La sobirania ha estat el pilar de l\u2019ordre pol\u00edtic en el m\u00f3n modern: ha definit la font essencial de l\u2019autoritat leg\u00edtima dins dels estats i ha apuntalat l\u2019ordre internacional. Tot i aix\u00f2, sempre ha estat una idea imprecisa. En l\u2019era moderna, s\u2019ha associat a l\u2019estat naci\u00f3 fins al punt que els conceptes \u2018estat naci\u00f3\u2019 i \u2018estat sobir\u00e0\u2019 han esdevingut sin\u00f2nims en les relacions internacionals. En la seva forma m\u00e9s pura, la idea \u00e9s que l\u2019estat naci\u00f3 est\u00e0 dotat d\u2019una sobirania absoluta i d\u2019aix\u00f2 no n\u2019hi ha cap dubte. L\u2019estat \u00e9s sobir\u00e0 perqu\u00e8 \u00e9s sobir\u00e0 per definici\u00f3; o l\u2019estat \u00e9s sobir\u00e0 perqu\u00e8, amb l\u2019exercici de la seva sobirania, ha declarat que \u00e9s sobir\u00e0. Aix\u00f2 \u00e9s, per descomptat, una tautologia, un argument circular. M\u00e9s que una teoria o una doctrina, \u00e9s un axioma, una proposici\u00f3 que no es pot rebatre. En el seu sentit m\u00e9s veritable, \u00e9s un mite, una hist\u00f2ria amb una for\u00e7a independent de la seva veritat o falsedat emp\u00edriques. Una altra manera d\u2019expressar tot aix\u00f2 \u00e9s dir que l\u2019estat naci\u00f3 sobir\u00e0 \u00e9s un mite, \u00e9s a dir, una creen\u00e7a compartida amb un efecte que no dep\u00e8n de si \u00e9s veritable o falsa. Mentre la gent hi cregui, funcionar\u00e0 i continuar\u00e0 oferint les bases de l\u2019ordre pol\u00edtic. En cas contrari, podria seguir el cam\u00ed del dret div\u00ed dels reis.<\/p>\n\n
Paradoxalment, per\u00f2, aquesta \u00e9s l\u2019\u00fanica doctrina defensable de la sobirania absoluta de l\u2019estat naci\u00f3. Aix\u00f2 es deu al fet que, tan bon punt l\u2019estat es veu obligat a produir arguments epist\u00e8mics m\u00e9s amplis per justificar la seva sobirania, ha de competir amb altres afirmacions que poden ser igualment convincents i basades en les mateixes premisses. En un altre text (Keating 2021), caracteritzo aquests arguments com si giressin entorn de demos<\/em> (la definici\u00f3 del poble que sustenta la sobirania popular), telos<\/em> (la missi\u00f3 de la naci\u00f3 en el passat i el futur), ethos<\/em> (els valors que duu integrats) i sobirania (el lloc de la m\u00e0xima autoritat). Durant el segle XX, una certa narrativa modernista va identificar que aquests quatre conceptes quedaven incorporats a l\u2019estat naci\u00f3 consolidat i, en base a aix\u00f2, les reivindicacions contr\u00e0ries es podien rebutjar per retr\u00f2grades o reaccion\u00e0ries, tant si aquestes provenien de l\u2019esquerra brit\u00e0nica com si les feien progressistes jacobins a Fran\u00e7a, Espanya o It\u00e0lia.<\/p>\n\n Aquestes defenses intel\u00b7lectuals de l\u2019estat naci\u00f3 sobir\u00e0 sempre han estat d\u00e8bils. A l’actualitat hi ha pocs cient\u00edfics socials que es prenguin seriosament les idees primordialistes i ahist\u00f2riques segons les quals la naci\u00f3 \u00e9s, d\u2019alguna manera, natural o intr\u00ednseca a la naturalesa humana. Des de les revolucions francesa i nord-americana, l\u2019estat naci\u00f3 s\u2019ha basat menys en l\u2019ethnos<\/em> primordial i m\u00e9s en el demos <\/em>unitari, cosa que ha contribu\u00eft a donar un fonament a la democr\u00e0cia; per\u00f2 hi ha el perill que els seus adversaris poden fer afirmacions similars. Les teleologies hist\u00f2riques que remunten l\u2019estat naci\u00f3 fins a un moment fundacional o una \u00e8poca llunyana tamb\u00e9 s\u00f3n f\u00e0cils de refutar. Com va demostrar Renan fa molt de temps, sabem moltes coses sobre com es van construir realment els estats naci\u00f3 i els nacionalistes necessiten oblidar-ho tant com recordar-ho. En qualsevol cas, els adversaris, que discuteixen el passat, tamb\u00e9 tenen la seva pr\u00f2pia hist\u00f2ria, com ha passat en les discussions historiogr\u00e0fiques aferrissades entre els historiadors espanyols i els catalans i bascos. Un altre argument \u00e9s que la naci\u00f3 i el seu estat s\u00f3n vehicles per obtenir valors superiors (ethos<\/em>) i la consecuci\u00f3 d\u2019objectius desitjables, com la solidaritat social i l\u2019estat del benestar, o oferir mercats m\u00e9s amplis a l\u2019economia. No obstant aix\u00f2, les afirmacions que l\u2019estat naci\u00f3 est\u00e0 instrumentalment legitimat per les tasques a les quals serveix s\u00f3n vulnerables quan s\u2019enfronten a arguments sobre si hi ha altres maneres d\u2019aconseguir aquests objectius. <\/p>\n\n L\u2019axioma de la sobirania estatal va tenir una poderosa influ\u00e8ncia sobre la imaginaci\u00f3 del segle XX, fins al punt que va esdevenir la forma universal d\u2019ordre pol\u00edtic. Des d\u2019aleshores, l\u2019encanteri s\u2019ha esva\u00eft: tant l\u2019estat com la naci\u00f3 han estat desmitificats i posats en dubte. La globalitzaci\u00f3, ja sigui en els \u00e0mbits econ\u00f2mic, cultural, ecol\u00f2gic, social, de seguretat o pol\u00edtic, ha revelat la fragilitat dels estats i les desigualtats arrelades en el sistema estatal. L\u2019individualisme ha q\u00fcestionat les antigues identitats col\u00b7lectives, mentre que el multiculturalisme ha q\u00fcestionat les imaginacions nacionals monol\u00edtiques. Els sistemes funcionals pr\u00e8viament englobats dins l\u2019estat s\u2019han \u2018redimensionat\u2019, \u00e9s a dir, s\u2019han despla\u00e7at amunt fins al nivell supranacional, avall fins al nivell subestatal i a trav\u00e9s fins al nivell transnacional (Keating, 2013). Aix\u00f2 inclou assumptes que van de la gesti\u00f3 econ\u00f2mica fins al medi ambient, el benestar social, l\u2019educaci\u00f3 superior i la cultura. A mesura que aquests sistemes s\u2019han anat movent m\u00e9s enll\u00e0 del marc de l\u2019estat naci\u00f3, els estats han perdut la seva capacitat de dominar-los. Aix\u00f2 no ha estat resultat d\u2019imperatius funcionals vinculants, com han suggerit algunes teories de la globalitzaci\u00f3. Al contrari, el canvi d\u2019escala \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 molt disputada i pol\u00edtica, perqu\u00e8 canviar l\u2019escala i els l\u00edmits dels sistemes funcionals pot canviar l\u2019equilibri entre guanyadors i perdedors (Keating, 2017). Algunes concepcions de l\u2019emergent nivell regional o \u2018meso\u2019 de govern el veuen com un espai per a la compet\u00e8ncia del mercat o una mena de neomercantilisme en qu\u00e8 les regions competirien entre elles per obtenir beneficis econ\u00f2mics. Per a altres, els nivells local i regional s\u00f3n un nou espai per a la solidaritat social. Altres tornen a destacar la dimensi\u00f3 cultural. A mesura que es q\u00fcestionen aquestes diferents visions dels nous espais, des d\u2019Europa fins al barri, cada cop es polititzen m\u00e9s. Aix\u00f2 ha donat lloc a un debat sobre la democratitzaci\u00f3 i la forma de govern adequada per permetre la deliberaci\u00f3 i el control popular davant el debilitament de la capacitat de l\u2019estat naci\u00f3. <\/p>\n\n L\u2019axioma de la sobirania estatal va tenir una poderosa influ\u00e8ncia sobre la imaginaci\u00f3 del segle XX, fins al punt que va esdevenir la forma universal d\u2019ordre pol\u00edtic. Des d\u2019aleshores, l\u2019encanteri s\u2019ha esva\u00eft: tant l\u2019estat com la naci\u00f3 han estat desmitificats i posats en dubte. La globalitzaci\u00f3, ja sigui en els \u00e0mbits econ\u00f2mic, cultural, ecol\u00f2gic, social, de seguretat o pol\u00edtic, ha revelat la fragilitat dels estats i les desigualtats arrelades al sistema estatal<\/p><\/blockquote>\n<\/div>\n\n\n\n Aquest \u00e9s un factor important en l\u2019augment de les demandes d\u2019autogovern. Aquestes sorgeixen de diverses maneres i a diferents nivells, per\u00f2 sovint s\u00f3n assignades a les identitats i les institucions existents i serveixen per reactivar campanyes d\u2019autodeterminaci\u00f3. Hi ha hagut certes tend\u00e8ncies a descartar els nous nacionalismes subestatals d\u2019Europa per \u2018tribals\u2019, \u2018\u00e8tnics\u2019 o retr\u00f2grades. En la mesura que es basen en impulsos xen\u00f2fobs o autoritaris (com passa amb la Lega Nord<\/em> o el Vlaams Belang<\/em>), podem descartar-los perqu\u00e8 no s\u00f3n rellevants per al tema d\u2019aquesta exposici\u00f3. Les afirmacions que responen a la condici\u00f3 moderna i incorporen el nou pensament sobre economia, benestar, cultura i democr\u00e0cia s\u00f3n m\u00e9s dif\u00edcils de descartar. Una caracter\u00edstica important d\u2019aquests moviments \u00e9s que, en lloc d\u2019emfatitzar el particularisme \u00e8tnic, sovint es basen en les mateixes bases hist\u00f2riques, normatives i instrumentals dels estats naci\u00f3. No ens hem de prendre totes les afirmacions al peu de la lletra. La reivindicaci\u00f3 d\u2019autodeterminaci\u00f3 de la Rep\u00fablica Srpska es basa en una comunitat territorial sorgida despr\u00e9s de la recent neteja \u00e8tnica. Per altra banda, les reivindicacions a Catalunya, Euskadi, Esc\u00f2cia, Gal\u00b7les o el Quebec es basen en valors universals. Aix\u00f2 \u00e9s el que Dion (1991) va anomenar la paradoxa de Tocqueville: arguments sobre l\u2019autoritat pol\u00edtica davant d\u2019una converg\u00e8ncia de valors. Podr\u00edem pensar que la difusi\u00f3 dels valors universals (tal com va passar a tota Europa durant la segona meitat del segle XX) disminuiria les difer\u00e8ncies pol\u00edtiques i resoldria la q\u00fcesti\u00f3 de les nacionalitats. La paradoxa de Tocqueville explica per qu\u00e8 aix\u00f2 no pot passar: perqu\u00e8 els projectes nacionals rivals competeixen sobre el mateix terreny normatiu que el pilar de l\u2019ordre pol\u00edtic. Aquest no \u00e9s, segons Kymlicka (2007) i altres, un cas de difer\u00e8ncies culturals, que es podria resoldre mitjan\u00e7ant pr\u00e0ctiques de multiculturalisme, autonomia cultural o la privatitzaci\u00f3 de la cultura de la manera en qu\u00e8 la religi\u00f3 s\u2019ha privatitzat realment a les societats postcristianes. Es tracta, m\u00e9s aviat, de reivindicacions sobre una autoritat global, que s\u00f3n molt m\u00e9s dif\u00edcils de resoldre.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n La sobirania i l\u2019autodeterminaci\u00f3 s\u2019han identificat tradicionalment amb la construcci\u00f3 d\u2019un estat multifuncional delimitat territorialment, en la l\u00ednia del sistema estatal del segle XX. Aprofundirem en aquesta definici\u00f3 m\u00e9s endavant, per\u00f2 primer examinem els arguments presentats a favor i en contra del dret a l\u2019autodeterminaci\u00f3. La literatura sobre secessi\u00f3 tendeix a posar la c\u00e0rrega de la prova \u2013de la necessitat de justificar la legitimitat del seu projecte\u2013 en aquells que reivindiquen separar-se d\u2019un estat existent, tot assumint que els estats no tenen l\u2019obligaci\u00f3 de legitimar la seva exist\u00e8ncia continuada. Aix\u00f2 crea un gran desequilibri a favor de l\u2019statu quo<\/em> i una barrera dif\u00edcil de superar per a aquells que volen canviar-ho. Tot i aix\u00f2, ha estat dif\u00edcil trobar una nova f\u00f3rmula per resoldre el dret a l\u2019autodeterminaci\u00f3, incloent-hi el dret de secessi\u00f3, malgrat l\u2019abundant literatura sobre el tema.<\/p>\n\n Les teories del dret primari atribueixen el dret d\u2019autodeterminaci\u00f3 als pobles o a les nacions. Alguns te\u00f2rics pol\u00edtics tendeixen a identificar les persones dels grups sense problemes. No obstant aix\u00f2, gaireb\u00e9 tots els soci\u00f2legs coincideixen avui en dia que les nacions no s\u00f3n naturals, sin\u00f3 constru\u00efdes socialment i sovint q\u00fcestionades. Els mateixos que reivindiquen l\u2019autodeterminaci\u00f3 argumenten cada cop m\u00e9s des de la base de la democr\u00e0cia i sovint s\u2019esforcen per defugir el particularisme \u00e8tnic.<\/p>\n\n Les teories associatives o voluntaristes intenten solucionar aquest problema permetent que qualsevol grup de persones es declari com una unitat autodeterminada i estableixi la seva pr\u00f2pia pol\u00edtica (Beran, 1998). La literatura sobre elecci\u00f3 p\u00fablica parteix de la premissa que la democr\u00e0cia consisteix a fer realitat les prefer\u00e8ncies individuals, de manera que les institucions s\u2019han de dissenyar al voltant d\u2019aix\u00f2. Per\u00f2 la democr\u00e0cia tamb\u00e9 tracta sobre deliberacions i consideracions del b\u00e9 p\u00fablic; i tracta tamb\u00e9 sobre la mobilitzaci\u00f3 del poder pol\u00edtic davant les desigualtats socials o del mercat. Els problemes d\u2019autodeterminaci\u00f3 no sorgeixen perqu\u00e8 grups d\u2019individus decideixin espont\u00e0niament sobre l\u2019autogovern. Tampoc no apareixen perqu\u00e8 la gent faci c\u00e0lculs instrumentals sobre els beneficis econ\u00f2mics de les unitats pol\u00edtiques a gran o petita escala (tal com suggereixen Alesina i Spoloare, 2002). La creaci\u00f3 de comunitats pol\u00edtiques \u00e9s un proc\u00e9s de construcci\u00f3 social ardu i a vegades inacabable, que requereix comprom\u00eds i recursos. Aix\u00f2 explica per qu\u00e8 n\u2019hi ha tan pocs, malgrat la preocupaci\u00f3 entre els opositors que puguin proliferar sense parar. <\/p>\n\n Un tercer conjunt de teories afirma que els pobles o les nacions tenen un dret \u2018reparador\u2019 a l\u2019autodeterminaci\u00f3 i a la secessi\u00f3 si han estat oprimits o colonitzats (Buchanan, 1991). Es tracta de casos de colonitzaci\u00f3, per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s \u00fatil per afrontar casos com el Quebec o Esc\u00f2cia, en qu\u00e8 la poblaci\u00f3 gaudeix de drets democr\u00e0tics complets. A m\u00e9s, si es considera leg\u00edtim el dret reparador, aix\u00f2 podria incentivar els nacionalistes a provocar opressi\u00f3. La teoria del dret reparador no justifica la condici\u00f3 d\u2019estat dels estats naci\u00f3 existents: simplement se suposa que tenen el dret moral de determinar el seu propi mode de govern, tot negant les pretensions advers\u00e0ries.<\/p>\n\n Hi ha un altre problema pel que fa a totes aquestes teories cl\u00e0ssiques d\u2019autodeterminaci\u00f3. Les seves reclamacions se superposen, ja que es fan diferents reclamacions nacionals sobre el mateix poble i sobre el mateix territori. Tenint en compte aquestes afirmacions contradict\u00f2ries, no hi ha cap conjunt de l\u00ednies en un mapa que pugui produir la resposta \u2018correcta\u2019.<\/p>\n\n De fet, \u00e9s f\u00e0cil argumentar que l\u2019autodeterminaci\u00f3 en el sentit de fer realitat les reivindicacions sobiranistes sobre un territori en nom d\u2019un poble \u00e9s impossible. Aix\u00f2, en realitat, ja s\u2019ha dit sovint. Tanmateix, si no es pot respondre una pregunta, aix\u00f2 sol ser una bona ra\u00f3 per canviar-la. Ho podem fer replantejant tres elements clau: el subjecte de l\u2019autodeterminaci\u00f3 o \u2018poble\u2019, l\u2019objecte de l\u2019autodeterminaci\u00f3 (una nova pol\u00edtica) i el marc territorial. El gir relacional en l\u2019ontologia ens permet especificar el subjecte de l\u2019autodeterminaci\u00f3 sense caure en la trampa doble de la re\u00efficaci\u00f3 o del pur voluntarisme. Les noves concepcions sobre l\u2019estat i la sobirania ens permeten especificar l\u2019objecte de l\u2019autodeterminaci\u00f3 de maneres m\u00e9s complexes. Les noves teories del territori el presenten com a obert, d\u00e8bilment delimitat i definit de moltes maneres. Aix\u00f2 proporciona una soluci\u00f3 determinada com la que ofereix l\u2019antic model d\u2019estat naci\u00f3; per\u00f2 no \u00e9s problem\u00e0tic perqu\u00e8 la teoritzaci\u00f3 normativa s\u2019ha allunyat de la cerca de solucions ideals i completes cap al reconeixement de la incommensurabilitat d\u2019algunes afirmacions i l\u2019acceptabilitat de resultats imperfectes.<\/p>\n\n Avui en dia, les nacions o els pobles no se solen definir segons criteris objectius, com van intentar fer les generacions anteriors de nacionalistes. Tampoc no poden quedar redu\u00efdes a sentiments purament subjectius. Perqu\u00e8 jo sigui nacional, \u00e9s necessari que altres persones comparteixin el mateix sentiment. Les nacions s\u00f3n, m\u00e9s aviat, entitats intersubjectives socialment constru\u00efdes, basades en el reconeixement mutu i en significats compartits. Les nacions o els pobles mai no s\u00f3n homogenis ni estan clarament delimitats; les seves reivindicacions sovint se superposen, i s\u00f3n reconstru\u00efts amb el pas del temps i, sovint, q\u00fcestionats. El llenguatge que fem servir per referir-nos a les comunitats pol\u00edtiques pot ser imprec\u00eds i q\u00fcestionat, per\u00f2 aix\u00f2 es deu al fet que necess\u00e0riament t\u00e9 una c\u00e0rrega normativa. Si un moviment pol\u00edtic passa de la llengua o la regi\u00f3 al projecte de la naci\u00f3 (com va fer el catalanisme a principis del segle XX), est\u00e0 reivindicant ser el titular dels drets originals. En casos com la Bretanya, l\u2019\u00fas de la terminologia nacionalista i regionalista reflecteix diferents objectius en relaci\u00f3 amb l\u2019estat franc\u00e8s. Tot i aix\u00f2, posar de manifest que les nacions es construeixen discursivament d\u2019aquesta manera no vol dir que aquestes comunitats no constitueixin realitats en un sentit sociol\u00f2gic.<\/p>\n\n Les nacions s\u00f3n entitats intersubjectives socialment constru\u00efdes, basades en el reconeixement mutu i en significats compartits<\/p><\/blockquote>\n<\/div>\n\n\n\n Saber-ho no ens dona la resposta a la pregunta sobre el subjecte de l\u2019autodeterminaci\u00f3, per\u00f2 s\u00ed que la converteix en una pregunta que podem resoldre. Podem descartar les reivindicacions sobre la Pad\u00e0nia, imaginada per la Lega Nord<\/em>, com a comunitat nacional. No perqu\u00e8 sigui \u2018artificial\u2019; totes les nacions i totes les entitats socials s\u00f3n artificials en el sentit que han estat creades en algun moment. \u00c9s m\u00e9s aviat que la Pad\u00e0nia no va comptar mai amb la fidelitat de poc m\u00e9s d\u2019una petita minoria dels seus habitants malgrat l\u2019esfor\u00e7 realitzat, que va incloure en la seva creaci\u00f3 una hist\u00f2ria i una cultura retroadaptades (Oneto, 1997). La Pad\u00e0nia no estava destinada a fracassar, per\u00f2 ho va fer. Per contra, Quebec i Esc\u00f2cia s\u2019han de prendre m\u00e9s seriosament, no perqu\u00e8 existeixin en cap sentit absolut o primordial, sin\u00f3 perqu\u00e8 s\u2019han constru\u00eft i, cr\u00edticament, reconstru\u00eft a l\u2019\u00e8poca moderna, amb la finalitat de constituir comunitats pol\u00edtiques. <\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n En altres casos, la naci\u00f3 ha estat q\u00fcestionada: internament, pel fet que no hi havia cap acord sobre la naturalesa de la comunitat pol\u00edtica comuna, o externament, per part dels estats i les comunitats ve\u00efnes que han reclamat el seu territori o el seu poble.<\/p>\n\n Les teories cl\u00e0ssiques de l\u2019autodeterminaci\u00f3 han suposat que l\u2019objecte de l\u2019autodeterminaci\u00f3 \u00e9s la creaci\u00f3 d\u2019un estat naci\u00f3. Tot i aix\u00f2, a mesura que el significat de la mateixa condici\u00f3 d\u2019estat canviava amb el pas del temps, tamb\u00e9 canviaven els objectius dels nacionalistes. A finals del segle XIX, els nacionalistes dels sistemes imperials, ja fossin aquests d\u2019Irlanda o dels dominis dels Habsburg, conscients de la seva exposici\u00f3 a un m\u00f3n de grans pot\u00e8ncies, sovint reclamaven un autogovern intern dins d\u2019un acord federal o confederal. Amb l\u2019esfondrament dels imperis centrals durant la Primera Guerra Mundial, els nacionalistes van moure\u2019s cap a la independ\u00e8ncia com a objectiu universal. A Irlanda, on el poder central no es va esfondrar, la independ\u00e8ncia va ser un proc\u00e9s gradual i sovint ambigu, que va durar fins a la proclamaci\u00f3 de la Rep\u00fablica fora de la Commonwealth el 1949 [1]<\/a>1 \u2014 Los republicanos irlandeses asumieron que la plena soberan\u00eda significaba abandonar el Commonwealth, aunque los nacionalistas indios acababan de establecer que no era as\u00ed.\n<\/span><\/span>. <\/p>\n\n La meitat del segle XX va ser l\u2019\u00e8poca de m\u00e0xima esplendor de l\u2019estat naci\u00f3, el qual es va estendre a tot el m\u00f3n durant el proc\u00e9s de descolonitzaci\u00f3. Al final d\u2019aquest segle, per\u00f2, el model va comen\u00e7ar a ser q\u00fcestionat. L\u2019estat naci\u00f3 comen\u00e7ava a ser afectat per influ\u00e8ncies econ\u00f2miques globals (encara que fer servir el terme \u2018globalitzaci\u00f3\u2019 per parlar d\u2019aquell moment sigui exagerat). Els ordres econ\u00f2mics i pol\u00edtics transnacionals, incloent-hi la Uni\u00f3 Europea i el TLCAN, restringien els estats independents. Gaireb\u00e9 tothom va suposar que aix\u00f2 comportaria una disminuci\u00f3 del poder del nacionalisme i una reducci\u00f3 dels moviments secessionistes perqu\u00e8, si fins i tot els estats grans estaven perdent poders efectius, els estats petits encara tindrien menys oportunitats. A la pr\u00e0ctica, les coses van resultar diferents. L\u2019aparici\u00f3 de r\u00e8gims transnacionals va proporcionar un marc per a la superviv\u00e8ncia dels petits estats en oferir-los acc\u00e9s a mercats amplis i a garanties de seguretat. Aix\u00ed, tot i que el contingut de la independ\u00e8ncia es va comen\u00e7ar a dilu\u00efr, el llindar de la independ\u00e8ncia va disminuir -i per tant va convertir-se en un objectiu m\u00e9s assolible. Aix\u00f2 ha perm\u00e8s als moviments d\u2019autodeterminaci\u00f3 aplicar estrat\u00e8gies d\u2019autogovern a Europa i reprendre els arguments de principis del segle XX sobre la transformaci\u00f3 dels imperis en federacions democr\u00e0tiques de pobles. La idea que els moviments independentistes haurien de ser proeuropeus ha desconcertat alguns cr\u00edtics (i alguns dels seus partidaris), per\u00f2, com sabien alguns nacionalistes minoritaris de principis del segle XX, la doctrina de la sobirania absoluta \u00e9s molt m\u00e9s \u00fatil per a les nacions grans i poderoses que per a les nacions m\u00e9s petites amb ve\u00efns grans i potencialment agressius.<\/p>\n\n Com que el significat de la independ\u00e8ncia en un sentit funcional ha canviat, tamb\u00e9 ha canviat el principi normatiu de sobirania. En adaptar-se a un m\u00f3n interdependent, molts moviments nacionalistes han abandonat la idea que la sobirania \u00e9s indivisible i nom\u00e9s s\u2019ubica a l\u2019estat naci\u00f3. Els postsobiranistes (MacCormick, 1999; Keating, 2001) entenen la sobirania com a compartida i negociada. Aix\u00f2 tamb\u00e9 reflecteix canvis dins la ci\u00e8ncia pol\u00edtica i el dret, pel fet que la sobirania \u00e9s conceptualitzada no tant com una cosa que posseeix una naci\u00f3, sin\u00f3 m\u00e9s aviat com una relaci\u00f3 que es negocia cont\u00ednuament (Loughlin, 2003). No \u00e9s casualitat que aquestes idees hagin trobat ress\u00f2 en llocs on la sobirania sempre ha estat q\u00fcestionada i on les tradicions contr\u00e0ries de pactisme i ordre negociat s\u00f3n familiars. Aquestes tradicions inclouen els drets hist\u00f2rics bascos o fueros, la tradici\u00f3 catalana del pactisme i l\u2019autoritat complexa (Herrero de Mi\u00f1\u00f3n, 1998), la doctrina escocesa de la sobirania limitada i la teoria confederada canadenca de les \u2018dues nacions\u2019, ara ampliada per incloure-hi els drets dels pobles ind\u00edgenes (Keating, 2001). Aquestes teories s\u2019oposen a l\u2019estat, no amb una reivindicaci\u00f3 contr\u00e0ria a la sobirania absoluta, sin\u00f3 amb una manera diferent de pensar la mateixa sobirania. La sobirania no \u00e9s una cosa que s\u2019hagi d\u2019establir jugant la carta guanyadora de la supremacia de l\u2019estat naci\u00f3. M\u00e9s aviat, implica una recerca epist\u00e8mica complexa i algunes interpretacions necess\u00e0riament conflictives. <\/p>\n\n L\u2019argument s\u2019ha elaborat de manera m\u00e9s completa pel que fa a la Uni\u00f3 Europea i a estats plurinacionals com el Regne Unit, Espanya i el Canad\u00e0. De fet, podem dir que en aquests casos, en les darreres d\u00e8cades, hi ha hagut dues doctrines que han coexistit en major o menor harmonia. Una \u00e9s la doctrina cl\u00e0ssica de l\u2019estat naci\u00f3, segons la qual existeix l\u2019estat naci\u00f3 que atorga poder cap amunt o cap avall de diverses maneres, per\u00f2 que continua sent la font fonamental d\u2019autoritat. L\u2019altra \u00e9s la visi\u00f3 que aquestes pol\u00edtiques s\u00f3n unions plurinacionals on la m\u00e0xima autoritat queda dispersa. Sens dubte, no cal resoldre aquesta contradicci\u00f3; de fet, seria in\u00fatil provar de fer-ho. Tenint en compte la hist\u00f2ria i la depend\u00e8ncia del constitucionalisme formal dels espanyols, probablement aquests es van preocupar m\u00e9s d\u2019assegurar aquest tipus de constitucionalisme del que ho van fer els brit\u00e0nics amb la seva llarga tradici\u00f3 d\u2019uni\u00f3 informal. De fet, els brit\u00e0nics mai no havien q\u00fcestionat l\u2019exist\u00e8ncia de m\u00faltiples nacions dins de l\u2019estat, per\u00f2 havien negat que aix\u00f2 tingu\u00e9s implicacions pol\u00edtiques. De tant en tant, la q\u00fcesti\u00f3 apareixia a la UE, per\u00f2 se solia trobar una manera de solucionar-ho, incloent-hi els tribunals constitucionals brit\u00e0nic i alemany.<\/p>\n\n La sobirania no \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 que s\u2019hagi d\u2019establir jugant la carta guanyadora de la supremacia de l\u2019estat naci\u00f3<\/p><\/blockquote>\n<\/div>\n\n\n\n L\u2019assaig m\u00e9s elaborat de la posici\u00f3 postsobirana va ser l\u2019Acord del Divendres Sant a Irlanda del Nord. Hi van negociar dos estats i dues comunitats dins d’Irlanda del Nord i es va suspendre el desacord sobre el dest\u00ed final de la prov\u00edncia, ja fos com a part del Regne Unit o de la Rep\u00fablica d\u2019Irlanda. Les veus unionistes i nacionalistes tenien garantida la legitimitat i la igualtat de respecte. Els ciutadans eren lliures d\u2019identificar-se com a brit\u00e0nics, irlandesos o tots dos i se\u2019ls va atorgar reconeixement institucional. Els s\u00edmbols de nacionalitat van ser eliminats en gran part del domini p\u00fablic, tot i que seguien sent controvertits.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n Les reivindicacions d\u2019autodeterminaci\u00f3 se solen centrar en un territori, i aix\u00f2 \u00e9s part del tema central de la meva reflexi\u00f3. El territori pot formar part de la definici\u00f3 de naci\u00f3: els estats estan delimitats territorialment i el control pol\u00edtic s\u2019exerceix normalment sobre una base territorial. Tot i aix\u00f2, el territori tamb\u00e9 s\u2019ha redefinit de manera constructivista per definir-lo com quelcom m\u00e9s que una simple categoria topogr\u00e0fica (l\u00ednies en els mapes); tamb\u00e9 \u00e9s quelcom sociol\u00f2gic (Keating, 2013). El territori pot estar impregnat de significat social i pol\u00edtic i serveix per modelar estructures i divisions pol\u00edtiques i socials. Les fronteres i els l\u00edmits poden ser r\u00edgids, separant espais entre si, o poden ser oberts i flexibles, incloent-hi zones de transici\u00f3 (marxes<\/em>) o \u00e0rees frontereres, penetrades per influ\u00e8ncies dels dos costats. Per a diferents sistemes socials, econ\u00f2mics, culturals i pol\u00edtics poden ser rellevants diferents escales i l\u00edmits espacials. Dibuixar fronteres defineix qui queda dins i qui queda fora de la comunitat i pot influir en qui guanya i qui perd en l\u2019intercanvi pol\u00edtic. El territori tamb\u00e9 t\u00e9 un significat simb\u00f2lic, en forma de llocs i ubicacions hist\u00f2riques.<\/p>\n\n Moltes reivindicacions nacionals tenen fronteres indefinides. El Pa\u00eds Basc es pot definir de diverses maneres, en funci\u00f3 de com s\u2019utilitzin els criteris hist\u00f2rics, culturals, ling\u00fc\u00edstics, identitaris o jurisdiccionals. La Comunitat Aut\u00f2noma del Pa\u00eds Basc \u00e9s el centre de la majoria de reivindicacions pol\u00edtiques, per\u00f2 els drets hist\u00f2rics pertanyen als seus territoris constituents. M\u00e9s enll\u00e0 hi ha Navarra i les tres prov\u00edncies basques de Fran\u00e7a i m\u00e9s enll\u00e0 encara hi ha altres refer\u00e8ncies simb\u00f2liques. El Catalanisme pot fer refer\u00e8ncia al territori hist\u00f2ric i a la Comunitat Aut\u00f2noma o als Pa\u00efsos Catalans m\u00e9s amplis. Hi ha discussions sobre els l\u00edmits del Quebec i els drets dels pobles ind\u00edgenes i de les comunitats angl\u00f2fones del seu interior. Fernand Braudel (1986) va tra\u00e7ar els nombrosos significats de Gascunya. Flandes t\u00e9 diverses formes hist\u00f2riques i la regi\u00f3 actual nom\u00e9s n\u2019\u00e9s la definici\u00f3 m\u00e9s recent, i fins i tot s\u2019hi discuteix sobre Brussel\u00b7les. Esc\u00f2cia \u00e9s inusual perqu\u00e8 t\u00e9 fronteres territorials indiscutibles.<\/p>\n\n Una resposta a aix\u00f2 \u00e9s l\u2019autonomia personal o \u2018cultural nacional\u2019 que permet a les comunitats organitzar els seus propis afers sobre una base no territorial (Nimni, 2005). El principi s\u2019aplica en alguns llocs (com Brussel\u00b7les) per a l\u2019educaci\u00f3 o els serveis socials, per\u00f2 la majoria dels serveis p\u00fablics s\u00f3n ineludiblement territorials. A m\u00e9s, el territori sovint \u00e9s part intr\u00ednseca de la reivindicaci\u00f3 nacional. Per tant, la re\u00efficaci\u00f3 del territori i l\u2019establiment de l\u00edmits fixos no funcionen, per\u00f2 tampoc no \u00e9s que s\u2019elimini completament el territori. Una concepci\u00f3 flexible i constructivista del territori pot evitar la r\u00edgida definici\u00f3 topol\u00f2gica i permetre imaginacions territorials m\u00faltiples mentre es proporcionen serveis a nivell territorial. L\u2019acord d\u2019Irlanda del Nord inclou tant l\u2019autonomia territorial com elements consocionals, a m\u00e9s de permetre que les dues comunitats internes es connectin de manera imaginativa i funcional amb el Regne Unit i la Rep\u00fablica d\u2019Irlanda, respectivament. Les recents propostes basques preveuen un autogovern m\u00e9s fort per a la Comunitat Aut\u00f2noma del Pa\u00eds Basc, juntament amb el reconeixement cultural i la cooperaci\u00f3 amb els territoris bascos m\u00e9s amplis. El reconeixement de la doble ciutadania de diverses maneres m\u00e9s enll\u00e0 del nucli nacional central pot ajudar a satisfer algunes reivindicacions nacionals sense moure fronteres (com a Irlanda), per\u00f2 en alguns contextos pot ser una cobertura per a l\u2019irredemptisme. <\/p>\n\n Un observador de la Uni\u00f3 Europea al final del segle XX podia, de manera raonable, per\u00f2 prudent, concloure que s\u2019estava gestionant la q\u00fcesti\u00f3 de la sobirania nacional, malgrat que no tothom es va unir a Hobsbawm (1990) en pronunciar la fi de les nacions i del nacionalisme. Hi havia l\u2019esperan\u00e7a que, fins i tot a l\u2019est d\u2019Europa i als Balcans, el model europeu d\u2019acomodament pogu\u00e9s finalment triomfar. Vint anys despr\u00e9s, per\u00f2, han proliferat les reivindicacions sobiranistes, ja sigui en forma de demandes d\u2019independ\u00e8ncia a Esc\u00f2cia i Catalunya, o b\u00e9 en el vot d\u2019Anglaterra i Gal\u00b7les per abandonar la Uni\u00f3 Europea.<\/p>\n\n Hi ha dos elements que cal examinar en aquestes reivindicacions sobiranistes: el subjecte i l\u2019objecte. El primer \u00e9s all\u00f2 que Herrero de Mi\u00f1\u00f3n (1998) anomena \u2018dret a ser\u2019. Com que els estats i les organitzacions internacionals s\u00f3n reticents a concedir drets o reconeixement a les entitats que no s\u00f3n estats, \u00e9s important establir que un determinat grup \u00e9s un poble o una naci\u00f3 autodeterminada. L\u2019altra afirmaci\u00f3 fa refer\u00e8ncia a l\u2019objecte: que el grup sigui sobir\u00e0 i independent. Aix\u00f2 s\u2019ha descrit com una difer\u00e8ncia entre una afirmaci\u00f3 ontol\u00f2gica (subjecte) i una teleol\u00f2gica (objecte) (Keating, 2021). Walker (2018) ha distingit positivament entre el \u2018nacionalisme reflexiu\u2019, que se centra en la construcci\u00f3 de la naci\u00f3 i \u00e9s flexible sobre les formes constitucionals, i el nacionalisme teleol\u00f2gic, que persegueix un objectiu espec\u00edfic, el qual normalment \u00e9s la independ\u00e8ncia.<\/p>\n\n \u00c9s possible que l\u2019explicaci\u00f3 de les renovades demandes de sobirania derivi menys de l\u2019afirmaci\u00f3 teleol\u00f2gica (objecte) que de l\u2019ontol\u00f2gica (subjecte). La reivindicaci\u00f3 sobiranista ha emergit all\u00e0 on s\u2019ha negat el reconeixement de la nacionalitat i el dret a negociar un lloc propi. Gran part de l\u2019esfor\u00e7 del nacionalisme basc, catal\u00e0 i quebequ\u00e8s s\u2019ha destinat a conv\u00e8ncer l\u2019estat d\u2019acceptar la seva naturalesa plurinacional com a uni\u00f3 m\u00e9s que com a estat, federal o d\u2019un altre tipus. Aix\u00f2 ha estat menys important a Esc\u00f2cia i Irlanda, on l\u2019afirmaci\u00f3 ontol\u00f2gica de ser una naci\u00f3 amb prou feines s\u2019ha q\u00fcestionat, fins i tot en un moment en qu\u00e8 el Regne Unit els negava l\u2019autonomia legislativa.<\/p>\n\n Aquesta afirmaci\u00f3 ontol\u00f2gica o subjectiva no implica necess\u00e0riament cap objecte espec\u00edfic o afirmaci\u00f3 teleol\u00f2gica. Les nacions poden romandre en el regne de la cultura i de la hist\u00f2ria, com va passar durant molt de temps amb Esc\u00f2cia i Gal\u00b7les. Fins i tot la teleol\u00f2gica no condueix necess\u00e0riament a una sobirania absoluta sobre el model d\u2019estat naci\u00f3. Podria significar, m\u00e9s aviat, la inserci\u00f3 de la naci\u00f3 com una unitat separada dins de sistemes plurinacionals m\u00e9s grans. Hist\u00f2ricament, aquesta ha estat una l\u00ednia important en el nacionalisme basc, catal\u00e0 i escoc\u00e8s i la predominant en el nacionalisme gal\u00b7l\u00e8s. Al Quebec s\u2019han lluitat diversos refer\u00e8ndums sobre el concepte de sobirania-associaci\u00f3 o sobirania amb alian\u00e7a. La majoria de nacionalistes catalans, fins fa poc, defugien la independ\u00e8ncia a favor d\u2019una major autonomia dins d\u2019Espanya i de vincles amb Europa. Ara la idea \u00e9s la independ\u00e8ncia, per\u00f2 dins de la Uni\u00f3 Europea. El Partit Nacionalista Basc, que ha passat per una fase radical, ha tornat a les idees d\u2019autonomia negociada dins d\u2019una Espanya reformada. Els nacionalistes escocesos, al refer\u00e8ndum d\u2019independ\u00e8ncia del 2014, van presentar una forma d\u2019independ\u00e8ncia atenuada que els cr\u00edtics van anomenar \u2018independ\u00e8ncia light\u2019. Van argumentar que Esc\u00f2cia es trobava actualment en sis unions (pol\u00edtica, mon\u00e0rquica, monet\u00e0ria, de seguretat, europea i social) i van proposar retirar-se nom\u00e9s de la uni\u00f3 pol\u00edtica. A mesura que els seus adversaris prometien m\u00e9s autonomia, les dues parts anaven convergint.<\/p>\n\n La reivindicaci\u00f3 sobiranista ha emergit all\u00e0 on s\u2019ha negat el reconeixement de la nacionalitat i el dret a negociar un lloc propi<\/p><\/blockquote>\n<\/div>\n\n\n\n Les enquestes d\u2019opini\u00f3 a les nacions sense estat han suggerit peri\u00f2dicament que l\u2019electorat se sent m\u00e9s atret per aquestes f\u00f3rmules de la \u2018tercera via\u2019 que per la sobirania en el sentit tradicional, sigui de l\u2019estat o de la naci\u00f3 m\u00e9s petita. A Esc\u00f2cia i Irlanda del Nord s\u2019ha demostrat que la inserci\u00f3 en unions de m\u00faltiples nivells \u00e9s la primera prefer\u00e8ncia de les majories, no nom\u00e9s una segona millor opci\u00f3 per garantir la coexist\u00e8ncia (Keating, 2021). Per primera vegada a la seva hist\u00f2ria, el partit nacionalista gal\u00b7l\u00e8s, Plaid Cymru, no ha tornat a la idea d\u2019independ\u00e8ncia, sin\u00f3 a la d\u2019una Europa postsobiranista. El Brexit, per altra banda, es basa en un cl\u00e0ssic nacionalisme d\u2019estat, que no admet autoritat ni l\u00edmits compartits.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n L\u2019estat naci\u00f3 sobir\u00e0, delimitat territorialment, no ha estat mai res m\u00e9s que un concepte ideal o una aspiraci\u00f3. Com hem demostrat, la idea \u00e9s intel\u00b7lectualment incoherent i impossible a la pr\u00e0ctica. Aix\u00f2 representa un repte no nom\u00e9s per als moviments nacionalistes que busquen separar-se dels estats existents, sin\u00f3 que tamb\u00e9 s’aplica a molts estats existents que, l\u00f2gicament, haurien d\u2019estar sotmesos a les mateixes proves que els estats putatius en formaci\u00f3. La perspectiva plurinacional i postsobiranista elimina aquesta camisa de for\u00e7a i veu la sobirania i l\u2019autodeterminaci\u00f3 com una s\u00e8rie de reivindicacions que cal gestionar i conciliar. Aix\u00f2 no vol dir que tot valgui i que totes les afirmacions hagin de tenir el mateix valor. Vol dir que establir els l\u00edmits de l\u2019acci\u00f3 estatal hauria de ser considerat com un aspecte clau de la democr\u00e0cia i no nom\u00e9s com la simple conducta pol\u00edtica dins d\u2019aquests l\u00edmits. La por que aix\u00f2 doni lloc a \u2018secessions per vanitat\u2019 no t\u00e9 gaire suport emp\u00edric. <\/p>\n\n El nombre de conflictes d\u2019autodeterminaci\u00f3 a Europa \u00e9s realment bastant redu\u00eft, ja que per a la majoria de la gent l\u2019autodeterminaci\u00f3 no \u00e9s una preocupaci\u00f3 principal. Tot i que no hi ha una manera cient\u00edfica de definir qui \u00e9s una \u2018naci\u00f3\u2019 o un \u2018poble\u2019, podem recon\u00e8ixer comunitats d\u2019identitat intersubjectives quan les veiem. Tamb\u00e9 podem recon\u00e8ixer llocs on manca una identitat comuna o hi ha una divisi\u00f3 social sobre la nacionalitat. No t\u00e9 sentit rec\u00f3rrer a entitats fict\u00edcies com la \u2018comunitat internacional\u2019 per aplicar una quadr\u00edcula de criteris reformada de dalt a baix a les reivindicacions d\u2019autodeterminaci\u00f3 (Kymlicka, 2007). \u00c9s m\u00e9s adequada una forma de reconeixement mutu no jer\u00e0rquic entre grups (Tully, 1995). Un lloc on es podria provar de fer aix\u00f2 \u00e9s dins d\u2019Europa, tant a la Uni\u00f3 Europea com al Consell d\u2019Europa i altres espais transnacionals del continent. <\/p>\n\n La Uni\u00f3 Europea podria ser un lloc idoni per a aquestes idees, perqu\u00e8 els seus or\u00edgens es troben en l\u2019esfor\u00e7 hist\u00f2ric per superar el nacionalisme sobiranista i les reivindicacions incompatibles sobre el mateix territori. Per descomptat, la integraci\u00f3 europea no \u00e9s un projecte \u00fanic amb un \u00fanic objectiu, sin\u00f3 que els diferents components del proc\u00e9s podrien donar esperan\u00e7a per gestionar els assumptes d\u2019autodeterminaci\u00f3 i sobirania. Segons la teoria neofuncional, la integraci\u00f3 econ\u00f2mica podria disminuir la import\u00e0ncia de les fronteres territorials i obrir sistemes d\u2019intercanvi nacionals. En certa manera, aix\u00f2 ja ha succe\u00eft, per\u00f2 tamb\u00e9 s’ha demostrat que el pas de la integraci\u00f3 econ\u00f2mica a la integraci\u00f3 pol\u00edtica no es produeix de manera immediata. Les identitats nacionals s\u00f3n resistents, tot i que s\u00f3n m\u00e9s complexes i mal\u00b7leables del que suggereixen algunes publicacions recents. La integraci\u00f3 econ\u00f2mica tamb\u00e9 ha agreujat les disparitats territorials i ha generat animadversi\u00f3 tant a les regions pobres que temen la marginaci\u00f3 com a les regions riques que rebutgen la c\u00e0rrega de les transfer\u00e8ncies als seus compatriotes menys afortunats. Fins ara, els esfor\u00e7os europeus per a la cohesi\u00f3 territorial no han estat a l\u2019altura del problema.<\/p>\n\n Durant les d\u00e8cades de 1990 i 2000, es van produir debats prolongats sobre les idees de l\u2019\u2018Europa dels pobles\u2019 i l\u2019\u2018Europa de les regions\u2019. Mai no es va especificar amb claredat cap dels dos conceptes, per\u00f2 la idea general era que es podia crear un espai pol\u00edtic i institucional dins de l\u2019arquitectura europea per a entitats diferents dels estats membres sobirans. Hi va haver algunes respostes, per\u00f2 van ser m\u00e9s aviat menors. En virtut del Tractat de Maastricht, es va crear un Comit\u00e8 de les Regions. Les seves debilitats eren dobles. Nom\u00e9s tenia un paper consultiu i inclo\u00efa tota mena d\u2019entitats territorials per sota del nivell estatal, des de governs municipals fins a regions federades i nacions sense estat. Un altre mecanisme va ser una disposici\u00f3 per la qual els governs subestatals podien, en determinades condicions, representar el seu estat membre (per\u00f2 no representar-se ells mateixos) al Consell de la UE. Algunes regions van buscar un lloc diferent fent coalicions, com ara les regions constitucionals o les regions amb poders legislatius, per\u00f2 l\u2019impuls es va esvair. Per contra, el paper dels estats membres es va refor\u00e7ar amb el sorgiment i el reconeixement constitucional del Consell Europeu de caps d\u2019estat i de govern. Aix\u00f2 ha estat un incentiu perqu\u00e8 les nacions sense estat vulguin esdevenir estats sobirans com a forma de compartir la sobirania dins l\u2019espai europeu. No obstant aix\u00f2, en totes aquestes iniciatives s\u2019ha intentat evitar la delicada q\u00fcesti\u00f3 de la sobirania nacional i de preservar el principi d\u2019integritat territorial dels estats membres.<\/p>\n\n M\u00e9s enll\u00e0 d\u2019una capacitat funcional, la UE tamb\u00e9 engloba un conjunt de valors o ethos<\/em>, sobretot un comprom\u00eds amb la democr\u00e0cia i la llibertat. Aquests s\u2019han incl\u00f2s en els criteris d\u2019admissi\u00f3 de nous estats membres. Per\u00f2 les disposicions per garantir el compliment continuat d\u2019aquestes normes despr\u00e9s de l\u2019adhesi\u00f3 s\u2019han posat a prova fa poc i de manera considerable amb els casos d\u2019Hongria i Pol\u00f2nia. Els llargs debats sobre la democratitzaci\u00f3 de la mateixa UE han girat al voltant de les reivindicacions contr\u00e0ries d\u2019un demos<\/em> europeu putatiu contra el demoi<\/em> nacional, definit per refer\u00e8ncia als estats membres. S\u2019ha escrit poca cosa sobre el dret democr\u00e0tic a determinar la forma de la pol\u00edtica i els seus l\u00edmits; la qual cosa probablement no \u00e9s sorprenent pel fet que la UE \u00e9s una associaci\u00f3 d\u2019estats independents que custodia les seves pr\u00f2pies prerrogatives. Joseph Weiler (2012, 2014) fins i tot ha intentat argumentar (i conv\u00e8ncer algunes persones) que si Catalunya o Esc\u00f2cia esdevinguessin independents, aix\u00f2 els desqualificaria moralment de pert\u00e0nyer a la Uni\u00f3 Europea i vulneraria els valors europeus.<\/p>\n\n Hi ha disposicions per protegir les minories nacionals, recollides pel Consell d\u2019Europa, en particular al Conveni marc per a la protecci\u00f3 de les minories nacionals. Aix\u00f2, per\u00f2, t\u00e9 diversos punts febles, sobretot pel fet que correspon als estats definir les seves pr\u00f2pies minories nacionals. A m\u00e9s, alguns estats ni tan sols en formen part. Fran\u00e7a no ha signat el conveni i B\u00e8lgica l\u2019ha signat, per\u00f2 no l\u2019ha ratificat. La protecci\u00f3 de les minories nacionals \u00e9s un dels criteris de Copenhaguen per a l\u2019adhesi\u00f3 a la UE, per\u00f2 no hi ha l\u2019obligaci\u00f3 de seguir-hi adherit despr\u00e9s de l\u2019admissi\u00f3; i els estats membres existents es van adonar que aix\u00f2 tamb\u00e9 se\u2019ls hauria d\u2019aplicar a ells i ho van aprofitar. Un altre punt feble de l\u2019enfocament de les minories nacionals \u00e9s que es limita als drets de les persones que pertanyen a les minories nacionals, generalment en q\u00fcestions de cultura m\u00e9s que en grups com a tals, i no engloba ni l\u2019autonomia territorial ni la no territorial. <\/p>\n\n El paper dels estats membres a la UE es va refor\u00e7ar amb el sorgiment i el reconeixement constitucional del Consell Europeu de caps d\u2019estat i de govern. Aix\u00f2 ha estat un incentiu perqu\u00e8 les nacions sense estat vulguin esdevenir estats sobirans com a forma de compartir la sobirania dins l’espai europeu<\/p><\/blockquote>\n<\/div>\n\n\n\n Les institucions europees tamb\u00e9 han demostrat ser ineficaces per respondre als casos de secessi\u00f3. Les respostes a la desintegraci\u00f3 de Iugosl\u00e0via als anys noranta van ser inconsistents i descoordinades, comen\u00e7ant per la decisi\u00f3 alemanya de recon\u00e8ixer Cro\u00e0cia. Encara hi ha una divisi\u00f3 entre els estats membres sobre el reconeixement de Kosovo i no hi ha cap posici\u00f3 oficial de la UE. Les institucions i els l\u00edders de la UE s\u2019han mantingut fora del debat a Catalunya, cosa que no va ser sorprenent, tot i que alguns dels l\u00edders catalans creien que hi intervindria. Durant el refer\u00e8ndum escoc\u00e8s d\u2019independ\u00e8ncia del 2014, els presidents de la Comissi\u00f3 i del Consell Europeu, Barroso i Van Rompuy, es van situar, ells i les seves institucions, al b\u00e0ndol del no<\/em>, i van amena\u00e7ar Esc\u00f2cia que, si votava a favor de la independ\u00e8ncia, se situaria ella mateixa fora de la UE. Barroso fins i tot va declarar que possiblement seria \u2018impossible\u2019 que Esc\u00f2cia estigu\u00e9s dins de la UE, tot i que no hi havia cap justificaci\u00f3 legal, procedimental o normativa sobre aquest punt de vista. De fet, si una Esc\u00f2cia independent hagu\u00e9s sol\u00b7licitat l\u2019adhesi\u00f3 a la UE, el paper de Barroso, com a president de la Comissi\u00f3, s\u2019hauria limitat a certificar que complia els criteris d\u2019adhesi\u00f3 (i els complia) [2]<\/a>2 \u2014 A no ser que contamos algunas consideraciones t\u00e9cnicas que nunca se han aplicado a los estados miembros existentes ni a los pa\u00edses adherentes.\n<\/span><\/span>. Aix\u00f2 va molt m\u00e9s enll\u00e0 del cas catal\u00e0 en suggerir que fins i tot una secessi\u00f3 acceptada per l\u2019estat en q\u00fcesti\u00f3 i per altres estats membres [3]<\/a>3 \u2014 Incluso el ministro de Asuntos Exteriores espa\u00f1ol, Jos\u00e9 Manuel Garc\u00eda-Margallo, hab\u00eda declarado que: \u2018Espa\u00f1a no trabaja sobre hip\u00f3tesis. Lo que s\u00ed le digo es que ser\u00eda determinante a la hora de decidir nuestro voto cu\u00e1l fuese la actitud del Reino Unido\u2019, La Vanguardia, 16-12-2013.\n<\/span><\/span> descartaria l\u2019adhesi\u00f3 a la UE. L\u2019\u00fanic cas en qu\u00e8 la UE ha establert criteris per a la secessi\u00f3 i n\u2019ha acceptat el resultat ha estat Montenegro.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n En un m\u00f3n ideal, hi podria haver un acord sobre el principi d\u2019autodeterminaci\u00f3 i la seva aplicaci\u00f3. No vivim en aquest m\u00f3n. El concepte de sobirania \u00e9s, en si mateix, incoherent, com he argumentat anteriorment. Les circumst\u00e0ncies dels pobles concentrats territorialment s\u00f3n tan diferents que, fins i tot si arrib\u00e9ssim a un conjunt de criteris, els casos individuals probablement no hi encaixarien. Tanmateix, \u00e9s possible pensar en principis generals. Un d\u2019ells \u00e9s que la sobirania mai no pot ser absoluta ni lliure, ja que al m\u00f3n no hi ha espai per a totes les sobiranies possibles. Si el Brexit ens ha ensenyat alguna cosa, \u00e9s que el principi de la sobirania absoluta \u00e9s una quimera, dif\u00edcil de definir i impossible d\u2019aplicar. La sobirania no es pot tractar com una cosa purament axiom\u00e0tica, com en les doctrines espanyola i de Westminster, sin\u00f3 que sempre requereix una justificaci\u00f3.<\/p>\n\n La consideraci\u00f3 de la democr\u00e0cia est\u00e0 estretament lligada amb aix\u00f2. \u00c9s sorprenent que, a l\u2019Europa contempor\u00e0nia, les reivindicacions d\u2019autodeterminaci\u00f3 es presentin gaireb\u00e9 sempre sobre la base de la democr\u00e0cia i no del particularisme \u00e8tnic. Aix\u00f2 pot ser fals, quan el demos<\/em> es defineix per uns l\u00edmits que han estat imposats per la for\u00e7a o la manipulaci\u00f3. No obstant aix\u00f2, \u00e9s un principi important. Aqu\u00ed \u00e9s on comen\u00e7a el seu raonament el Tribunal Suprem del Canad\u00e0 (1998). Aquest raonament, per\u00f2, poques vegades pot donar lloc a una conclusi\u00f3 definitiva. El tribunal canadenc n\u2019era conscient. Va concloure que no hi ha un dret de secessi\u00f3 a la Constituci\u00f3, sin\u00f3 que cal interpretar la mateixa Constituci\u00f3 en el sentit que es basa en premisses democr\u00e0tiques. En conseq\u00fc\u00e8ncia, si alguna prov\u00edncia vot\u00e9s la secessi\u00f3 per una clara majoria en refer\u00e8ndum sobre una q\u00fcesti\u00f3 clara, el Canad\u00e0 estaria obligat a negociar. A continuaci\u00f3, va retornar el tema als pol\u00edtics i els va encarregar la tasca de definir qu\u00e8 eren una pregunta clara i una majoria clara. En aquest cas, el Parlament federal canadenc va decidir (en la Llei sobre la claredat referend\u00e0ria) que ho faria per si mateix, de manera unilateral, la qual cosa m\u00e9s aviat va minar l\u2019esperit de la sent\u00e8ncia.<\/p>\n\n La sent\u00e8ncia sobre la secessi\u00f3 del Quebec i altres jurisprud\u00e8ncies del Tribunal Suprem del Canad\u00e0 han demostrat la seva voluntat d\u2019anar m\u00e9s enll\u00e0 de la carta de la Constituci\u00f3 i emprar un ventall m\u00e9s ampli d\u2019arguments epist\u00e8mics i principis fonamentals (Schertzer, 2016). Aix\u00f2 permet explorar les maneres en qu\u00e8 es poden entendre i negociar les reivindicacions oposades. Prenem, per exemple, el debat actual sobre si Esc\u00f2cia t\u00e9 dret a organitzar un altre refer\u00e8ndum d\u2019independ\u00e8ncia. El govern del Regne Unit, basant-se en la doctrina sobre la sobirania de Westminster i en la redacci\u00f3 de la Llei d\u2019Esc\u00f2cia (1998), insisteix que nom\u00e9s ell pot decidir sobre l\u2019assumpte i que ha escollit dir que no. Hi hauria un argument epist\u00e8mic m\u00e9s ampli segons el qual els successius governs del Regne Unit han adm\u00e8s que el Regne Unit \u00e9s una uni\u00f3 volunt\u00e0ria i que, en \u00faltima inst\u00e0ncia, les nacions podrien seguir el seu propi cam\u00ed. En l\u2019imperi de la democr\u00e0cia, aquesta q\u00fcesti\u00f3 nom\u00e9s es pot decidir per refer\u00e8ndum. La forma m\u00e9s democr\u00e0tica de determinar si s\u2019ha de fer un refer\u00e8ndum \u00e9s mitjan\u00e7ant unes eleccions realitzades per una representaci\u00f3 proporcional en qu\u00e8 els partidaris d\u2019un refer\u00e8ndum obtinguin la majoria. A Espanya es poden desplegar arguments similars. El govern central i els tribunals han insistit que no hi ha res m\u00e9s enll\u00e0 del text de la Constituci\u00f3 de 1978 (tot i que uns quants han intentat tornar a la Constituci\u00f3 de Cadis com a moment fundacional, per\u00f2 aix\u00f2 no modifica l\u2019argument). Altres, per\u00f2, han argumentat que hi ha altres fonts preconstitucionals d\u2019autoritat leg\u00edtima, incloent-hi els drets hist\u00f2rics. Tamb\u00e9 han argumentat que fins i tot la Constituci\u00f3 de 1978 permet fer-ne lectures diferents.<\/p>\n\n Un altre principi clau \u00e9s el consentiment. Aix\u00f2 no \u00e9s sin\u00f2nim de suport majoritari: en un refer\u00e8ndum amb una sola pregunta sempre hi ha una majoria. M\u00e9s aviat significa el consentiment de tots els afectats i, en particular, el consentiment dels perdedors. La combinaci\u00f3 del majoritarisme amb la doctrina absolutista de la sobirania conferiria un poder complet a una part de la comunitat i nom\u00e9s perpetuaria el greuge que ha donat lloc al conflicte, tot i invertir el patr\u00f3 de guanyadors i perdedors. L\u2019Acord del Divendres Sant d\u2019Irlanda del Nord preveu la protecci\u00f3 de la minoria. S\u2019ent\u00e9n que, si Irlanda del Nord se separ\u00e9s del Regne Unit i s\u2019un\u00eds a una Irlanda unida, s\u2019oferiria la mateixa protecci\u00f3 a l\u2019antiga majoria d\u2019Irlanda del Nord, que al nou estat seria una minoria. Per contra, una caracter\u00edstica del Brexit \u00e9s que s\u2019ha adoptat una estreta majoria del refer\u00e8ndum com un mandat vinculant per aplicar la interpretaci\u00f3 m\u00e9s extrema de la sobirania, sense que el b\u00e0ndol perdedor tingui cap reconeixement. A aix\u00f2 s\u2019hi afegeix el fet que dos dels pobles constituents, els escocesos i els identificats amb Irlanda a Irlanda del Nord, van votar a favor de mantenir-s\u2019hi amb grans majories. L\u2019efecte es veu distorsionat encara m\u00e9s pel sistema electoral majoritari, que va donar una majoria parlament\u00e0ria absoluta als exponents del Brexit dur a les eleccions generals del 2019.<\/p>\n\nGesti\u00f3 de les reivindicacions de sobirania <\/h5>\n\n
El subjecte <\/h5>\n\n
L\u2019objecte<\/h5>\n\n
Territori<\/h5>\n\n
El retorn de la sobirania <\/h5>\n\n
Democr\u00e0cia plurinacional <\/h5>\n\n
El marc europeu <\/h5>\n\n
Perspectives<\/h5>\n\n