Rocío Medina Martín és doctora en Drets Humans, Desenvolupament i Interculturalitat per la Universitat Pablo de Olavide, amb la tesi doctoral Dones sahrauís: experiències de resistències i agències en un esdevenir feminista descolonial. Postgraduada en Migracions, Relacions Interètniques i Multiculturalisme pel Departament d’Antropologia Social i llicenciada en Dret per la Universitat de Sevilla, és professora i tècnica de recerca a la Universitat Pablo de Olavide (2004-2018). Actualment és professora lectora a l’Àrea de Filosofia del Dret del Departament de Ciències Polítiques i Dret Públic i membre del Grup de recerca Antígona, drets i societat amb perspectiva de gènere, tots dos pertanyents la Universitat Autònoma de Barcelona. També és docent al màster Erasmus Mundus en Estudis de les Dones i de Gènere de la Universitat de Granada, al màster interuniversitari català en Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania, al postgrau en Violències Masclistes i el postgrau en Gènere i Igualtat, tots dos de la Universitat Autònoma de Barcelona, entre d’altres màsters i postgraus, com el màster en Feminismes Jurídics (UAB). Ha fet estades de recerca a la Universitat d’Antioquia (Colòmbia), a la Universitat Nacional de Costa Rica i a la Universitat de Harvard (EUA). Actualment resideix a Argentina, investigant a la Facultat de Dret la Universitat de Buenos Aires sobre polítiques antitràfic. Les seves línies de recerca i publicacions han tractat temàtiques vinculades a les teories crítiques dels drets humans, les teories de l’emancipació, l’activisme acadèmic, els feminismes decolonials i, en general, les epistemologies decolonials, postcolonials i feministes. Gran part del seu treball i publicacions s’ha dut a terme en processos d’acompanyament pels drets de les persones immigrants a l’Estat espanyol, de les dones desplaçades internes a Colòmbia, de les dones refugiades sahrauís i de les treballadores sexuals a l’Estat espanyol.
Cap a un feminisme jurídic interseccionalRevista IDEES Núm. 59