Maurizio Viroli repassa en aquest article la doctrina política del republicanisme i els seus correlats ideològics (llibertat, virtut cívica, imperi de la llei) a través de la història, des d’Aristòtil i Ciceró fins a Maquiavel i Rousseau. També reflexiona sobre les noves tendències sorgides al si del pensament republicà arran del seu combat dialèctic amb les teories liberals respecte de les revolucions americana i francesa. Aquest repàs històric permet a l’autor refermar l’autonomia del republicanisme com a filosofia política.
Aquest article forma part del número 19 de la revista IDEES, “Les fonts del republicanisme”, publicat en format paper en l’edició de juliol/setembre de 2003. Us podeu descarregar el PDF de l’article a continuació.
Maurizio Viroli
Maurizio Viroli és acadèmic, assagista i investigador de Filosofia Política i Història del Pensament Polític. És professor emèrit de teoria política de la Universitat de Princeton, i imparteix docència a la Universitat de Texas (Austin). També dirigeix el Centre d'Estudis Cívics de la Universitat de la Suïssa italiana (Lugano), on és professor de Comunicació Política. Ha escrit àmpliament sobre el republicanisme i el constitucionalisme, les relacions entre política i religió, les idees de Jean-Jacques Rousseau, la política italiana i el nacionalisme. És autor de diversos llibres, entre els quals destaquen De la política a la razón de estado: la adquisición y transformación del lenguaje político (1250-1600) (2009) i Republicanismo (2014).
