{"id":10665,"date":"2020-02-20T09:25:17","date_gmt":"2020-02-20T09:25:17","guid":{"rendered":"https:\/\/revistaidees.cat\/leconomia-de-la-intelligencia-artificial\/"},"modified":"2020-03-11T16:20:13","modified_gmt":"2020-03-11T16:20:13","slug":"leconomia-de-la-intelligencia-artificial","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revistaidees.cat\/es\/leconomia-de-la-intelligencia-artificial\/","title":{"rendered":"La econom\u00eda de la inteligencia artificial"},"content":{"rendered":"\n

Generalment, en l\u2019\u00e0mbit econ\u00f2mic ens referim a la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial (en endavant, IA) per a descriure el proc\u00e9s de creaci\u00f3 i desenvolupament d\u2019agents tecnol\u00f2gics intel\u00b7ligents no humans [1]<\/a>1 \u2014 Per a una descripci\u00f3 de la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial, les seves aplicacions, hist\u00f2ria i filosofia vegeu:\n\nNilsson, N.J. (2009). The Quest for Artificial Intelligence: A History of Ideas and Achievements. Cambridge, MA: Cambridge University Press\nRussell, S. J., Norvig, P. (2016). Artificial Intelligence: A Modern Approach. Malaysia: Pearson Education Limited.\nNeapolitan, R.E., Jiang, X. (2018). Artificial Intelligence: With and Introduction to Machine Learning. Boca Raton, FL: CRC Press.\nFloridi, L. (2019). What the near future of Artificial Intelligence could be. Philosophy & Technology.\n\n<\/span><\/span>. Es tracta doncs, d\u2019un proc\u00e9s d\u2019innovaci\u00f3 tecnol\u00f2gica tradicional en el sentit que s\u2019aplica el coneixement cient\u00edfic i tecnol\u00f2gic per a crear m\u00e0quines, softwares o algorismes que actuen complementant o substituint les activitats econ\u00f2miques, especialment les de producci\u00f3. Ara b\u00e9, la IA tamb\u00e9 suposa un proc\u00e9s d\u2019innovaci\u00f3 tecnol\u00f2gica radical, disruptiva, en el sentit que aquests agents tecnol\u00f2gics actuen de forma intel\u00b7ligent en el sentit que s\u00f3n capa\u00e7os de recon\u00e8ixer i respondre al seu entorn [2]<\/a>2 \u2014 Acemoglu, D., Restrepo, P. (2019). The wrong kind of AI? Artificial intelligence and the future of labor demand. National Bureau of Economic Research (NBER) Working Paper, No. 25682.\n<\/span><\/span>.<\/p>\n\n\n\n

La intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial com a nova plataforma tecnol\u00f2gica<\/h5>\n\n\n\n

La comparaci\u00f3 amb la intel\u00b7lig\u00e8ncia humana sol ser de molta utilitat per entendre b\u00e9 la disrupci\u00f3 generada per la IA. La intel\u00b7lig\u00e8ncia humana compr\u00e8n tot un conjunt d\u2019accions mentals de diversa naturalesa, que tenen clara incid\u00e8ncia sobre el comportament dels agents econ\u00f2mics i dels mercats, i sobre les principals funcions de resultat de l\u2019economia, com la productivitat o el treball. Entre d’altres, la computaci\u00f3 simple, el processament de dades, el reconeixement de patrons, la predicci\u00f3, diversos tipus de resoluci\u00f3 de problemes, la capacitat per emetre judicis, la creativitat o la comunicaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Des dels seus inicis formals, durant la d\u00e8cada dels anys cinquanta del segle passat, els investigadors de les ci\u00e8ncies de la computaci\u00f3, la psicologia o l\u2019economia, com Herbert Simon o Allan Newell, van intentar desenvolupar m\u00e0quines intel\u00b7ligents capaces de recrear aquest conjunt d\u2019activitats mentals. La idea b\u00e0sica era la de la substituci\u00f3. \u00c9s a dir, la creaci\u00f3 de m\u00e0quines intel\u00b7ligents amb capacitats de computaci\u00f3, predicci\u00f3, an\u00e0lisi, resoluci\u00f3 de problemes, comunicaci\u00f3 o, fins i tot, amb capacitats creatives. Ben aviat aquests plantejaments es van haver de matisar, i el ressorgiment de la IA durant els anys noranta del segle XX ja va tenir uns objectius m\u00e9s modestos: primer replicar i despr\u00e9s millorar la intel\u00b7lig\u00e8ncia humana.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n

El desenvolupament de m\u00e8todes basats en IA que millorin les capacitats humanes, en lloc de depreciar el seu treball, necessiten d\u2019una revisi\u00f3 en profunditat dels sistemes educatius<\/p><\/blockquote>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

En aquesta segona fase, la idea b\u00e0sica de la IA \u00e9s la de la complementarietat. Agents tecnol\u00f2gics intel\u00b7ligents que substitueixen algunes accions mentals, especialment les m\u00e9s rutin\u00e0ries o les que necessiten m\u00e9s capacitat de c\u00e0lcul o representacions complexes, per\u00f2 que tamb\u00e9 complementen altres accions pr\u00f2pies de la intel\u00b7lig\u00e8ncia humana, com les capacitats comunicatives o de creativitat. Per exemple, ja els ordinadors previs a la IA eren molt millors que la intel\u00b7lig\u00e8ncia humana en capacitats de computaci\u00f3, processament de dades o reconeixement i predicci\u00f3 de patrons de comportament. Aquestes capacitats s\u2019han vist clarament millorades amb les noves aplicacions de la IA com el reconeixement facial, de veu o els algorismes de processament i d\u2019an\u00e0lisi de grans quantitats de dades no estructurades. Ara b\u00e9, la intel\u00b7lig\u00e8ncia humana encara \u00e9s imbatible en activitats d\u2019intu\u00efci\u00f3, creativitat o de comunicaci\u00f3 [3]<\/a>3 \u2014 Daugherty, P., Wilson, P.H. (2018). Human + Machine: Remaining Work in the Age of AI. Boston, MA: Harvard Business Review Press.\n<\/span><\/span>.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

A finals de la segona d\u00e8cada del segle XXI, aquesta aproximaci\u00f3, m\u00e9s modesta, de la IA com a tecnologia complement\u00e0ria \u00e9s la m\u00e9s freq\u00fcent, tant dins de la investigaci\u00f3 de l\u2019\u00e0mbit \u2014sovint anomenada com IA estreta<\/em>\u2014 com en la seva majoria d\u2019aplicacions econ\u00f2miques i de negoci. Una vegada abandonats els prop\u00f2sits de substituci\u00f3 total de la intel\u00b7lig\u00e8ncia humana, la disrupci\u00f3 econ\u00f2mica de la IA esdev\u00e9 per altres vies, especialment pels aven\u00e7os de l\u2019aprenentatge de les m\u00e0quines (machine learning<\/em>) i l\u2019aprenentatge profund (deep learning<\/em>). En el primer cas, ens referim a les t\u00e8cniques estad\u00edstiques que permeten a ordinadors i algorismes aprendre, predir i realitzar tasques a partir de gran quantitat de dades, sovint no estructurades inicialment, i sense ser programats expl\u00edcitament. En el segon cas, ens referim als algorismes que usen programes de m\u00faltiples capes, per exemple xarxes neuronals, per a millorar l\u2019aprenentatge autom\u00e0tic, la infer\u00e8ncia estad\u00edstica o l\u2019optimitzaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Precisament, \u00e9s la capacitat d\u2019aprendre la que confereix a la IA la seva capacitat de plataforma, de connector entre diverses tecnologies. Un exemple d\u2019aquesta capacitat \u00e9s la vinculaci\u00f3 entre la IA i la rob\u00f2tica. Com altres tecnologies, els robots usen la IA per a processar i analitzar dades, i per a recon\u00e8ixer i predir patrons de comportament. Ara b\u00e9, i a difer\u00e8ncia d\u2019altres tecnologies de l\u2019automatitzaci\u00f3 o de la digitalitzaci\u00f3, els robots es distingeixen per la seva interacci\u00f3 amb el m\u00f3n f\u00edsic (moviment, transformaci\u00f3, reorganitzaci\u00f3, uni\u00f3 o elaboraci\u00f3 de factors o productes), de manera que, vinculant-se amb la IA, s\u00f3n capa\u00e7os d\u2019aprendre i de respondre a les necessitats canviants del seu entorn f\u00edsic. Tot i amb aix\u00f2, els seus usos econ\u00f2mics de producci\u00f3 i treball s\u00f3n espec\u00edfics, esdevenen a trav\u00e9s d\u2019una automatitzaci\u00f3 limitada de tasques, substitueixen algunes compet\u00e8ncies del treball hum\u00e0 \u2014especialment les vinculades amb tasques cognitives i no cognitives rutin\u00e0ries\u2014, per\u00f2 tamb\u00e9 s\u00f3n capa\u00e7os de complementar altres accions de la intel\u00b7lig\u00e8ncia humana \u2014especialment tasques cognitives no rutin\u00e0ries.<\/p>\n\n\n\n

I, encara m\u00e9s, a trav\u00e9s d\u2019aquesta capacitat de converg\u00e8ncia tecnol\u00f2gica, la IA tamb\u00e9 va esdevenint una tecnologia de prop\u00f2sit o d\u2019utilitat general. \u00c9s a dir, una tecnologia capa\u00e7 de desenvolupar innovacions complement\u00e0ries i de convertir-se en font d\u2019efici\u00e8ncia i de creixement econ\u00f2mic. Ho veurem a continuaci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n

La intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial com a tecnologia d\u2019utilitat general <\/h5>\n\n\n\n

Habitualment, des de l\u2019economia entenem la tecnologia com el fons social de coneixement sobre les arts industrials. \u00c9s a dir, tot aquell conjunt de sabers, no nom\u00e9s els cient\u00edfics i tecnol\u00f2gics (saber-qu\u00e8 i saber-perqu\u00e8), particularment les habilitats dels agents econ\u00f2mics i les organitzacions (saber-com i saber-qui), que incideixen sobre l\u2019activitat econ\u00f2mica. Per tant, ens aproximem a la tecnologia a trav\u00e9s de tot aquell conjunt d\u2019instruments, m\u00e0quines o t\u00e8cniques per a l\u2019acci\u00f3 instrumental [4]<\/a>4 \u2014 Torrent-Sellens, J. (2004). Innovaci\u00f3 tecnol\u00f2gica, creixement econ\u00f2mic i economia del coneixement. Barcelona: Consell de Treball, Econ\u00f2mic i Social de Catalunya (CTESC), Generalitat de Catalunya.\n<\/span><\/span>. Les tecnologies de prop\u00f2sit o d\u2019utilitat general (general purpose technologies<\/em>, GPT) s\u00f3n unes fam\u00edlies de saber aplicat d\u2019ordre superior en el sentit que deriven aplicacions tecnol\u00f2giques m\u00e9s espec\u00edfiques i d\u2019ordre inferior. Per exemple, les tecnologies vinculades amb la m\u00e0quina de vapor, l\u2019electricitat, el motor de combusti\u00f3 interna o l\u2019ordinador es consideren tecnologies d\u2019utilitat general, perqu\u00e8 a trav\u00e9s de la seva capacitat de connexi\u00f3 (plataforma) amb altres tecnologies configuren processos de converg\u00e8ncia tecnol\u00f2gica, innovacions derivades, complementarietats amb altres actius econ\u00f2mics, per exemple amb la inversi\u00f3 en intangibles, i, finalment, nous models de negoci, noves fonts d\u2019efici\u00e8ncia i palanques de creixement econ\u00f2mic [5]<\/a>5 \u2014 Per a una explicaci\u00f3 de les tecnologies d\u2019utilitat general i el seus efectes empresarials, econ\u00f2mics i socials, vegeu:\n\nBresnahan, T.F., Trajtenberg, M. (1995). General purpose technologies \u201cengines of growth\u201d? Journal of Econometrics, 65: 83-108.\nHelpman, E. (Ed.) (1998). General Purpose Technologies and Economic Growth. Cambridge, MA: MIT Press.\nJovanovic, B., Rousseau, P.L. (2005). General purpose technologies. A, Aghion, P., Durlauf, S.F. (Eds.). Handbook of Economic Growth. Amsterdam: North-Holland\/Elsevier. Vol. 1, pp. 1181-1224.\nBodrozic, Z., Adler, P.S. (2018). The evolution of management models: A neo-Schumpeterian theory. Administrative Science Quarterly, 63: 85-129.\n\n<\/span><\/span>.<\/p>\n\n\n\n

Els tres criteris principals perqu\u00e8 una tecnologia es consolidi com a tecnologia d\u2019utilitat general s\u00f3n l\u2019omnipres\u00e8ncia (pervasiveness<\/em>), la millora constant (improvement<\/em>) i la generaci\u00f3 d\u2019innovacions (innovation spawning<\/em>). \u00c9s a dir, la capacitat que tingui tota una fam\u00edlia de sabers aplicats, en forma d\u2019instruments, m\u00e0quines o t\u00e8cniques, per a: <\/p>\n\n\n\n

  1. Estendre\u2019s al conjunt d\u2019activitats econ\u00f2miques.<\/li>
  2. Millorar amb el temps, tot reduint els seus costos d’\u00fas.<\/li>
  3. Facilitar la invenci\u00f3 i la innovaci\u00f3 de productes o de processos.<\/li><\/ol>\n\n\n\n


    Per b\u00e9 que aquests tres criteris han estat emprats per a evidenciar emp\u00edricament el prop\u00f2sit general d\u2019altres fam\u00edlies tecnol\u00f2giques anteriors, com els ordinadors, en el cas de la IA encara no disposem d\u2019evid\u00e8ncia emp\u00edrica espec\u00edfica al respecte. Particularment, no disposem encara d\u2019an\u00e0lisis robustos sobre els efectes emp\u00edrics de la IA en la innovaci\u00f3 i la productivitat. Tot i aix\u00f2, l\u2019experi\u00e8ncia que tenim sobre altres tecnologies disruptives i sobre l\u2019an\u00e0lisi dels processos cient\u00edfics (publicacions) i de protecci\u00f3 de la propietat intel\u00b7lectual (patents), previs a l\u2019aplicaci\u00f3 productiva de la IA, ens ofereixen resultats molt interessants.<\/p>\n\n\n\n

    Si comencem pels processos previs a l\u2019aplicaci\u00f3 productiva de la IA, una investigaci\u00f3 recent [6]<\/a>6 \u2014 Cockburn, I., Henderson, R., Stern, S. (2017). The impact of Artificial Intelligence on Innovation. NBER Conference on Research Issues in Artificial Intelligence. Toronto: September 2017.\n<\/span><\/span> ens posa de relleu que a partir del 2009 s\u2019observa un canvi de tend\u00e8ncia significatiu en la investigaci\u00f3 de l\u2019\u00e0mbit. Concretament, es constata una creixent import\u00e0ncia de les publicacions sobre els sistemes intel\u00b7ligents d\u2019aprenentatge [7]<\/a>7 \u2014 Els camps cient\u00edfics identificats en aquest \u00e0mbit de la IA s\u00f3n: \u201cmachine learning\u201d, \u201cneural network\/s\u201d, \u201creinforcement learning\u201d, \u201clogic theorist\u201d, \u201cbayesian belief networks\u201d, \u201cunsupervised learning\u201d, \u201cdeep learning\u201d, \u201cknowledge representation and reasoning\u201d, \u201ccrowdsourcing and human computation\u201d, \u201cneuromorphic computing\u201d, \u201cdecision making\u201d, i \u201cmachine intelligence\u201d.\n<\/span><\/span>, en detriment dels dos altres elements tradicionals de la investigaci\u00f3 en IA: la rob\u00f2tica (visi\u00f3 per computador, sistemes rob\u00f2tics, col\u00b7laboraci\u00f3 persona-robot, xarxes de sensors, i sistemes de control) i els sistemes simb\u00f2lics (proc\u00e9s, reconeixement i an\u00e0lisi d\u2019imatges, llenguatges o s\u00edmbols). A m\u00e9s, aquesta tend\u00e8ncia creixent tamb\u00e9 s\u2019expressa en la categoria aplicada d\u2019aquestes publicacions (ci\u00e8ncies naturals, de la vida o socials), en detriment de la publicaci\u00f3 en revistes cient\u00edfiques de l\u2019\u00e0mbit de la computaci\u00f3 o les telecomunicacions. Addicionalment, les patents registrades en l\u2019\u00e0mbit dels sistemes d\u2019aprenentatge tamb\u00e9 creixen amb for\u00e7a. Aix\u00ed doncs, els desenvolupaments aplicats de les capacitats d\u2019aprenentatge de la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial es podrien consolidar com una tecnologia d\u2019utilitat general si la publicaci\u00f3 i les patents pr\u00e8vies es traslladen a l\u2019activitat productiva. De fet, aquesta aplicabilitat creixent de la investigaci\u00f3 podria consolidar a la IA, especialment al sistema d\u2019aprenentatge intel\u00b7ligent, com un m\u00e8tode d\u2019invenci\u00f3 d\u2019utilitat general.<\/p>\n\n\n\n

    \"\"
    Articles sobre IA publicats a ISI Web of Science (1990-2015)
    Font<\/strong>: Reprodu\u00eft de Cockburn, I., Henderson, R., Stern, S. (2017). The impact of Artificial Intelligence on Innovation. NBER Conference on Research Issues in Artificial Intelligence<\/em>. Toronto: September 2017. <\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n
    \"\"
    Patents d’IA registrades (1990-2015)
    Font<\/strong>: Reprodu\u00eft de Cockburn, I., Henderson, R., Stern, S. (2017). The impact of Artificial Intelligence on Innovation. NBER Conference on Research Issues in Artificial Intelligence<\/em>. Toronto: September 2017.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

    En efecte, les dades digitals i tot el potencial d\u2019an\u00e0lisi, representaci\u00f3 i predicci\u00f3 que hi poden afegir els sistemes multicapa de l\u2019aprenentatge intel\u00b7ligent i profund, podrien impulsar forts incentius perqu\u00e8 les empreses i organitzacions construeixin, adquireixin i analitzin grans conjunts de dades cr\u00edtiques, aix\u00ed com els algorismes espec\u00edfics per a fer-ho. Aquesta complementarietat entre l\u2019aprenentatge a trav\u00e9s de la IA, les grans dades i els aven\u00e7os en la capacitat de computaci\u00f3 generaria, a m\u00e9s, un efecte multiplicador, que alguns investigadors ja comencen a intuir [8]<\/a>8 \u2014 Vegeu:\n\nTrajtenberg, M. (2018). AI as the next GPT: A Political-Economy Perspective. National Bureau of Economic Research (NBER) Working Paper, No. 24245.\nAcemoglu, D., Restrepo, P. (2019). The wrong kind of AI? Artificial intelligence and the future of labor demand. National Bureau of Economic Research (NBER) Working Paper, No. 25682.\n\n<\/span><\/span>. Es tracta de la versemblan\u00e7a d\u2019estendre tot el potencial de la IA m\u00e9s enll\u00e0 de les tasques habituals i rutin\u00e0ries que substitueixen el treball hum\u00e0. Si apliquem la IA a tots els processos productius relacionats amb l\u2019an\u00e0lisi i la gesti\u00f3 de dades, els efectes de complementarietat amb el treball hum\u00e0 es podrien estendre a un ampli conjunt de sectors d\u2019activitat, especialment als serveis de atenci\u00f3 personal, salut i educatius, per\u00f2 no \u00fanicament. Ara b\u00e9, el desenvolupament de m\u00e8todes d\u2019invenci\u00f3 i d\u2019innovaci\u00f3 d\u2019utilitat general basats en la IA i que millorin les capacitats humanes (human-enhancing innovations<\/em>), en lloc de depreciar el seu treball (human-replacing innovations<\/em>), necessiten d\u2019una revisi\u00f3 en profunditat dels sistemes educatius. L\u2019economia de la IA demanda tot un nou conjunt d\u2019habilitats i compet\u00e8ncies basades en les capacitats anal\u00edtiques, creatives, interpersonals i emocionals de la for\u00e7a de treball.<\/p>\n\n\n\n

    La intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial com a font d\u2019efici\u00e8ncia i treball<\/h5>\n\n\n\n

    En la l\u00ednia dels efectes espec\u00edfics de la IA sobre la productivitat i el treball, l\u2019evid\u00e8ncia disponible que tenim tampoc \u00e9s gaire precisa. Ja fa temps que la investigaci\u00f3 econ\u00f2mica ha contrastat clars efectes positius dels processos d\u2019automatitzaci\u00f3 sobre la productivitat i el creixement econ\u00f2mic agregat de molts pa\u00efsos [9]<\/a>9 \u2014 Vegeu:\n\nGraetz, G., Michaels, G. (2018). Robots at work. Review of Economics and Statistics, 100: 753-768.\n\nPer al nivell empresarial, especialment per als teixits de PIMES, els resultats obtinguts s\u00f3n molt m\u00e9s modestos. Vegeu:\n\nTorrent-Sellens, J., D\u00edaz-Chao, A. (2018). Coneixement, rob\u00f2tica i productivitat a la PIME industrial catalana: evid\u00e8ncia emp\u00edrica multidimensional. A, Ferr\u00e0s, X., Alcoba, O., Torrent-Sellens, J. (Coords.). Transformaci\u00f3 Digital i Intel\u00b7lig\u00e8ncia Artificial. Barcelona: Col\u00b7legi d\u2019Economistes de Catalunya, p\u00e0gs. 91-126.\n\n<\/span><\/span>. Al mateix temps, tamb\u00e9 s\u2019ha posat de relleu que els processos d\u2019automatitzaci\u00f3 i digitalitzaci\u00f3 cada vegada serien menys importants per a crear i m\u00e9s importants per a despla\u00e7ar llocs de treball en el llarg termini [10]<\/a>10 \u2014 Vegeu:\n\nAutor, D., Salomons, A. (2018). Is automation labor share\u2013displacing? Productivity growth, employment, and the labor share. Brookings Papers on Economic Activity. Spring: 1-63.10.\nBessen, J. (2018). AI and jobs: the role of demand. National Bureau of Economic Research (NBER) Working Paper, No. 24235.\n\n<\/span><\/span>. Amb tot, aquesta evid\u00e8ncia utilitza o be dades de densitat rob\u00f2tica (robots per treballadors o per hora treballada) amb independ\u00e8ncia dels usos de la IA per part dels robots, o be s\u2019obt\u00e9 indirectament a trav\u00e9s de l\u2019an\u00e0lisi de la productivitat total dels factors.<\/p>\n\n\n\n

    Aix\u00ed doncs, encara no disposem d\u2019investigaci\u00f3 espec\u00edfica sobre com els tres \u00e0mbits de la IA (rob\u00f2tica, sistemes simb\u00f2lics i sistemes d\u2019aprenentatge) incideixen sobre la productivitat i el treball. A aquesta mancan\u00e7a de dades i d\u2019investigaci\u00f3 espec\u00edfica sobre la IA, cal afegir-hi una paradoxa addicional: la caiguda de la productivitat agregada a la majoria d\u2019economies del m\u00f3n durant la \u00faltima d\u00e8cada. Aix\u00ed doncs, a l\u2019actualitat els economistes tenim plantejada una important pregunta: perqu\u00e8 la segona onada de la digitalitzaci\u00f3 \u2014onada que compr\u00e8n un ampli conjunt de tecnologies disruptives i convergents, com la IA, la rob\u00f2tica, les grans dades, la computaci\u00f3 al n\u00favol, Internet de les coses, les xarxes socials i professionals, o les plataformes col\u00b7laboratives, entre altres\u2014 encara no trasllada efectes positius sobre la productivitat i el treball? Durant els \u00faltims anys hem fet alguns importants progressos en la resposta, \u00f2bviament multidimensional, a aquesta pregunta.<\/p>\n\n\n\n

    \"\"
    Evoluci\u00f3 de la productivitat (PIB\/hora treballada). 1970-2017
    Font<\/strong>: Elaboraci\u00f3 pr\u00f2pia a partir de dades d\u2019EU-KLEMS.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

    Una primera l\u00ednia argumental de resposta est\u00e0 vinculada amb l\u2019experi\u00e8ncia passada, amb el que ja hem apr\u00e8s en altres fases de transici\u00f3 cap a una nova tecnologia d\u2019utilitat general. En particular, podem inferir que el conjunt d\u2019efectes de la IA sobre la productivitat i el treball no es generalitzaran fins que es materialitzin noves onades d\u2019innovaci\u00f3 relacionada. Com a la primera onada digital, la de les TIC i d\u2019Internet no interactiu, s\u2019estan comen\u00e7ant a observar relacions de complementarietat entre la IA i la inversi\u00f3 i la innovaci\u00f3 en actius intangibles, com el re-disseny dels processos de negoci, la innovaci\u00f3 de producte, els canvis organitzatius o les noves habilitats i compet\u00e8ncies dels treballadors. Per\u00f2, en general, aquests actius intangibles es mesuren incorrectament i acaben per generar un problema de mala m\u00e8trica de la productivitat, de manera que aquesta corba d\u2019error presentaria forma de J. A les etapes inicials d\u2019adopci\u00f3 d\u2019una tecnologia de prop\u00f2sit general, les empreses acumularien reserves intangibles de capital i treball (sub-estimaci\u00f3 de la productivitat), mentre que a les etapes finals d\u2019adopci\u00f3, les empreses generarien fluxos de serveis i resultats mesurables a partir d\u2019aquests estocs d\u2019intangibles ocults (sobre-estimaci\u00f3 de la productivitat).<\/p>\n\n\n\n

    \"\"
    La corba J de la productivitat
    Font<\/strong>: Brynjolfsson, E., Rock, D., Syverson, Ch. (2018). The productivity J-curve: How intangibles complement general purpose technologies. National Bureau of Economic Research (NBER) Working Paper<\/em>, No. 25148.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

    Aix\u00ed doncs, una de les raons del baix efecte de la IA sobre la productivitat i el treball radicaria en la sub-estimaci\u00f3 de la productivitat i en la manca d\u2019innovacions complement\u00e0ries, t\u00edpiques d\u2019aquest estadi tecnol\u00f2gic inicial [11]<\/a>11 \u2014 Vegeu:\n\nBrynjolfsson, E., Rock, D., Syverson, Ch. (2017). Artificial intelligence and the modern productivity paradox: A clash of expectations and statistics. National Bureau of Economic Research (NBER) Working Paper, No. 24001.\nBrynjolfsson, E., Rock, D., Syverson, Ch. (2018). The productivity J-curve: How intangibles complement general purpose technologies. National Bureau of Economic Research (NBER) Working Paper, No. 25148.\n\n<\/span><\/span>. De fet, \u00e9s precisament aquest endarreriment el que ens permet ser optimistes. Amb tota la precauci\u00f3 que cal a l\u2019hora de fer previsions econ\u00f2miques per al futur, tot sembla indicar que els febles i parcials efectes de la IA sobre el conjunt de l\u2019activitat econ\u00f2mica milloraran a mesura que aquesta tecnologia, i especialment el seu conjunt d\u2019inversions i d\u2019innovacions complement\u00e0ries, es vagin difonent. Dues raons pr\u00e0ctiques i de negoci per l\u2019optimisme. En primer lloc, perqu\u00e8 els incentius s\u00f3n elevats. Empresaris, gerents, treballadors i usuaris tenen a la seva disposici\u00f3 una tecnologia que va estenent els seus usos i disminuint preus amb una aplicabilitat creixent per a aprendre a recon\u00e8ixer objectes, entendre el llenguatge hum\u00e0, parlar, fer prediccions precises, resoldre problemes o interactuar amb l\u2019entorn amb m\u00e9s destresa i mobilitat. I, en segon lloc, perqu\u00e8 les aplicacions espec\u00edfiques dels sistemes intel\u00b7ligents d\u2019aprenentatge acabaran per generar fortes relacions de complementarietat amb actius intangibles de tota mena. Si ens guiem pel que va succeir durant la primera onada de la digitalitzaci\u00f3, la valoraci\u00f3 dels actius intangibles complementaris a la inversi\u00f3 directa en equipaments de computaci\u00f3 (ordinadors) va ser deu vegades m\u00e9s gran. Res fa pensar que, en el cas de la IA, ens movem en valors inferiors. <\/p>\n\n\n\n

    L\u2019economia de l’intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial <\/h5>\n\n\n\n

    La segona l\u00ednia argumental de resposta a la falta d\u2019encaix entre la IA i els seus efectes econ\u00f2mics \u00e9s la necessitat de construir nous aparells formals, noves teories, models i indicadors d\u2019interpretaci\u00f3 econ\u00f2mica. A partir de la investigaci\u00f3 sobre les revolucions industrials, \u00e9s a dir, el conjunt de canvis disruptius a la tecnologia (tecnologies d\u2019utilitat general) i a l\u2019estructura econ\u00f2mica (paradigmes tecno-econ\u00f2mics o cicles econ\u00f2mics de llarga durada) que s\u2019interconnecten amb canvis socials i cultural de primer ordre, els economistes hem extret una lli\u00e7\u00f3 significativa. En cadascuna de les tres revolucions industrials que hi ha hagut fins al moment, un factor o un conjunt de factors productius es consoliden com a fonts del creixement econ\u00f2mic, el canvi competencial del treball i l\u2019estructura social. Aquests factors no s\u00f3n mai la tecnologia sobre la qual es sustenta el canvi econ\u00f2mic. Per exemple, a la primera o a la segona revoluci\u00f3 industrial parlem d\u2019economia industrial (fabril), enlloc de l\u2019economia de la m\u00e0quina de vapor o de l\u2019electricitat. De la mateixa manera, a la tercera revoluci\u00f3 industrial parlem d\u2019economia de la informaci\u00f3 o del coneixement, enlloc d\u2019economia de les TIC o d\u2019economia digital. En tots tres casos la tecnologia ha determinat millores d\u2019efici\u00e8ncia (productivitat total dels factors) i, fins i tot, l\u2019aparici\u00f3 de nous sectors d\u2019activitat. Per\u00f2, l\u2019efecte multiplicador, la generaci\u00f3 de nous factors de productivitat, s\u2019assoleix quan els b\u00e9ns i serveis generats per la nova onada tecnol\u00f2gica s\u00f3n emprats per la resta d\u2019activitats econ\u00f2miques, i interaccionen amb els factors productius, els models de negoci, les estructures de mercat i l\u2019organitzaci\u00f3 de l\u2019economia.<\/p>\n\n\n\n

    \n
    \n

    La investigaci\u00f3 sobre la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial posa de manifest que avancem cap a la construcci\u00f3 d\u2019una nova fase hist\u00f2rica dins del proc\u00e9s general de digitalitzaci\u00f3<\/p><\/blockquote>\n<\/div>\n\n\n\n

    \n

    En aquest context, si la IA es pot convertir en la tecnologia b\u00e0sica, la base material de la quarta revoluci\u00f3 industrial, quin ser\u00e0 el seu factor\/s productiu\/s clau\/s? Quin ser\u00e0 l\u2019input\/s b\u00e0sic\/s que expliqui\/n els aven\u00e7os de productivitat, el creixement econ\u00f2mic, els canvis competencials del treball i l\u2019estructura social? Encara \u00e9s molt aviat per a respondre a aquesta pregunta fonamental. Per\u00f2, ja podem comen\u00e7ar a intuir que ens dirigim cap a la import\u00e0ncia decisiva de les tasques (tasks<\/em>) i micro-tasques (micro-tasks<\/em>). L\u2019economia i la societat multi-tasca<\/em> o tasca-massiva<\/em> encara estan en un estat molt embrionari, per\u00f2 la investigaci\u00f3 sobre la IA ja ens posa de manifest que caminem cap a la consolidaci\u00f3 d\u2019una nova tecnologia d\u2019utilitat general, que avancem cap a la construcci\u00f3 d\u2019una nova fase hist\u00f2rica dins del proc\u00e9s general de digitalitzaci\u00f3. Nom\u00e9s amb el temps serem capa\u00e7os de respondre com aquesta nova tecnologia d\u2019utilitat general, d’una banda, interacciona amb la resta de l\u2019economia, determina nous factors de productivitat i genera un nou cicle econ\u00f2mic de llarga durada i, de l’altra, interacciona amb l\u2019estructura social i la cultura confegint una quarta revoluci\u00f3 industrial.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

    Una de les formes d\u2019entendre la relaci\u00f3 hist\u00f2rica entre tecnologia i treball \u00e9s a trav\u00e9s del proc\u00e9s de substituci\u00f3 d\u2019habilitats (skill-biased technological change<\/em>). Quan una tecnologia s\u2019incorpora a un proc\u00e9s de negoci o a un treball generalment es produeix un proc\u00e9s de substituci\u00f3 d\u2019habilitats, que actua sobre les compet\u00e8ncies dels treballadors i executius. A partir d\u2019aquest proc\u00e9s (per exemple, el canvi competencial necessari per a interactuar amb els ordinadors, Internet o els algorismes d\u2019IA) s\u2019estableix un ampli conjunt d\u2019interaccions mediatitzades per factors personals, educatius, organitzatius, estrat\u00e8gics, de negoci o, fins i tot, de pol\u00edtica p\u00fablica. En funci\u00f3 d\u2019aquestes interaccions els efectes de la substituci\u00f3 d\u2019habilitats sobre el treball poden ser positius o negatius. Generalment, i a trav\u00e9s dels mecanismes compensatoris vinculats amb l\u2019estalvi de costos, els aven\u00e7os de productivitat i els augments de demanda, el valor i el treball perduts en el curt termini es compensen amb el valor i el treball generats per les noves i m\u00e9s eficients iniciatives de negoci en el llarg termini.<\/p>\n\n\n\n

    A l\u2019\u00e8poca industrial, quan el treball era homogeni i rutinari, la substituci\u00f3 de compet\u00e8ncies per part de la tecnologia equiparava les tasques amb les persones. Amb els processos d\u2019especialitzaci\u00f3 flexible i la terciaritzaci\u00f3 de l\u2019economia, la tecnologia va acabar per substituir compet\u00e8ncies i tasques rutin\u00e0ries, i per complementar compet\u00e8ncies i tasques no rutin\u00e0ries. D\u2019aquesta manera, es va comen\u00e7ar a distingir entre treballadors i tasques. Amb la irrupci\u00f3 de la digitalitzaci\u00f3, i especialment amb la progressiva generalitzaci\u00f3 dels processos d\u2019automatitzaci\u00f3 que impulsen la rob\u00f2tica i la IA, la substituci\u00f3 i la complementarietat de tasques assoleix noves dimensions. Avui, les persones ja s\u00f3n una funci\u00f3 de producci\u00f3, de manera que la majoria de tasques o micro-tasques que realitzen a la seva feina interactuen amb la tecnologia, que en substitueix algunes i en complementa altres [12]<\/a>12 \u2014 En aquest context, darrerament han aparegut noves formalitzacions de les funcions de producci\u00f3, que interpreten l\u2019activitat de producci\u00f3 com una agregaci\u00f3 de tasques que interactuen amb les tecnologies de l\u2019automatitzaci\u00f3. Vegeu:\n\nAcemoglu, D., Restrepo, P. (2018). The race between machine and man: Implications of technology for growth, factor shares and employment. American Economic Review, 108: 1488-1542.\n\n<\/span><\/span>. Especialment interessant \u00e9s el cas de la interacci\u00f3 entre la IA i les plataformes d\u2019economia col\u00b7laborativa. \u00c9s a dir la utilitzaci\u00f3 d\u2019algorismes d\u2019aprenentatge ales plataformes digitals d\u2019igual a igual (peer-to-peer<\/em>, P2P) on s\u2019intercanvien accessos o usos de tota mena de b\u00e9ns i serveis per sobre de la propietat (per exemple, Uber o Airbnb). En aquest cas, les funcions tradicionals de producci\u00f3, treball i consum es veuen dilu\u00efdes significativament, amb una clara combinaci\u00f3 de rols [13]<\/a>13 \u2014 Torrent-Sellens, J. (2019). Collaborative behavior and the sharing economy: Pan-European evidence for a new economic approach. A, Orlando, B. (Ed.). Strategy and Behaviors in the Digital Economy. London: IntechOpen, pp. 1-19.\n<\/span><\/span>.<\/p>\n\n\n\n

    \n
    \n

    Cal que acompanyem aquest cam\u00ed amb la dotaci\u00f3 a les persones de les compet\u00e8ncies adequades perqu\u00e8 interactu\u00efn amb la IA, i amb pol\u00edtiques actives d\u2019ocupaci\u00f3 que minimitzin els costos de la transici\u00f3<\/p><\/blockquote>\n<\/div>\n\n\n\n

    \n

    En el context dels intercanvis massius que possibilita la utilitzaci\u00f3 de la IA, per exemple a les plataformes col\u00b7laboratives, per\u00f2 tamb\u00e9 en la converg\u00e8ncia amb altres tecnologies com la rob\u00f2tica, la impressi\u00f3 3D o Internet de les coses, la dr\u00e0stica reducci\u00f3 de costos de transacci\u00f3 debilita clarament la idea de l\u2019empresa com alternativa al mercat. En certs aspectes retornem als models organitzatius previs a la revoluci\u00f3 industrial. La \u201cplataformitzaci\u00f3\u201d de l\u2019economia posa novament de relleu la import\u00e0ncia del mercat, en detriment de l\u2019empresa, en el sentit que s\u2019incentiva la possibilitat d\u2019intercanvis massius entre usuaris i prove\u00efdors de plataformes, sense la intermediaci\u00f3 d\u2019una organitzaci\u00f3 de la producci\u00f3. Ara b\u00e9, els mercats de plataforma s\u00f3n molt diferents dels intercanvis tradicionals i, fins i tot, dels intercanvis digitals de la primera generaci\u00f3. La transici\u00f3 cap a aquests intercanvis de plataforma ha de considerar aquestes difer\u00e8ncies en el comportament dels agents i l\u2019estructura dels mercats, a l\u2019hora que ha d\u2019atendre la \u201cdesintermediaci\u00f3\u201d i la \u201cdesorganitzaci\u00f3\u201d que suposen les plataformes com alternatives als models de negoci organitzats des de les empreses.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

    Un \u00faltim aspecte a destacar com a resultat de l\u2019aplicaci\u00f3 econ\u00f2mica de la IA \u00e9s l\u2019evoluci\u00f3 del concepte de xarxa. A trav\u00e9s de la diluci\u00f3 de les figures econ\u00f2miques tradicionals i de la progressiva import\u00e0ncia de les tasques, les estructures de mercat adquireixen dues o m\u00e9s cares o cues (two-sided markets)<\/em>. A difer\u00e8ncia de la primera onada digital, on les economies de xarxa interconnectaven m\u00faltiples nodes per\u00f2 sense modificar la naturalesa dels agents econ\u00f2mics, a l\u2019economia de tasques que impulsa la IA els efectes de xarxa connecten tasques o micro-tasques sense importar quina sigui la naturalesa de l\u2019agent que fa la tasca. Aquest canvi \u00e9s fonamental perqu\u00e8 confereix a les estructures organitzatives de la producci\u00f3 i dels mercats una important novetat: la seva doble cara. Els intercanvis de doble cara es caracteritzen pel fet que els usuaris d\u2019un costat del mercat es beneficien de la participaci\u00f3 de l\u2019altre costat del mercat. Per tant, els usuaris d\u2019ambd\u00f3s costats es beneficien de l\u2019augment de la dimensi\u00f3 de cada cara del mercat. \u00c9s a dir, el valor pels usuaris en un costat del mercat (per exemple la provisi\u00f3 d\u2019algorismes d\u2019IA en una plataforma) \u00e9s una combinaci\u00f3 lineal del nombre d\u2019usuaris de l\u2019altre costat del mercat (per exemple, els usos d\u2019aquests algorismes a la mateixa plataforma), i viceversa. Les implicacions dels mercats de tasques de doble cara per a l\u2019emprenedoria, la innovaci\u00f3 i l\u2019estrat\u00e8gia empresarial s\u00f3n m\u00faltiples, i moltes d\u2019elles encara inexplorades.<\/p>\n\n\n\n

    Corol\u00b7lari: la intel\u00b7lig\u00e8ncia econ\u00f2mica de la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial <\/h5>\n\n\n\n

    Acabem de constatar que la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial, especialment els seus sistemes d\u2019aprenentatge, comen\u00e7a a obrir les portes a un canvi disruptiu a la manera com organitzem l\u2019activitat empresarial, l\u2019economia i el treball. Les primeres utilitzacions de la IA, molt vinculades a la rob\u00f2tica, han generat clares millores de productivitat, a l\u2019hora que esbiaixaven la balan\u00e7a laboral cap un proc\u00e9s de substituci\u00f3. Ara b\u00e9, en les seves evolucions m\u00e9s recents i nombroses, els sistemes d\u2019aprenentatge intel\u00b7ligent, les seves plataformes tecnol\u00f2giques i els m\u00e8todes d\u2019invenci\u00f3 i d\u2019innovaci\u00f3 complementaris obren les portes a un oce\u00e0 de noves oportunitats, especialment a les activitats d\u2019an\u00e0lisi de dades digitals i a la professionalitzaci\u00f3 dels serveis d\u2019atenci\u00f3 a empreses i persones. En aquest nou cam\u00ed el balan\u00e7 laboral es podria esbiaixar clarament cap un proc\u00e9s de complementarietat de tasques, que incentivi les capacitats d\u2019an\u00e0lisi, creativitat i comunicaci\u00f3 del treball hum\u00e0. Aix\u00f2 s\u00ed, cal que acompanyem aquest cam\u00ed amb la dotaci\u00f3 a les persones de les compet\u00e8ncies adequades perqu\u00e8 interactu\u00efn amb la IA, i amb pol\u00edtiques actives d\u2019ocupaci\u00f3 que minimitzin els costos de la transici\u00f3. Aqu\u00ed s\u00ed, res de nou: aplicar la intel\u00b7lig\u00e8ncia econ\u00f2mica a la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    Generalment, en l\u2019\u00e0mbit econ\u00f2mic ens referim a la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial (en endavant, IA) per a descriure el proc\u00e9s de creaci\u00f3 i desenvolupament d\u2019agents tecnol\u00f2gics intel\u00b7ligents no humans . Es tracta doncs, d\u2019un proc\u00e9s d\u2019innovaci\u00f3 tecnol\u00f2gica tradicional en el sentit que s\u2019aplica el coneixement cient\u00edfic i tecnol\u00f2gic per a crear m\u00e0quines, softwares o algorismes que actuen complementant o substituint les activitats econ\u00f2miques, especialment les de producci\u00f3. Ara b\u00e9, la IA tamb\u00e9 suposa un proc\u00e9s d\u2019innovaci\u00f3 tecnol\u00f2gica radical, disruptiva, en el sentit que aquests agents tecnol\u00f2gics actuen de forma intel\u00b7ligent en el sentit que s\u00f3n capa\u00e7os de recon\u00e8ixer i respondre al seu\u2026<\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":9413,"parent":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"inline_featured_image":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[215],"tags":[],"segment":[],"subject":[],"class_list":["post-10665","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-desigualtat-economia-mercat-laboral-es"],"acf":[],"yoast_head":"\nLa econom\u00eda de la inteligencia artificial – IDEES<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/revistaidees.cat\/es\/leconomia-de-la-intelligencia-artificial\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"es_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"La econom\u00eda de la inteligencia artificial – IDEES\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Generalment, en l\u2019\u00e0mbit econ\u00f2mic ens referim a la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial (en endavant, IA) per a descriure el proc\u00e9s de creaci\u00f3 i desenvolupament d\u2019agents tecnol\u00f2gics intel\u00b7ligents no humans . Es tracta doncs, d\u2019un proc\u00e9s d\u2019innovaci\u00f3 tecnol\u00f2gica tradicional en el sentit que s\u2019aplica el coneixement cient\u00edfic i tecnol\u00f2gic per a crear m\u00e0quines, softwares o algorismes que actuen complementant o substituint les activitats econ\u00f2miques, especialment les de producci\u00f3. Ara b\u00e9, la IA tamb\u00e9 suposa un proc\u00e9s d\u2019innovaci\u00f3 tecnol\u00f2gica radical, disruptiva, en el sentit que aquests agents tecnol\u00f2gics actuen de forma intel\u00b7ligent en el sentit que s\u00f3n capa\u00e7os de recon\u00e8ixer i respondre al seu\u2026\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/revistaidees.cat\/es\/leconomia-de-la-intelligencia-artificial\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"IDEES\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2020-02-20T09:25:17+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2020-03-11T16:20:13+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/i0.wp.com\/revistaidees.cat\/wp-content\/uploads\/2020\/02\/AAFF-LA-ECONOMIA-DE-LA-AI-2000X800.jpg?fit=2000%2C800&ssl=1\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"2000\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"800\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Guille Velasco\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrito por\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Guille Velasco\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Tiempo de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"23 minutos\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"Article\",\"@id\":\"https:\/\/revistaidees.cat\/es\/leconomia-de-la-intelligencia-artificial\/#article\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/revistaidees.cat\/es\/leconomia-de-la-intelligencia-artificial\/\"},\"author\":{\"name\":\"Guille Velasco\",\"@id\":\"https:\/\/revistaidees.cat\/#\/schema\/person\/adfa7c9b46b4f5aba1a2db263fdfd38f\"},\"headline\":\"La econom\u00eda de la inteligencia artificial\",\"datePublished\":\"2020-02-20T09:25:17+00:00\",\"dateModified\":\"2020-03-11T16:20:13+00:00\",\"mainEntityOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/revistaidees.cat\/es\/leconomia-de-la-intelligencia-artificial\/\"},\"wordCount\":4499,\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/revistaidees.cat\/es\/leconomia-de-la-intelligencia-artificial\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/i0.wp.com\/revistaidees.cat\/wp-content\/uploads\/2020\/02\/AAFF-LA-ECONOMIA-DE-LA-AI-2000X800.jpg?fit=2000%2C800&ssl=1\",\"articleSection\":[\"Desigualdad, econom\u00eda y mercado laboral\"],\"inLanguage\":\"es\"},{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/revistaidees.cat\/es\/leconomia-de-la-intelligencia-artificial\/\",\"url\":\"https:\/\/revistaidees.cat\/es\/leconomia-de-la-intelligencia-artificial\/\",\"name\":\"La econom\u00eda de la inteligencia artificial – IDEES\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/revistaidees.cat\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/revistaidees.cat\/es\/leconomia-de-la-intelligencia-artificial\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/revistaidees.cat\/es\/leconomia-de-la-intelligencia-artificial\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/i0.wp.com\/revistaidees.cat\/wp-content\/uploads\/2020\/02\/AAFF-LA-ECONOMIA-DE-LA-AI-2000X800.jpg?fit=2000%2C800&ssl=1\",\"datePublished\":\"2020-02-20T09:25:17+00:00\",\"dateModified\":\"2020-03-11T16:20:13+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/revistaidees.cat\/#\/schema\/person\/adfa7c9b46b4f5aba1a2db263fdfd38f\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/revistaidees.cat\/es\/leconomia-de-la-intelligencia-artificial\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"es\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/revistaidees.cat\/es\/leconomia-de-la-intelligencia-artificial\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es\",\"@id\":\"https:\/\/revistaidees.cat\/es\/leconomia-de-la-intelligencia-artificial\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/i0.wp.com\/revistaidees.cat\/wp-content\/uploads\/2020\/02\/AAFF-LA-ECONOMIA-DE-LA-AI-2000X800.jpg?fit=2000%2C800&ssl=1\",\"contentUrl\":\"https:\/\/i0.wp.com\/revistaidees.cat\/wp-content\/uploads\/2020\/02\/AAFF-LA-ECONOMIA-DE-LA-AI-2000X800.jpg?fit=2000%2C800&ssl=1\",\"width\":2000,\"height\":800,\"caption\":\"Araya Peralta\"},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/revistaidees.cat\/es\/leconomia-de-la-intelligencia-artificial\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Inici\",\"item\":\"https:\/\/revistaidees.cat\/es\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"La econom\u00eda de la inteligencia artificial\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/revistaidees.cat\/#website\",\"url\":\"https:\/\/revistaidees.cat\/\",\"name\":\"IDEES\",\"description\":\"Revista de temas contempor\u00e1neos\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/revistaidees.cat\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"es\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/revistaidees.cat\/#\/schema\/person\/adfa7c9b46b4f5aba1a2db263fdfd38f\",\"name\":\"Guille Velasco\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es\",\"@id\":\"https:\/\/revistaidees.cat\/#\/schema\/person\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/629007751c4a3e3bc4a875f83b1492bf27b7e7eff053528d6942b03ce18e75ad?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/629007751c4a3e3bc4a875f83b1492bf27b7e7eff053528d6942b03ce18e75ad?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Guille Velasco\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"La econom\u00eda de la inteligencia artificial – IDEES","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/revistaidees.cat\/es\/leconomia-de-la-intelligencia-artificial\/","og_locale":"es_ES","og_type":"article","og_title":"La econom\u00eda de la inteligencia artificial – IDEES","og_description":"Generalment, en l\u2019\u00e0mbit econ\u00f2mic ens referim a la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial (en endavant, IA) per a descriure el proc\u00e9s de creaci\u00f3 i desenvolupament d\u2019agents tecnol\u00f2gics intel\u00b7ligents no humans . Es tracta doncs, d\u2019un proc\u00e9s d\u2019innovaci\u00f3 tecnol\u00f2gica tradicional en el sentit que s\u2019aplica el coneixement cient\u00edfic i tecnol\u00f2gic per a crear m\u00e0quines, softwares o algorismes que actuen complementant o substituint les activitats econ\u00f2miques, especialment les de producci\u00f3. Ara b\u00e9, la IA tamb\u00e9 suposa un proc\u00e9s d\u2019innovaci\u00f3 tecnol\u00f2gica radical, disruptiva, en el sentit que aquests agents tecnol\u00f2gics actuen de forma intel\u00b7ligent en el sentit que s\u00f3n capa\u00e7os de recon\u00e8ixer i respondre al seu\u2026","og_url":"https:\/\/revistaidees.cat\/es\/leconomia-de-la-intelligencia-artificial\/","og_site_name":"IDEES","article_published_time":"2020-02-20T09:25:17+00:00","article_modified_time":"2020-03-11T16:20:13+00:00","og_image":[{"width":2000,"height":800,"url":"https:\/\/i0.wp.com\/revistaidees.cat\/wp-content\/uploads\/2020\/02\/AAFF-LA-ECONOMIA-DE-LA-AI-2000X800.jpg?fit=2000%2C800&ssl=1","type":"image\/jpeg"}],"author":"Guille Velasco","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrito por":"Guille Velasco","Tiempo de lectura":"23 minutos"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"Article","@id":"https:\/\/revistaidees.cat\/es\/leconomia-de-la-intelligencia-artificial\/#article","isPartOf":{"@id":"https:\/\/revistaidees.cat\/es\/leconomia-de-la-intelligencia-artificial\/"},"author":{"name":"Guille Velasco","@id":"https:\/\/revistaidees.cat\/#\/schema\/person\/adfa7c9b46b4f5aba1a2db263fdfd38f"},"headline":"La econom\u00eda de la inteligencia artificial","datePublished":"2020-02-20T09:25:17+00:00","dateModified":"2020-03-11T16:20:13+00:00","mainEntityOfPage":{"@id":"https:\/\/revistaidees.cat\/es\/leconomia-de-la-intelligencia-artificial\/"},"wordCount":4499,"image":{"@id":"https:\/\/revistaidees.cat\/es\/leconomia-de-la-intelligencia-artificial\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/i0.wp.com\/revistaidees.cat\/wp-content\/uploads\/2020\/02\/AAFF-LA-ECONOMIA-DE-LA-AI-2000X800.jpg?fit=2000%2C800&ssl=1","articleSection":["Desigualdad, econom\u00eda y mercado laboral"],"inLanguage":"es"},{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/revistaidees.cat\/es\/leconomia-de-la-intelligencia-artificial\/","url":"https:\/\/revistaidees.cat\/es\/leconomia-de-la-intelligencia-artificial\/","name":"La econom\u00eda de la inteligencia artificial – IDEES","isPartOf":{"@id":"https:\/\/revistaidees.cat\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/revistaidees.cat\/es\/leconomia-de-la-intelligencia-artificial\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/revistaidees.cat\/es\/leconomia-de-la-intelligencia-artificial\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/i0.wp.com\/revistaidees.cat\/wp-content\/uploads\/2020\/02\/AAFF-LA-ECONOMIA-DE-LA-AI-2000X800.jpg?fit=2000%2C800&ssl=1","datePublished":"2020-02-20T09:25:17+00:00","dateModified":"2020-03-11T16:20:13+00:00","author":{"@id":"https:\/\/revistaidees.cat\/#\/schema\/person\/adfa7c9b46b4f5aba1a2db263fdfd38f"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/revistaidees.cat\/es\/leconomia-de-la-intelligencia-artificial\/#breadcrumb"},"inLanguage":"es","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/revistaidees.cat\/es\/leconomia-de-la-intelligencia-artificial\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es","@id":"https:\/\/revistaidees.cat\/es\/leconomia-de-la-intelligencia-artificial\/#primaryimage","url":"https:\/\/i0.wp.com\/revistaidees.cat\/wp-content\/uploads\/2020\/02\/AAFF-LA-ECONOMIA-DE-LA-AI-2000X800.jpg?fit=2000%2C800&ssl=1","contentUrl":"https:\/\/i0.wp.com\/revistaidees.cat\/wp-content\/uploads\/2020\/02\/AAFF-LA-ECONOMIA-DE-LA-AI-2000X800.jpg?fit=2000%2C800&ssl=1","width":2000,"height":800,"caption":"Araya Peralta"},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/revistaidees.cat\/es\/leconomia-de-la-intelligencia-artificial\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Inici","item":"https:\/\/revistaidees.cat\/es\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"La econom\u00eda de la inteligencia artificial"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/revistaidees.cat\/#website","url":"https:\/\/revistaidees.cat\/","name":"IDEES","description":"Revista de temas contempor\u00e1neos","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/revistaidees.cat\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"es"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/revistaidees.cat\/#\/schema\/person\/adfa7c9b46b4f5aba1a2db263fdfd38f","name":"Guille Velasco","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es","@id":"https:\/\/revistaidees.cat\/#\/schema\/person\/image\/","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/629007751c4a3e3bc4a875f83b1492bf27b7e7eff053528d6942b03ce18e75ad?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/629007751c4a3e3bc4a875f83b1492bf27b7e7eff053528d6942b03ce18e75ad?s=96&d=mm&r=g","caption":"Guille Velasco"}}]}},"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/i0.wp.com\/revistaidees.cat\/wp-content\/uploads\/2020\/02\/AAFF-LA-ECONOMIA-DE-LA-AI-2000X800.jpg?fit=2000%2C800&ssl=1","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revistaidees.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10665","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/revistaidees.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/revistaidees.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaidees.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaidees.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10665"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/revistaidees.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10665\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":11052,"href":"https:\/\/revistaidees.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10665\/revisions\/11052"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaidees.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/9413"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revistaidees.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10665"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaidees.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10665"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaidees.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10665"},{"taxonomy":"segment","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaidees.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/segment?post=10665"},{"taxonomy":"subject","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaidees.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/subject?post=10665"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}