En aquest article, Alfred Bosch analitza el futur polític de l’Iran i apunta que serà una qüestió que continuarà apareixent en seqüències de corrent altern, ja que allò antic no acaba de morir però la nova criatura no es decideix a néixer. Segons Bosch, l’empenta de la revolució islàmica va ser massa profunda i enèrgica com per preveure un ensorrament sobtat. Les forces que van sostenir-la encara hi són, potser en evolució o afeblides, però sense desaparèixer de l’escenari. Mentrestant, els elements de canvi han avançat prou per imaginar que, sense ruptures dramàtiques, els processos d’obertura aniran afermant-se.
Aquest article forma part del número 6 de la revista IDEES, “Present i futur del catalanisme polític”, publicat en format paper en l’edició de gener/març de 2000. Us podeu descarregar el PDF de l’article a continuació.
Alfred Bosch
Alfred Bosch és historiador, acadèmic, escriptor i polític. Ha exercit de professor d’Història Contemporània d’Àfrica a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, i també ha col·laborat en diversos diaris i revistes com l’Avui, El Periódico, El Temps o Diari de Barcelona. És autor de diversos llibres com La Via Africana: velles identitats, nous estats (premi Joan Fuster 1996), El Imperio que nunca existió (2001) i Europa sense embuts. Carta a un amic africà (2003). El 2011 va publicar I ara què?, un assaig sobre la els canvis polítics a Catalunya. En l’àmbit de la ficció, ha publicat L’atles furtiu (premi Sant Jordi 1997), Àlia la sublim (2000), L’avi (premi Novel·la Històrica Nèstor Luján 2000), la trilogia 1714 (2002), Les set aromes del món (2004, premi Ramon Llull) i Inquisitio (2006, premi Prudenci Bertrana). Ha estat director del Centre d'Estudis de Temes Contemporanis (2007-2010) i, després de la seva etapa com a regidor de l’Ajuntament de Barcelona, actualment ocupa el càrrec de Conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència del Govern de la Generalitat de Catalunya.
