Paul Ricoeur

Paul Ricoeur va ser filòsof i antropòleg, i un dels fundadors i rectors de la Universitat de Nanterre. Més tard, va ser professor de la Sorbona i de les Universitats d’Estrasburg i Chicago. Ricoeur és conegut internacionalment per intentar combinar la descripció fenomenològica amb la interpretació hermenèutica. El seu pensament girava al voltant de la qüestió de la voluntat i el problema del mal, mantenint una actitud essencialment afirmativa enfront el negativisme d’altres pensadors existencialistes. Era col·laborador habitual de la revista Esprit, i autor d’obres com Karl Jaspers et la philosophie de l’existence (1947), Le volontaire et l’involontaire (1950), Finitude et culpabilité (1960), De l’interprétation. Essai sur Freud (1965), La métaphore vive (1975) i Temps et récit (1983-87), en tres volums.