No descobreixo cap secret quan afirmo que ens trobem immersos en un canvi d’època. El món emergit del cataclisme de la Segona Guerra Mundial trontolla. Les institucions que vertebren el sistema internacional del 1945 ençà es veuen exposades tant a l’erosió del pas del temps com a la contestació d’antigues i noves potències amb ambicions regionals o globals. Tanmateix, avui dia la reforma del sistema internacional és molt complicada: ni existeix una potència amb poder i legitimitat suficients per imposar un nou ordre internacional ni és viable articular un nou ordre sobre la base del consens.

En un món marcat per aquests canvis, la democràcia és una de les primeres víctimes col·laterals. Com conclou l’informe The Global State of Democracy 2023, elaborat per International IDEA [1]1 — International IDEA (2023). The Global State of Democracy 2023. The New Checks and Balances. Estocolm: International IDEA.. Disponible en línia.   (i com conclouen tants altres informes similars), els fonaments de la democràcia fa molts anys que estan en declivi arreu del món, fins i tot en allò que anomenem democràcies consolidades.

La fragilitat de la democràcia és una realitat que no es pot ignorar en el debat contemporani. Des de la proliferació de populismes fins a la creixent polarització política, passant pel fenomen de la digitalització —que sotmet els rituals i els tempos de la democràcia liberal a una prova d’estrès permanent—, la confiança en les institucions democràtiques ha estat sotmesa a una prova severa. Aquesta fragilitat —crisi, n’hauríem de dir— es manifesta en l’erosió de les normes democràtiques, la limitació de determinats drets i llibertats fonamentals, la creixent desconfiança en la classe política i els processos electorals o els dubtes cada cop més importants envers l’eficàcia d’un sistema que incompliria irremeiablement la promesa d’una vida millor per a tothom.

En aquest marc emergeixen i s’estenen, cada cop més, allò que Fareed Zakaria, periodista i assagista, va popularitzar com a democràcies il·liberals, és a dir, aquells sistemes que mantenen l’aparença democràtica a través de processos electorals aparentment lliures i competitius, però on els principis i les pràctiques que defineixen la democràcia real, com ara la separació de poders, la llibertat d’expressió i la rendició de comptes, estan greument compromesos.

Aquest és, doncs, el tema d’aquest nou monogràfic que us ofereix la revista IDEES: una anàlisi de l’estat de la democràcia avui, que aborda les oportunitats i els desafiaments en un context global mogut i des d’un compromís ferm amb els seus valors fonamentals.

Alhora, en aquest mateix monogràfic també us oferim un dossier en què vinculem la reflexió sobre l’estat de la democràcia al món als 50 anys de la Revolució dels Clavells portuguesa, una efemèride que se celebra aquest any. La també anomenada Revolució del 25 d’Abril va posar fi a la dictadura de l’Estado Novo i va propiciar el retorn a la democràcia a Portugal; va inaugurar, així, l’anomenada tercera onada de democratització apuntada per Samuel Huntington. Posar l’atenció en els orígens de la democràcia portuguesa ens hauria de permetre entendre millor la seva evolució al llarg de les últimes dècades i fins i tot il·luminar els resultats de les eleccions recents, que s’inscriuen, sens dubte, en un corrent de fons que travessa la majoria de democràcies occidentals.

Per acabar, voldria remarcar que aquest monogràfic i, en especial, el dossier sobre la Revolució dels Clavells, han estat elaborats en col·laboració amb la Fundació Mário Soares i Maria Barroso, amb seu a Lisboa. A la fundació, i especialment al seu director, Filipe Guimarães da Silva, moltes gràcies. I a vosaltres, estimades i estimats lectors, gràcies també per llegir-nos.

• REFERÈNCIES I NOTES

  1 —

  International IDEA (2023). The Global State of Democracy 2023. The New Checks and Balances. Estocolm: International IDEA.. Disponible en línia.