Un territori habitat de resist\u00e8ncia<\/h5>\n\n\n\n
Al llarg de la seva hist\u00f2ria, l\u2019Amaz\u00f2nia ha passat de ser considerada pels colonitzadors europeus com un territori inexplorat, un gran \u00abbuit verd\u00bb, a esdevenir un espai poblat i ric culturalment, on viuen nombrosos pobles ind\u00edgenes i comunitats tradicionals que mantenen formes de vida sostenible. Durant la colonitzaci\u00f3 per part dels regnes de Portugal i Castella, i posteriorment per part dels actuals estats sud-americans, l\u2019Amaz\u00f2nia va viure diversos cicles d\u2019explotaci\u00f3 econ\u00f2mica intensiva, com per exemple el cicle del cautx\u00fa, que van transformar profundament el territori.<\/p>\n\n\n\n
\nSegons les dades sobre desforestaci\u00f3, entre el 1985 i el 2023 la conca amaz\u00f2nica ha perdut aproximadament 88\u00a0milions d\u2019hect\u00e0rees de selva i 4,4\u00a0milions d\u2019hect\u00e0rees de vegetaci\u00f3 inundable<\/p>\n<\/blockquote>\n<\/div>\n\n\n\n
\nA partir del segle XX, l\u2019avan\u00e7 de la frontera econ\u00f2mica, la construcci\u00f3 de grans infraestructures i el model de desenvolupament impulsat pels estats nacionals sud-americans, van accelerar la desforestaci\u00f3 i els conflictes per la terra. Malgrat tot plegat, actualment les poblacions ind\u00edgenes \u2014riberencs, quilombolas i extractivistes\u2014 resisteixen com a aut\u00e8ntics guardians de la selva i dels coneixements ecol\u00f2gics i culturals. Per entendre a fons la import\u00e0ncia vital de l\u2019Amaz\u00f2nia, cal anar m\u00e9s enll\u00e0 del seu valor natural. La hist\u00f2ria d\u2019aquest territori est\u00e0 profundament lligada als pobles que l\u2019habiten des de fa segles i tamb\u00e9 a aquells, com alguns catalans, que han mostrat un comprom\u00eds social i ambiental envers aquest territori, com el bisbe Pere Casald\u00e0liga.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
Els pobles originaris de l\u2019Amaz\u00f2nia, com els suru\u00ed-paiter, van passar de ser gaireb\u00e9 exterminats per l\u2019avan\u00e7 implacable del capitalisme depredador a esdevenir protagonistes d\u2019una resist\u00e8ncia que combina saviesa ancestral i innovaci\u00f3 tecnol\u00f2gica no ind\u00edgena. Avui, s\u00f3n els aut\u00e8ntics guardians de la selva amaz\u00f2nica.<\/p>\n\n\n\n
Empremta catalana a l\u2019Amaz\u00f2nia<\/h5>\n\n\n\n
Diversos espais de la regi\u00f3 amaz\u00f2nica han estat reconeguts per la UNESCO com a patrimoni natural de la humanitat des de l\u2019any 2000. Avui dia, forma part de l\u2019imaginari col\u00b7lectiu global com a un territori que cal preservar pel b\u00e9 com\u00fa de la humanitat. La seva immensitat, biodiversitat i riquesa cultural han captivat l\u2019inter\u00e8s de gent de tots els continents, i els catalans no en s\u00f3n una excepci\u00f3. Al llarg del segle xix, alguns catalans es van establir com a comerciants a ciutats riberenques com Bel\u00e9m, Manaus o Iquitos. Tamb\u00e9 hi van actuar missioners catalans \u2014principalment caputxins i jesu\u00eftes\u2014 amb un paper actiu en l\u2019evangelitzaci\u00f3 dels pobles ind\u00edgenes i en la seva protecci\u00f3 davant els abusos.<\/p>\n\n\n\n
Al segle XIX i XX, bot\u00e0nics, antrop\u00f2legs i ge\u00f2grafs catalans van estudiar la regi\u00f3 amaz\u00f2nica, i van contribuir al coneixement occidental sobre esp\u00e8cies, ecosistemes i cultures ind\u00edgenes. El que poca gent sap \u00e9s que a l\u2019Amaz\u00f2nia va existir una comunitat d\u2019ind\u00edgenes de llengua tup\u00ed que parlaven catal\u00e0. El matrimoni d\u2019exiliats catalans Josep Travesset i Anna Rossell\u00f3, establerts a S\u00e3o Paulo des del 1956, despr\u00e9s de fugir de la mis\u00e8ria i la repressi\u00f3 franquista, van fer diversos viatges pel Brasil i per l\u2019Am\u00e8rica Llatina, narrats en llibres que van publicar al llarg de la seva vida.<\/p>\n\n\n\n
O catal\u00e3o<\/em> de la selva: el llegat del doctor Arnau<\/h5>\n\n\n\n
El 1960, sortint de Manaus, els viatgers catalans van remuntar el Rio Negro a la recerca de pobles ind\u00edgenes amb els quals volien establir vincles i aprendre\u2019n. Un dels passatgers del vaixell, en sentir-los parlar catal\u00e0, els va preguntar: \u00ab\u00bfVan a visitar o catal\u00e3o<\/em>?\u00bb. I ells respongueren: \u00ab\u00bfO catal\u00e3o<\/em>?\u00bb. El passatger els va explicar que vivia a prop do catal\u00e3o<\/em> i que era molt popular a la regi\u00f3. El capit\u00e0 del vaixell es va afegir a la conversa dient: \u00abVost\u00e8s tamb\u00e9 s\u00f3n catalans? El catal\u00e0 \u00e9s un poble de molta cultura!\u00bb. Un altre passatger va afegir que o catal\u00e3o <\/em>els havia ensenyat una can\u00e7\u00f3 anomenada Baixant de la font del gatinho<\/em>. Entre riures i paraules d\u2019admiraci\u00f3, van decidir de fer els 500 quil\u00f2metres que els restaven per arribar a la comunitat on vivia o catal\u00e3o<\/em>. [2]<\/a>2 \u2014 Rossell\u00f3, A.; Travesset, J. (1984). O catal\u00e3o (un catal\u00e0 a l\u2019Amaz\u00f2nia). Barcelona: El Llamp.\n<\/span><\/span> <\/p>\n\n\n\n
Quan el Josep i l\u2019Anna hi van arribar, despr\u00e9s d\u2019un llarg viatge pel riu, van descobrir amb sorpresa que les persones els parlaven en catal\u00e0. El fam\u00f3s o catal\u00e3o<\/em> era el doctor Arnau, un metge d\u2019uns cinquanta anys, nascut a Figueres, especialitzat en medicina natural a Barcelona, on es va doctorar. Exiliat, com ells, havia passat pels camps de concentraci\u00f3 francesos abans d\u2019instal\u00b7lar-se a l\u2019Amaz\u00f2nia. Idealista i culte, havia fundat i liderat una petita comunitat d\u2019ind\u00edgenes a qui va ensenyar catal\u00e0, portugu\u00e8s, matem\u00e0tiques, filosofia, i molt m\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n
El senyor Arnau, la seva companya afrobrasilera, la Sabina, i els seus fills, la Roser i el Jordi, juntament amb altres membres de la comunitat, havien creat un sistema cooperativista exemplar. Hi havia un consultori m\u00e8dic gratu\u00eft i obert a tothom, fet que contribu\u00efa a la seva bona fama a la regi\u00f3, juntament amb el seu alt nivell cultural, la capacitat d\u2019organitzaci\u00f3 del treball i un gran sentit social en la defensa dels pobles ind\u00edgenes davant l\u2019explotaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
El fet que la comunitat volgu\u00e9s aprendre catal\u00e0 va ser una mostra d\u2019agra\u00efment per haver-los alliberat de l\u2019analfabetisme i per haver-los despertat humanament. El fill del doctor Arnau, en Jordi, estudiava a la Universitat de S\u00e3o Paulo, igual que alguns joves de la comunitat, els quals cursaven estudis fora, la mateixa comunitat n\u2019assumia les despeses.<\/p>\n\n\n\n
Arbres a Maroaga. Fotografia: Adelino Meireles<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
El petit poble comptava amb una escola i una biblioteca \u2014on onejaven la bandera catalana i la brasilera\u2014, tot i que tothom tenia llibres a casa, sobretot de naturisme, jardineria i ecologia. El comprom\u00eds del doctor Arnau amb la preservaci\u00f3 de la selva amaz\u00f2nica i amb l\u2019educaci\u00f3 de les persones de la comunitat deixava clar que aquest altruista catal\u00e0 havia constru\u00eft una comunitat naturista on ning\u00fa tenia problemes econ\u00f2mics, gr\u00e0cies a la bona planificaci\u00f3 econ\u00f2mica basada en la plantaci\u00f3 i venda de productes de la terra, a m\u00e9s del cautx\u00fa.<\/p>\n\n\n\nEl 1985, el Josep i l\u2019Anna volien tornar a la comunitat amb un equip de televisi\u00f3 per documentar-la. Hi ha un document de la Fundaci\u00f3 Nacional de l\u2019Indi (FUNAI) en qu\u00e8 el matrimoni sol\u00b7licita l\u2019ajuda de l\u2019organisme per poder-hi tornar. En aquest document s\u2019hi deia que: \u00abEl desenvolupament de la comunitat es va dur a terme gr\u00e0cies al seu l\u00edder \u201cel senyor Arnau\u201d que, gr\u00e0cies a la seva iniciativa altruista, va aconseguir que els ind\u00edgenes li dediquessin un gran afecte, per ser l\u2019\u00fanic que els havia tractat com a persones i no com a inferiors\u00bb.<\/p>\n\n\n\n
Tanmateix, mai m\u00e9s no la van tornar a trobar. Es diu que el seu elevat nivell educatiu i econ\u00f2mic va dur molts membres a abandonar la comunitat per instal\u00b7lar-se en grans ciutats a la recerca d\u2019una qualitat de vida millor. Quan el Josep i l\u2019Anna es van acomiadar de la comunitat creada pel senyor Arnau el 1960, va ser l\u2019\u00faltim adeu. Un adeu ple d\u2019emoci\u00f3 en escoltar un grup d\u2019ind\u00edgenes amaz\u00f2nics de llengua tup\u00ed que cantaven \u00c9s l\u2019hora dels adeus<\/em>. Un comiat en un petit parad\u00eds comunitari on la llengua catalana, el naturisme, la lluita ecologista i l\u2019altruisme van conviure sota la bandera catalana i la bandera brasilera.<\/p>\n\n\n\n
Pere Casald\u00e0liga: bisbe, profeta i guardi\u00e0 de l\u2019Amaz\u00f2nia<\/h5>\n\n\n\n
El catal\u00e0 m\u00e9s conegut al llarg de la hist\u00f2ria per la seva defensa de l\u2019Amaz\u00f2nia i dels seus habitants \u00e9s, sens dubte, el bisbe Pere Casald\u00e0liga. Establert a Mato Grosso do Sul \u2014a l\u2019Amaz\u00f2nia brasilera\u2014 des del 1968, va esdevenir una veu inc\u00f2moda per als poderosos de la regi\u00f3, per\u00f2 una figura essencial en la lluita pels drets humans, els pobles ind\u00edgenes i els camperols de la frontera sud de l\u2019Amaz\u00f2nia.<\/p>\n\n\n\n
La seva identitat catalana i el seu comprom\u00eds amb la causa ind\u00edgena es van retroalimentar profundament. En paraules seves: \u00abLa causa ind\u00edgena m\u2019ha fet m\u00e9s catal\u00e0\u2026 m\u2019ha ajudat a retrobar la meva sempre maltractada tribu. El fet de ser catal\u00e0 m\u2019ha tornat m\u00e9s sensible al problema de la llengua i la identitat dels indis, i m\u2019ha ajudat a no caure en l\u2019imperialisme cultural\u00bb [3]<\/a>3 \u2014 Casald\u00e0liga, P. (2012). Reflexions des del comprom\u00eds. Barcelona: Angle Editorial.\n<\/span><\/span> <\/p>\n\n\n\n
Casald\u00e0liga va denunciar la desforestaci\u00f3 massiva, la mineria agressiva i la contaminaci\u00f3 provocada pel capitalisme depredador. Pregonava una espiritualitat ecol\u00f2gica que veia la Terra com a \u00abmare\u00bb i part integrant del projecte div\u00ed. El seu comprom\u00eds amb l\u2019Amaz\u00f2nia va ser constant: participava activament en reunions i processos eclesials que denunciaven la destrucci\u00f3 ambiental i promovien models de desenvolupament sostenibles.<\/p>\n\n\n\n
\n\n\nEl catal\u00e0 m\u00e9s conegut al llarg de la hist\u00f2ria per la seva defensa de l\u2019Amaz\u00f2nia i dels seus habitants \u00e9s, sens dubte, el bisbe Pere Casald\u00e0liga, establert a Mato Grosso do Sul, a l\u2019Amaz\u00f2nia brasilera, des del 1968<\/p>\n<\/blockquote>\n<\/div>\n\n\n\n
\nTamb\u00e9 va donar suport al moviment dels camperols sense terra, lluitava contra el latifundi i la viol\u00e8ncia rural, i promovia una reforma agr\u00e0ria justa. Sempre des del pacifisme actiu, va optar per la no-viol\u00e8ncia i la resist\u00e8ncia activa, malgrat les constants amenaces de mort. Mai va portar escorta, i la porta de casa seva era sempre oberta a tothom.<\/p>\n\n\n\n
L\u2019Esgl\u00e9sia que defensava rebutjava privilegis i jerarquies i es posicionava al costat dels pobres. Casald\u00e0liga es va convertir en un referent indiscutible de la teologia de l\u2019alliberament, i va establir una alian\u00e7a s\u00f2lida amb els pobles originaris, considerant que la seva lluita per la terra i la preservaci\u00f3 ambiental de la selva eren inseparables. Per ell, els pobles ind\u00edgenes eren els veritables guardians de l\u2019Amaz\u00f2nia.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
Els ind\u00edgenes suru\u00ed-paiter i l\u2019avan\u00e7 de la frontera econ\u00f2mica [4]<\/a>4 \u2014 Moreno Romero, Z. (2020). Mem\u00f3rias do contato: os Paiter Suru\u00ed e o avan\u00e7o da fronteira econ\u00f4mica. Maring\u00e1: Universidade Estadual de Maring\u00e1.\n<\/span><\/span> <\/h5>\n\n\n\n
Un dels molts pobles ind\u00edgenes que viuen a la selva amaz\u00f2nica s\u00f3n els suru\u00ed-paiter, que van comen\u00e7ar a experimentar la destrucci\u00f3 del seu h\u00e0bitat ancestral durant el segon cicle econ\u00f2mic del cautx\u00fa (1942-1945). Els suru\u00ed-paiter es van anar retirant selva endins fugint de la pressi\u00f3 colonitzadora dels seringueiros, a qui veien com a invasors que explotaven el territori i esclavitzaven els ind\u00edgenes. Alhora, per\u00f2, van entrar en conflicte violent amb altres \u00e8tnies ind\u00edgenes per disputar-se el nou territori. Aquella \u00e8poca encara \u00e9s recordada avui dia entre els suru\u00ed-paiter com \u00abel temps de la por\u00bb. Una por justificada, tant pels constants atacs dels no ind\u00edgenes que volien ocupar el seu territori, com per l\u2019amena\u00e7a d\u2019altres grups ind\u00edgenes rivals.<\/p>\n\n\n\n
l moment clau en qu\u00e8 els suru\u00ed-paiter es van adonar que els no ind\u00edgenes destru\u00efen la selva sense miraments va ser quan van observar com la maquin\u00e0ria arrasava els arbres per construir la carretera BR- 364. Els ind\u00edgenes tenien el costum de demanar perm\u00eds als esperits de la selva abans de tallar un arbre per poder obrir una clariana i plantar-hi l\u2019horta. En canvi, els no ind\u00edgenes esmicolaven els arbres al seu pas. Les m\u00e0quines utilitzades per construir la carretera van ser vistes com a artefactes que feien tremolar la terra i que provocaven grans demolicions mentre emetien fum t\u00f2xic. Aquest cam\u00ed obert al mig de la selva es convertiria en la porta d\u2019entrada dels colons del sud del Brasil, de gent amb males intencions com els grileiros<\/em>, els madeireiros ilegais,<\/em> els garimpeiros<\/em> o els agents de l\u2019agroind\u00fastria.<\/p>\n\n\n\n
La dictadura militar brasilera i les seves pol\u00edtiques van incentivar una colonitzaci\u00f3 interna de l\u2019Amaz\u00f2nia mitjan\u00e7ant camperols pobres del sud del Brasil que s\u2019havien quedat sense feina a causa de les gelades que havien arrasat gaireb\u00e9 tots els camps de caf\u00e8 de Paran\u00e1 i S\u00e3o Paulo. El r\u00e8gim volia fer una reforma agr\u00e0ria en forma de colonitzaci\u00f3 interna, sota l\u2019engany\u00f3s lema \u00abTerra sense gent per a gent sense terra\u00bb.<\/p>\n\n\n\n
El 1969 els suru\u00ed-paiter van decidir de contactar amb persones alienes a la comunitat, com a t\u00e0ctica per sobreviure els atacs constants. Aquests agents feia temps que intentaven establir-hi contacte per protegir-los. Aquest primer encontre va ser ent\u00e8s tant pels ind\u00edgenes com pels funcionaris p\u00fablics com un proc\u00e9s de \u00abpacificaci\u00f3\u00bb de l\u2019altre. Un cop la FUNAI va demarcar el seu territori, els suru\u00ed-paiter van continuar vivint a\u00efllats dins la selva fins un parell d\u2019anys despr\u00e9s, quan van tornar a contactar amb els agents cercant ajuda, a causa d\u2019una epid\u00e8mia de grip que havia matat un 80 % del grup. Despr\u00e9s de vacunar-se, van decidir establir-se prop de la base de la FUNAI i, progressivament, es van anar endinsant en el m\u00f3n no ind\u00edgena.<\/p>\n\n\n\n
Els projectes de la dictadura, com el programa Polonoroeste (1982-1986), van suposar una nova onada de destrucci\u00f3 de la selva i d\u2019erosi\u00f3 profunda del mode de vida i la cultura dels pobles ind\u00edgenes amaz\u00f2nics.<\/p>\n\n\n\n
La renaixen\u00e7a dels suru\u00ed-paiter com a protectors de l\u2019Amaz\u00f2nia<\/h5>\n\n\n\n
Despr\u00e9s de d\u00e8cades de conviv\u00e8ncia for\u00e7ada entre els suru\u00ed-paiter i els no ind\u00edgenes que colonitzaven la regi\u00f3, la seva cultura es va anar transformant per adaptar-se als nous temps. La lluita contra els invasors va ser un \u00e8xit, van aconseguir expulsar-los del territori amb l\u2019ajuda de la FUNAI. Per\u00f2, a poc a poc, la comunitat va anar perdent part de l\u2019ess\u00e8ncia ancestral. Cal recordar, per\u00f2, que la cultura \u00e9s din\u00e0mica, no pas est\u00e0tica: els ind\u00edgenes van modificar la seva manera de viure per adaptar-se millor a la societat nacional que avan\u00e7ava implacablement a trav\u00e9s de la frontera econ\u00f2mica. Durant aquest proc\u00e9s van patir fam, desestructuraci\u00f3 social, viol\u00e8ncia, p\u00e8rdua de biodiversitat i una depend\u00e8ncia creixent dels productes externs.<\/p>\n\n\n\n
![\"\"](\"https:\/\/i0.wp.com\/revistaidees.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/06\/AMAZONAS_ADELINO054.jpeg?resize=1024%2C663&ssl=1\")