A l’hora de pensar en la import\u00e0ncia d\u2019un codi de pr\u00e0ctiques sobre conflictes de sobirania territorial, val la pena recordar les seves verdaderes limitacions, que s\u00f3n pol\u00edtiques. Els codis s\u00f3n t\u00e8cnics, per\u00f2 depenen d’algun moment de decisi\u00f3 previ. Un codi, per detallat que sigui, no tindr\u00e0 cap efecte si no s\u2019implementa, i la seva implementaci\u00f3, encara que de vegades queda subjecta a procediments que poden ser t\u00e8cnics, dep\u00e8n de la voluntat pol\u00edtica.<\/p>\n\n
A Europa, com al m\u00f3n en general, la sobirania territorial dels estats te\u00f2ricament \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 pol\u00edtica i nacional. No obstant aix\u00f2, hi predomina un sentiment de recel envers els conflictes de sobirania territorial, ja que se\u2019ls considera desafiaments a l\u2019ordre europeu i internacional. Aquesta hostilitat es fonamenta en suposicions que tenen la qualitat de prejudicis que no s\u2019han posat en dubte. S\u00f3n el veritable repte al qual s’enfronta aquest projecte i que ha de superar per tenir \u00e8xit.<\/p>\n\n
Aquest article \u00e9s una contribuci\u00f3 a la tercera part, m\u00e9s t\u00e8cnica, del nostre projecte. En conjunt, aquest projecte hauria de plantar cara a la suposici\u00f3 que els conflictes de sobirania territorial s\u00f3n una ant\u00edtesi d\u2019Europa i els seus ideals. Hi ha arguments clars i convincents contra aquest prejudici, per\u00f2 cal expressar-los amb convenciment, perqu\u00e8 llavors, sovint, l\u2019oposici\u00f3 desapareix. Articular un marc formal de pr\u00e0ctiques pot ajudar a catalitzar aquest canvi pol\u00edtic, per\u00f2 realment ens haur\u00edem de centrar en el canvi. El nostre projecte \u00e9s un codi, per\u00f2 la seva finalitat, el nostre projecte veritable, \u00e9s canviar dr\u00e0sticament aquestes opinions, de manera que un codi com aquest pugui tenir sentit. Encara que moltes parts d\u2019aquest projecte haurien de ser prudents, curoses i modestes, aquest objectiu no ho hauria de ser.<\/p>\n\n
Serien fonamentals dos moviments doctrinals per crear un espai \u00fatil per a un codi de pr\u00e0ctiques i definir com a leg\u00edtima qualsevol intervenci\u00f3 europea:<\/p>\n\n
La subsidiarietat com a base de legitimitat, discurs i decisi\u00f3 [1]<\/a>1 \u2014 Lo debato m\u00e1s detalladamente en:\n\n\u00abA World Elsewhere: Secession, Subsidiarity, and Self-Determination as European Values\u00bb, 23 Revista de Estudios Auton\u00f3micos y Federales 11-45 (2016)\n\u00abShifting States: Secession and Self-Determination as Subsidiarity\u00bb Percorsi costituzionali 751-64 (3\/2014).\n\n<\/span><\/span>: dins del context institucional i pol\u00edtic europeu hi ha un model que, encara que no \u00e9s un codi detallat, podria justificar-lo i polir-ne els detalls. La subsidiarietat (art. 5 (3) del Tractat de la Uni\u00f3 Europea) \u00e9s un marc per decidir la distribuci\u00f3 del poder entre diferents nivells. En el context de la UE, aix\u00f2 significa decidir si Brussel\u00b7les o els estats (i les seves regions i localitats) han d’exercir un poder de decisi\u00f3 substancial.<\/p>\n\n Normalment, la secessi\u00f3 es considera el trencament d\u2019una unitat pol\u00edtica i, per tant, \u00e9s vista com a irrellevant per a les normes m\u00e9s refinades de subsidiarietat, cosa que contribueix a l\u2019actitud contr\u00e0ria a la secessi\u00f3 i a la creen\u00e7a que la aquesta \u00e9s una ant\u00edtesi dels valors europeus. Per\u00f2 la secessi\u00f3 tamb\u00e9 \u00e9s una forma de subsidiarietat, una reivindicaci\u00f3 sobre el nivell apropiat de governan\u00e7a dins d\u2019un sistema amb diverses capes.<\/p>\n\n Reformular la secessi\u00f3 com una subsidiarietat q\u00fcestionaria la suposici\u00f3 err\u00f2nia que els conflictes de sobirania territorial no aporten res, i que la secessi\u00f3 ha de significar la retirada de la UE i del seu sistema de valors<\/p><\/blockquote>\n<\/div>\n\n\n\n La secessi\u00f3 trenca un estat, per\u00f2 no necess\u00e0riament trenca les relacions d\u2019altres nivells, com les regionals i les transnacionals. Per exemple, un estat en secessi\u00f3 encara estaria subjecte als tractats i institucions de drets humans (vegeu la secci\u00f3 seg\u00fcent). Per tant, la secessi\u00f3 nom\u00e9s \u00e9s un reposicionament dins de l\u2019ordre europeu, una reivindicaci\u00f3 sobre el fet que alguna comunitat hauria de tenir l\u2019estatus d\u2019estat dins de les institucions europees. El marc de subsidiarietat permet entendre i resoldre els conflictes de sobirania territorial en el context institucional europeu, m\u00e9s que entendre\u2019ls com un desafiament. <\/p>\n\n\n\n Reformular la secessi\u00f3 com una subsidiarietat q\u00fcestionaria la suposici\u00f3 err\u00f2nia que els conflictes de sobirania territorial no aporten res, i que la secessi\u00f3 ha de significar la retirada de la UE i del seu sistema de valors. Aquesta creen\u00e7a \u00e9s una funci\u00f3 de la llei dels tractats de la UE, no de la l\u00f2gica. \u00c9s una tria de disseny discrecional.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n Aix\u00f2 ens porta al segon moviment doctrinal: repensar les normes del tractat relatives a la pertinen\u00e7a i la sortida de la UE. Segons les interpretacions actuals, una comunitat que se separa d\u2019un membre de la UE tamb\u00e9 surt de la UE. Per tant, una de les coses m\u00e9s valuoses que es pot aconseguir treballant en un codi \u00e9s alterar aquesta pr\u00e0ctica, cosa que alhora faria que el codi fos \u00fatil en la pr\u00e0ctica. Una interpretaci\u00f3 diferent de les normes de pertinen\u00e7a i sortida \u00e9s possible.<\/p>\n\n Segons el dret internacional, mentre que la majoria de les obligacions dels tractats queden anul\u00b7lades amb la creaci\u00f3 d\u2019un nou estat (el principi de tabula rasa), els tractats de naturalesa humanit\u00e0ria presumptament continuen en vigor (el principi autom\u00e0tic de successi\u00f3 d\u2019estats). Els beneficiaris s\u00f3n \u00e9ssers humans individuals per dret propi, no s\u00fabdits d\u2019un estat: per exemplificar-ho amb la legislaci\u00f3 angloamericana de la propietat, els seus drets s\u00f3n inherents a la terra. Aix\u00ed doncs, els drets derivats de tractats com la Convenci\u00f3 Europea de Drets Humans suposadament es transferirien als ciutadans d\u2019una nova Catalunya, Baviera o Gal\u00edcia independent.<\/p>\n\n Qu\u00e8 passa amb els drets dels tractats de la UE? Gran part dels tractats de la UE no s\u00f3n humanitaris, per\u00f2 el seu comprom\u00eds fonamental amb els valors i els drets, i les parts necess\u00e0riament relacionades amb el seu funcionament, probablement es podrien considerar humanitaris (al cap i a la fi, els tractats humanitaris solen contenir cl\u00e0usules de car\u00e0cter t\u00e8cnic). Aix\u00f2 podria incloure la pertinen\u00e7a a la UE.<\/p>\n\n El r\u00e8gim dels tractats de la UE no t\u00e9 una naturalesa essencial, sin\u00f3 que la seva naturalesa \u00e9s una funci\u00f3 de les seves cl\u00e0usules i de la interpretaci\u00f3 que se\u2019n fa. L\u2019article 50 \u00e9s una tria de disseny i de reglament; seria del tot possible crear una estructura constitucional europea que prevei\u00e9s la continu\u00eftat dels seus membres [2]<\/a>2 \u2014 El objetivo principal de nuestros esfuerzos tendr\u00eda que ser la UE. Aun as\u00ed, el Consejo de Europa \u2013algunos de los tratados del cual supuestamente contin\u00faan en vigor\u2013 podr\u00eda ser un valioso punto de entrada alternativo y podr\u00eda estar algo m\u00e1s dispuesto a aceptar la idea de que sus valores democr\u00e1ticos requieren una cierta valoraci\u00f3n de las reivindicaciones de los conflictos de soberan\u00eda territorial. Las instituciones del Consejo de Europa, como la Comisi\u00f3n de Venecia, podr\u00edan examinar los compromisos constitucionales para garantizar que la protecci\u00f3n para la integridad territorial no autoriza el uso de fuerzas armadas o del orden p\u00fablico contra desaf\u00edos internos y pac\u00edficos a la soberan\u00eda territorial. Si la Comisi\u00f3n fuera la mitad de firme a la hora de identificar los l\u00edmites de los estados en el momento de utilizar las fuerzas policiales en los conflictos de soberan\u00eda territorial que cuando lo es en la protecci\u00f3n de los principios democr\u00e1ticos en otros contextos, podr\u00eda contribuir significativamente a alterar los prejuicios doctrinales y pol\u00edticos que sustentan la resistencia a la resoluci\u00f3n de estos conflictos.\n<\/span><\/span>. No hi ha cap obstacle conceptual a l\u2019hora de modificar els tractats per estipular expl\u00edcitament la continu\u00eftat, ja sigui llegint el suposat l\u00edmit de l\u2019article 50 [3]<\/a>3 \u2014 Al fin y al cabo, el art\u00edculo 50 no dice absolutamente nada sobre secesi\u00f3n: se refiere a estado miembro en retirada. Al menos desde el Brexit, es obvio que un territorio subestatal podr\u00eda separarse de un estado miembro para permanecer en la UE. Igualmente, dado que la pertenencia del estado continuador no caduca, si el estado en secesi\u00f3n tambi\u00e9n se tratara como un continuador (y no hay nada en el derecho internacional que lo impida), los dos podr\u00edan continuar formando parte de la UE.\n<\/span><\/span> o interpretant els tractats existents com a humanitaris pel que fa a la successi\u00f3 del tractat despr\u00e9s de la secessi\u00f3, per beneficiar els ciutadans de la UE.<\/p>\n\n La reinterpretaci\u00f3 tamb\u00e9 pot permetre la successi\u00f3 condicional: la pertinen\u00e7a provisional o suspesa per preservar el nucli essencial dels valors i drets fonamentals mentre es treballen els aspectes t\u00e8cnics per assegurar la reactivaci\u00f3 d\u2019una pertinen\u00e7a plena. Tot i que \u00e9s una tasca ingent, conceptualment no diferiria del que ja passa: un nou estat hereta autom\u00e0ticament els tractats humanitaris, tot i que se n\u2019han de modificar alguns elements per justificar el canvi (noms, composici\u00f3 dels comit\u00e8s, m\u00e8todes de contribuci\u00f3, etc). \u00c9s una tasca t\u00e8cnica que haurien de revisar els advocats, i no una q\u00fcesti\u00f3 pol\u00edtica discutible.<\/p>\n\n Hi ha greus obstacles per a fer efectiu aquest pas. Hauria de ser una decisi\u00f3 dels mateixos estats membres, ja sigui amb una modificaci\u00f3 expl\u00edcita del tractat, o b\u00e9 en una mena de comprom\u00eds autoritzat. Qualsevol dels dos requeriria una legitimitat democr\u00e0tica considerable. I no \u00e9s com si una reinterpretaci\u00f3 formal del tractat remodel\u00e9s les normes pol\u00edtiques, sin\u00f3 m\u00e9s aviat al rev\u00e9s: un cop canviades les normes pol\u00edtiques, els seguir\u00e0 la reinterpretaci\u00f3.<\/p>\n\n No est\u00e0 clar quina \u00e9s la millor estrat\u00e8gia. Podria ser que tractar directament aquesta q\u00fcesti\u00f3 m\u00e9s pol\u00edtica no sigui prudent; en canvi, construir un codi podria establir les bases del canvi amb m\u00e9s facilitat i rapidesa que entrar en l\u2019arena pol\u00edtica. No ho s\u00e9. Per\u00f2 estic segur que tard o d\u2019hora, abans d\u2019acabar d\u2019escriure el codi amb \u00e8xit, s\u2019haur\u00e0 d\u2019abordar la q\u00fcesti\u00f3 pol\u00edtica. I si es don\u00e9s una resposta a aquesta q\u00fcesti\u00f3, el proc\u00e9s de creaci\u00f3 i implementaci\u00f3 d\u2019un codi efica\u00e7 es podria dur a terme molt m\u00e9s f\u00e0cilment: un canvi en el text del tractat o en la seva interpretaci\u00f3 esclariria l\u2019espai en qu\u00e8 es podria desenvolupar aquest codi.<\/p>\n\n En definitiva, els conflictes de sobirania s\u00f3n conflictes pol\u00edtics i la seva resoluci\u00f3 no dependr\u00e0 de t\u00e8cniques ni codis pr\u00e0ctics. El nostre objectiu estrat\u00e8gic ha de ser desafiar la cultura jur\u00eddica i pol\u00edtica que observa els conflictes de sobirania territorial amb hostilitat i que permet la resist\u00e8ncia a la resoluci\u00f3 pac\u00edfica. A no ser que es posin en dubte aquestes normes, cap codi no aconseguir\u00e0 gran cosa, per\u00f2 potser redactar-lo pot ajudar a centrar l’atenci\u00f3 en el fet que les normes europees de democr\u00e0cia i participaci\u00f3 requereixen que les institucions europees es replantegin el seu comprom\u00eds autom\u00e0tic amb els acords territorials existents.<\/p>\n\n Si la Uni\u00f3 Europea creu realment en els seus valors i en una uni\u00f3 cada vegada m\u00e9s estreta entre els pobles d’Europa, per qu\u00e8 considera que la resoluci\u00f3 d\u2019una disputa pol\u00edtica nacional de sobirania condueix necess\u00e0riament a l\u2019expulsi\u00f3 d\u2019una part del conflicte?<\/p><\/blockquote>\n<\/div>\n\n\n\n En definitiva, els conflictes de sobirania s\u00f3n conflictes pol\u00edtics i la seva resoluci\u00f3 no dependr\u00e0 de t\u00e8cniques ni codis pr\u00e0ctics. El nostre objectiu estrat\u00e8gic ha de ser desafiar la cultura jur\u00eddica i pol\u00edtica que observa els conflictes de sobirania territorial amb hostilitat i que permet la resist\u00e8ncia a la resoluci\u00f3 pac\u00edfica. A no ser que es posin en dubte aquestes normes, cap codi no aconseguir\u00e0 gran cosa, per\u00f2 potser redactar-lo pot ajudar a centrar l’atenci\u00f3 en el fet que les normes europees de democr\u00e0cia i participaci\u00f3 requereixen que les institucions europees es replantegin el seu comprom\u00eds autom\u00e0tic amb els acords territorials existents.<\/p>\n\n\n\n Crec que q\u00fcestionar la interpretaci\u00f3 actual de l’article 50 pot ajudar a assolir aquest objectiu. Si la Uni\u00f3 Europea creu realment en \u00abuna uni\u00f3 cada vegada m\u00e9s estreta entre els pobles d’Europa\u00bb (art. 1 del TUE) i en l\u2019al\u00b7licient dels seus propis valors, per qu\u00e8 mant\u00e9 una norma que nega a les persones que comparteixen aquests valors el dret a romandre en aquesta uni\u00f3? Per qu\u00e8 considera que la resoluci\u00f3 d\u2019una disputa pol\u00edtica nacional \u2013en la qual te\u00f2ricament la Uni\u00f3 no t\u00e9 cap inter\u00e8s\u2013 condueix necess\u00e0riament a l\u2019expulsi\u00f3 d\u2019una part del conflicte? La presumpci\u00f3 per defecte de la UE hauria de ser que es continu\u00ef gaudint de les proteccions, els beneficis i les obligacions de ser-ne membre tret que es repudi\u00efn.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n L\u2019esborrany actual del codi imposa moltes condicions a l\u2019estat, per\u00f2 pot ser igual de productiu (i estrat\u00e8gic) establir obligacions per al demandant. Els demandants proposen trencar els estats existents i crear-ne de nous: proposen impulsar nous projectes pol\u00edtics coercitius. Aix\u00f2 requereix una justificaci\u00f3 considerable, fins i tot si admetem que els estats existents necessiten una justificaci\u00f3. Els demandants es troben en una posici\u00f3 dif\u00edcil, per\u00f2 imposant-se criteris exigents poden millorar una mica la seva posici\u00f3, almenys protegint-se contra objeccions f\u00e0cils. Si es compleixen uns criteris definits i exigents, es poden millorar les perspectives diplom\u00e0tiques dels demandants a les institucions europees.<\/p>\n\n Aix\u00ed \u00e9s com el tribunal del Quebec va descriure la pol\u00edtica de reconeixement, que alhora s’aplica a la pol\u00edtica de negociaci\u00f3 dels conflictes de sobirania territorial:<\/p>\n\n Sens dubte, en qualsevol conflicte de sobirania territorial el demandant t\u00e9 demandes particulars sobre lleis o pr\u00e0ctiques concretes que li agradaria canviar. Per\u00f2 el centre d’un conflicte de sobirania territorial \u00e9s una discrep\u00e0ncia sobre la sobirania de l’estat existent; no sobre les regles, sin\u00f3 sobre el poder de crear-les. El resultat d’un conflicte de sobirania territorial pot ser la rescissi\u00f3 de l’autoritat legal de l’estat existent, per\u00f2 el conflicte en si mateix no \u00e9s pr\u00f2piament una autoritzaci\u00f3 per anul\u00b7lar les lleis de l\u2019estat; aix\u00ed, un demandant perjudica la seva legitimitat si combina el conflicte de sobirania territorial amb la nul\u00b7litat.<\/p>\n\n La legitimitat dels demandants \u00e9s plena quan reivindica el dret a disputar la sobirania de l\u2019estat com a tal: el dret a decidir. Com m\u00e9s lluny siguin d\u2019aquest nucli, menys leg\u00edtimes semblaran les accions del demandant. D\u2019aix\u00f2 es dedueix que, en la mesura del possible, els demandants haurien de respectar i obeir la llei de l\u2019estat, i desviar-se\u2019n tan poc com sigui possible per fer valer i assolir el seu dret a disputar la sobirania [7]<\/a>7 \u2014 Inevitablemente, estas ser\u00e1n cuestiones de interpretaci\u00f3n dif\u00edciles: en Catalunya, el uso de fondos p\u00fablicos se pod\u00eda enjuiciar por motivos formalmente no relacionados con el conflicto de soberan\u00eda territorial real. Pero incluso aqu\u00ed podemos observar una diferencia entre las reivindicaciones b\u00e1sicas y las perif\u00e9ricas, y su relativa legitimidad: la indignaci\u00f3n europea se centr\u00f3 en la represi\u00f3n violenta de los intentos de voto, no en la resistencia de Espa\u00f1a a las acciones legislativas y administrativas del gobierno catal\u00e1n destinadas a consolidar su poder local o invalidar Espa\u00f1a antes del refer\u00e9ndum.\n<\/span><\/span>. Alhora, \u00e9s aquesta obligaci\u00f3 dels demandants d\u2019obeir totes les normes dels estats la que justifica el deure de l\u2019estat a participar de bona fe en negociacions. El demandant hauria d\u2019obeir en tot i sol\u00b7licitar nom\u00e9s una cosa, i l\u2019Estat pot exigir obedi\u00e8ncia en tot, i permetre nom\u00e9s una cosa: el dret a disputar la sobirania. <\/p>\n\n Un demandant que ja tingui poder governamental en virtut de l\u2019ordenament jur\u00eddic vigent nom\u00e9s hauria de fer uns canvis m\u00ednims en la governan\u00e7a amb la finalitat de prendre una decisi\u00f3 sobre la resoluci\u00f3 del conflicte de sobirania territorial i preparar-se per a la independ\u00e8ncia en cas que tingui \u00e8xit [8]<\/a>8 \u2014 Una consecuencia natural es que, si es posible, los demandantes tendr\u00edan que separar los refer\u00e9ndums sobre el conflicto de soberan\u00eda territorial de las elecciones convencionales; ver abajo.\n<\/span><\/span>.<\/p>\n\n En el context europeu, no hi ha cap alternativa per fer progressar les reivindicacions en els conflictes de sobirania territorial que no sigui seguir la llei i el principi democr\u00e0tic<\/p><\/blockquote>\n<\/div>\n\n\n\n Comportar-se educadament i complir les regles pot resultar frustrant, sobretot quan els demandants del conflicte de sobirania territorial es troben en una situaci\u00f3 de desavantatge. La radicalitzaci\u00f3 pot ser efica\u00e7, de la mateixa manera que ser v\u00edctima de l\u2019opressi\u00f3 estatal pot refor\u00e7ar la simpatia i el suport. Tanmateix, esperar que s\u2019infringeixin les normes democr\u00e0tiques o la viol\u00e8ncia no \u00e9s una estrat\u00e8gia real i, certament, no \u00e9s agradable. Tamb\u00e9 \u00e9s igual de probable que la radicalitzaci\u00f3 generi resist\u00e8ncia com a suport, cosa que proporciona a l\u2019Estat un pretext per mobilitzar les forces de l\u2019ordre p\u00fablic. En el context europeu, no hi ha cap bona alternativa per fer progressar les reivindicacions en els conflictes de sobirania territorial que no sigui seguir la llei i el principi democr\u00e0tic. Introduir un criteri \u00absense anul\u00b7laci\u00f3 innecess\u00e0ria\u00bb al codi enfortir\u00e0 aquest enfocament.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n El codi de pr\u00e0ctiques pot incloure dos processos separats: per als conflictes de sobirania territorial basats en unitats de subestats existents i per als conflictes de sobirania territorial que proposen unitats noves [9]<\/a>9 \u2014 Otro marco plausible es subrayar la protecci\u00f3n de las minor\u00edas nacionales, cosa que apelar\u00eda a las competencias del Consejo de Europa y de la OSCE (incluido su Alto Comisionado para las Minor\u00edas Nacionales). Pero esta es una v\u00eda menos prometedora: hace que la cuesti\u00f3n sea de estatus etnonacional, en lugar de soberan\u00eda popular, cosa que inevitablemente plantea el problema del resto de miembros de los grupos etnonacionales mayoritarios del estado (as\u00ed como otras minor\u00edas), y acaba proporcionando en el Estado y a los grupos externos un motivo para rechazar la reivindicaci\u00f3n por ser iliberal. Adem\u00e1s, la idea misma de minor\u00eda es, por definici\u00f3n, la de un grupo que no tiene derecho a su propio estado. Se trata de una subordinaci\u00f3n sin sentido de la esencia en una definici\u00f3n arbitraria, pero es una realidad social y pol\u00edtica: es probable que la lengua de las minor\u00edas nacionales se demuestre autolimitada, incluso autoderrotada, en un conflicto de soberan\u00eda territorial.\n<\/span><\/span>. El primer inclou disputes com Esc\u00f2cia i Catalunya, el segon, Pad\u00e0nia o, fora d\u2019Europa, els kurds de Turquia o l\u2019Iraq.<\/p>\n\n Dependre de les unitats existents ofereix avantatges estrat\u00e8gics: expectatives previsibles i estables; infraestructura del govern preexistent que pot utilitzar-se per fer avan\u00e7ar la reivindicaci\u00f3; un cert reconeixement. Per\u00f2 un codi constru\u00eft nom\u00e9s per a unitats existents exclouria reivindicacions leg\u00edtimes. Al cap i a la fi, les unitats existents s\u00f3n funcions de l’estat existent i algunes en part van dissenyar-se per frustrar les reivindicacions de sobirania, precisament l\u2019assumpte en q\u00fcesti\u00f3. <\/p>\n\n Cal que qualsevol codi identifiqui els llindars necessaris per a iniciar un proc\u00e9s: quina poblaci\u00f3 o territori es requereix? Com s\u2019ha de determinar? Quan s\u2019utilitza una unitat existent, aquestes preguntes s\u00f3n m\u00e9s f\u00e0cils; en canvi, s\u00f3n molt m\u00e9s dif\u00edcils quan no hi ha fronteres preexistents. Una possibilitat \u00e9s dissenyar normes generals rigoroses, com ara un requisit de majoria qualificada, o criteris m\u00e9s elevats d\u2019evid\u00e8ncia per iniciar un proc\u00e9s de negociacions, i permetre llindars m\u00e9s relaxats per a les unitats existents.<\/p>\n\n La legitimitat dels demandants \u00e9s plena quan reivindica el dret a disputar la sobirania de l\u2019estat com a tal: el dret a decidir<\/p><\/blockquote>\n<\/div>\n\n\n\n Els dos camins se superposen en molts detalls. Fins i tot per a les unitats existents, un codi assenyat i humanitari inclouria disposicions per \u00abdimensionar correctament\u00bb el territori, per garantir que les poblacions que no en vulguin sortir hi poguessin romandre i, de la mateixa manera, que les poblacions fora de la unitat existent puguin unir-s’hi, mitjan\u00e7ant un proc\u00e9s de plebiscits o ajustaments fronterers. Cadascuna d\u2019aquestes modificacions requereix pensar en poblacions que no estan definides per un l\u00edmit territorial preexistent.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n Com va declarar la Refer\u00e8ncia del Quebec del Tribunal Suprem canadenc, iniciar les negociacions per resoldre un conflicte de sobirania territorial requereix una majoria clara que respongui a una pregunta clara. Hi ha altres elements impl\u00edcits en aquests dos: la majoria requereix criteris de participaci\u00f3 i implica una certa deliberaci\u00f3 democr\u00e0tica. I la claredat implica un tercer element: un context clar en el qual es fa la pregunta i la majoria respon. <\/p>\n\n La pregunta hauria de ser clara (el criteri de \u00abla pregunta clara\u00bb al qual es referia el tribunal del Quebec) o, segons van acordar els governs escoc\u00e8s i brit\u00e0nic, la \u00abpregunta ha de ser justa, f\u00e0cil d’entendre i capa\u00e7 de produir un resultat que s\u2019accepti i que generi confian\u00e7a\u00bb [10]<\/a>10 \u2014 Memor\u00e1ndum de acuerdo, Reino Unido \u2013 Escocia, 15 de octubre de 2012, \u00b6 5.\n<\/span><\/span>. En particular, hauria d\u2019evitar frases influents i introduccions hist\u00f2riques o ideol\u00f2giques; ser aut\u00f2noma (\u00e9s a dir, no hauria de fer refer\u00e8ncia a altres documents); i presentar una opci\u00f3 bin\u00e0ria i senzilla (una de les quals hauria de ser l’statu quo<\/em>): <\/p>\n\n L\u2019equitat<\/em> requereix que la pregunta no sigui esbiaixada o influent. En el cas escoc\u00e8s, fins i tot es va considerar que la frase \u00abEsteu d’acord\u00bb indu\u00efa a una resposta afirmativa. Les introduccions fomenten un marc concret per a la pregunta que pot esbiaixar els votants, i per tant s\u2019han d\u2019evitar.<\/p>\n\n La<\/em> claredat<\/em> s\u2019aconsegueix amb frases curtes i senzilles. Sovint hi haur\u00e0 motius per a f\u00f3rmules m\u00e9s complexes (com demanar als votants que facin una segona elecci\u00f3 en funci\u00f3 d\u2019una primera) [12]<\/a>12 \u2014 La pregunta y cualquier introducci\u00f3n o materiales complementarios tendr\u00edan que dejar claro si un voto positivo tendr\u00eda efectos inmediatos o conducir\u00eda a negociaciones para una decisi\u00f3n y, en caso afirmativo, si estar\u00edan sujetos a un segundo refer\u00e9ndum de confirmaci\u00f3n, que tendr\u00eda que ser la pr\u00e1ctica preferida. (El proceso del Brexit muestra los graves problemas que surgen si se hace un refer\u00e9ndum de soberan\u00eda sin un plan para el proceso posterior. Buena parte de la par\u00e1lisis y la disfunci\u00f3n de este proceso se habr\u00eda podido mitigar si el refer\u00e9ndum inicial hubiera indicado que ser\u00eda necesaria una segunda votaci\u00f3n al final de las negociaciones.)\n<\/span><\/span>, per\u00f2 una pregunta amb diverses parts (o una pregunta que faci refer\u00e8ncia a altres documents o decisions) fa que a les persones els sigui dif\u00edcil entendre qu\u00e8 decideixen. Alhora, aix\u00f2 fa que sigui dif\u00edcil fer les reivindicacions que sorgeixin sobre el que s\u2019ha decidit [13]<\/a>13 \u2014 El refer\u00e9ndum de Quebec de 1995 inclu\u00eda una pregunta\u00a0muy\u00a0poco clara: \u00ab\u00bfEst\u00e1is de acuerdo que Quebec tendr\u00eda que ser soberano despu\u00e9s de haber hecho una oferta formal a Canad\u00e1 para una nueva asociaci\u00f3n econ\u00f3mica y pol\u00edtica\u00a0en el marco\u00a0del proyecto de ley sobre el futuro de\u00a0Quebec y del acuerdo firmado el 12 de junio de 1995?\u00bb\u00a0V\u00e9ase\u00a0\u00abClarity Act\u00bb, en\u00a0Parli\u00a0\u2013 The Dictionary of Canadian Politics\u00a0(Peter\u00a0Donolo, ed., Campbell Strategies, 2017).\u00a0La pregunta menciona la soberan\u00eda (un concepto notoriamente poco claro) pero no la independencia; y hace referencia a dos documentos m\u00e1s y a un acontecimiento contingente.\u00a0\n<\/span><\/span>. Les preguntes complexes i m\u00faltiples (i les relacionades amb les eleccions convencionals, vegeu m\u00e9s avall) fan que sigui m\u00e9s dif\u00edcil transmetre un missatge prou clar.<\/p>\n\n Conseq\u00fc\u00e8ncia o legitimitat:<\/em> Tot i que principalment la legitimitat queda determinada per altres factors, una pregunta que no ofereix una tria significativa pot posar-la en dubte. La pregunta del refer\u00e8ndum de Crimea era influent i esbiaixada. Plantejava la restauraci\u00f3 de l\u2019autonomia constitucional del 1992 o la uni\u00f3 amb R\u00fassia, per\u00f2 no hi havia cap opci\u00f3 per triar l\u2019statu quo. Deixant de banda els altres factors que van fer in\u00fatil aquell refer\u00e8ndum, la pregunta per si sola feia impossible determinar les prefer\u00e8ncies dels votants.<\/p>\n\n Si no hi ha cooperaci\u00f3 estatal, els demandants haurien de buscar interlocutors en la societat civil o rec\u00f3rrer a experts interancionals<\/p><\/blockquote>\n<\/div>\n\n\n\n Si l’Estat \u00e9s cooperatiu, el demandant hauria de negociar l’idioma amb les autoritats estatals i, si fos possible, rec\u00f3rrer als mecanismes de supervisi\u00f3 electoral existents. En el cas escoc\u00e8s, la redacci\u00f3 del refer\u00e8ndum va ser objecte de revisi\u00f3 per part de la Comissi\u00f3 Electoral, que va influir en la redacci\u00f3 final per garantir un text m\u00e9s neutral. En cas que no hi hagi cooperaci\u00f3 estatal, els demandants haurien de seguir aquests principis, buscant interlocutors en la societat civil o recorrent a experts internacionals que puguin actuar com a garantia de la integritat del proc\u00e9s.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n Qualsevol model plausible per resoldre conflictes de sobirania territorial ha de dependre de la presa de decisions institucionals o de reivindicacions de voluntat popular. Els plantejaments institucionals poden no requerir una majoria popular real, sempre que tinguin una base legitimada democr\u00e0ticament, com ara una majoria parlament\u00e0ria (aix\u00f2 va ser el que va passar a Catalunya). Per\u00f2 en una societat lliure \u00e9s poc probable que una estrat\u00e8gia purament institucional tingui \u00e8xit sense suport democr\u00e0tic i, en els casos en qu\u00e8 l\u2019Estat no estigui disposat a cooperar, les proves clares de suport popular i democr\u00e0tic s\u00f3n una part essencial de la legitimitat de la reivindicaci\u00f3 del conflicte de sobirania territorial.<\/p>\n\n Per tant, la resoluci\u00f3 d\u2019un conflicte de sobirania territorial generalment requereix una majoria democr\u00e0tica, la majoria clara del criteri del Quebec. Hi ha diferents llindars possibles: la majoria absoluta (com al Quebec o a Esc\u00f2cia), el 55% (Montenegro) o una majoria qualificada m\u00e9s elevada, i relacionats amb aquests, la q\u00fcesti\u00f3 del qu\u00f2rum o la participaci\u00f3 (vegeu m\u00e9s avall). En la tria de la majoria hi ha un element de compensaci\u00f3: com m\u00e9s elevat sigui el llindar, m\u00e9s legitimitat tindr\u00e0 el refer\u00e8ndum, per\u00f2 tamb\u00e9 hi haur\u00e0 m\u00e9s possibilitats que fracassi.<\/p>\n\n Els demandants dels conflictes de sobirania territorial han de fer front a grans reptes per garantir la seva legitimitat democr\u00e0tica, ja que intenten substituir la democr\u00e0cia en l\u2019\u00e0mbit de l\u2019estat per una en l\u2019\u00e0mbit local. Una majoria absoluta significa que, fins i tot en l\u2019\u00e0mbit local, el demandant nom\u00e9s t\u00e9 un suport parcial. Un llindar elevat respon m\u00e9s efica\u00e7ment a aquest desafiament: tot i que encara no \u00e9s una majoria en el conjunt del pa\u00eds, una majoria qualificada indica que a la regi\u00f3 afectada hi ha un suport s\u00f2lid. Amb un nombre suficient de vots a favor (i una alta participaci\u00f3, vegeu a continuaci\u00f3), fins i tot un refer\u00e8ndum no sostingut per l\u2019Estat pot generar una legitimitat considerable. <\/p>\n\n La compensaci\u00f3, per descomptat, \u00e9s que un llindar elevat rebutja les reivindicacions de les majories locals m\u00e9s petites. Per parlar d\u2019un cas concret, els separatistes catalans no han aconseguit la majoria popular en unes eleccions i, si haguessin de complir un criteri de majoria qualificada, la separaci\u00f3 seria pr\u00e0cticament impossible.<\/p>\n\n Per\u00f2 les directrius no poden ser uns principis permanents i no modificables, i val la pena reivindicar que els conflictes de sobirania territorial s\u00f3n conflictes governats per la norma i fonamentats en la llei, fins i tot si les lleis inicials no s\u00f3n favorables a un demandant en particular (al cap i a la fi, ara els separatistes catalans s\u2019enfronten a un llindar encara m\u00e9s elevat, ja que Espanya rebutja la seva reclamaci\u00f3 per principis).<\/p>\n\n Per tant, encara que els criteris haurien d\u2019indicar que \u00e9s necessari prendre\u2019s seriosament les reivindicacions que gaudeixin de majoria absoluta, val la pena considerar altres maneres d\u2019incorporar un llindar m\u00e9s elevat per tal d\u2019adquirir m\u00e9s certesa i legitimitat. Aix\u00ed, per exemple, els criteris podrien indicar que els estats han de recon\u00e8ixer i negociar amb els demandants que tinguin el suport d\u2019una majoria qualificada, i que haurien de negociar amb els demandants que tinguin una majoria absoluta, especialment all\u00e0 on les unitats existents siguin el centre del conflicte de sobirania territorial.<\/p>\n\n Sigui quina sigui la pregunta i el nivell de majoria, hauria de tractar-se d\u2019una veritable majoria popular, no nom\u00e9s d\u2019una majoria parlament\u00e0ria. Per la seva naturalesa, els conflictes de sobirania territorial s\u00f3n extraconstitucionals; no n\u2019hi ha prou de confiar que l\u2019ordre constitucional tradueixi la voluntat popular en una majoria decisiva per fer una reivindicaci\u00f3 en contra d\u2019aquest ordre (vegeu m\u00e9s avall, refer\u00e8ndums independents).<\/p>\n\n Fins i tot les majories qualificades no poden articular un missatge clar i significatiu si la participaci\u00f3 \u00e9s baixa. Aix\u00f2 \u00e9s especialment cert si el proc\u00e9s no \u00e9s sancionat per un estat cooperatiu, perqu\u00e8 aix\u00f2 podria voler dir que nom\u00e9s voten els compromesos amb la causa. Atesa la naturalesa tensa dels conflictes de sobirania territorial, els grups en contra poden considerar el proc\u00e9s il\u00b7leg\u00edtim i negar-se a participar-hi, transmetent una falsa impressi\u00f3 de suport i uniformitat (com a B\u00f2snia el 1992). Qualsevol model leg\u00edtim ha de permetre que els grups de boicot participin i formin part del recompte, carregant la responsabilitat al demandant per generar prou entusiasme perqu\u00e8 la seva causa arribi al qu\u00f2rum requerit.<\/p>\n\n Com en el cas de la majoria, com m\u00e9s elevada sigui la participaci\u00f3 requerida, tant pel que fa al percentatge com al nombre d\u2019individus participants, m\u00e9s legitimitat proporcionar\u00e0. Per\u00f2 la participaci\u00f3 hauria de fer refer\u00e8ncia al territori en disputa, no a tot el territori de l\u2019Estat (com a les cl\u00e0usules de la constituci\u00f3 ucra\u00efnesa). Els refer\u00e8ndums en tot l\u2019Estat trunquen efica\u00e7ment totes les reivindicacions dels conflictes de sobirania territorial.<\/p>\n\nReinterpretaci\u00f3 de les normes del Tractat de la UE<\/h5>\n\n
Principis per formular el codi<\/h4>\n\n
A qui s’ha d’adre\u00e7ar el codi de pr\u00e0ctiques?<\/h5>\n\n
Obedi\u00e8ncia: interfer\u00e8ncia m\u00ednima amb l\u2019Estat<\/h5>\n\n
La naturalesa del territori en q\u00fcesti\u00f3<\/h5>\n\n
Condicions de l’exercici. Elaboraci\u00f3 del principi de claredat<\/h4>\n\n
La pregunta<\/h5>\n\n
Majoria decisiva<\/h5>\n\n
Qu\u00f2rum i participaci\u00f3<\/h5>\n\n