«La mayor parte de mi poesía ha explorado el concepto de deseo: amar, ser amado y pertenecer. Las piezas que escribo están mayoritariamente explicadas desde una perspectiva femenina y cuestionan el género que se atribuye a determinados actos, objetos e ideas».

Los poemas de Afshan D’Souza Lodhi que se reproducen a continuación se muestran en su traducción al catalán. Próximamente estarán disponibles en español.


En nom de la meva mare, tan encantadora, sovint comprensiva però sempre impecable
les nostres mares ens van ensenyar a estimar / ens van ensenyar a estimar incondicionalment / quan un home / trenca taules de vidre / 
mentre t’ensenya les dents / tu reculls els vidres / després t’embenes les mans / t’esforces a no tremolar quan li duus el te.  
Som les noies que van viure. les filles que sobreviuen el seu primer dia són embolicades en izzat i vergonya i encara es pregunten per què.  
les noies que van créixer carregades de culpa i es van casar amb homes que 
trenquen taules de vidre no sostres de vidre].
la fan vestir de vermell quan es casa
perquè si sagna no es noti.  
l’or li adorna els canells perquè quan cuini 
recordi les cremades
Però el vestit vermell protegeix la seva manca de virginitat 
i l’or el compta i se’l guarda prop del cor una via d’escapada 




1.5 generació
1.1
anit vaig plorar / el pare va arribar a casa i / em va dir que un oncle l’havia escridassat per deixar que la seva filla es posés vestits /
vaig plorar / no pel masclisme inherent / la mirada masclista que mai abandonarà la nostra comunitat / sinó perquè quan vaig imaginar que xerrava /
amb aquest oncle, en urdú / no vaig poder / havia aconseguit mig explicar-li / què volia dir “respecte” de veritat quan /
vaig oblidar la paraula “mirada” / no em venia l’equivalent / en hindi o urdú i / la meva llengua materna es va mossegar a ella mateixa /
les meves emocions i paraules bàsiques encara estan atrapades / en la meva llengua materna / només soc capaç de formular algunes idees en anglès /
vaig plorar perquè / ni quan m’ho imagino / soc capaç de guanyar / una discussió contra els meus / oncles masclistes 

1.2 
fa massa temps que / no estic al costat de la meva mare / a la cuina. apuntant / receptes de plats per poder-los fer / quan sigui gran /
ella els canvia quan me’ls explica /hi afegeix més tomàquet i iogurt i / posa la meitat de les espècies. / sap una cosa que jo no sé / com més /
anys passi lluny d’ella / menys espècies tolerarà / la meva llengua / així com les paraules en desi ja / no m’omplen la boca /
també els gustos desi desapareixeran / del meu paladar. / Ara em poso moltes espècies al plat / per intentar acostumar-me al /
gust del mirch i a la picor / de la meva llengua / una sensació que cada vegada serà / més familiar quan me’n vagi a viure a — 

1.3 
el meu cos coneix els ritmes / de la tabla però / les orelles / ja no suporten / les veus agudes / dels cantants /
el meu sur s’atura / en la nota mi. / sa / re ga ma / pa / dha ne sa / van venir abans que / do re mi / però només conec els raags /
del top 10. Escolto els remixs dels remixs / fins que només sento / dj dj dj / dj wale babu mera gana chala do. / però encara m’emociono
quan Nusrat Fateh Ali Khan fa / jaaniaa / se’m posen els pèls de punta. / Torno a posar la cançó / moc els llavis com si la veu
de Nusrat fos la meva / però fins i tot / amb la seva veu de guia / perdo el ritme i començo / el següent vers massa d’hora. /
el cos / s’aparta mig temps de la tabla / faig veure que l’escolto / al doble de velocitat / al doble de velocitat
 
1.4  
les dones no hi caben als saris / els saris es fan per les dones com cal / dones 1.0 / per les que som dones 1.4 / la tela no dona /
per fer els plecs que calen / per cobrir i realçar les nostres sinuositats / quan caminem / el forat entre brusa i faldilla /
és més gran que el forat entre el terra / i els baixos de la faldilla però no més gran / que l’esquerda entre la nostra història i nosaltres. /
les 1.4 no ens en recordem / d’aguantar el pallu / abans de comptar els plecs / pleguem el sari com podem / i comprem jaquetes que semblen saris /
de marques que ens costen més que un vol de tornada a / “casa” / jo compro braçalets per Amazon / perquè em fa massa vergonya /
caminar per un carrer del centre i demanar-li un chudiyan al meu oncle / i pronunciar-ho malament. / potser els meus canells van ser fets /
pel repic constant del vidre / contra el vidre. / però destruir el patriarcat / em fa sagnar / sagno sindoor: roig / no el reconeixo pels meus parents /
sinó pels serials que miro a Zee TV i Sony / quan el pseudo-xoc del final obert /
de l’últim episodi m’afecta / el sari intenta desfer-se sol / i exposar la meva pell pàl·lida.  
 
1.5  
generació d’immigrants / no soc del tot / segona generació / assimilada / més o menys acceptada en una / comunitat / soc /
“massa jove quan vas venir per ser 1ª generació” / però / “encara prou estrangera per tenir una “casa” on hauries de tornar” / no soc prou /
0.5 de mi és a un altre país / —tota l’estona / 0.5 de mi intenta que / la llengua es retorci tal i com solia / 0.5 de mi plora / quan penso que els meus fills /
no podran tenir una conversa privada / en públic / 0.5 de mi demana sense espècies en comptes de molt picant / 0.5 de mi no sap dur una duppatta /
0.5 de mi no sap si aquesta cançó és l’original o un remix / 0.5 de mi no se’n recorda a quin canal feien kyunki saas bhi kabhi bahu thi / 0.5 de mi /
0.5 de mi / 0.5 de mi / 0.5 de mi / em mira fins el fons i em qüestiona la identitat / 1.5 de mi seu a la frontera i riu / un peu a cada país /
amb el pes ben repartit per no carregar ningú / Agafo les teves espècies / la llengua materna / els lluentons / i raags i t’educo / com a immigrant orgullosa.

Traducciones de Martí Sales

Afshan_T_Dsouza-Lodhi

Afshan D’souza-Lodhi

Afshan T D'souza-Lodhi es editora jefa de The Common Sense Network y ha recibido numerosos premios por sus obras de teatro y poesía. Recientemente también se ha encargado de escribir y dirigir un cortometraje para Channel 4. Ha sido residente en el Royal Exchange Theater y en el Manchester Literature Festival, y ha colaborado con la Tamasha Theatre Company y el Polari de Paul Burston. Afshan también ha publicado un ensayo destacado dentro de la colección Its Not About The Burqa.