La figura de Josep Puig i Cadafalch (Matar\u00f3 1867 \u2013 Barcelona 1952) s\u2019assimila habitualment a la del destacat arquitecte, arque\u00f2leg i historiador de l\u2019art. M\u00e9s enll\u00e0 de la Casa Amatller, la Casa de les Punxes, la f\u00e0brica Casaramona i tantes d\u2019altres, Puig i Cadafalch fou tamb\u00e9 l\u2019impulsor de l\u2019expedici\u00f3 historicoarqueol\u00f2gica del 1907 als Pirineus que, entre d\u2019altres, descobriria els frescos rom\u00e0nics de Ta\u00fcll, aix\u00ed com de les excavacions a Emp\u00faries, o l\u2019autor de L\u2019Arquitectura Rom\u00e0nica a Catalunya<\/em> que li don\u00e0 un important reconeixement internacional.<\/p>\n\n\n\n Per\u00f2 Puig i Cadafalch fou tamb\u00e9 una persona compromesa amb la pol\u00edtica i un home de govern. Destacat membre de la Lliga Regionalista, arrib\u00e0 a presidir la Mancomunitat de Catalunya des de la mort de Prat de la Riba fins als inicis de la dictadura de Primo de Rivera (1917-23). En els m\u00e9s de sis anys que va exercir aquest c\u00e0rrec despleg\u00e0 un robust programa de govern i, d\u2019entre les m\u00faltiples activitats que pos\u00e0 en marxa, en destaquem una que, fins ara, ha estat pr\u00e0cticament ignorada: el desenvolupament d\u2019una intensa pol\u00edtica d\u2019acci\u00f3 exterior, la primera per part de les institucions catalanes d\u2019\u00e8poca contempor\u00e0nia.<\/p>\n\n\n\n Des de ben jove, Puig i Cadafalch mostr\u00e0 un especial inter\u00e8s per la dimensi\u00f3 internacional, quelcom que marcar\u00e0 tota la seva traject\u00f2ria. A t\u00edtol d\u2019exemple, en qualitat d\u2019arque\u00f2leg i historiador de l\u2019art, esdevingu\u00e9 membre de nombroses societats i acad\u00e8mies europees, per\u00f2 tamb\u00e9 nord-americanes i fins i tot nord-africanes. Particip\u00e0 en congressos internacionals, dugu\u00e9 a terme confer\u00e8ncies acad\u00e8miques a Par\u00eds, Harvard, Oxford o Bonn, i reb\u00e9 el reconeixement de la comunitat cient\u00edfica internacional amb tres doctorats honoris causa<\/em> \u2014a part del de Barcelona\u2014: el de Friburg (1923), el de la Sorbona (1933) i el de la Universitat de Tolosa de Llenguadoc (1949).<\/p>\n\n\n\n Aquesta dimensi\u00f3 internacional tamb\u00e9 ser\u00e0 present en el Puig i Cadafalch pol\u00edtic, molt abans i tot d\u2019arribar a la Mancomunitat, quan el 1905 es despla\u00e7\u00e0 a Par\u00eds per denunciar la situaci\u00f3 a Catalunya que comport\u00e0 la creaci\u00f3 de Solidaritat Catalana a la Ligue des droits de l\u2019homme o, de nou el 1912, quan torn\u00e0 a la ciutat de les llums per representar Catalunya al congr\u00e9s de la Union des Nationalit\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n Una de les primeres \u00aboperacions\u00bb d\u2019envergadura que va endegar l\u2019acci\u00f3 exterior de Puig i Cadafalch fou arran de la fi de la Gran Guerra (1914-1918). Facultat pel Consell de la Mancomunitat, va dur a terme una campanya de felicitacions dirigides a les pot\u00e8ncies vencedores i \u00abals Governs de les nacionalitats d\u2019Europa que han assolit el reconeixement del seu Dret\u00bb. Aix\u00ed doncs, Puig i Cadafalch envi\u00e0 cartes i telegrames als caps d\u2019estat de les pot\u00e8ncies aliades excloent, en un acte d\u2019una certa contenci\u00f3, a les rep\u00fabliques centreamericanes tot i que, formalment, s\u2019inclo\u00efen entre els aliats vencedors de la Primera Guerra Mundial. En l\u2019\u00e0mbit dels \u00abpobles alliberats\u00bb s\u2019enviaren missatges a Pol\u00f2nia, a Bohemia <\/em>(sic) i Yugo-Esl\u00e0via<\/em> (sic). S\u2019enviaren telegrames tant a Praga i a Agram <\/em>(el nom alemany per Zagreb, que s\u2019utilitz\u00e0 mentre aquest form\u00e0 part de l\u2019Imperi austrohongar\u00e8s), aix\u00ed com els representants respectius que es trobaven a Par\u00eds en els proleg\u00f2mens de les negociacions de pau. En el cas brit\u00e0nic, es reb\u00e9 la resposta del rei Jordi V per via del seu ambaixador a Madrid. En el cas de Fran\u00e7a, la resposta vingu\u00e9 pel seu c\u00f2nsol a Barcelona, Charles Philippi. Tamb\u00e9 consta la recepci\u00f3 d\u2019un sentit telegrama de resposta des de Par\u00eds de Trumbic, el president del Consell Nacional Iugoslau, i un telegrama d\u2019agra\u00efment de part de Jules Pams, ministre de l\u2019Interior de Fran\u00e7a i destacat pol\u00edtic nord-catal\u00e0 que havia rebut la perceptiva nota de felicitaci\u00f3 del president de la Mancomunitat.<\/p>\n\n\n\n Des de ben jove, Puig i Cadafalch mostr\u00e0 un especial inter\u00e8s per la dimensi\u00f3 internacional, quelcom que marcar\u00e0 tota la seva traject\u00f2ria com a arquitecte, arqu\u00f2leg, historiador de l’art i, el que m\u00e9s ens interessa aqu\u00ed, tamb\u00e9 com a pol\u00edtic<\/p>\n<\/blockquote>\n<\/div>\n\n\n\n Puig i Cadafalch vei\u00e9 en la resposta de l\u2019ambaixador brit\u00e0nic una oportunitat per aprofundir en la relaci\u00f3 amb aquesta gran pot\u00e8ncia. Prova d\u2019aix\u00f2 \u00e9s la segona carta d\u2019aquest ambaixador a Puig i Cadafalch en qu\u00e8, despr\u00e9s d\u2019una visita a Barcelona, el diplom\u00e0tic angl\u00e8s es desf\u00e0 en elogis a Catalunya, recordant \u00abl\u2019heroisme dels Voluntaris Catalans\u00bb o mencionant \u00abla ingratitud d\u2019aquells estadistes brit\u00e0nics (\u2026) que fa dos segles van abandonar Catalunya a la venjan\u00e7a dels francesos \u00bb, en una clara al\u00b7lusi\u00f3 al Tractat d\u2019Utrecht. \u00c9s m\u00e9s que evident, pel to i contingut de la carta, que el president de la Mancomunitat havia aconseguit traslladar alguns dels seus postulats a l\u2019ambaixador durant la seva estada a Barcelona. <\/p>\n\n\n\n Per\u00f2 menys de dos anys despr\u00e9s, tot i aquesta aposta per Londres, Puig i Cadafalch es reorient\u00e0 cap a Dubl\u00edn en un acte de pragmatisme molt propi de la praxi diplom\u00e0tica. La creaci\u00f3 de l\u2019Estat Lliure d\u2019Irlanda (1922) tingu\u00e9 un important impacte en l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica catalana i el president de la Mancomunitat s\u2019hi adre\u00e7\u00e0 de manera solemne tot i que continguda.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n L\u2019aposta per les relacions amb Fran\u00e7a fou, per Puig i Cadafalch, no sols una opci\u00f3 l\u00f2gica i estrat\u00e8gica, sin\u00f3 tamb\u00e9 personal. Puig i Cadafalch fou sempre franc\u00f2fil, no nom\u00e9s des d\u2019una perspectiva pol\u00edtica o diplom\u00e0tica, tamb\u00e9 des de la intel\u00b7lectual. Aix\u00f2 ho feu promovent intenses relacions de caire pol\u00edtic i institucional, per\u00f2 tamb\u00e9 en l\u2019\u00e0mbit de la diplom\u00e0cia cultural, acad\u00e8mica i cient\u00edfica. Un element clau per entendre la pol\u00edtica respecte a Fran\u00e7a \u00e9s la connexi\u00f3 nord-catalana; \u00e9s a dir, la relaci\u00f3 de complicitat entre Puig i Cadafalch i els sectors m\u00e9s catalanistes de la societat nord-catalana amb influ\u00e8ncia a Par\u00eds. Els noms m\u00e9s destacats foren sens dubte els d\u2019Emmanuel Brousse, Jules Pams i el Mariscal Joffre, si b\u00e9 es farien extensius a altres personalitats.<\/p>\n\n\n\n Emmanuel Brousse, periodista i pol\u00edtic de Perpiny\u00e0 (diputat a l\u2019Assemblea Nacional del 1906 al 1924 i secretari d\u2019estat de Finances del 1920 al 1921), fou l\u2019aliat m\u00e9s actiu dels interessos catalanistes a Fran\u00e7a. El seu activisme incessant i la seva vehem\u00e8ncia el convertiren en una de les principals preocupacions de l\u2019ambaixador d\u2019Espanya a Par\u00eds i se li arrib\u00e0 a prohibir, en algun moment, l\u2019entrada a l\u2019Estat espanyol. Jules Pams, tamb\u00e9 de Perpiny\u00e0, fou ministre d\u2019Agricultura (1911-13) i de l\u2019Interior (1917-20), diputat a l\u2019Assemblea Nacional, senador i delegat de Fran\u00e7a a la Societat de Nacions. Mantingu\u00e9 tamb\u00e9 un contacte estret amb Puig i Cadafalch, que si b\u00e9 no fou tan intens com amb Brousse, destacava per la influ\u00e8ncia de Pams a Par\u00eds. Josep Joffre i Plas, mariscal de Fran\u00e7a, era un rossellon\u00e8s catalanoparlant, fill d\u2019un emigrant reusenc que s\u2019instal\u00b7l\u00e0 amb \u00e8xit a Rivesaltes. Apadrin\u00e0 els Voluntaris Catalans que lluitaven a la Legi\u00f3 Estrangera francesa durant la Primera Guerra Mundial i esdevingu\u00e9 tot un s\u00edmbol i referent per als sectors catalanistes, tamb\u00e9 dels m\u00e9s radicals.<\/p>\n\n\n\n L\u2019octubre del 1919 Joffre reb\u00e9 una s\u00e8rie d\u2019actes d\u2019homenatge a Perpiny\u00e0. Puig i Cadafalch hi fou invitat i hi assist\u00ed acompanyat d\u2019una \u00e0mplia delegaci\u00f3 catalana que inclo\u00efa \u00c0ngel Guimer\u00e0, Santiago Rusi\u00f1ol, Enric Morera i el Dr. Sol\u00e9 i Pl\u00e0. Puig i Cadafalch hi fou rebut amb tots els honors, i aprofit\u00e0 l\u2019ocasi\u00f3 per invitar el Mariscal a visitar Catalunya per presidir els Jocs Florals a Barcelona el maig de l\u2019any seg\u00fcent. La visita de Joffre a Barcelona l\u2019any seg\u00fcent desbord\u00e0 totes les previsions. Les resist\u00e8ncies i interfer\u00e8ncies foren enormes i es dugu\u00e9 a terme, entre d\u2019altres, perqu\u00e8 finalment Joffre visit\u00e0 primer Madrid per condecorar Alfons XIII abans de dirigir-se a terres catalanes. L\u2019arribada a Barcelona fou apote\u00f2sica, com ho fou la visita a l\u2019Ajuntament o la sessi\u00f3 dels Jocs Florals, on el discurs de Guimer\u00e0 encengu\u00e9 els \u00e0nims de tots els presents. En un context de frustraci\u00f3 pel frac\u00e0s de la campanya autonomista, l\u2019excitaci\u00f3 popular result\u00e0 en grans concentracions populars pels llocs on passava Joffre i en els quals suposadament es cridaren proclames separatistes <\/em>que comportaren dures c\u00e0rregues per part de la Gu\u00e0rdia Civil. En aquestes hi result\u00e0 ferit, entre d\u2019altres, Antoni Gaud\u00ed. L\u2019acte al Palau de la Generalitat fou el m\u00e9s pol\u00e8mic i acab\u00e0 amb una nova c\u00e0rrega policial a la sortida dels assistents a la pla\u00e7a de Sant Jaume.<\/p>\n\n\n\n Entre les moltes activitats de promoci\u00f3 de la causa catalana a Fran\u00e7a destaquen aquelles vinculades a la mem\u00f2ria dels Voluntaris Catalans que lluitaren al costat dels aliats en la Gran Guerra. S\u2019opt\u00e0 per la proposta d\u2019assumir, des de la Mancomunitat i amb el suport de l\u2019Ajuntament de Barcelona i altres corporacions, la reconstrucci\u00f3 d\u2019una \u00abvileta\u00bb que hagu\u00e9s estat destru\u00efda durant el conflicte. Es va suggerir el poble de Belloy-en-Santerre, per\u00f2 aix\u00f2 no fou possible \u00abprobablement a conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019alguna indicaci\u00f3 diplom\u00e0tica\u00bb, en paraules del diputat Albert de Quintana . Finalment s\u2019opt\u00e0 per fer una aportaci\u00f3 al fons per a la reconstrucci\u00f3 de la catedral de Reims, molt danyada durant el conflicte.<\/p>\n\n\n\n L\u2019aposta per les relacions amb Fran\u00e7a fou no sols una opci\u00f3 l\u00f2gica i estrat\u00e8gica, sin\u00f3 tamb\u00e9 personal: Puig i Cadafalch fou sempre franc\u00f2fil, no nom\u00e9s pol\u00edtica o diplom\u00e0ticament, tamb\u00e9 intel\u00b7lectualment<\/p>\n<\/blockquote>\n<\/div>\n\n\n\n Un altre exemple molt significatiu d\u2019aquest tipus de diplom\u00e0cia i dels objectius que perseguia \u00e9s la participaci\u00f3 d\u2019una delegaci\u00f3 de la Mancomunitat en la cerim\u00f2nia d\u2019inici de reconstrucci\u00f3 de la Biblioteca Universit\u00e0ria de Lovaina (Flandes, B\u00e8lgica). A pesar que la Mancomunitat no hi aport\u00e0 cap fons espec\u00edfic (l\u2019Ajuntament de Barcelona hi va fer un donatiu d\u2019un lot de mil llibres), s\u00ed que hi envi\u00e0 una delegaci\u00f3 formada per Jordi Rubi\u00f3 i Rafel Campalans. La carta de Campalans a Puig i Cadafalch on informa del viatge \u00e9s molt reveladora pels contactes que es feren amb acad\u00e8mics i afins al moviment nacionalista flamenc.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n Un dels \u00e0mbits m\u00e9s voluminosos de la documentaci\u00f3 sobre l\u2019acci\u00f3 exterior de Josep Puig i Cadafalch \u00e9s el relatiu a la relaci\u00f3 amb el Cos Consular acreditat a Barcelona. La densitat i el perllongament d\u2019aquesta relaci\u00f3 implica, ni que sigui impl\u00edcitament, un reconeixement de la representativitat i autoritat que el Cos Consular atorgava a la Mancomunitat i al seu president com a figura institucional de Catalunya, malgrat la migradesa de compet\u00e8ncies i recursos amb els que instituci\u00f3 comptava.<\/p>\n\n\n\n Puig i Cadafalch consider\u00e0 l\u2019\u00e0mplia representaci\u00f3 consular a Barcelona com un mecanisme idoni per difondre la realitat i la voluntat d\u2019autogovern de Catalunya. Aix\u00ed, feu traduir la proposta d\u2019Estatut per l\u2019Autonomia de 1919 a diversos idiomes i el distribu\u00ed a tot el Cos Consular, rebent proves d\u2019inter\u00e8s genu\u00ed fins a curioses mostres d\u2019adhesi\u00f3, com la que l\u2019hi feu obertament per carta oficial el c\u00f2nsol general de Su\u00efssa, Frederic Gschwind.<\/p>\n\n\n\n En paral\u00b7lel, amb la voluntat de mantenir i refor\u00e7ar aquest missatge, el president de la Mancomunitat es preocup\u00e0 de fer difusi\u00f3, de manera reiterada, de l\u2019obra modernitzadora duta a terme per la Mancomunitat. I \u00e9s que mostrar els \u00e8xits, i per tant l\u2019efici\u00e8ncia, de la nova administraci\u00f3 a pesar del seu poc pressupost, s\u2019entenia que era un argument m\u00e9s per reivindicar un major grau d\u2019autonomia pol\u00edtica.<\/p>\n\n\n\n Del 10 de mar\u00e7 al 20 d\u2019abril del 1921 es reunia a Barcelona la Confer\u00e8ncia Internacional de Comunicacions i Tr\u00e0nsit, organitzada per la Societat de Nacions. Es tractava de la primera confer\u00e8ncia intergovernamental organitzada per la recentment creada organitzaci\u00f3 internacional, resultant dels tractats que havien posat fi a la Primera Guerra Mundial. La casualitat va fer que se celebr\u00e9s a Barcelona, i un periodista catal\u00e0 que treballava a la Societat de Nacions en aquells moments, Eugeni Xammar, fou el facilitador per tal que aquesta cimera internacional tingu\u00e9s lloc entre el Palau de la Generalitat, cedit a l\u2019efecte pel president de la Mancomunitat, i el Sal\u00f3 de Cent, a l\u2019altra banda de la pla\u00e7a de Sant Jaume.<\/p>\n\n\n\n Puig i Cadafalch era conscient de que la Confer\u00e8ncia de la Societat de Nacions era un fet excepcional i una oportunitat \u00fanica: seria l\u2019hoste d\u2019una trobada diplom\u00e0tica del m\u00e0xim nivell, amb delegacions de quaranta-dos estats, funcionaris de la Societat de Nacions, premsa i experts internacionals; una oportunitat que va aprofitar per interactuar amb tots els que hi participaren<\/p>\n<\/blockquote>\n<\/div>\n\n\n\n Puig i Cadafalch era conscient que es trobava davant d\u2019un fet excepcional i d\u2019una oportunitat \u00fanica: seria l\u2019hoste \u2014durant sis setmanes\u2014 d\u2019una trobada diplom\u00e0tica del m\u00e0xim nivell, amb delegacions de quaranta-dos estats, funcionaris de la Societat de Nacions, premsa i experts internacionals; en total, m\u00e9s de tres-centes persones provinents d\u2019arreu del m\u00f3n. Conscient d\u2019aquest fet, Puig i Cadafalch no sols ced\u00ed el Palau de la Generalitat, adaptant-lo a les necessitats de la Societat de Nacions; tamb\u00e9 despleg\u00e0 tot tipus d\u2019atencions, en forma de visites, distribuci\u00f3 de publicacions, presents, etc. A difer\u00e8ncia de l\u2019Ajuntament de Barcelona, que organitz\u00e0 un gran banquet al Sal\u00f3 de Contractacions de la Llotja de Mar per tres-centes persones, el president de la Mancomunitat organitz\u00e0, de manera sistem\u00e0tica \u2014per m\u00e0 del seu secretari Ramon Cunill\u2014 una s\u00e8rie d\u2019\u00e0pats i reunions segurament menys llu\u00efts, per\u00f2 amb la clara voluntat de poder interactuar amb cadascun dels gaireb\u00e9 dos-cents diplom\u00e0tics, experts i alts funcionaris que hi participaren. \u00c9s m\u00e9s, organitz\u00e0 visites dels delegats a alguns dels principals \u00e8xits de la Mancomunitat, com la seu de la Biblioteca de Catalunya i de l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans, al mateix Palau de la Generalitat, o a la Universitat Industrial. Tamb\u00e9 ofer\u00ed una excursi\u00f3 a Montserrat que fou molt celebrada pels delegats i durament criticada pels mitjans de premsa menys catalanistes de Barcelona.<\/p>\n\n\n\n Posteriorment, Puig i Cadafalch tindria en compte els contactes fets a Barcelona en diverses ocasions, ja fos per demanar el seu suport en missions t\u00e8cniques de caire internacional organitzades per la Mancomunitat, o a l\u2019hora de considerar com influir en certs debats de rellev\u00e0ncia per Catalunya a la Societat de Nacions.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n La fi de la Primera Guerra Mundial va comportar la desaparici\u00f3 dels imperis alemany, austrohongar\u00e8s i otom\u00e0. Uns mesos abans tamb\u00e9 s\u2019havia desmembrat l\u2019Imperi rus, arran de la Revoluci\u00f3 d\u2019Octubre, estretament vinculada a la mateixa guerra. Aix\u00f2 comport\u00e0 la reordenaci\u00f3 completa de les fronteres de l\u2019Europa central i oriental, aix\u00ed com del Pr\u00f2xim Orient i part del Mitj\u00e0, la creaci\u00f3 d\u2019un gran nombre de nous estats i canvis territorials substancials en estats ja sobirans abans de la guerra. \u00c9s en aquest marc que la Societat de Nacions nasqu\u00e9 tamb\u00e9 amb uns mecanismes de protecci\u00f3 de les minories nacionals, sobretot per assegurar que eventuals friccions en aquest \u00e0mbit no fossin motiu de nous conflictes b\u00e8l\u00b7lics. Ara b\u00e9, aquests instruments no eren de car\u00e0cter universal; \u00e9s a dir, no s\u2019estenien a tots els pa\u00efsos membres de la Societat de Nacions, nom\u00e9s afectaven els pa\u00efsos que havien sofert canvis territorials (inclosa la seva creaci\u00f3) arran de la Gran Guerra. A pesar de la seva limitaci\u00f3 territorial i legal, aquesta nova realitat despert\u00e0 un gran inter\u00e8s i debat en aquells pa\u00efsos on la q\u00fcesti\u00f3 nacional era un tema punyent i pol\u00edticament sensible, com ara Catalunya. <\/p>\n\n\n\n L\u2019aplicaci\u00f3 d\u2019aquest sistema no fou exempt de pol\u00e8miques, i molts dels nous estats d\u2019Europa central i oriental se sentien inc\u00f2modes davant el fet que, en una organitzaci\u00f3 internacional com la Societat de Nacions, en la qual el principi d\u2019igualtat jur\u00eddica era un dels seus pilars, nom\u00e9s una part dels seus membres estiguessin subjectes a unes obligacions \u2014respecte a les minories nacionals\u2014 que els altres no tenien cap necessitat de seguir. Aix\u00ed, el setembre de 1922, l\u2019acad\u00e8mic brit\u00e0nic i delegat sud-afric\u00e0 a la Societat de Nacions, Gilbert Murray, present\u00e0 a l\u2019Assemblea d\u2019aquesta instituci\u00f3 una proposta per generalitzar els tractats de minories a tots els membres d\u2019aquest organisme, entre els quals es trobava Espanya. Els intensos debats posteriors no aconseguiren que aix\u00f2 es fes realitat per\u00f2, en canvi, s\u2019acab\u00e0 aprovant una resoluci\u00f3 que, si b\u00e9 no obligava cap estat, expressava la confian\u00e7a que \u00abels estats que no estan lligats amb la Societat per cap obligaci\u00f3 legal respecte a les minories observaran, no obstant, en el tracte de les minories respectives, almenys el mateix grau de just\u00edcia i toler\u00e0ncia que \u00e9s exigit pels tractats\u00bb.<\/p>\n\n\n\n Tot aix\u00f2 fou seguit amb passi\u00f3 des de Barcelona i amb preocupaci\u00f3 des de Madrid, i queda reflectit en les peticions d\u2019informaci\u00f3 sobre el tema de Puig i Cadafalch a Joan Estelrich i les seves respostes. I si b\u00e9 el resultat dels debats no tingu\u00e9 els efectes que esperaven, entre d\u2019ells, intel\u00b7lectuals com Antoni Rovira i Virgili, s\u00ed que mostra la capacitat de Puig i Cadafalch no sols de seguir els grans debats internacionals que afectaven a Catalunya, sin\u00f3 tamb\u00e9 la voluntat d\u2019influir-hi.<\/p>\n\n\n\n Un altre dels \u00e0mbits clau en l\u2019acci\u00f3 exterior de Puig i Cadafalch \u00e9s, sense dubte, la seva relaci\u00f3 amb la di\u00e0spora catalana; en especial tot el m\u00f3n dels casals, centres, orfeons i altres tipus d\u2019organitzacions dels catalans arreu del m\u00f3n \u2014particularment a l\u2019Am\u00e8rica Llatina\u2014 que precisament en els anys 1910 i 1920 estaven en plena eclosi\u00f3. La di\u00e0spora catalana organitzada tenia en la Mancomunitat i en la seva presid\u00e8ncia el referent institucional a Catalunya, i Puig i Cadafalch hi establ\u00ed les confiances necess\u00e0ries per tal que molts d\u2019aquests centres esdevinguessin difusors de la tasca, aix\u00ed com de les publicacions de la Mancomunitat. \u00c9s m\u00e9s, la documentaci\u00f3 tamb\u00e9 visibilitza l\u2019intens seguiment que des de l\u2019exterior es feia de la pol\u00edtica catalana i espanyola, i evidencia la radicalitzaci\u00f3 creixent \u2014des de la perspectiva nacional\u2014 de gran part de la di\u00e0spora, sobretot en els anys 1920 i en paral\u00b7lel a la proposta i frac\u00e0s de l\u2019Estatut per l\u2019Autonomia de 1919.<\/p>\n\n\n\n En aquest context pren un relleu especial la figura del periodista i advocat Antoni de Paula Aleu (1847-1926) qui, des de Buenos Aires i en estret contacte amb en Puig i Cadafalch, actuar\u00e0 com a eix de difusi\u00f3 dels interessos del catalanisme pol\u00edtic i de la Mancomunitat a l\u2019Am\u00e8rica del Sud. De fet, ser\u00e0 el mateix Aleu qui, en el marc del frac\u00e0s de la campanya autonomista, l\u2019estiu de 1919 promour\u00e0 la creaci\u00f3 del Comit\u00e8 d\u2019Acci\u00f3 Catalana a Sud-Am\u00e8rica, un organisme amb voluntat de coordinar l\u2019acci\u00f3 de la di\u00e0spora organitzada de setze centres de quatre pa\u00efsos (Argentina, Xile, Uruguai i Paraguai) i tres \u00abperi\u00f2dics\u00bb que hi estaven vinculats. Mostra de la seva tasca, i de les dificultats que aquesta comportava \u00e9s la seg\u00fcent cita literal d\u2019una carta d\u2019Aleu a Puig i Cadafalch del setembre de 1919 \u00ab\u2026i si sab\u00e9s V. quina tasca mes pesada es la d\u2019infiltrar a n\u2019aquesta gent lo que som, lo que volem, i a on anem \u2026\u00bb<\/p>\n\n\n\n Un altre dels \u00e0mbits clau en l\u2019acci\u00f3 exterior de Puig i Cadafalch \u00e9s la seva relaci\u00f3 amb la di\u00e0spora catalana: una diversitat d\u2019entitats, amb orientacions i matisos diversos, que s\u2019encavalcaran entre ells en activitats i exist\u00e8ncia<\/p>\n<\/blockquote>\n<\/div>\n\n\n\n Par\u00eds, per raons \u00f2bvies, ser\u00e0 un altre dels altres epicentres de la di\u00e0spora catalana amb una important diversitat d\u2019entitats, amb orientacions i matisos diversos, que s\u2019encavalcaran entre ells en activitats i exist\u00e8ncia, com ara el Centre Catal\u00e0, el Casal Catal\u00e0 de Par\u00eds o el Comit\u00e8 de Par\u00eds de la Lliga Nacional Catalana. A Nova York ser\u00e0 tamb\u00e9 hi trobarem un altre dels nuclis d\u2019activitat de la di\u00e0spora catalana organitzada. Tot i els coneguts precedents que evidencien una activa pres\u00e8ncia catalana en aquesta ciutat a finals del s. XIX, no ser\u00e0 fins al 1920 que es constituir\u00e0 el Centre Nacionalista Catal\u00e0 de Nova York i ho comunicar\u00e0 de manera immediata al president Puig i Cadafalch. Una instituci\u00f3 que aviat ser\u00e0 complementada pel Comit\u00e8 Cultural Catal\u00e0 de New York.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n Les relacions entre les autoritats catalanes i la Nunciatura Apost\u00f2lica (l\u2019ambaixada de la Santa Seu a Madrid) no foren mai f\u00e0cils, tampoc durant el mandat de Puig i Cadafalch a la Mancomunitat, especialment pel que fa a la \u00abq\u00fcesti\u00f3 catalana\u00bb. Aix\u00f2 fou especialment visible en els que es coneixen com a Incidents del Corpus de Barcelona de 1919.<\/p>\n\n\n\n El 22 de gener de 1922 moria al Palau Apost\u00f2lic del Vatic\u00e0, a causa de les complicacions derivades de la grip, el papa de la pau<\/em>, Benet XV. A partir d\u2019aquell moment s\u2019activ\u00e0 el secular mecanisme del Conclau per a l\u2019elecci\u00f3 del nou papa. Vidal i Barraquer, arquebisbe de Tarragona i cardenal des de feia poc m\u00e9s d\u2019un any, hi particip\u00e0.<\/p>\n\n\n\n El 6 de febrer fou elegit el nou papa, el cardenal de Mil\u00e0 Achille Ratti, qui prengu\u00e9 el nom de Pius XI. Des de Roma, el cardenal Vidal i Barraquer don\u00e0 instruccions perqu\u00e8 Puig i Cadafalch en fos informat de manera immediata. Aquella elecci\u00f3 no era un fet menor, i \u00e9s que Ratti, abans de cardenal, havia estat prefecte de la Biblioteca Ambrosiana (Mil\u00e0) i posteriorment de la Vaticana, on havia rebut i tractat diversos estudiosos catalans, principalment especialistes en cerca de manuscrits lul\u00b7lians.<\/p>\n\n\n\n Puig i Cadafalch feu diverses gestions per fer arribar el seu missatge al nou papa. Finalment, i despr\u00e9s d\u2019uns fracassos inicials, aconsegu\u00ed el seu objectiu. Aix\u00ed, el 16 d\u2019octubre del 1922, el secretari d\u2019Estat de la Santa Seu, el cardenal Gasparri, transmetia al president de la Mancomunitat una carta per indicaci\u00f3 de Pius XI que pot ser considerada com la principal prova d\u2019estima d\u2019un pont\u00edfex del s. XX a Catalunya. Home de lletres, recordava el suport que ell havia donat en els seus moments als estudiosos catalans: \u00abquan essent Prefecte de l\u2019Ambrosiana de Mil\u00e0, i m\u00e9s endavant de la Vaticana, va ajudar-los en tanta de manera en l\u2019\u00e0rdua recerca dels codis lul\u00b7lians, en la tasca de compulsar i desxifrar vells documents i antics diplomes, als quals es d\u00e9u el resultat verament meravell\u00f3s de veure com sorgia m\u00e9s tard aquell magn\u00edfic monument de la literatura medieval catalana Codex pr\u00ednceps<\/em> del Llibre de la Contemplaci\u00f3<\/em>\u00bb.<\/p>\n\n\n\n Indicava, tamb\u00e9, en el nom del sant pare que: \u00abes complau en refermar una vegada m\u00e9s la seva especial benvolen\u00e7a envers la forta i estimada terra de Catalunya. I ho fa amb la m\u00e9s dol\u00e7a esperan\u00e7a que aqueixa terra nobil\u00edssima, tot enfortint-se cada dia m\u00e9s amb noves i admirables proves d\u2019activitat i de fervor en les conquestes de la intel\u00b7lig\u00e8ncia i de l\u2019esperit, no es desviar\u00e0 un sol instant de les glorioses tradicions del seu passat\u2026\u00bb.<\/p>\n\n\n\n El 1919 Puig i Cadafalch era reelegit president de la Mancomunitat. En el seu discurs del 12 de setembre de presa de possessi\u00f3 davant dels diputats de la Mancomunitat, feu un desplegament program\u00e0tic i anunci\u00e0, entre altres propostes, la voluntat de crear dos nous organismes de la Mancomunitat: la Instituci\u00f3 de Propaganda de Catalunya i la Instituci\u00f3 de Pol\u00edtica Social, aquesta darrera per confrontar la greu crisi i la guerra social que vivia el pa\u00eds.<\/p>\n\n\n\n L\u2019excepcionalitat de la proposta de la Instituci\u00f3 de Propaganda rau en el fet que es tracta del primer projecte de creaci\u00f3 d\u2019un instrument d\u2019acci\u00f3 exterior propi de les institucions de govern catalanes contempor\u00e0nies. En paraules del propi Puig i Cadafalch: \u00abNo cal dir la transcend\u00e8ncia d\u2019\u00e9sser coneguts del m\u00f3n: cal nom\u00e9s veure els esfor\u00e7os fets pels pobles que ara han recobrat llur autonomia, i pensar les conseq\u00fc\u00e8ncies per al nostre comer\u00e7 material i espiritual. Con\u00e8ixer i \u00e9sser coneguts! Veus aqu\u00ed una tasca a fer .\u00bb<\/p>\n\n\n\n En paral\u00b7lel, i quasi per aquelles mateixes dates, Joan Estelrich \u2014l\u2019intel\u00b7lectual, futur col\u00b7laborador de Camb\u00f3, d\u2019origen mallorqu\u00ed i resident a Barcelona\u2014 desenvolupava la seva proposta d\u2019Expansi\u00f3 Catalana, organisme paradoxalment similar a la proposta feta per Puig i Cadafalch. Aix\u00ed, en algun moment de 1920, Estelrich tamb\u00e9 feu arribar \u2014desconeixem si per iniciativa pr\u00f2pia o per petici\u00f3 de Puig i Cadafalch\u2014 un sorprenent projecte d\u2019Oficines de Relacions Exteriors que destaca per la seva modernitat.<\/p>\n\n\n\n En cap cas s\u2019acabaria constituint la Instituci\u00f3, ni es crearien les esmentades Oficines. El que s\u00ed que es desenvoluparia seria, per una banda, una l\u00ednia sostinguda i continuada d\u2019acci\u00f3 exterior per part de la presid\u00e8ncia de Puig i Cadafalch a la Mancomunitat, i, per l\u2019altra i en paral\u00b7lel, el desplegament d\u2019Expansi\u00f3 Catalana per part d\u2019Estelrich.<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n Aquest article \u00e9s resultat de la confer\u00e8ncia duta a terme per Manuel Manonelles i Tarrag\u00f3 el dia 31 de mar\u00e7 de 2022 a l\u2019auditori de l\u2019Arxiu Nacional de Catalunya en el marc de les confer\u00e8ncies dins del Cicle Catalunya i la Societat de Nacions organitzades pel Centre d\u2019Estudis de Temes Contemporanis. Per\u00f2 respon igualment al proc\u00e9s preparatori de l\u2019exposici\u00f3 \u201cCON\u00c8IXER I \u00c9SSER CONEGUTS: Josep Puig i Cadafalch i els or\u00edgens d\u2019un diplom\u00e0cia de la Catalunya aut\u00f2noma (1917-23)\u201d que es dur\u00e0 a terme a la seu de l\u2019Arxiu Nacional, a Sant Cugat del Vall\u00e8s, del setembre al desembre de 2022, i de la que tamb\u00e9 n\u2019\u00e9s el comissari Manuel Manonelles.<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Josep Puig i Cadafalch: home de govern amb vocaci\u00f3 internacional La figura de Josep Puig i Cadafalch (Matar\u00f3 1867 \u2013 Barcelona 1952) s\u2019assimila habitualment a la del destacat arquitecte, arque\u00f2leg i historiador de l\u2019art. M\u00e9s enll\u00e0 de la Casa Amatller, la Casa de les Punxes, la f\u00e0brica Casaramona i tantes d\u2019altres, Puig i Cadafalch fou tamb\u00e9 l\u2019impulsor de l\u2019expedici\u00f3 historicoarqueol\u00f2gica del 1907 als Pirineus que, entre d\u2019altres, descobriria els frescos rom\u00e0nics de Ta\u00fcll, aix\u00ed com de les excavacions a Emp\u00faries, o l\u2019autor de L\u2019Arquitectura Rom\u00e0nica a Catalunya que li don\u00e0 un important reconeixement internacional. Per\u00f2 Puig i Cadafalch fou tamb\u00e9\u2026<\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":60024,"parent":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"inline_featured_image":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[484],"tags":[],"segment":[],"subject":[506],"class_list":["post-60665","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-catalunya-i-la-societat-de-nacions-en","subject-catalunya-i-la-societat-de-nacions-en"],"acf":[],"yoast_head":"\nEl desenlla\u00e7 de la Gran Guerra: oportunitat o miratge?<\/h5>\n\n\n\n
\n
La relaci\u00f3 estrat\u00e8gica amb Fran\u00e7a i la connexi\u00f3 nord-catalana: Emmanuel Brousse, Jules Pams i el Mariscal Joffre<\/h5>\n\n\n\n
De Lovaina a Reims, passant per Belloy-en-Santerre<\/h5>\n\n\n\n
\n
La relaci\u00f3 amb el cos consular: un reconeixement impl\u00edcit?<\/h5>\n\n\n\n
La Societat de Nacions i la Confer\u00e8ncia de Barcelona: una oportunitat casual per\u00f2 \u00fanica<\/h5>\n\n\n\n
\n
La Societat de Nacions, les minories nacionals i els debats de 1922<\/h5>\n\n\n\n
La di\u00e0spora catalana: entre el reconeixement institucional i el radicalisme nacional<\/h5>\n\n\n\n
\n
Les relacions amb la Santa Seu: de la Nunciatura a l\u2019elecci\u00f3 de Pius XI<\/h5>\n\n\n\n
El repte de la institucionalitzaci\u00f3: Joan Estelrich, Expansi\u00f3 Catalana i la propostes d\u2019Oficines de Relacions Exteriors<\/h5>\n\n\n\n
\n\n\n\n