{"id":48807,"date":"2021-11-11T09:30:05","date_gmt":"2021-11-11T09:30:05","guid":{"rendered":"https:\/\/revistaidees.cat\/?post_type=newspaper&p=48807"},"modified":"2024-10-15T12:52:40","modified_gmt":"2024-10-15T10:52:40","slug":"diari-de-les-idees-50-especial-emergencia-climatica","status":"publish","type":"newspaper","link":"https:\/\/revistaidees.cat\/es\/analisis\/diari-de-les-idees\/diari-de-les-idees-50-especial-emergencia-climatica\/","title":{"rendered":"Diari de les idees 50 – Especial emergencia clim\u00e1tica"},"content":{"rendered":"\n
\"\"<\/figure>\n\n

El\u00a0Diari de les idees<\/em>\u00a0arriba avui a la seva cinquantena edici\u00f3. Aquesta iniciativa del Centre d\u2019Estudis de Temes Contemporanis, publicada per primera vegada el mar\u00e7 de 2019, proposa quinzenalment una reflexi\u00f3 sobre els temes m\u00e9s destacats de l\u2019actualitat. I ho fa amb una selecci\u00f3 d\u2019articles rellevants dels principals mitjans internacionals, de Catalunya i de l\u2019estat espanyol, privilegiant els continguts d\u2019opini\u00f3, de reflexi\u00f3 i d\u2019an\u00e0lisi.<\/p>\n\n

Posar les informacions i les an\u00e0lisis al servei de la ciutadania de Catalunya i dels catalanoparlants \u00e9s clau per fomentar la circulaci\u00f3 de la informaci\u00f3 i del coneixement, permetre el debat en profunditat i impulsar la intel\u00b7lig\u00e8ncia col\u00b7lectiva al nostre pa\u00eds. Aquesta \u00e9s, de fet, la ra\u00f3 de ser del Diari de les idees<\/em>.<\/p>\n\n

Gr\u00e0cies al seguiment peri\u00f2dic d\u2019una cinquantena de cap\u00e7aleres i dels informes i materials publicats per una trentena de think tanks, el\u00a0Diari de les idees<\/em>\u00a0recull les idees i temes clau per comprendre el context pol\u00edtic internacional i con\u00e8ixer els grans temes de debat global que afecten tamb\u00e9 Catalunya i la seva ciutadania. Despr\u00e9s de cinquanta edicions, el diari ha perm\u00e8s ressenyar m\u00e9s de 2.500 articles en catal\u00e0.<\/p>\n\n

A m\u00e9s, amb aquesta vocaci\u00f3 de ser un term\u00f2metre de l\u2019actualitat, els darrers dos anys el Diari de les Idees<\/em> ha publicat edicions monogr\u00e0fiques dedicades a la sent\u00e8ncia del Tribunal Suprem contra els l\u00edders pol\u00edtics i c\u00edvics independentistes, la pand\u00e8mia de la COVID-19, les eleccions presidencials als EUA, les not\u00edcies positives de l\u2019any 2020, el Pla de Recuperaci\u00f3 i Resili\u00e8ncia europeu i el nou paper de la Xina al m\u00f3n. Avui, amb motiu de la celebraci\u00f3 de la cimera de la COP26, el\u00a0Diari de les idees\u00a0<\/em>publica un n\u00famero especial dedicat a l\u2019emerg\u00e8ncia clim\u00e0tica.<\/p>\n\n

El canvi clim\u00e0tic i les seves conseq\u00fc\u00e8ncies ambientals, socials i econ\u00f2miques \u00e9s sense cap mena de dubte el principal repte al qual ens enfrontem com a societat. \u00c9s un desafiament global que afecta tots i cadascun dels pa\u00efsos del m\u00f3n. De fet, tant l\u2019\u00faltim informe de les Nacions Unides sobre l\u2019estat de la q\u00fcesti\u00f3 de l\u2019Acord de Par\u00eds com el del Grup Intergovernamental d\u2019Experts sobre el Canvi Clim\u00e0tic (GIECC) assenyalen que la situaci\u00f3 est\u00e0 a punt d\u2019assolir un punt de no retorn i que no hi ha temps per perdre. Res ja no justifica que no prenguem les mesures necess\u00e0ries, perqu\u00e8 de la resposta de tots dep\u00e8n la sort de les generacions futures. Un canvi de paradigma energ\u00e8tic \u00e9s urgent i inajornable i des de Catalunya hi estem fermament compromesos.<\/p>\n\n

Disposar de les millors informacions, an\u00e0lisis i reflexions contrastades publicades a nivell global en catal\u00e0 \u00e9s important per encarar aquest repte, tant a nivell individual com col\u00b7lectiu. I \u00e9s amb aquesta voluntat de servei p\u00fablic que el n\u00famero 50 del\u00a0Diari de les idees<\/em>\u00a0 ofereix una panor\u00e0mica dels aspectes m\u00e9s rellevants de l\u2019emerg\u00e8ncia clim\u00e0tica: els reptes de la COP26, l\u2019escenari geopol\u00edtic global, les repercussions socials i culturals, la dimensi\u00f3 econ\u00f2mica i les fonts d\u2019energia, i finalment, la vessant tecnol\u00f2gica i cient\u00edfica.<\/p>\n\n

Us convido, doncs, a llegir aquesta nova edici\u00f3 del\u00a0Diari de les idees<\/em>. Per\u00f2 sobretot, a fer-vos vostra aquesta eina: un suport a l\u2019abast de tothom per poder entendre i avan\u00e7ar-nos als reptes d\u2019un m\u00f3n en plena transformaci\u00f3.<\/p>\n\n

Idees d’actualitat<\/h2>\n\n

Amb motiu de la cimera de la COP26 a Glasgow, hem volgut dedicar aquesta edici\u00f3 n\u00famero 50 del Diari de les idees<\/em> al repte que definir\u00e0 els propers temps: l\u2019emerg\u00e8ncia clim\u00e0tica. Des del Centre d\u2019Estudis de temes Contemporanis considerem que \u00e9s indispensable dur a terme aquesta reflexi\u00f3 en un moment particularment delicat at\u00e8s que aquesta d\u00e8cada \u00e9s decisiva en la lluita contra el canvi clim\u00e0tic tant en les pol\u00edtiques de mitigaci\u00f3 com d\u2019adaptaci\u00f3. Les evid\u00e8ncies dels efectes de l\u2019actual proc\u00e9s d\u2019escalfament global obliguen a actuar amb rapidesa: la incipient recuperaci\u00f3 econ\u00f2mica suposa la represa de les emissions de CO2 a uns nivells pre-pand\u00e8mics, la Xina est\u00e0 posant en marxa gegantines centrals de producci\u00f3 de carb\u00f3, l\u2019acci\u00f3 humana sobre la biosfera ens han portat una altra zoonosi sota la forma de COVID-19, els reptes de la transici\u00f3 ecol\u00f2gica comencen a plantejar un nou debat sobre les energies renovables i la ressurg\u00e8ncia de l\u2019energia nuclear, l\u2019augment alarmant de desastres naturals amb el seu corol\u00b7lari del nombre creixent de refugiats clim\u00e0tics… Per conseg\u00fcent, aquesta tercera d\u00e8cada del segle XXI t\u00e9 tots els arguments per a convertir-se en els anys clau per assolir un canvi efectiu en les pol\u00edtiques i mesures que han de reduir les emissions de gasos d\u2019efecte d\u2019hivernacle i la preparaci\u00f3 de territoris i activitats econ\u00f2miques per fer front a les conseq\u00fc\u00e8ncies que el canvi clim\u00e0tic provocar\u00e0 en les diferents regions del m\u00f3n.<\/p>\n\n

\u00c9s en aquest context que s\u2019est\u00e0 celebrant la COP26 i des de les p\u00e0gines de Le Monde Diplomatique<\/em><\/a>, Fr\u00e9d\u00e9ric Durant considera que les indecisions del passat no donen gaire peu a l\u2019optimisme. Aix\u00ed, sorpr\u00e8n que davant d\u2019una emerg\u00e8ncia com aquesta, els signants de l\u2019Acord de Par\u00eds hagin trigat cinc anys a aplicar-lo. En efecte, aprofitant que l\u2019administraci\u00f3 de Trump frenava el proc\u00e9s, la majoria de pa\u00efsos van deixar que les seves emissions augmentessin significativament entre el 2016 i el 2019. Encara que no s\u00f3n menyspreables pel que fa als impactes en cada economia nacional, els compromisos actuals s\u00f3n lluny de ser suficients, perqu\u00e8 en l\u2019estat actual comportarien una pujada de temperatura superior als 3 \u00b0C l\u2019any 2100. D\u2019aqu\u00ed la necessitat de revisar a la baixa les contribucions dels pa\u00efsos a les emissions de gasos d\u2019efecte hivernacle. D\u2019altra banda, i com comentarem m\u00e9s endavant, les discussions sobre el canvi clim\u00e0tic tamb\u00e9 revelen una important divisi\u00f3 nord-sud, amb els pa\u00efsos del nord que exigint el m\u00e0xim esfor\u00e7 als del sud, a partir d\u2019arguments q\u00fcestionables, tot al\u00b7legant que el sud t\u00e9 menys capacitat per lluitar contra els efectes de l\u2019escalfament quan, en realitat, els pa\u00efsos del nord tamb\u00e9 seran cada vegada m\u00e9s vulnerables, sobretot per la sofisticaci\u00f3 de les seves economies. A la vegada, si b\u00e9 \u00e9s cert que els pa\u00efsos emergents s\u2019han convertit en els principals emissors de gasos d\u2019efecte hivernacle al segle XXI -la Xina al capdavant- els pa\u00efsos occidentals tenen una responsabilitat hist\u00f2rica decisiva, ja que els causants dels dos ter\u00e7os de les emissions acumulades fins ara.<\/p>\n\n

Per la seva banda, The Economist<\/em><\/a> subratlla que, siguin quins siguin els acord finals, el balan\u00e7 de la COP26 ser\u00e0 ambivalent. Des de 1995 els pa\u00efsos vinculats a la Convenci\u00f3 Marc de l\u2019ONU sobre el Canvi Clim\u00e0tic (UNFCCC) han celebrat m\u00faltiples cimeres que han resultat en plans d\u2019acci\u00f3, mandats, protocols, plataformes, acords, etc.\u00a0 Malgrat les iniciatives per fer front a l\u2019emerg\u00e8ncia clim\u00e0tica, la pres\u00e8ncia de gasos d\u2019efecte hivernacle a l\u2019atmosfera continua augmentat i el conseq\u00fcent escalfament del planeta no s\u2019ha frenat. Amb tots els seus defectes, per\u00f2, cal apuntar que les cimeres de la UNFCCC tenen la capacitat de generar uns certs canvis. L\u2019Acord de Par\u00eds va comprometre a totes les parts a mantenir l\u2019augment de la temperatura per sota dels 2 \u00b0C. Segurament Glasgow aportar\u00e0 nous compromisos per assolir els objectius de Par\u00eds. No obstant, \u00e9s possible que aquestes promeses no siguin suficients. Al m\u00f3n li toca acceptar una veritat ingrata: el somni d\u2019un planeta de gaireb\u00e9 8.000 milions d\u2019habitants, tots ells vivint en condicions \u00f2ptimes i amb comoditat material, \u00e9s inassolible si continuem basant-nos en una\u00a0 economia impulsada pel carb\u00f3, el petroli i el gas natural. A la llarga, doncs, l\u2019\u00fanica manera de seguir creixent de forma sostenible \u00e9s deixant enrere els combustibles f\u00f2ssils.<\/p>\n\n

Aix\u00ed doncs, el debat clim\u00e0tic passa per una reflexi\u00f3 sobre el model de transici\u00f3 energ\u00e8tica que pot ser pol\u00edticament inc\u00f2moda. La realitat \u00e9s que les energies renovables s\u00f3n intermitents, i malgrat les promeses dels governs d\u2019allunyar-se dels combustibles f\u00f2ssils, molts en continuen dependent. Aix\u00ed, la Uni\u00f3 Europea dep\u00e8n ara del subministrament de gas natural de R\u00fassia per a resoldre la seva crisi energ\u00e8tica, i els Estats Units ha demanat als pa\u00efsos de l\u2019OPEP que augmentin la seva producci\u00f3 petrol\u00edfera. Per la seva banda, els pa\u00efsos en desenvolupament tenen forts incentius per a seguir fent \u00fas del carb\u00f3, una font d’energia barata per\u00f2 responsable d\u2019un 30% de les emissions globals. Aix\u00ed doncs, encara queden per resoldre diverses preguntes al voltant dels models energ\u00e8tics: Com s\u2019ha d\u2019eliminar l\u2019\u00fas del carb\u00f3 arreu? Quin ha de ser el paper del gas natural i el de l\u2019energia nuclear en la transici\u00f3 energ\u00e8tica? On construir parcs e\u00f2lics i altres infraestructures per a les energies renovables?<\/p>\n\n

Per respondre a aquests reptes, Ricardo Campos proposa al diari portugu\u00e8s P\u00fablico<\/em><\/a> una s\u00e8rie de mesures destinades a posar les bases per a una transici\u00f3 energ\u00e8tica viable: a) la creaci\u00f3 d\u2019un acord global que ajudi a finan\u00e7ar la transici\u00f3 cap a les energies renovables, l\u2019efici\u00e8ncia energ\u00e8tica i un cam\u00ed definitiu cap a l\u2019economia circular, el reciclatge i la reutilitzaci\u00f3 dels recursos del planeta; b) el disseny de pol\u00edtiques p\u00fabliques als pa\u00efsos m\u00e9s desenvolupats que accelerin la introducci\u00f3 de la producci\u00f3 descentralitzada als sistemes el\u00e8ctrics nacionals; c) fer compatible la producci\u00f3 centralitzada amb l\u2019emmagatzematge d\u2019energia; d) apostar per l\u2019hidrogen verd i la seva producci\u00f3 descentralitzada, trobant mecanismes de suport que permetin l\u2019aven\u00e7 d\u2019aquesta tecnologia; e)\u00a0 invertir en mobilitat el\u00e8ctrica, en transport p\u00fablic i en un nou disseny de ciutats que al segle XX estaven pensades per a cotxes i que ara cal redissenyar per a les persones; f) cuidar millor el s\u00f2l, enriquint-lo de manera natural perqu\u00e8 retingui m\u00e9s carboni, invertint tamb\u00e9 en una agricultura m\u00e9s ecol\u00f2gica i en la difusi\u00f3 de sistemes agrosilvopastorals; i g) apostar decididament per l\u2019economia circular substituint l\u2019extracci\u00f3 per la circularitat i el reciclatge de recursos.<\/p>\n\n

A l\u2019espera de les conclusions finals de la cimera, proposem un primer balan\u00e7 provisional de les negociacions en curs i dels acords assolits a l\u2019hora de tancar aquesta edici\u00f3 del Diari de les idees<\/em>. Robin McKye redactor cient\u00edfic del diari brit\u00e0nic The Guardian<\/em><\/a> destaca que els acords sobre la desforestaci\u00f3, el met\u00e0 i el carb\u00f3 constitueixen la cara positiva de la COP26, mentre que l’abs\u00e8ncia d’alguns pa\u00efsos d’iniciatives importants n\u2019\u00e9s l\u2019aspecte menys amable, dibuixant aix\u00ed un escenari ple de clarobscurs. Si d\u2019una banda, l’\u00cdndia ha proporcionat una bona not\u00edcia amb l\u2019anunci que el pa\u00eds, actualment un gran contaminador, t\u00e9 la intenci\u00f3 de generar la meitat de la seva electricitat a partir de energies renovables el 2030 i aconseguir l’estat d’emissions netes zero el 2070, de l\u2019altra aix\u00f2 contrasta amb els pobres compromisos d’emissions assumits fins ara per l’Ar\u00e0bia Saudita, el segon productor de petroli del planeta, i per R\u00fassia, el segon prove\u00efdor de gas. Pel que fa a la desforestaci\u00f3, l\u2019acord assolit per aturar la tala massiva d\u2019arbres \u00e9s sens dubte un dels punts \u00e0lgids de la cimera, ja que m\u00e9s de 100 pa\u00efsos han acordat revertir la desforestaci\u00f3 l’any 2030, entre les quals Brasil, un dels principals causants de la tala massiva. No obstant aix\u00f2, els observadors assenyalen que un acord internacional similar signat al 2014 no va tenir cap mena de conseq\u00fc\u00e8ncia pr\u00e0ctica. Respecte de les emissions de met\u00e0, el comprom\u00eds adquirit per m\u00e9s de 90 pa\u00efsos, que representen dos ter\u00e7os de l’economia mundial, de reduir l’any 2030 les seves emissions almenys un 30% respecte als nivells actuals \u00e9s un pas endavant important, encara que tard\u00e0. Tamb\u00e9 \u00e9s significatiu que la Xina, l’\u00cdndia i R\u00fassia no s’hagin sumat a aquest acord. Igualment rellevants s\u00f3n els acords aconseguits que comprometen 46 pa\u00efsos a eliminar totalment la seva producci\u00f3 de carb\u00f3. Aix\u00f2 no obstant, l\u2019acord no \u00e9s vinculant i \u00e9s prou significativa l’abs\u00e8ncia d’Austr\u00e0lia, l’\u00cdndia, els Estats Units i la Xina entre els signataris.<\/p>\n\n

Finalment, el primer esborrany de conclusions fet p\u00fablic el 8 de novembre tampoc no genera massa optimisme. El text, publicat per la pr\u00f2pia presid\u00e8ncia<\/a> de la COP26, recull de manera esquem\u00e0tica tots els temes que ara mateix formen part de les negociacions, i segons els experts i activistes els acords s\u00f3n, de moment, extremadament d\u00e8bils. En efecte, si b\u00e9 els governs reconeixen la gravetat de la situaci\u00f3 i es comprometen a dissenyar una transici\u00f3 justa, encara no s’ha arribat a un acord sobre el calendari per aplicar la dr\u00e0stica reducci\u00f3 d’emissions necess\u00e0ria per frenar l’augment global de les temperatures. Tampoc no s’esmenta ni explicita ni impl\u00edcitament la fi dels combustibles f\u00f2ssils (o la fi dels subsidis als grans contaminants). D\u2019altra banda, tot\u00a0 apunta que les negociacions s’han enquistat en dues q\u00fcestions que, m\u00e9s enll\u00e0 del debat mediambiental, destaquen per un marcat rerefons geopol\u00edtic i econ\u00f2mic. Preocupa, i molt, que els acords sobre aquestes q\u00fcestions quedin dilu\u00efts per inger\u00e8ncies de la ind\u00fastria. Sobretot despr\u00e9s de la publicaci\u00f3 d’un informe<\/a> de la plataforma Global Witness<\/em> que revela que el lobby del petroli, el gas i el carb\u00f3 ha enviat m\u00e9s de 500 representants a la COP26, m\u00e9s que qualsevol altre pa\u00eds present a la taula de negociacions.<\/p>\n\n

A Foreign Affairs<\/em><\/a> <\/em> Stewart M. Patrick analitza l\u2019emerg\u00e8ncia clim\u00e0tica des del punt de vista de la geoestrat\u00e8gia global i se sorpr\u00e8n que el sistema multilateral no hagi respost amb m\u00e9s contund\u00e8ncia. Al seu entendre aquest fet respon a l\u2019actitud interessada de molts pa\u00efsos que prioritzen les pol\u00edtiques internes i a curt termini, deixant en segon pla la lluita contra el canvi clim\u00e0tic. \u00c9s doncs necessari un canvi de paradigma en la cooperaci\u00f3 internacional que situ\u00ef la q\u00fcesti\u00f3 ambiental a l\u2019epicentre i permeti plantejar compromisos seriosos amb el desenvolupament sostenible. La renovaci\u00f3 de la pol\u00edtica global passa per entendre els deures clim\u00e0tics com una responsabilitat compartida que exigeix l\u2018acci\u00f3 col\u00b7lectiva de tothom. En aquest sentit, cal que els governs d\u2019arreu considerin la superviv\u00e8ncia de la biosfera com una q\u00fcesti\u00f3 de seguretat nacional i internacional b\u00e0sica. El sistema global financer aix\u00ed com les din\u00e0miques del comer\u00e7 mundial tamb\u00e9 han d\u2019actuar en aquesta direcci\u00f3, considerant els riscos clim\u00e0tics i integrant la sostenibilitat en les seves decisions d\u2019inversi\u00f3. La mateixa l\u00f2gica s\u2019aplica pels models de desenvolupament, el quals han d\u2019encoratjar els actors a prioritzar la conservaci\u00f3 de la natura.\u00a0 I el que \u00e9s m\u00e9s important, la pol\u00edtica planet\u00e0ria no pot tenir \u00e8xit sense institucions multilaterals s\u00f2lides i una governan\u00e7a global forta, capa\u00e7 de fomentar la cooperaci\u00f3 internacional i fer complir els compromisos ambientals mitjan\u00e7ant un marc legal internacional.<\/p>\n\n

Des del think tank Chatham House<\/a>, John Kampfner analitza les relacions entre la Xina i els Estats Units (que conjuntament emeten el 40% de gasos d\u2019efecte hivernacle a nivell mundial) per encarar la crisi clim\u00e0tica, en un moment on la rivalitat entre les dues pot\u00e8ncies est\u00e0 augmentant. Si els dos pa\u00efsos no poden treballar conjuntament per lluitar contra el canvi clim\u00e0tic, el futur de tots est\u00e0 condemnat. I ara per ara, la diplom\u00e0cia convencional no est\u00e0 essent una eina \u00fatil, ja que d\u2019una banda la influ\u00e8ncia americana ja no \u00e9s la que era i el consens en pol\u00edtica clim\u00e0tica, fins tot entre aliats, sembla gaireb\u00e9 impossible i, de l\u2019altra, la Xina ha sabut veure els potencials beneficis de les pol\u00edtiques verdes, tant en termes econ\u00f2mics com d\u2019estrat\u00e8gia per incrementar la seva influ\u00e8ncia en les relacions internacionals.<\/p>\n\n

Paral\u00b7lelament, Richard Artz explica a la revista Slate<\/em><\/a> les raons per les quals la Xina ha decidit tenir perfil baix en aquesta cimera. D\u2019una banda, assenyala que no s\u2019ha incentivat gaire la pres\u00e8ncia de Xi Jinping a una cimera que t\u00e9 lloc a Gran Bretanya, ja que el govern brit\u00e0nic va criticar durament la Xina quan el 2020 va reprimir les protestes pro-democr\u00e0cia a Hong Kong. De l\u2019altra, el president xin\u00e8s evita viatjar a l\u2019exterior des de l\u2019inici de la pand\u00e8mia de COVID-19 i una excepci\u00f3 a aquesta regla podria ser mal vista per l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica a la Xina, sobretot perqu\u00e8 pocs ciutadans xinesos poden sortir del pa\u00eds. En tercer lloc, a Pequ\u00edn s\u00f3n plenament conscients de la mala imatge de la Xina des de l\u2019aparici\u00f3 del coronavirus, refor\u00e7ada per la seva negativa a autoritzar cap investigaci\u00f3 internacional sobre els seus or\u00edgens. Finalment, el fet de no estar f\u00edsicament present subratlla la voluntat dels l\u00edders xinesos de dur a terme la seva pol\u00edtica de lluita contra el canvi clim\u00e0tic com els convingui, independentment dels compromisos internacionals.<\/p>\n\n

R\u00fassia \u00e9s un altre dels actors cabdals i Anton Troianovski analitza a The New York Times<\/em><\/a> les contradiccions de la pol\u00edtica clim\u00e0tica de Vladimir Putin mitjan\u00e7ant el cas de l\u2019illa de Sakhalin. El govern rus s\u2019ha comprom\u00e8s a convertir en la primera regi\u00f3 neutra pel que fa a les emissions de carboni, per\u00f2 el que sorpr\u00e8n \u00e9s el pla del govern rus per aconseguir-ho, ja que no es basa en el rebuig dels combustibles f\u00f2ssils, sin\u00f3 en l\u2019aposta pel gas natural com a alternativa al carb\u00f3, i en una gran extensi\u00f3 de boscos, que el govern confia que absorbeixi tant CO2 com se n\u2019emeti. En definitiva, l\u2019exemple de Sakhalin i la seva aposta pel gas natural, revela que R\u00fassia intentar\u00e0 mantenir tant com pugui l\u2019\u00fas de combustibles f\u00f2ssils, una de les principals bases de la seva economia.<\/p>\n\n

Continuant amb l\u2019an\u00e0lisi geopol\u00edtica, Sinan \u00dclgen argumenta a Carnegie Europe<\/a> que les negociacions clim\u00e0tiques estan marcades per un debat sobre la just\u00edcia clim\u00e0tica. Vistes les difer\u00e8ncies entre els pa\u00efsos industrialitzats del nord i els pa\u00efsos emergents o en vies de desenvolupament del sud pel que fa a la seves emissions, i per tant la seva contribuci\u00f3 a l\u2019actual crisi clim\u00e0tica, el debat se centra ara en com repartir la responsabilitat de respondre-hi. En aquest context, els pa\u00efsos del sud defensen unes responsabilitats compartides per\u00f2 diferenciades, i per tant unes mesures flexibles d\u2019acord amb les capacitats de cada pa\u00eds i que comportin assist\u00e8ncia financera i tecnol\u00f2gica per part dels pa\u00efsos del nord.<\/p>\n\n

Pel que fa al continent europeu, Natalie Tocci analitza a Politico<\/em><\/a> el paper de la UE davant del repte clim\u00e0tic i assenyala que actualment la Uni\u00f3 est\u00e0 clarament al capdavant de la lluita contra l\u2019emerg\u00e8ncia clim\u00e0tica mitjan\u00e7ant el Green Deal<\/em> europeu i, sobretot, el paquet Fit for 55<\/em>, un pla concret per assolir la neutralitat clim\u00e0tica. Tot i aix\u00ed, la UE nom\u00e9s podr\u00e0 dur a terme amb \u00e8xit la seva estrat\u00e8gia de descarbonitzaci\u00f3 si \u00e9s capa\u00e7 de superar alguns grans obstacles geopol\u00edtics. Aix\u00ed, una Europa descarbonitzada sense la Xina seria molt costosa i probablement inviable, ja que fins i tot si Europa foment\u00e9s a gran escala les seves capacitats industrials verdes, caldria temps perqu\u00e8 aquestes es tornessin competitives i omplissin la manca de subministrament procedent de la Xina. A la vegada, la bretxa transatl\u00e0ntica continua sent significativa. En aquest sentit, destaca especialment el preu del carboni, aix\u00ed com les opinions divergents sobre les finances verdes. En la mesura que la UE ja ha comen\u00e7at a establir els seus est\u00e0ndards, amb l’esperan\u00e7a de liderar el cam\u00ed en la inversi\u00f3 clim\u00e0tica, \u00e9s probable que els Estats Units els adoptin aviat. Amb tot, pel que fa a la fixaci\u00f3 del preu del carboni, la converg\u00e8ncia transatl\u00e0ntica \u00e9s encara complicada tenint en compte el futur mecanisme d’ajustament de les fronteres de la UE en mat\u00e8ria d\u2019emissions de carboni, un pas extern crucial perqu\u00e8 el Sistema Europeu de Comer\u00e7 d’Emissions es desenvolupi correctament.<\/p>\n\n

Des de les p\u00e0gines de The Economist<\/em><\/a> se subratlla la import\u00e0ncia d\u2019\u00c0sia en la lluita contra el canvi clim\u00e0tic, ja que les r\u00e0pides transformacions en les darreres d\u00e8cades expliquen que les emissions de CO2 del continent hagin passat de representar un 25% a nivell mundial l\u2019any 1990 al 49% el 2020. Aix\u00ed mateix, \u00c0sia produeix i consumeix tres quarts del carb\u00f3 al m\u00f3n i, per tant, el seu paper ser\u00e0 crucial en la mitigaci\u00f3 del canvi clim\u00e0tic. En aquest sentit, s\u2019identifiquen diverses raons que han fet cr\u00e9ixer l\u2019inter\u00e8s de l\u2019\u00c0sia per frenar les ind\u00fastries m\u00e9s contaminants, d\u2019entre les quals destaca la necessitat de garantir un aire net a les zones urbanes. Aix\u00ed mateix, la transformaci\u00f3 verda portar\u00e0 tamb\u00e9 enormes beneficis a l\u2019economia xinesa, at\u00e8s que el gegant asi\u00e0tic \u00e9s el major productor de plaques solars i vehicles el\u00e8ctrics. Aquest potencial podr\u00e0 explotar-se encara m\u00e9s per la major rendibilitat que suposa construir parcs solars en lloc de centrals de carb\u00f3, excloses ara del finan\u00e7ament occidental i xin\u00e8s.<\/p>\n\n

Per la seva banda, Javier D\u00e1valos, director del programa sobre canvi clim\u00e0tic de l\u2019Associaci\u00f3 Interamericana per la Defensa de l\u2019Ambient (AIDA), analitza a Democracia Abierta<\/em><\/a> la situaci\u00f3 dels pa\u00efsos llatinoamericans i considera que un punt essencial de les negociacions han de ser les actualitzacions de les contribucions determinades a nivell nacional. Dissenyades per fer un seguiment de les reduccions d\u2019emissions nacionals de cada pa\u00eds, s\u00f3n clau per assolir els objectius clim\u00e0tics, i despr\u00e9s dels \u00faltims informes de l\u2019IPCC, que indiquen que els esfor\u00e7os fets fins ara no s\u00f3n suficients, aquestes contribucions han de ser m\u00e9s ambicioses, sobretot per als pa\u00efsos m\u00e9s contaminants, com la Xina, l\u2019\u00cdndia o M\u00e8xic. Tamb\u00e9 insisteix en que els pa\u00efsos amb m\u00e9s responsabilitat en tant que majors emissors compensin els pa\u00efsos amb menys emissions, per\u00f2 que s\u00f3n els m\u00e9s afectats pel canvi clim\u00e0tic. Finalment, destaca que, excepte Costa Rica, els pa\u00efsos de Llatinoam\u00e8rica arriben a la COP26 sense haver complert les seves contribucions, especialment els que m\u00e9s gasos d\u2019efecte hivernacle emeten: M\u00e8xic i Brasil.<\/p>\n\n

El diari Le Monde<\/em><\/a> <\/em> analitza la situaci\u00f3 a l\u2019\u00c0frica i assenyala que un informe<\/a> de les Nacions Unides revela que m\u00e9s\u00a0 de 100 milions de persones estan amena\u00e7ades per l\u2019acceleraci\u00f3 de l\u2019escalfament global. L\u2019ONU destaca la vulnerabilitat desproporcionada del continent i subratlla que el canvi clim\u00e0tic ha contribu\u00eft a empitjorar la inseguretat aliment\u00e0ria, la pobresa i el despla\u00e7ament intern de poblacions. Aix\u00ed, al 2020, els indicadors clim\u00e0tics a l\u2019\u00c0frica s\u2019han caracteritzat per un augment continu de les temperatures, una acceleraci\u00f3 de l\u2019augment del nivell del mar, fen\u00f2mens meteorol\u00f2gics i clim\u00e0tics extrems com inundacions, esllavissades i sequeres, amb els conseg\u00fcents impactes devastadors. <\/p>\n\n

Respecte de les repercussions socials, Rebecca Willis reflexiona a The Guardian<\/em><\/a> sobre el grau de preparaci\u00f3 dels sistemes democr\u00e0tics per gestionar el canvi clim\u00e0tic, en un moment on alguns proposen obertament acostar-se a l\u2019eco-autoritarisme, cedir protagonisme als grans inversors, o adoptar el model xin\u00e8s a l\u2019hora de prendre decisions impopulars. Willis, en canvi, argumenta que els sistemes autocr\u00e0tics estan a la cua de la lluita contra l\u2019emerg\u00e8ncia clim\u00e0tica, i que hi ha motius doncs per pensar que l\u2019autoritarisme sigui una alternativa m\u00e9s desitjable a les imperfeccions de la democr\u00e0cia. El que cal fer, doncs, \u00e9s dotar-se d\u2019eines i de processos que millorin la democr\u00e0cia representativa a trav\u00e9s de la deliberaci\u00f3 per tal de resoldre la crisi clim\u00e0tica mitjan\u00e7ant un nou contracte social que escolti m\u00e9s a la gent i menys als grans interessos econ\u00f2mics. <\/p>\n\n

En aquesta mateixa l\u00ednia, Laurence Tubiana afirma a Le Grand Continent<\/em><\/a> que el Green Deal<\/em> europeu \u00e9s el nou contracte social i t\u00e9 el potencial per ser una aut\u00e8ntica revoluci\u00f3 pol\u00edtica at\u00e8s que tant a escala continental com nacional i local, el seu relat pot canviar la identitat d\u2019Europa. Considera que a difer\u00e8ncia del moviment nord-americ\u00e0 de lluita contra el canvi clim\u00e0tic, el Pacte Verd Europeu \u00e9s un projecte pol\u00edtic arrelat al cor de les institucions, com a resposta a una demanda ciutadana, i no un projecte portat nom\u00e9s pels ciutadans. Aix\u00f2 implica una fortalesa gr\u00e0cies a la seva institucionalitzaci\u00f3, per\u00f2 a la vegada una debilitat degut a la seva din\u00e0mica. En aquest context, en establir un objectiu de coher\u00e8ncia de totes les pol\u00edtiques implementades, Europa adopta un enfocament que va m\u00e9s enll\u00e0 de les caselles tradicionals de la pol\u00edtica clim\u00e0tica i el Green Deal<\/em> es converteix aix\u00ed en l\u2019est\u00e0ndard de mesura i refer\u00e8ncia. En darrer terme, el Pacte Verd\u00a0 suposa una nova promesa: adoptar un enfocament social de la transici\u00f3 ecol\u00f2gica que no anticipi simplement els efectes negatius de les pol\u00edtiques p\u00fabliques, o es limiti a comprovar que funcionen correctament, sin\u00f3 que dugui a terme una transici\u00f3 ecol\u00f2gica justa duta a terme entre tots.<\/p>\n\n

A la revista Politico<\/em>,<\/a> Louis Westerdap destaca el paper de les dones en la lluita contra el canvi clim\u00e0tic. Segons un informe<\/a> publicat per Women\u2019s Forum, les dones han canviat m\u00e9s els seus h\u00e0bits personals per mitigar el canvi clim\u00e0tic que no pas els homes, reduint les emissions de di\u00f2xid de carboni mitjan\u00e7ant el reciclatge, la compra de proximitat i la reducci\u00f3 del consum d\u2019aigua i carn. Les motivacions principals s\u00f3n, entre d\u2019altres, millorar l\u2019estat del planeta, pensar en el b\u00e9 de les generacions futures, i evitar els impactes devastadors del canvi clim\u00e0tic. Women\u2019s Forum tamb\u00e9 apunta una contradicci\u00f3: mentre que les dones semblen tenir una major predisposici\u00f3 a adaptar el seu estil de vida a la lluita contra el canvi clim\u00e0tic, la gran majoria dels ministeris que s\u2019ocupen de les q\u00fcestions clim\u00e0tiques \u2013 energia, transport i medi ambient \u2013 estan dirigits per homes, tant a Alemanya (79%), com a Fran\u00e7a (71%), It\u00e0lia (78%) i el Regne Unit (61%).<\/p>\n\n

Jean Pisani analitza per al think tank Terra Nova<\/a> la dimensi\u00f3 econ\u00f2mica de l\u2019emerg\u00e8ncia clim\u00e0tica i assenyala que tot i que segons una enquesta<\/a> recent duta a terme per les Nacions Unides, dues terceres parts dels enquestats consideren que el canvi clim\u00e0tic constitueix una amena\u00e7a, la majoria dels ciutadans desconeix com afectar\u00e0 els seus ingressos, els seus llocs de treball i les seves condicions de vida. Pisani considera que encara que la tecnologia vingui al rescat de la societat de consum, els estils de vida hauran de canviar. Moltes cases periurbanes que consumeixen molta energia no superaran la prova de neutralitat de carboni i correran el risc de convertir-se en actius desfasats. A m\u00e9s, encara que les tecnologies verdes siguin menys cares que les tecnologies tradicionals, els costos de transici\u00f3 seran substancials. Una part important del capital existent (edificis, maquin\u00e0ria, vehicles) haur\u00e0 de ser substitu\u00efda abans d\u2019arribar al final de la seva vida econ\u00f2mica. En qualsevol cas, seran necess\u00e0ries majors inversions per mantenir el mateix nivell de producci\u00f3. En definitiva, els l\u00edders pol\u00edtics han de ser honestos i no poden amagar que es destruiran llocs de treball i que la prosperitat disminuir\u00e0. La millor manera de conv\u00e8ncer la gent perqu\u00e8 s\u2019uneixi als esfor\u00e7os de descarbonitzaci\u00f3 no \u00e9s minimitzant-ne els reptes sin\u00f3 identificar-los amb precisi\u00f3 i explicar com s\u2019afrontaran.<\/p>\n\n

Aix\u00ed mateix, India Bourke reivindica a The New Statesman<\/em><\/a> que l\u2019amena\u00e7a clim\u00e0tica deixi de presentar-se com una guerra de classes que enfronta treballadors de classe baixa amb activistes clim\u00e0tics de classes mitjanes i privilegiades. Argumenta que si b\u00e9 \u00e9s cert que la majoria dels activistes de moviments com ara Extinction Rebellion<\/em> pertanyen a la classe mitjana, aix\u00f2 no implica que els que no participen a les protestes siguin indiferents als temes clim\u00e0tics. De fet, les dades mostren que la preocupaci\u00f3 pel canvi clim\u00e0tic est\u00e0 igualment repartida entre treballadors i classe mitjana, i al voltant del 70% dels ciutadans d’arreu amb baixos ingressos considera la q\u00fcesti\u00f3 clim\u00e0tica una amena\u00e7a important. No obstant aix\u00f2, Bourke apunta que malgrat compartir preocupacions, la responsabilitat de frenar l\u2019escalfament global no pot ser la mateixa per a les diferents capes socials en tant que l\u20191% m\u00e9s ric del planeta genera el doble d’emissions que el 50% m\u00e9s pobre. A m\u00e9s, aix\u00f2 no afecta nom\u00e9s al sud, at\u00e8s que el canvi clim\u00e0tic tamb\u00e9 agreujar\u00e0 les desigualtats al si dels pa\u00efsos desenvolupats, i els ciutadans amb menys recursos tindran m\u00e9s dificultats a l\u2019hora d\u2019adaptar-s\u2019hi.<\/p>\n\n

Per acabar, Paul Coffey destaca a The Scotsman<\/em><\/a> que la tecnologia digital forma part de la soluci\u00f3 a un dels reptes m\u00e9s grans de la humanitat com \u00e9s el canvi clim\u00e0tic. Les noves tecnologies poden contribuir a la descarbonitzaci\u00f3 de les economies, per\u00f2 per aconseguir-ho cal m\u00e9s acci\u00f3 i iniciativa tant del sector p\u00fablic com del privat. Les tecnologies 5G tenen el potencial per ajudar a l\u2019optimitzaci\u00f3 del consum d\u2019energia i recursos, i per conseg\u00fcent reduir les emissions a tot el m\u00f3n. Per\u00f2 les tecnologies digitals no nom\u00e9s contribueixen a l\u2019efici\u00e8ncia energ\u00e8tica, sin\u00f3 que tamb\u00e9 presenten noves oportunitats per accelerar la transici\u00f3 cap a l\u2019energia verda. De fet, un informe recent de Vodafone<\/a> demostra que les tecnologies digitals poden reduir fins a 17,4 milions de tones les emissions en el transport, l\u2019agricultura i els processos de fabricaci\u00f3. Aix\u00ed mateix, Coffey espera que la cimera de la COP26 reconegui els importants beneficis ambientals que ofereixen les tecnologies digitals.<\/p>\n\n

Finalment, Robert Muggah i Carlo Ratti analitzen a Foreign Policy<\/em><\/a> com la revoluci\u00f3 del Big Data permetr\u00e0 combatre el canvi clim\u00e0tic, situant les ciutats com a principals protagonistes del proc\u00e9s, ja que es troben a primera l\u00ednia d\u2019aquesta crisi, com a responsables, com a v\u00edctimes i, ara tamb\u00e9, com a part de la soluci\u00f3. Tot just s\u2019est\u00e0 comen\u00e7ant a entendre el potencial de la gran quantitat i varietat de dades que es poden recollir a les ciutats. Un dels usos \u00e9s la monitoritzaci\u00f3 de problemes i la implementaci\u00f3 de solucions. Per exemple, una an\u00e0lisi de dades, obtingudes a trav\u00e9s de sensors, permetria saber en temps real quins mitjans de transports s\u00f3n els menys contaminants de manera que els ajuntaments podrien adoptar mesures per potenciar-los. A m\u00e9s, aquestes dades es podrien compartir amb la ciutadania, per tal de fomentar la seva conscienciaci\u00f3 i empoderament. En definitiva, tot i que l\u2019\u00fas del Big Data t\u00e9 limitacions -sobretot \u00e8tiques, pel que fa a la privacitat, l\u2019\u00fas i la interpretaci\u00f3 de les dades-, la revoluci\u00f3 de dades \u00e9s una de les eines m\u00e9s potents a la nostra disposici\u00f3 per combatre el canvi clim\u00e0tic.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El\u00a0Diari de les idees\u00a0arriba avui a la seva cinquantena edici\u00f3. Aquesta iniciativa del Centre d\u2019Estudis de Temes Contemporanis, publicada per primera vegada el mar\u00e7 de 2019, proposa quinzenalment una reflexi\u00f3 sobre els temes m\u00e9s destacats de l\u2019actualitat. I ho fa amb una selecci\u00f3 d\u2019articles rellevants dels principals mitjans internacionals, de Catalunya i de l\u2019estat espanyol, privilegiant els continguts d\u2019opini\u00f3, de reflexi\u00f3 i d\u2019an\u00e0lisi. Posar les informacions i les an\u00e0lisis al servei de la ciutadania de Catalunya i dels catalanoparlants \u00e9s clau per fomentar la circulaci\u00f3 de la informaci\u00f3 i del coneixement, permetre el debat en profunditat i impulsar la intel\u00b7lig\u00e8ncia\u2026<\/p>\n","protected":false},"featured_media":77129,"template":"","category_newspaper":[320],"segment":[],"subject":[],"class_list":["post-48807","newspaper","type-newspaper","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category_newspaper-320"],"acf":[],"yoast_head":"\nDiari de les idees 50 - Especial emergencia clim\u00e1tica – IDEES<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/revistaidees.cat\/es\/analisis\/diari-de-les-idees\/diari-de-les-idees-50-especial-emergencia-climatica\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"es_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Diari de les idees 50 - Especial emergencia clim\u00e1tica – IDEES\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"El\u00a0Diari de les idees\u00a0arriba avui a la seva cinquantena edici\u00f3. Aquesta iniciativa del Centre d\u2019Estudis de Temes Contemporanis, publicada per primera vegada el mar\u00e7 de 2019, proposa quinzenalment una reflexi\u00f3 sobre els temes m\u00e9s destacats de l\u2019actualitat. I ho fa amb una selecci\u00f3 d\u2019articles rellevants dels principals mitjans internacionals, de Catalunya i de l\u2019estat espanyol, privilegiant els continguts d\u2019opini\u00f3, de reflexi\u00f3 i d\u2019an\u00e0lisi. Posar les informacions i les an\u00e0lisis al servei de la ciutadania de Catalunya i dels catalanoparlants \u00e9s clau per fomentar la circulaci\u00f3 de la informaci\u00f3 i del coneixement, permetre el debat en profunditat i impulsar la intel\u00b7lig\u00e8ncia\u2026\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/revistaidees.cat\/es\/analisis\/diari-de-les-idees\/diari-de-les-idees-50-especial-emergencia-climatica\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"IDEES\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2024-10-15T10:52:40+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/revistaidees.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/12\/Idees-dactualitat.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"607\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"170\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Tiempo de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"22 minutos\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/revistaidees.cat\\\/es\\\/analisis\\\/diari-de-les-idees\\\/diari-de-les-idees-50-especial-emergencia-climatica\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/revistaidees.cat\\\/es\\\/analisis\\\/diari-de-les-idees\\\/diari-de-les-idees-50-especial-emergencia-climatica\\\/\",\"name\":\"Diari de les idees 50 - Especial emergencia clim\u00e1tica – IDEES\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/revistaidees.cat\\\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/revistaidees.cat\\\/es\\\/analisis\\\/diari-de-les-idees\\\/diari-de-les-idees-50-especial-emergencia-climatica\\\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/revistaidees.cat\\\/es\\\/analisis\\\/diari-de-les-idees\\\/diari-de-les-idees-50-especial-emergencia-climatica\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/i0.wp.com\\\/revistaidees.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/12\\\/Idees-dactualitat.jpg?fit=607%2C170&ssl=1\",\"datePublished\":\"2021-11-11T09:30:05+00:00\",\"dateModified\":\"2024-10-15T10:52:40+00:00\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/revistaidees.cat\\\/es\\\/analisis\\\/diari-de-les-idees\\\/diari-de-les-idees-50-especial-emergencia-climatica\\\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"es\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/revistaidees.cat\\\/es\\\/analisis\\\/diari-de-les-idees\\\/diari-de-les-idees-50-especial-emergencia-climatica\\\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/revistaidees.cat\\\/es\\\/analisis\\\/diari-de-les-idees\\\/diari-de-les-idees-50-especial-emergencia-climatica\\\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\\\/\\\/i0.wp.com\\\/revistaidees.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/12\\\/Idees-dactualitat.jpg?fit=607%2C170&ssl=1\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/i0.wp.com\\\/revistaidees.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/12\\\/Idees-dactualitat.jpg?fit=607%2C170&ssl=1\",\"width\":607,\"height\":170},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/revistaidees.cat\\\/es\\\/analisis\\\/diari-de-les-idees\\\/diari-de-les-idees-50-especial-emergencia-climatica\\\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Inici\",\"item\":\"https:\\\/\\\/revistaidees.cat\\\/es\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Diari de les idees\",\"item\":\"https:\\\/\\\/revistaidees.cat\\\/analisis\\\/diari-de-les-idees\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":3,\"name\":\"Diari de les idees 50 – Especial emergencia clim\u00e1tica\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/revistaidees.cat\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/revistaidees.cat\\\/\",\"name\":\"IDEES\",\"description\":\"Revista de temas contempor\u00e1neos\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/revistaidees.cat\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"es\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Diari de les idees 50 - Especial emergencia clim\u00e1tica – IDEES","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/revistaidees.cat\/es\/analisis\/diari-de-les-idees\/diari-de-les-idees-50-especial-emergencia-climatica\/","og_locale":"es_ES","og_type":"article","og_title":"Diari de les idees 50 - Especial emergencia clim\u00e1tica – IDEES","og_description":"El\u00a0Diari de les idees\u00a0arriba avui a la seva cinquantena edici\u00f3. Aquesta iniciativa del Centre d\u2019Estudis de Temes Contemporanis, publicada per primera vegada el mar\u00e7 de 2019, proposa quinzenalment una reflexi\u00f3 sobre els temes m\u00e9s destacats de l\u2019actualitat. I ho fa amb una selecci\u00f3 d\u2019articles rellevants dels principals mitjans internacionals, de Catalunya i de l\u2019estat espanyol, privilegiant els continguts d\u2019opini\u00f3, de reflexi\u00f3 i d\u2019an\u00e0lisi. Posar les informacions i les an\u00e0lisis al servei de la ciutadania de Catalunya i dels catalanoparlants \u00e9s clau per fomentar la circulaci\u00f3 de la informaci\u00f3 i del coneixement, permetre el debat en profunditat i impulsar la intel\u00b7lig\u00e8ncia\u2026","og_url":"https:\/\/revistaidees.cat\/es\/analisis\/diari-de-les-idees\/diari-de-les-idees-50-especial-emergencia-climatica\/","og_site_name":"IDEES","article_modified_time":"2024-10-15T10:52:40+00:00","og_image":[{"width":607,"height":170,"url":"https:\/\/revistaidees.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/12\/Idees-dactualitat.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Tiempo de lectura":"22 minutos"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/revistaidees.cat\/es\/analisis\/diari-de-les-idees\/diari-de-les-idees-50-especial-emergencia-climatica\/","url":"https:\/\/revistaidees.cat\/es\/analisis\/diari-de-les-idees\/diari-de-les-idees-50-especial-emergencia-climatica\/","name":"Diari de les idees 50 - Especial emergencia clim\u00e1tica – IDEES","isPartOf":{"@id":"https:\/\/revistaidees.cat\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/revistaidees.cat\/es\/analisis\/diari-de-les-idees\/diari-de-les-idees-50-especial-emergencia-climatica\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/revistaidees.cat\/es\/analisis\/diari-de-les-idees\/diari-de-les-idees-50-especial-emergencia-climatica\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/i0.wp.com\/revistaidees.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/12\/Idees-dactualitat.jpg?fit=607%2C170&ssl=1","datePublished":"2021-11-11T09:30:05+00:00","dateModified":"2024-10-15T10:52:40+00:00","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/revistaidees.cat\/es\/analisis\/diari-de-les-idees\/diari-de-les-idees-50-especial-emergencia-climatica\/#breadcrumb"},"inLanguage":"es","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/revistaidees.cat\/es\/analisis\/diari-de-les-idees\/diari-de-les-idees-50-especial-emergencia-climatica\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es","@id":"https:\/\/revistaidees.cat\/es\/analisis\/diari-de-les-idees\/diari-de-les-idees-50-especial-emergencia-climatica\/#primaryimage","url":"https:\/\/i0.wp.com\/revistaidees.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/12\/Idees-dactualitat.jpg?fit=607%2C170&ssl=1","contentUrl":"https:\/\/i0.wp.com\/revistaidees.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/12\/Idees-dactualitat.jpg?fit=607%2C170&ssl=1","width":607,"height":170},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/revistaidees.cat\/es\/analisis\/diari-de-les-idees\/diari-de-les-idees-50-especial-emergencia-climatica\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Inici","item":"https:\/\/revistaidees.cat\/es\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Diari de les idees","item":"https:\/\/revistaidees.cat\/analisis\/diari-de-les-idees\/"},{"@type":"ListItem","position":3,"name":"Diari de les idees 50 – Especial emergencia clim\u00e1tica"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/revistaidees.cat\/#website","url":"https:\/\/revistaidees.cat\/","name":"IDEES","description":"Revista de temas contempor\u00e1neos","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/revistaidees.cat\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"es"}]}},"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revistaidees.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/newspaper\/48807","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/revistaidees.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/newspaper"}],"about":[{"href":"https:\/\/revistaidees.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/newspaper"}],"version-history":[{"count":30,"href":"https:\/\/revistaidees.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/newspaper\/48807\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":68404,"href":"https:\/\/revistaidees.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/newspaper\/48807\/revisions\/68404"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaidees.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/77129"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revistaidees.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=48807"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category_newspaper","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaidees.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/category_newspaper?post=48807"},{"taxonomy":"segment","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaidees.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/segment?post=48807"},{"taxonomy":"subject","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaidees.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/subject?post=48807"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}