In this article, Paul Ricoeur carries out a critical re-reading of his last book, a re-reading that stems from a new viewpoint: in agreement with the lexical definition of history as historiography, he uses writing as a central pillar for historical analysis before moving on to a hermeneutical analysis of reading or, from a broader perspective, the reception of literary accounts of history, both public and private.

This article forms part of issue 28-29 of the IDEES magazine, “Memory, history and identity”, published in print format between January and June 2006. The PDF article is available to download in Catalan below.

Paul_Ricoeur

Paul Ricoeur

Paul Ricoeur va ser filòsof i antropòleg, i un dels fundadors i rectors de la Universitat de Nanterre. Més tard, va ser professor de la Sorbona i de les Universitats d’Estrasburg i Chicago. Ricoeur és conegut internacionalment per intentar combinar la descripció fenomenològica amb la interpretació hermenèutica. El seu pensament girava al voltant de la qüestió de la voluntat i el problema del mal, mantenint una actitud essencialment afirmativa enfront el negativisme d’altres pensadors existencialistes. Era col·laborador habitual de la revista Esprit, i autor d'obres com Karl Jaspers et la philosophie de l’existence (1947), Le volontaire et l’involontaire (1950), Finitude et culpabilité (1960), De l’interprétation. Essai sur Freud (1965), La métaphore vive (1975) i Temps et récit (1983-87), en tres volums.