u2026 He hipotecado la casa, el velero, el chal\u00e9 de la playa\u2026<\/p>\n\n\n\n MAKINAVAJA: Lo que yo le digo.<\/p>\n\n\n\n GOROSTIZA: No, si\u2026 Mi mujer es mucha mujer.<\/p>\n\n\n\n MAKINAVAJA: Lo que pasa ej quejt\u00e1 ujt\u00e9 ossecao.<\/p>\n\n\n\n MAT\u00cdAS: Ujt\u00e9 lo que tiene cas\u00e9 e pon\u00e9 lo g\u00fcevo ensima la mesa.<\/p>\n\n\n\n EL PIRA: Has\u00e9 val\u00e9 su autorid\u00e1.<\/p>\n\n\n\n MAT\u00cdAS: Eso \u00e9.<\/p>\n\n\n\n GOROSTIZA: No, no, si yo, a veces, ya lo pienso, ya, pero es que ustedes no la conocen. Tiene una forma de decir \u00abGorostiza, que no me has firmado el cheque\u00bb que me derrite.<\/p>\n\n\n\n MAKINAVAJA: All\u00e1 cada cu\u00e1. Pero pa m\u00ed a\u00fan no ha nas\u00edo la muj\u00e9 que me haga perd\u00e9 loremus.<\/p>\n\n\n\n EL PIRA: Leshe, \u00bfqu\u00e9 e eso de perd\u00e9 loremus?<\/p>\n\n\n\n MAT\u00cdAS: Pue e como perdel culo pero en fisno.<\/p>\n\n\n\n Era una finestra oberta de bat a bat a l’estiu que donava a una piscina, a una prunera, a un codonyer i a un gronxador. A l’altra banda, els dos sof\u00e0s i la tele. Els dos sof\u00e0s, en angle recte entre si; i la tele, en angle recte amb la finestra. Nom\u00e9s s’obria de bat a bat a partir de les nou de la nit, perqu\u00e8 refresqu\u00e9s. Abans d’aquesta hora, el sal\u00f3 era un b\u00fanquer tancat a pany i forrellat per lluitar contra la llum abrasadora del mes d’agost, que, diguin el que diguin, \u00e9s el menys calor\u00f3s de tots els mesos estiuencs. El m\u00e9s fotut sempre era el juny, quan una estava fins al cul d’ex\u00e0mens. Jo estudiava en calces i, quan comen\u00e7ava a perdre la correcci\u00f3 postural i a escarxofar-me, les tetes se m’espatxorraven contra la taula, que per ser de vidre els mugrons se’m posaven com pedres i un calfred refrigerant em feia esternudar.<\/p>\n\n\n\n Per\u00f2 la casa on jo em vaig treure el Batxillerat no \u00e9s la de la finestra, la prunera, la tele i tot plegat. Aquella la va executar el banc el 1998, no perqu\u00e8 els meus pares no poguessin pagar la hipoteca, sin\u00f3 perqu\u00e8 la casa era l’aval de l’empresa familiar, que va fer fallida el 1996 i es va endur l’aval per davant. Els meus pares es van separar el 1999 i la s\u00e8rie de Televisi\u00f3 Espanyola “Makinavaja” va comen\u00e7ar a emetre’s el 1995. La nota de premsa que anunciava el llan\u00e7ament de l’European Script Fund, o sigui, el Fons del Gui\u00f3 Europeu, resava, entre moltes altres coses, el seg\u00fcent: “L’escriptura i el desenvolupament de guions i de la fase de preproducci\u00f3 s\u00f3n crucials per a la ficci\u00f3 en producci\u00f3 cinematogr\u00e0fica i televisiva”.<\/em><\/p>\n\n\n\n Entra la dona d’en Gorostiza al bar<\/em>.<\/p>\n\n\n\n DONA D’EN GOROSTIZA: Gorostiza, que no me has firmado el cheque.<\/p>\n\n\n\n GOROSTIZA: Perdona, perdona, mi amor. \u00bfCu\u00e1nto quieres? \u00bfCincuenta, cien, ciento cincuenta?<\/p>\n\n\n\n MAKINAVAJA: Co\u00f1o, Gorostiza, pod\u00edas present\u00e1 a lo amigo \u2014s’acosta a la dona d’en Gorostiza i li besa la m\u00e0\u2014.<\/em> Makinavaja. Nas\u00edo para servil\u00b4la. \u00bfQuiere ujt\u00e9 sentarse y tomar argo, prinsesa?<\/p>\n\n\n\n DONA D’EN GOROSTIZA \u2014donant-li l’esquena i dirigint-se a una taula\u2014: Por qu\u00e9 no.<\/p>\n\n\n\n MAKINAVAJA: A v\u00e9, Mat\u00eda, lah pieleh de la se\u00f1ora \u2014dirigint-se a ella\u2014.E mi secretario.<\/p>\n\n\n\n MAT\u00cdAS \u2014retirant-li les pells de l’esquena\u2014: Qui\u00e9n miba a des\u00ed a m\u00ed en La Modelo quiba a termin\u00e1 de secretario.<\/p>\n\n\n\n MAKINAVAJA \u2014dirigint-se al Pira\u2014: A v\u00e9, camarero. Una botella de shanp\u00e1n, y cuando digo shanp\u00e1n digo shanp\u00e1n frans\u00e9 \u2014s’asseu davant d’ella en una taula.<\/em><\/p>\n\n\n\n MAT\u00cdAS \u2014al Pira i a en Gorostiza\u2014: \u00a1El que des\u00eda que no peld\u00eda loremu! \u00a1Jajaja!<\/p>\n\n\n\n EL PIRA: Anda, que la cara de lelo que se la puejto\u2026 \u00bfPue no ma llamao \u00abcamarero\u00bb el mu cabrito?<\/p>\n\n\n\n GOROSTIZA: Si ya lo dec\u00eda yo, es que mi mujer es mucha mujer.<\/p>\n\n\n\n MAKINAVAJA \u2014a la dona d’en Gorostiza\u2014: Bueno, ujt\u00e9 dir\u00e1 lo que le guttar\u00eda has\u00e9. Una dijcoteca, un bingo, un sinecl\u00fa… Bueno, o quis\u00e1, si lapetese, podr\u00edamo dar un pase\u00edto en barca por el puerto.<\/p>\n\n\n\n DONA D’EN GOROSTIZA: Al puerto no, que igual cogemos fr\u00edo, capullo. As\u00ed que, en vez de andar haciendo el guiri por ah\u00ed, \u00bfpor qu\u00e9 no me llevas directamente a un meubl\u00e9 y echamos un buen polvo?<\/p>\n\n\n\n Jo tenia deu anys, era agost i m’escarxofava al sof\u00e0 quan la casa ja no estava a les fosques, que era (un no andal\u00fas podria pensar que paradoxalment) durant la nit. El meu sof\u00e0 de filla gran era el de davant de la finestra. La meva mare, el meu pare i la meva germana petita, es devien asseure totes juntes a l’altre, amuntegades? Crec que hi havia un tercer sof\u00e0 davant del meu. La finestra et quedava a sobre i, aixecant les cames per sobre del cap, podies obrir-la i tancar-la tocant-la amb els peus i els genolls mentre miraves la tele. Veure la tele era una activitat fonamental en la meva vida, vertebradora de la consci\u00e8ncia, imprescindible per ser efectivament i simb\u00f2licament en el m\u00f3n, per\u00f2 veure Makinavaja <\/em>amb els meus pares durant els capvespres d’estiu era tot el contrari. Veure Makinavaja<\/em>, i veure-la amb els meus pares, i riure amb els meus pares i els meus pares amb mi, era, malgrat tot, un acte dissolvent per a la meva socialitzaci\u00f3 i a la vegada, i precisament per aix\u00f2, un dels primers passos cap a la meva polititzaci\u00f3 en el sentit anarquista.<\/p>\n\n\n\n L’increment del nombre d’emissores i canals requereix un augment de la producci\u00f3, especialment pel que fa a la ficci\u00f3. Malgrat el gran nombre d’autors talentosos, Europa no ser\u00e0 capa\u00e7 de fer front a la creixent demanda de producci\u00f3 a no ser que es prenguin mesures de suport a l’escriptura i al desenvolupament de guions de qualitat i se’ls ajudi a arribar a la fase final de producci\u00f3.<\/em><\/p>\n\n\n\n Sense cap mena de dubte, existia aquest tercer sof\u00e0. Era el sof\u00e0 en el qual la meva mare, nom\u00e9s arribar de l’hospital, va dipositar la meva germana acabada de n\u00e9ixer en un fosc migdia del 7 de juny de 1992. Va acceptar, llavors, la meva mare, obrir m\u00ednimament la persiana per tal que pogu\u00e9s contemplar al nad\u00f3. Va estirar una petita tovallola i all\u00e0 la va estendre. Era vermella, llarga, silenciosa i palpitant; un cuc. La meva mare va comen\u00e7ar a dir-li Cuquet, sense que li import\u00e9s (o potser sense ni tan sols caure-hi, fet que fa que l’apel\u00b7latiu fos encara m\u00e9s genu\u00ed) que dir-li “cuc” a alg\u00fa es considera despectiu segons el codi especista de la nostra socialitzaci\u00f3. Per\u00f2 ella i el meu pare eren gent de camp (l’una) i de muntanya (l’altre), i no tenien absolutament res en contra dels cucs (oposici\u00f3 que la meva germana s\u00ed que desenvoluparia quan comenc\u00e9s a descobrir el fatal significat social de les paraules, \u00e8poca que coincidiria amb la mudan\u00e7a a la ciutat en la qual jo estudiaria Batxillerat). El que la meva mare evocava anomenant-la Cuquet eren uns ninots molt famosos en aquells moments, els Gusiluz: uns cucs de peluix als quals se’ls il\u00b7luminava el cap, que era de pl\u00e0stic. Estaven pensats per als nens amb por a la foscor. Jo, de juny a setembre, feia servir el meu Gusiluz de dia.<\/p>\n\n\n\n Aix\u00ed doncs, tenim tres sof\u00e0s en U, una finestra damunt d’un dels sof\u00e0s laterals i una tele de mida mitjana enfront del sof\u00e0 central. La tapisseria \u00e9s d’un cot\u00f3 fi, i estirar-se en calces era com posar-se una els seus texans m\u00e9s gastats, els que millor li quedaven. M’acaben de fotre un “manguerasso” al pati (que no significa, com amb el concepte de cuc, res violent: fotre’s un “manguerasso” \u00e9s dutxar-te r\u00e0pidament amb la manguera) per treure’m el clor de la piscina, per\u00f2 tan aviat com el meu pare m’ha donat per dutxada, m’he tornat a llan\u00e7ar en bomba perqu\u00e8, a causa del contrast de temperatures, sents l’aigua de la piscina molt calenteta i gustosa. Abans el meu pare em renyava i m’obligava a dutxar-me una altra vegada; per\u00f2 en algun moment es va resignar i ja deixava que em llanc\u00e9s a la piscina tranquil\u00b7la, sortir, eixugar-me, entrar a casa, deixar-me posar les calces i escarxofar-me al sof\u00e0. La llum que entra \u00e9s gris, no gris-tempesta sin\u00f3 gris-descans de la calitja.<\/p>\n\n\n\n [DIBUIX MANGUERA]<\/p>\n\n\n\n MAKINAVAJA: Sus deseos son \u00f3rdene pa m\u00ed. \u00bfVamo?<\/p>\n\n\n\n MAT\u00cdAS \u2014dirigint-se a en Gorostiza\u2014: Oiga, que se va su se\u00f1ora.<\/p>\n\n\n\n EL PIRA \u2014sortint de darrere de la barra amb una ampolla i dues copes\u2014: Jo\u00e9, \u00bftan r\u00e1pido? \u00bfY el shanp\u00e1n?<\/p>\n\n\n\n MAKINAVAJA: Trae pac\u00e1 eso.<\/p>\n\n\n\n DONA D’EN GOROSTIZA \u2014sobant-li la cara a en Gorostiza\u2014: Gorostiza, me voy con este se\u00f1or. Si llego tarde esta noche, no te olvides de sacar al perro y el cubo de la basura\u2014donant-li un copet amb el palmell de la m\u00e0 a la galta\u2014. \u00bfEntendido?<\/p>\n\n\n\n GOROSTIZA: No, no, mi amor, no. Y toma el cheque.<\/p>\n\n\n\n MAKINAVAJA \u2014piula\u2014: \u00a1Chs chs chs chs! De eso nada, caballero, que lo gasto y caprisho de su se\u00f1ora corren de mi cuenta.<\/p>\n\n\n\n En Mat\u00edas li torna les pells a la dona d’en Gorostiza.<\/em><\/p>\n\n\n\n GOROSTIZA \u2014dirigint-se a en Makinavaja\u2014: \u00bfPero no dec\u00eda usted que hab\u00eda que tratarlas a patadas?<\/p>\n\n\n\n MAKINAVAJA: \u00a1Oiga, ssh! Que yo a ujt\u00e9 lacabo de conos\u00e9 y no tengo polqu\u00e9 dal\u00b4le ejplicasione de mi vida privada, \u00bffale? \u2014surt del bar amb la dona d’en Gorostiza.<\/em><\/p>\n\n\n\n MAT\u00cdAS: Parese mentira, el Maki, ligarse a una se\u00f1ora teniendo al mar\u00edo de cuelpo presente.<\/p>\n\n\n\n GOROSTIZA: No, no, no. Si a m\u00ed, lo que me jode, no es que me ponga los cuernos. \u00a1A m\u00ed, lo que me jode, es llegar a casa y no tener la cena preparada!<\/p>\n\n\n\n EL PIRA: En eso le doy la ras\u00f3n, Gorostisa, cam\u00ed tambi\u00e9n ma pasao, y eso cabrea\u2026<\/p>\n\n\n\n Els meus pares es pensaven que era la por a la foscor el que feia que m’aixequ\u00e9s a la nit i em qued\u00e9s callada i quieta al llindar de la porta de la seva habitaci\u00f3, que sempre deixaven entreoberta. Per aix\u00f2 em compraven Gusiluces. Per\u00f2 jo, pel que m’aixecava, era per enxampar-los follant. Existeix socialment aquest lloc com\u00fa (creat per la necessitat capitalista de dissoldre els vincles afectius al m\u00ednim imprescindible per a la reproducci\u00f3) segons el qual als descendents els fa feredat o f\u00e0stic ja no veure, sin\u00f3 simplement imaginar als seus ascendents follant. Per\u00f2 amb trenta anys la meva mare i vint-i-vuit el meu pare, eren un home i una dona bell\u00edssims que van edificar el c\u00e0non de bellesa que avui, sent adulta, intento destruir per aprendre a desitjar a qualsevol. Ho tinc fotut perqu\u00e8 els meus pares eren alts, atl\u00e8tics; ella, morena amb els cabells arrissats, ulls verds i pell clar\u00edssima, i ell de cabells llisos i rossos, ulls celestes i pell origin\u00e0riament clar\u00edssima per\u00f2 bronzejada perennement per les hores de feina a la muntanya. Que el meu pare, quan m\u00e9s bronzejat estava, fos durant els hiverns nevats, era tan poc paradoxal com els migdies foscos. Ho tinc fotut perqu\u00e8, a m\u00e9s de ser atractius, anaven en pilotes per casa, sobretot durant l’estiu. A la meva mare li saltava l’oli a les tetes mentre fregia els ous, i el meu pare a vegades portava molles de pa al borrissol p\u00fabic.<\/p>\n\n\n\n En Makinavaja entra al bar i tots se’l queden mirant.<\/em><\/p>\n\n\n\n MAKINAVAJA: \u00bfQu\u00e9 pasa?<\/p>\n\n\n\n EL PIRA: \u00bfPero d\u00f3nde va t\u00fa vejt\u00edo de maric\u00f3n?<\/p>\n\n\n\n MAKINAVAJA: \u00bfPero qu\u00e9 dise? \u00bfNo ve que e un modelo ecclusivo dataurfo Dom\u00edngue? Tela guay, Galisia calidade. Lo mej\u00f3 c\u00e1i en el mercao.<\/p>\n\n\n\n EL PIRA: Po parese un maric\u00f3n.<\/p>\n\n\n\n En Popeye riu molt.<\/em><\/p>\n\n\n\n MAKINAVAJA \u2014dirigint-se a en Popeye\u2014: \u00bfT\u00fa de qu\u00e9 te r\u00ede, tarao?<\/p>\n\n\n\n EL POPEYE: Si yo no me r\u00edo de na.<\/p>\n\n\n\n MAKINAVAJA: Hombre, si yo comprendo tu risa ignorante. \u00bfNo veh que yo tambi\u00e9n he viv\u00edo embrutes\u00edo en ette ambiente de degenerasi\u00f3n cultur\u00e1 que noh rodea?<\/p>\n\n\n\n Aix\u00ed doncs, finestra de bat a bat, llum grisa alleugeridora, tres sof\u00e0s: en un, la filla petita en calces acompanyada per un dels progenitors, que est\u00e0 o en calces o en cal\u00e7otets; en l’altre sof\u00e0, l’altre progenitor en calces o en cal\u00e7otets, per\u00f2 sol, i en el sof\u00e0 restant i tamb\u00e9 sola i en calces, la filla gran. Estirada en aquell sof\u00e0 vaig passar jo les fites de la meva infantesa: l’\u00fanica i memorable “manta de palos” per part de la meva mare cridant-me filla de puta i la troballa de la masturbaci\u00f3, i tot amb la tele posada. Que b\u00e9 quan una no guarda el record d’haver sigut reprimida sexualment. Quina decisi\u00f3 m\u00e9s brillant, la d’aquells pares de trenta anys veient a la seva filla de vuit masturbant-se i no dir-li res. Veient a la seva filla de vuit intentant masturbar a la seva germana de dos (que no parava de riure) i fer com si res. Passar de llarg, seguir amb la tele posada. Jo nom\u00e9s vaig comen\u00e7ar a tancar-me al lavabo quan les cotes de plaer a les que arribava em van espantar. Comen\u00e7ava a estar socialitzada, com li passava a la meva germana amb la paraula cuc<\/em>, en el codi de la culpa.<\/p>\n\n\n\n L’objectiu de l’European S.C.R.I.P.T (Stands for Support for Creative Independent Production Talent, en catal\u00e0, \u201cPlataforma de Suport a la Producci\u00f3 de Talent Creatiu i Independent\u201d) Fund, una iniciativa del Programa MEDIA 92 de la Direcci\u00f3 General d’Informaci\u00f3, Comunicaci\u00f3 i Cultura, \u00e9s donar suport econ\u00f2mic als autors, directors i productors per al desenvolupament i preproducci\u00f3 dels seus guions.<\/em><\/p>\n\n\n\n EL PIRA: Ottia, qu\u00e9 mar g\u00fcele.<\/p>\n\n\n\n EL MORO MIELDA: Pues a m\u00ed no me mir\u00e9is, \u00bfeh?, que yo no he sido, \u2014assenyalant l’home que t\u00e9 assegut al davant\u2014 ni este tampoco.<\/p>\n\n\n\n EL POPEYE: Oye, pue aqu\u00ed nojt\u00e1 labuelo, as\u00edn caten\u00edo que s\u00e9 er Maki. A v\u00e9, levanta laler\u00f3n \u2014li aixeca un bra\u00e7 i li olora l’aixella\u2014. \u00a1Uuufff, ooghh, buafff! \u00a1Caf\u00edssia ma insopoltable! \u00a1Uuuh!<\/p>\n\n\n\n MAKINAVAJA: Hombre, yo reconojco que g\u00fcele fuerte, pero bueno, cuandojt\u00e1 uno dijpuejto a cambi\u00e1 de l\u00fa\u2026<\/p>\n\n\n\n EL PIRA: Mimmamente etto \u00e9 esensia de mierda pura.<\/p>\n\n\n\n MAKINAVAJA: \u00bfPero qu\u00e9 dice, eeeh? \u2014treu un pot de perfum\u2014.<\/em> Difinit\u00ed de Diol. Se lo he comprao al Boquer\u00f3n de por decomiso. Casi sincuenta duro macott\u00e1o.<\/p>\n\n\n\n Entra en Mat\u00edas al bar.<\/em><\/p>\n\n\n\n MAT\u00cdAS: A ve, camarero. Un caf\u00e9 con leshe y shurro y una copa de techaco \u2014ensuma el seu voltant\u2014. Ottia, qu\u00e9 mal g\u00fcele aqu\u00ed.<\/p>\n\n\n\n Com diu el senyor CARLO RIPA DI MEANA, aquesta preparaci\u00f3 \u00e9s vital per a l’\u00e8xit de qualsevol projecte.<\/em><\/p>\n\n\n\n En Pira y En Popeye riuen.<\/em><\/p>\n\n\n\n MAT\u00cdAS: Oye, camarero \u2014assenyalant a en Makinavaja\u2014. Me parese caqu\u00ed ette se\u00f1\u00f3 sa cagao ensima \u2014en Makinavaja es gira i el mira\u2014.<\/em> \u00a1Ottia, Maki, perdona! \u00a1No tab\u00eda reconos\u00edo! \u00bfEj que ta hesho maric\u00f3n?<\/p>\n\n\n\n FILLA GRAN: Mam\u00e1, \u00bfmaric\u00f3n es un hombre que huele mal?<\/p>\n\n\n\n MARE: No, cari\u00f1o. Maric\u00f3n es un hombre al que le gustan los hombres.<\/p>\n\n\n\n FILLA GRAN: Ah vale.<\/p>\n\n\n\n PARE: Pero es una palabrota y las cosas que decimos en casa no las puedes decir fuera de casa, \u00bfeh?<\/p>\n\n\n\n FILLA GRAN: Que s\u00ediiiiiiiii.<\/p>\n\n\n\n MAKINAVAJA: \u00a1Otro! Pero abuelo, \u00bfno ve que e un modelo de la modarternativa? Lo que pasa \u00e9 que vivimo demasiado enserrao nel barrio. Hay quempes\u00e1 abrirse un poco, sal\u00ed al esteri\u00f3.<\/p>\n\n\n\n MAT\u00cdAS: No, si\u2026 A m\u00ed no me tieneh que dah ninguna ejplicasi\u00f3n. Yo ya has\u00eda alguno d\u00eda que te notaba algo rarillo \u2014riu molt fort.<\/em><\/p>\n\n\n\n MAKINAVAJA: Ej que, dedde luego\u2026 Cuando uno gosa de la incomprensi\u00f3n de lo dem\u00e1\u2026<\/p>\n\n\n\n Un home des de fora del bar fa senyals als de dins perqu\u00e8 cridin a en Makinavaja.<\/em><\/p>\n\n\n\n EL POPEYE: Oye, Maki, me parese quese se\u00f1\u00f3 te quiere des\u00ed argo.<\/p>\n\n\n\n MAKINAVAJA: \u00bfA m\u00ed? Pero si yo no le conojco de na.<\/p>\n\n\n\n EL POPEYE: Pue dise que vaya pa la puelta.<\/p>\n\n\n\n MAKINAVAJA: A ve que quiere ette.<\/p>\n\n\n\n L’home entra, ensuma i es dirigeix a en Makinavaja.<\/em><\/p>\n\n\n\n CARLO RIPA DI MEANA: Sol donar-se el cas que en la producci\u00f3 de pel\u00b7l\u00edcules i s\u00e8ries europees, la preproducci\u00f3 es desat\u00e9n a causa de la falta de temps i de diners.<\/em><\/p>\n\n\n\n HOME: Qu\u00e9 bien hueles, oi\u2026 Oye, \u00bfcu\u00e1nto?<\/p>\n\n\n\n MAKINAVAJA: Eeh\u2026 \u00bfCu\u00e1nto de cualo?<\/p>\n\n\n\n HOME: Hombre\u2026 \u00bfqu\u00e9 vas\u00e9? Que cu\u00e1nto por has\u00e9rmelo nelretrete.<\/p>\n\n\n\n MAKINAVAJA: \u00a1Pero bueno! \u00bfC\u00f3mo me lo vias\u00e9 yo contigo? \u00a1Pero por qui\u00e9n majtomao, me cagont\u00f3!<\/p>\n\n\n\n HOME: Ah, \u00bfpero t\u00fa no eres maric\u00f3n?<\/p>\n\n\n\n En Popeye y en Mat\u00edas riuen molt fort.<\/em><\/p>\n\n\n\n FILLA GRAN: A ese hombre el maric\u00f3n le huele bien, \u00bfverdad?<\/p>\n\n\n\n PARE \u2014rient\u2014: Hay que ver las preguntitas de la ni\u00f1a.<\/p>\n\n\n\n MARE: S\u00ed le huele bien, cari\u00f1o.<\/p>\n\n\n\n FILLA GRAN: Entonces un maric\u00f3n puede oler bien o mal, \u00bfno?<\/p>\n\n\n\n MARE: Claro.<\/p>\n\n\n\n HOME: Ay, pero qu\u00e9 confusi\u00f3n m\u00e1s tonta\u2026 Es que as\u00edn vestido y con ese perfumazo\u2026 Ay, bueno, bueno, pues nada.<\/p>\n\n\n\n MAKINAVAJA: Mira, suelte tiene de que no me quiero manch\u00e1 el traje, que por musho meno detto me tienen a m\u00ed guard\u00e1h lah cusharah en Carabansh\u00e9, \u00bftentera?<\/p>\n\n\n\n CARLO RIPA DI MEANA: Aquest \u00e0mbit sembla estar, per tant, entre els m\u00e9s apropiats per a la implementaci\u00f3 dels “diners-llavors” de MEDIA 92, amb la vista posada a donar un impuls a la producci\u00f3 de la ficci\u00f3 europea.<\/em><\/p>\n\n\n\n HOME: \u00a1Uy, qu\u00e9 susto!<\/p>\n\n\n\n MAKINAVAJA: \u00bfQu\u00e9 sutto? \u00a1Venga, largo daqu\u00ed, mariconaso! \u00bfPero t\u00fa ha vitto, Popi? \u00bfNo se lo quer\u00eda has\u00e9 conmigo nel v\u00e1te? Ya des\u00eda yo que nojt\u00e1bamo preparao pantr\u00e1 en Europa.<\/p>\n\n\n\n EL POPEYE: Hombre, ej que t\u00fa tambi\u00e9n va por ah\u00ed provocando.<\/p>\n\n\n\n FILLA GRAN: \u00bfEntrar en Europa qu\u00e9 es?<\/p>\n\n\n\n FILLA PETITA: \u00bfEres tonta?<\/p>\n\n\n\n FILLA GRAN \u2014intentant tocar la filla petita amb un bra\u00e7 per pegar-la, per\u00f2 sense aixecar-se del sof\u00e0\u2014: \u00a1A ver si es que t\u00fa lo sabes, lista, lista, que no sabes ni leer, tontalculo!<\/p>\n\n\n\n PARE: \u00a1Ya est\u00e1 bien!<\/p>\n\n\n\n MARE: Es que Espa\u00f1a est\u00e1 con otros pa\u00edses muy modernos en una comunidad de pa\u00edses, que se llama Comunidad Europea.<\/p>\n\n\n\n FILLA GRAN: \u00bfPorque Espa\u00f1a es moderna?<\/p>\n\n\n\n PARE: T\u00fa eres m\u00e1s moderna que Espa\u00f1a, hija.<\/p>\n\n\n\n FILLA GRAN: Porque a m\u00ed no me gustan las sevillanas, me gusta Bom Bom Chip.<\/p>\n\n\n\n FILLA PETITA: \u00a1Tontaaaaaa!<\/p>\n\n\n\n FILLA GRAN: Ojal\u00e1 te mueras.<\/p>\n\n\n\n MARE \u2014intentant tocar la filla gran amb un bra\u00e7 per pegar-la, per\u00f2 sense aixecar-se del sof\u00e0\u2014: \u00a1Que sea la \u00faltima vez que le dices eso a tu hermana!<\/p>\n\n\n\n FILLA GRAN: \u00a1Pero si no la he tocaoooooo!<\/p>\n\n\n\n FILLA PETITA: \u00a1Ojal\u00e1 te mueras!<\/p>\n\n\n\n \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\tMireia Sallar\u00e8s<\/a>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/p>\n\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t<\/li>\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\tEluned Gramich<\/a>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/p>\n\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t<\/li>\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\tDjaimilia Pereira de Almeida<\/a>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/p>\n\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t<\/li>\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\tIrene Sol\u00e0<\/a>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/p>\n\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t<\/li>\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\tCristina Morales<\/a>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/p>\n\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t<\/li>\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\tPetar Matovi\u010d<\/a>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/p>\n\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t<\/li>\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\tNina Yargekov<\/a>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/p>\n\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t<\/li>\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\tBorja Baguny\u00e0<\/a>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/p>\n\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t<\/li>\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\tKate Tempest<\/a>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/p>\n\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t<\/li>\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\tMart\u00ed Sales<\/a>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/p>\n\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t<\/li>\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\tKallia Papadaki<\/a>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/p>\n\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t<\/li>\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\tDotze ficcions sobre el futur d’Europa<\/h3>\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
Diari rellegit i reescrit en primera i tercera persona<\/a><\/h4>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
El mar gris<\/a><\/h4>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Dos bitllets a Nam\u00edbia<\/a><\/h4>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Reflexions sobre el futur d’Europa des d’una avioneta laosiana<\/a><\/h4>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
La ficci\u00f3 europea<\/a><\/h4>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Cap a Europa<\/a><\/h4>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Dues lletres<\/a><\/h4>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
El sistema de signes de Sala-Babot<\/a><\/h4>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Europa est\u00e0 perduda<\/a><\/h4>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Rondalla de la matan\u00e7a<\/a><\/h4>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
L’odi<\/a><\/h4>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Poemes sobre Europa<\/a><\/h4>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t