IDEES viatja a Manaus, al cor de l’Amazònia
En el marc de les commemoracions del Dia de l’Amazònia, que se celebra al Brasil cada 5 de setembre, la jornada tenia com a objectiu apropar l’Amazònia i Catalunya, promovent el diàleg i l’intercanvi de coneixements entre institucions, investigadors, especialistes i socis estratègics.
Durant la jornada es va fer la presentació del darrer número de la revista IDEES “Amazonia, la última frontera viva” en la seva edició especial en portuguès i el CETC va organitzar una de les dues taules rodones sota el títol ‘L’art també és una forma de preservació‘, ampliant la reflexió sobre l’Amazònia en els camps culturals i artístics.
En un marc incomparable, a l’auditori del Bosque da Ciência de l’Institut Nacional de Pesquisas da Amazônia (INPA) va comptar amb la benvinguda institucional de la Delegada del Govern al Brasil, Paula Melich Bonet, juntament amb Henrique do Santos Pereira, director de l’INPA i Luzia Raquel Said, secretària executiva de Ciència, Tecnologia i Innovació, representant en aquest acte el governador de l’estat d’Amazonas, el senyor Roberto Cidade Filho.
En les seves paraules de benvinguda, Melich va destacar que la jornada no podia fer-se a distància per tractar temes tan important com la crisi climàtica i la preservació de l’amazones, perquè “parlar de l’Amazònia és parlar d’un territori especial per a l’equilibri climàtic i per a la biodiversitat del planeta, però també és parlar de les persones que hi viuen, de diferents formes de coneixement, de ciència, de cultura, de desenvolupament econòmic, de justícia social i de la capacitat d’imaginar futurs més sostenibles per a aquest territori.” I en aquest sentit generar pensament, diàleg i intercanvi de coneixement entre investigadors, científics i institucions, per “construir relacions a llarg termini basades en la reciprocitat, la confiança i la identificació de reptes compartits. Catalunya també afronta efectes cada vegada més evidents del canvi climàtic: sequeres prolongades, pressió sobre els recursos hídrics, incendis, una forta pèrdua de biodiversitat i la necessitat de transformar els nostres models de producció i consum” asseverava Melich en la seva intervenció de benvinguda.
Així mateix, Henrique do Santos Pereira, afirmava que “celebrar el Dia de l’Amazònia amb la presentació de la versió portuguesa del número 65 de la revista IDEES, dedicada a aquest projecte de diàleg sobre l’Amazònia, té un valor molt important i significatiu per a una institució com l’INPA. Pereira senyalava que la invitació a participar del projecte per part de la Delegació li semblà meravellosa: “donar elements perquè la societat pugui discutir, a partir d’evidències i coneixement, els grans temes importants i la idea d’una revista que, cada vegada, aborda un tema global, mundial, però l’adreça al seu propi públic duent l’Amazònia a aquest diàleg amb la societat catalana, ens interessà molt”.
Concloïa els parlaments Luzia Raquel Said, secretària executiva de Ciència, Tecnologia i Innovació de l’estat d’Amazonas, en nom del governador Roberto Cidade i del secretari d’Estat de Desenvolupament Econòmic, Ciència, Tecnologia i Innovació, Gustavo Igrejas. Assegurava que la revista “incorpora al debat qüestions de gran rellevància per al desenvolupament econòmic de la nostra regió.” Des de la secretaria son responsables de les polítiques públiques de ciència, tecnologia i innovació de l’estat i implementar el Pla de Bioeconomia, treballat juntament amb l’INPA, presentat a la COP30 l’any passat a Belém do Pará.
Amazònia: ciència, societat i futurs compartits per a un territori en transformació.
La jornada va començar amb una primera taula rodona, que duia per títol «Amazònia: ciència, societat i futurs compartits per a un territori en transformació». Moderada per la professora Luiza Magali Henriques, analista de Ciència i Tecnologia de l’INPA, participaren la professora Ana Carla dos Santos Bruno, investigadora titular de l’INPA, que va parlar sobre la politització de les llengües; Camila Ribas, investigadora també de l’INPA, avordant el tema de la ciència col·laborativa; i Rodrigo Perpétuo, secretari executiu d’ICLEI Amèrica del Sud a identificar noves oportunitats.
Henriques destacava que “els textos que inspiren aquesta trobada mostren que protegir l’Amazònia exigeix ciència i polítiques públiques, però sobretot exigeix reconèixer els pobles indígenes i riberencs, que ens van deixar aquest jardí com a llegat i que continuen sent-ne guardians i productors de coneixement.”
Ana Carla Bruno és antropòloga i lingüista, investigadora de l’INPA amb una trajectòria centrada en els pobles indígenes de l’Amazònia, especialment en les seves cosmologies, sistemes de coneixement, territorialitats i polítiques culturals. En la seva intervenció, es preguntava com nativitzar la política a través de les llengües indígenes, al mateix temps que el país està en plena campanya electoral. Al seu article i durant la intervenció, va analitzar quin lloc ocupen les llengües indígenes en les campanyes polítiques al Brasil, amb un detallat anàlisis de material de campanya. I és que “la participació dels líders indígenes intenta desconstruir un univers molt colonialista, enfrontant aquesta colonització del poder i del coneixement.” Nativitzar la política significa portar les propostes dels pobles indígenes als espais on es prenen les decisions del país, i incrementar també la presència indígena dins de l’Estat en tots els àmbits: municipal, estatal i federal, però també ocupar les universitats, els ministeris i les institucions d’ensenyament i recerca.
La taula va prosseguir amb la intervenció de Camila Ribas, Biòloga investigadora de l’INPA, concretament treballant en biogeografia. Analitzava com “més del 14% del bioma està dominat per boscos que cada any s’inunden i després s’assequen. Són les zones inundables que depenen del cicle anual de crescuda i descens dels rius amazònics. Una Amazònia completament diferent a la de terra ferma, amb una biota, tot un conjunt d’organismes, que ha evolucionat durant milers d’anys per adaptar-se al cicle d’inundació, a les variacions de la càrrega de sediments i a la variació hidrològica.” Insistia en la preservació del cabdal d’aigua dels rius i les seves conques, ja que si varia l’estacionalitat, com a conseqüència, l’ecosistema deixa de funcionar com abans.
ICLEI i la Iniciativa Catalunya per l’Amazònia
La última intervenció de la taula va ser de Rodrigo Perpétuo, economista i secretari executiu d’ICLEI. ICLEI és una organització internacional que representa els interessos dels governs subnacionals davant de les grans agendes de les Nacions Unides, com la formulada a la Cimera de Rio el 1992. Explicava que “una de les funcions d’ICLEI és entendre què passa en el pla internacional, portar-hi els interessos i la veu dels governs subnacionals i, al mateix temps, traduir allò que sorgeix internacionalment al nivell local i territorial.” Aquest és precisament l’enfocament de la iniciativa sorgida juntament amb l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, i on Catalunya treballa amb l’estat d’Amapá, al Brasil, i amb el departament del Guaviare, a Colòmbia.
L’art és també un forma de preservació
La segona taula rodona, moderada per la responsable de comunicació del CETC Meritxell Soler Gonzàlez, va començar amb la projecció d’un breu fragment del film de Marcos Colón “Pisar suavemente en la tierra”. Amb la seva projecció, Soler posava èmfasi en la necessitat d’aprendre a escoltar la Terra i invitava als tres ponents a participar del diàleg: Marcos Colón a través de l’art, la memòria i la imaginació; Zeus Moreno, des de la història, el territori, les cultures i els coneixements indígenes; i Henrique dos Santos Pereira, director de l’INPA i coordinador de la publicació, des de la ciència i la gestió ambiental.
Henrique afirmava que “l’art pot ajudar-nos a sortir d’aquesta crisi. Pot resensibilitzar-nos. Pot tornar-nos més orgànics. Perquè, sense aquesta capacitat d’impressionar-nos, de sensibilitzar-nos, d’emocionar-nos i fins i tot d’incomodar-nos, no aconseguirem produir una ciència conseqüent, una ciència que la societat necessiti i una ciència capaç de perdurar.” I en aquest sentit, Colón afegia que “ciència, art i cultura s’han d’entendre no només com a camps de producció de coneixement, sinó també com a instruments de traducció, connexió i humanització.” Al seu torn el professor Moreno destacava les paraules de Pere Casaldàliga, vinculades a la preservació “«la causa indígena em fa més català; m’ha ajudat a retrobar la meva tribu, sempre maltractada. El fet de ser català em va fer més sensible al problema de la llengua i de la identitat dels indis i em va ajudar a no caure en l’imperialisme cultural.».
Al llarg de la taula rodona van dialogar sobre com pot l’Amazònia salvar-nos a nosaltres, el paper crucial dels sabers tradicionals en la implementació de polítiques públiques i en el poder de l’art per preservar la regió. “L’art no només conserva les imatges o la memòria de les persones que habiten l’Amazònia. També pot modificar la nostra manera de mirar, d’escoltar i d’imaginar la nostra relació amb un territori viu” concloïa Soler.
Les paraules de clausura van ser a càrrec del director del CETC, Javier Sanchez Cano, qui va posar de relleu que la “jornada d’avui ens ajuda després a presentar millor aquests continguts a casa nostra, a explicar millor què és avui l’Amazònia i a actualitzar la manera com en parlem a Catalunya” i afirmava com “els pobles indígenes, més que ser simplement «protegits», han de poder ocupar els espais de decisió i participar directament en la producció de coneixement.”
El monogràfic de la revista IDEES, “Amazònia, l’última frontera viva”, està disponible en format digital i també en format paper. Acompanyen la publicació les fotografies de l’Amazònia fetes per Adelino Meireles i una desena d’articles d’autores i autors com Camila Ribas, Susana Borràs-Pentinat, Philip Fearnside, Zeus Moreno, Ana Carla Bruno, Rogério Marinho, Ima Célia Guimarães Vieira i Tatiana Deane de Abreu Sá, Sidarta Tollendal Ribeiro i Luiza Mugnol-Ugarte o Marcos Colón.