Albert Balcells

Albert Balcells és catedràtic emèrit d’Història a la Universitat Autònoma de Barcelona i membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans. Durant la seva llarga trajectòria, s’ha centrat en la lluita de classes, les relacions entre catalanisme i obrerisme, el pensament polític, les institucions d’alta cultura i la memòria històrica a la Catalunya del segle XX. Doctor en Història per la Universitat de Barcelona, va ser professor a la Universitat Autònoma de Barcelona des de l’any 1970. També va ser president de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1998 fins al 2006. Anteriorment havia sigut vicedegà del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya (1980-1987) i vicepresident primer de l’Ateneu Barcelonès (2003-2007). Va ser guardonat amb el premi Ramon Fuster (1992) i el premi d’assaig Carles Rahola (2007). L’any 1995, va rebre la Creu de Sant Jordi. Entre les seves últimes publicacions destaquen les obres Llocs de memòria dels catalans (2008), El pistolerisme, Barcelona 1917-1923 (2009) o El projecte d’autonomia de la Mancomunitat de Catalunya del 1919 i el seu context històric (2010). És editor i coredactor dels llibres col·lectius Puig i Cadafalch i la Catalunya contemporània (2003), Història de la Historiografia catalana (2004), Els Països Catalans i Europa durant els darrers cent anys (2009). També ha compilat i ha editat els articles de Lluís Nicolau d’Olwer a Democràcia contra dictadura. Escrits polítics, 1915-1960 (2007).