Sònia Moll: desnaces sola

A continuación, reproducimos la selección de poemas de Sònia Moll en su versión original en catalán. El primer grupo de poemas se muestra en castellano, con traducciones de Elena Lázaro Ruiz.

“Los poemas que leeréis a continuación recorren cuatro vivencias que me atraviesan como feminista: la visibilidad lésbica como lucha contra la heteronormatividad, la desubicación en la estructura familiar monógama heteronormativa, el maltrato y el abuso psicológico en la pareja como violencia machista invisibilizada y letal y, finalmente, el vínculo materno que entronca con la genealogía femenina, imprescindible para la toma de conciencia feminista y la resignificación de la maternidad contra la que nos viene impuesta (sublimada y despreciada al mismo tiempo, según los intereses)”.

Suite

Mi madre es pequeña 
 y se la puede llevar en brazos
Tadeusz Różewicz 

Hacerse mayor 

Mi madre es pequeña
y tú no sabes cómo crecer
para sostenerla.

 
Regresos
 
Mamá se cae. 
Retrocedes hasta el vientre. 
Desnaces sola.

 
Agujeros
 
Me he buscado el velo del alma 
y lo he encontrado repleto de agujeros. 
Cada agujero,  
una ausencia. 
 
Mamá, 
¿podràs venir hoy a buscarme?  


Reír
 
Mamá ríe.
Me deslizo locura adentro
contra el verde-luz de sus pupilas.
 
Lloro.


Y Dios en algun lugar, Godall Edicions, 2017. Traducciones de Elena Lázaro Ruiz

Invisibilitats

Si la beso
el desig torna a créixer  
com les extremitats d'una estrella de mar 
i m'oblido que morirem qualsevol dia 
i que llavors tant se valdrà que hàgim existit. 
El que escrius potser et fa eterna 
però el que vius t'ho emportes dins d'un sac 
d'on treuen el cap fades i monstres 
i no ho sabrà mai ningú. 
 
Morirem i potser 
ens ploraran els gossos 
que no sabran que hem fet l'amor tantes vegades 
d'amagat i del revés 
i sense seny 
i sense casa. 
 
El que no dius sí que existeix 
--t'existeix endins 
com una pedra negra 
que tu mateixa t'has nuat al turmell. 
 

Inédito

Un lloc

Jo abans tenia un lloc a dins de la família. 
La llitera de dalt al dormitori del fons, 
al costat del lavabo. 
La cadira,
                 a taula,  
                               davant de la del pare 
per escoltar-li els versos i aprendre'ls de memòria 
per si així se li feia més fàcil estimar-me. 
El tamboret d'un piano de tecles marronoses  
que mai no vaig aprendre de tocar, 
i el llindar d'una cuina 
des d'on mirava feinejar la mare 
i li contava coses.  

Jo abans tenia un lloc a dins de la família. 
El capçal moribund d'aquell avi xilè 
que es va deixar un pulmó dins les calderes 
d'un balener tronat   
                                         --quan era un cabro chico, 
a Chiloé només hi havia papas per menjar 
         i els germans se li morien de dos en dos, 
com els brots malalts de podridura. 
 
Jo abans tenia un lloc a dins de la família. 
Abans que la mare morís i ens oblidés el nom 
abans que els germans marxessin  
a construir cases pròpies 
i tinguessin fills i filles que tindrien 
un lloc dins la família  
fins que els seus germans marxessin  
a construir cases pròpies  
i tinguessin fills i filles que tindrien 
un lloc dins la família 
fins que els seus germans marxessin 
a construir 
        cases  
        pròpies 

i es despengés un nom  
de la branca i de l’arbre   

que ja no tindria casa 
ni tamboret ni llitera 
ni llindar ni cadira 
ni capçal  
ni mare. 


Inédito

L’aranya

Se m’ensorra la llum 
entre els fils de l’aranya. 
 
Fa vides que no em trobo. 
                                             Rere el tel, 
m’aprenc els mots que em dicten, poso preu 
a alguns trossets de vida,  
                                        els malvenc,  
m’aferro al que m’atrapa i salvo el buit. 
 
Hi ha vespres, tanmateix,  
que et sento dins la fosca,  
veu que vas ser meva, 
i em parles de fugida i de miracle. 
 
Però jo sé que el retorn 
és un camí inservible, 
que algun ocell burleta 
se n’ha menjat les molles. 
 
Et faig callar: l’aranya torna. 
M’agombola, aquest cop.  
M’hi abraço. 


(Non si male nunc, Viena Edicions, 2008)