Al segle XXI, la majoria de les societats desenvolupades han transitat cap a sistemes complexos de reproducció demogràfica, en què el saldo migratori (la immigració menys l’emigració) esdevé determinant sobre el creixement vegetatiu (els naixements menys les defuncions) per explicar l’evolució de la població. Tot això, en un context de fecunditat molt baixa i d’allargament de l’esperança de vida, que comporta estructures de població en les quals augmenta el pes de la població d’edat avançada: el que coneixem com a envelliment de la població. Si el naixement de la demografia i el seu primer impuls es va situar en el procés que anomenem de transició demogràfica, l’actualitat està marcada per les societats posttransicionals, que, a ritmes diferents, es veuen confrontades a nous reptes.

Article 02_01 – Reptes demogràfics per a la Catalunya del segle XXI

Al segle XXI, la majoria de les societats desenvolupades han transitat cap a sistemes complexos de reproducció demogràfica, en què el saldo migratori (la immigració menys l’emigració) esdevé determinant sobre el creixement vegetatiu (els naixements menys les defuncions) per explicar l’evolució de la població. Tot això, en un context de fecunditat molt baixa i d’allargament de l’esperança de vida, que comporta estructures de població en les quals augmenta el pes de la població d’edat avançada: el que coneixem com a envelliment de la població. Si el naixement de la demografia i el seu primer impuls es va situar en el procés que anomenem de transició demogràfica, l’actualitat està marcada per les societats posttransicionals, que, a ritmes diferents, es veuen confrontades a nous reptes.

Al segle XXI, la majoria de les societats desenvolupades han transitat cap a sistemes complexos de reproducció demogràfica, en què el saldo migratori (la immigració menys l’emigració) esdevé determinant sobre el creixement vegetatiu (els naixements menys les defuncions) per explicar l’evolució de la població. Tot això, en un context de fecunditat molt baixa i d’allargament de l’esperança de vida, que comporta estructures de població en les quals augmenta el pes de la població d’edat avançada: el que coneixem com a envelliment de la població. Si el naixement de la demografia i el seu primer impuls es va situar en el procés que anomenem de transició demogràfica, l’actualitat està marcada per les societats posttransicionals, que, a ritmes diferents, es veuen confrontades a nous reptes.

Al segle XXI, la majoria de les societats desenvolupades han transitat cap a sistemes complexos de reproducció demogràfica, en què el saldo migratori (la immigració menys l’emigració) esdevé determinant sobre el creixement vegetatiu (els naixements menys les defuncions) per explicar l’evolució de la població. Tot això, en un context de fecunditat molt baixa i d’allargament de l’esperança de vida, que comporta estructures de població en les quals augmenta el pes de la població d’edat avançada: el que coneixem com a envelliment de la població. Si el naixement de la demografia i el seu primer impuls es va situar en el procés que anomenem de transició demogràfica, l’actualitat està marcada per les societats posttransicionals, que, a ritmes diferents, es veuen confrontades a nous reptes.

Al segle XXI, la majoria de les societats desenvolupades han transitat cap a sistemes complexos de reproducció demogràfica, en què el saldo migratori (la immigració menys l’emigració) esdevé determinant sobre el creixement vegetatiu (els naixements menys les defuncions) per explicar l’evolució de la població. Tot això, en un context de fecunditat molt baixa i d’allargament de l’esperança de vida, que comporta estructures de població en les quals augmenta el pes de la població d’edat avançada: el que coneixem com a envelliment de la població. Si el naixement de la demografia i el seu primer impuls es va situar en el procés que anomenem de transició demogràfica, l’actualitat està marcada per les societats posttransicionals, que, a ritmes diferents, es veuen confrontades a nous reptes.

Article 02_02 – Tensions a la Seguretat Social. Afiliacions, prestacions i pensions: Catalunya 2005-2023

Al segle XXI, la majoria de les societats desenvolupades han transitat cap a sistemes complexos de reproducció demogràfica, en què el saldo migratori (la immigració menys l’emigració) esdevé determinant sobre el creixement vegetatiu (els naixements menys les defuncions) per explicar l’evolució de la població. Tot això, en un context de fecunditat molt baixa i d’allargament de l’esperança de vida, que comporta estructures de població en les quals augmenta el pes de la població d’edat avançada: el que coneixem com a envelliment de la població. Si el naixement de la demografia i el seu primer impuls es va situar en el procés que anomenem de transició demogràfica, l’actualitat està marcada per les societats posttransicionals, que, a ritmes diferents, es veuen confrontades a nous reptes.

Al segle XXI, la majoria de les societats desenvolupades han transitat cap a sistemes complexos de reproducció demogràfica, en què el saldo migratori (la immigració menys l’emigració) esdevé determinant sobre el creixement vegetatiu (els naixements menys les defuncions) per explicar l’evolució de la població. Tot això, en un context de fecunditat molt baixa i d’allargament de l’esperança de vida, que comporta estructures de població en les quals augmenta el pes de la població d’edat avançada: el que coneixem com a envelliment de la població. Si el naixement de la demografia i el seu primer impuls es va situar en el procés que anomenem de transició demogràfica, l’actualitat està marcada per les societats posttransicionals, que, a ritmes diferents, es veuen confrontades a nous reptes.

Al segle XXI, la majoria de les societats desenvolupades han transitat cap a sistemes complexos de reproducció demogràfica, en què el saldo migratori (la immigració menys l’emigració) esdevé determinant sobre el creixement vegetatiu (els naixements menys les defuncions) per explicar l’evolució de la població. Tot això, en un context de fecunditat molt baixa i d’allargament de l’esperança de vida, que comporta estructures de població en les quals augmenta el pes de la població d’edat avançada: el que coneixem com a envelliment de la població. Si el naixement de la demografia i el seu primer impuls es va situar en el procés que anomenem de transició demogràfica, l’actualitat està marcada per les societats posttransicionals, que, a ritmes diferents, es veuen confrontades a nous reptes.

Al segle XXI, la majoria de les societats desenvolupades han transitat cap a sistemes complexos de reproducció demogràfica, en què el saldo migratori (la immigració menys l’emigració) esdevé determinant sobre el creixement vegetatiu (els naixements menys les defuncions) per explicar l’evolució de la població. Tot això, en un context de fecunditat molt baixa i d’allargament de l’esperança de vida, que comporta estructures de població en les quals augmenta el pes de la població d’edat avançada: el que coneixem com a envelliment de la població. Si el naixement de la demografia i el seu primer impuls es va situar en el procés que anomenem de transició demogràfica, l’actualitat està marcada per les societats posttransicionals, que, a ritmes diferents, es veuen confrontades a nous reptes.

Article 02_03 – Migracions i reproducció demogràfica i social a la Catalunya contemporània

Al segle XXI, la majoria de les societats desenvolupades han transitat cap a sistemes complexos de reproducció demogràfica, en què el saldo migratori (la immigració menys l’emigració) esdevé determinant sobre el creixement vegetatiu (els naixements menys les defuncions) per explicar l’evolució de la població. Tot això, en un context de fecunditat molt baixa i d’allargament de l’esperança de vida, que comporta estructures de població en les quals augmenta el pes de la població d’edat avançada: el que coneixem com a envelliment de la població. Si el naixement de la demografia i el seu primer impuls es va situar en el procés que anomenem de transició demogràfica, l’actualitat està marcada per les societats posttransicionals, que, a ritmes diferents, es veuen confrontades a nous reptes.

Al segle XXI, la majoria de les societats desenvolupades han transitat cap a sistemes complexos de reproducció demogràfica, en què el saldo migratori (la immigració menys l’emigració) esdevé determinant sobre el creixement vegetatiu (els naixements menys les defuncions) per explicar l’evolució de la població. Tot això, en un context de fecunditat molt baixa i d’allargament de l’esperança de vida, que comporta estructures de població en les quals augmenta el pes de la població d’edat avançada: el que coneixem com a envelliment de la població. Si el naixement de la demografia i el seu primer impuls es va situar en el procés que anomenem de transició demogràfica, l’actualitat està marcada per les societats posttransicionals, que, a ritmes diferents, es veuen confrontades a nous reptes.

Al segle XXI, la majoria de les societats desenvolupades han transitat cap a sistemes complexos de reproducció demogràfica, en què el saldo migratori (la immigració menys l’emigració) esdevé determinant sobre el creixement vegetatiu (els naixements menys les defuncions) per explicar l’evolució de la població. Tot això, en un context de fecunditat molt baixa i d’allargament de l’esperança de vida, que comporta estructures de població en les quals augmenta el pes de la població d’edat avançada: el que coneixem com a envelliment de la població. Si el naixement de la demografia i el seu primer impuls es va situar en el procés que anomenem de transició demogràfica, l’actualitat està marcada per les societats posttransicionals, que, a ritmes diferents, es veuen confrontades a nous reptes.

Article 02_04 – immigració i resultats escolars a Catalunya. Una perspectiva demogràfica

Al segle XXI, la majoria de les societats desenvolupades han transitat cap a sistemes complexos de reproducció demogràfica, en què el saldo migratori (la immigració menys l’emigració) esdevé determinant sobre el creixement vegetatiu (els naixements menys les defuncions) per explicar l’evolució de la població. Tot això, en un context de fecunditat molt baixa i d’allargament de l’esperança de vida, que comporta estructures de població en les quals augmenta el pes de la població d’edat avançada: el que coneixem com a envelliment de la població. Si el naixement de la demografia i el seu primer impuls es va situar en el procés que anomenem de transició demogràfica, l’actualitat està marcada per les societats posttransicionals, que, a ritmes diferents, es veuen confrontades a nous reptes.

Al segle XXI, la majoria de les societats desenvolupades han transitat cap a sistemes complexos de reproducció demogràfica, en què el saldo migratori (la immigració menys l’emigració) esdevé determinant sobre el creixement vegetatiu (els naixements menys les defuncions) per explicar l’evolució de la població. Tot això, en un context de fecunditat molt baixa i d’allargament de l’esperança de vida, que comporta estructures de població en les quals augmenta el pes de la població d’edat avançada: el que coneixem com a envelliment de la població. Si el naixement de la demografia i el seu primer impuls es va situar en el procés que anomenem de transició demogràfica, l’actualitat està marcada per les societats posttransicionals, que, a ritmes diferents, es veuen confrontades a nous reptes.

Al segle XXI, la majoria de les societats desenvolupades han transitat cap a sistemes complexos de reproducció demogràfica, en què el saldo migratori (la immigració menys l’emigració) esdevé determinant sobre el creixement vegetatiu (els naixements menys les defuncions) per explicar l’evolució de la població. Tot això, en un context de fecunditat molt baixa i d’allargament de l’esperança de vida, que comporta estructures de població en les quals augmenta el pes de la població d’edat avançada: el que coneixem com a envelliment de la població. Si el naixement de la demografia i el seu primer impuls es va situar en el procés que anomenem de transició demogràfica, l’actualitat està marcada per les societats posttransicionals, que, a ritmes diferents, es veuen confrontades a nous reptes.

Article 03_01 – Cap a la fatalitat o la complexitat? Relats i realitats al voltant de l’envelliment demogràfic

Al segle XXI, la majoria de les societats desenvolupades han transitat cap a sistemes complexos de reproducció demogràfica, en què el saldo migratori (la immigració menys l’emigració) esdevé determinant sobre el creixement vegetatiu (els naixements menys les defuncions) per explicar l’evolució de la població. Tot això, en un context de fecunditat molt baixa i d’allargament de l’esperança de vida, que comporta estructures de població en les quals augmenta el pes de la població d’edat avançada: el que coneixem com a envelliment de la població. Si el naixement de la demografia i el seu primer impuls es va situar en el procés que anomenem de transició demogràfica, l’actualitat està marcada per les societats posttransicionals, que, a ritmes diferents, es veuen confrontades a nous reptes.

Al segle XXI, la majoria de les societats desenvolupades han transitat cap a sistemes complexos de reproducció demogràfica, en què el saldo migratori (la immigració menys l’emigració) esdevé determinant sobre el creixement vegetatiu (els naixements menys les defuncions) per explicar l’evolució de la població. Tot això, en un context de fecunditat molt baixa i d’allargament de l’esperança de vida, que comporta estructures de població en les quals augmenta el pes de la població d’edat avançada: el que coneixem com a envelliment de la població. Si el naixement de la demografia i el seu primer impuls es va situar en el procés que anomenem de transició demogràfica, l’actualitat està marcada per les societats posttransicionals, que, a ritmes diferents, es veuen confrontades a nous reptes.

Al segle XXI, la majoria de les societats desenvolupades han transitat cap a sistemes complexos de reproducció demogràfica, en què el saldo migratori (la immigració menys l’emigració) esdevé determinant sobre el creixement vegetatiu (els naixements menys les defuncions) per explicar l’evolució de la població. Tot això, en un context de fecunditat molt baixa i d’allargament de l’esperança de vida, que comporta estructures de població en les quals augmenta el pes de la població d’edat avançada: el que coneixem com a envelliment de la població. Si el naixement de la demografia i el seu primer impuls es va situar en el procés que anomenem de transició demogràfica, l’actualitat està marcada per les societats posttransicionals, que, a ritmes diferents, es veuen confrontades a nous reptes.

Al segle XXI, la majoria de les societats desenvolupades han transitat cap a sistemes complexos de reproducció demogràfica, en què el saldo migratori (la immigració menys l’emigració) esdevé determinant sobre el creixement vegetatiu (els naixements menys les defuncions) per explicar l’evolució de la població. Tot això, en un context de fecunditat molt baixa i d’allargament de l’esperança de vida, que comporta estructures de població en les quals augmenta el pes de la població d’edat avançada: el que coneixem com a envelliment de la població. Si el naixement de la demografia i el seu primer impuls es va situar en el procés que anomenem de transició demogràfica, l’actualitat està marcada per les societats posttransicionals, que, a ritmes diferents, es veuen confrontades a nous reptes.

Al segle XXI, la majoria de les societats desenvolupades han transitat cap a sistemes complexos de reproducció demogràfica, en què el saldo migratori (la immigració menys l’emigració) esdevé determinant sobre el creixement vegetatiu (els naixements menys les defuncions) per explicar l’evolució de la població. Tot això, en un context de fecunditat molt baixa i d’allargament de l’esperança de vida, que comporta estructures de població en les quals augmenta el pes de la població d’edat avançada: el que coneixem com a envelliment de la població. Si el naixement de la demografia i el seu primer impuls es va situar en el procés que anomenem de transició demogràfica, l’actualitat està marcada per les societats posttransicionals, que, a ritmes diferents, es veuen confrontades a nous reptes.

Article 03_02 – Dinàmica de la fecunditat i els seus determinants socioeconòmics a Espanya

Al segle XXI, la majoria de les societats desenvolupades han transitat cap a sistemes complexos de reproducció demogràfica, en què el saldo migratori (la immigració menys l’emigració) esdevé determinant sobre el creixement vegetatiu (els naixements menys les defuncions) per explicar l’evolució de la població. Tot això, en un context de fecunditat molt baixa i d’allargament de l’esperança de vida, que comporta estructures de població en les quals augmenta el pes de la població d’edat avançada: el que coneixem com a envelliment de la població. Si el naixement de la demografia i el seu primer impuls es va situar en el procés que anomenem de transició demogràfica, l’actualitat està marcada per les societats posttransicionals, que, a ritmes diferents, es veuen confrontades a nous reptes.

Al segle XXI, la majoria de les societats desenvolupades han transitat cap a sistemes complexos de reproducció demogràfica, en què el saldo migratori (la immigració menys l’emigració) esdevé determinant sobre el creixement vegetatiu (els naixements menys les defuncions) per explicar l’evolució de la població. Tot això, en un context de fecunditat molt baixa i d’allargament de l’esperança de vida, que comporta estructures de població en les quals augmenta el pes de la població d’edat avançada: el que coneixem com a envelliment de la població. Si el naixement de la demografia i el seu primer impuls es va situar en el procés que anomenem de transició demogràfica, l’actualitat està marcada per les societats posttransicionals, que, a ritmes diferents, es veuen confrontades a nous reptes.

Al segle XXI, la majoria de les societats desenvolupades han transitat cap a sistemes complexos de reproducció demogràfica, en què el saldo migratori (la immigració menys l’emigració) esdevé determinant sobre el creixement vegetatiu (els naixements menys les defuncions) per explicar l’evolució de la població. Tot això, en un context de fecunditat molt baixa i d’allargament de l’esperança de vida, que comporta estructures de població en les quals augmenta el pes de la població d’edat avançada: el que coneixem com a envelliment de la població. Si el naixement de la demografia i el seu primer impuls es va situar en el procés que anomenem de transició demogràfica, l’actualitat està marcada per les societats posttransicionals, que, a ritmes diferents, es veuen confrontades a nous reptes.

Article 03_03 – Les famílies a Espanya: com fer realitat els somnis al segle XXI?

Al segle XXI, la majoria de les societats desenvolupades han transitat cap a sistemes complexos de reproducció demogràfica, en què el saldo migratori (la immigració menys l’emigració) esdevé determinant sobre el creixement vegetatiu (els naixements menys les defuncions) per explicar l’evolució de la població. Tot això, en un context de fecunditat molt baixa i d’allargament de l’esperança de vida, que comporta estructures de població en les quals augmenta el pes de la població d’edat avançada: el que coneixem com a envelliment de la població. Si el naixement de la demografia i el seu primer impuls es va situar en el procés que anomenem de transició demogràfica, l’actualitat està marcada per les societats posttransicionals, que, a ritmes diferents, es veuen confrontades a nous reptes.

Al segle XXI, la majoria de les societats desenvolupades han transitat cap a sistemes complexos de reproducció demogràfica, en què el saldo migratori (la immigració menys l’emigració) esdevé determinant sobre el creixement vegetatiu (els naixements menys les defuncions) per explicar l’evolució de la població. Tot això, en un context de fecunditat molt baixa i d’allargament de l’esperança de vida, que comporta estructures de població en les quals augmenta el pes de la població d’edat avançada: el que coneixem com a envelliment de la població. Si el naixement de la demografia i el seu primer impuls es va situar en el procés que anomenem de transició demogràfica, l’actualitat està marcada per les societats posttransicionals, que, a ritmes diferents, es veuen confrontades a nous reptes.

Al segle XXI, la majoria de les societats desenvolupades han transitat cap a sistemes complexos de reproducció demogràfica, en què el saldo migratori (la immigració menys l’emigració) esdevé determinant sobre el creixement vegetatiu (els naixements menys les defuncions) per explicar l’evolució de la població. Tot això, en un context de fecunditat molt baixa i d’allargament de l’esperança de vida, que comporta estructures de població en les quals augmenta el pes de la població d’edat avançada: el que coneixem com a envelliment de la població. Si el naixement de la demografia i el seu primer impuls es va situar en el procés que anomenem de transició demogràfica, l’actualitat està marcada per les societats posttransicionals, que, a ritmes diferents, es veuen confrontades a nous reptes.

Al segle XXI, la majoria de les societats desenvolupades han transitat cap a sistemes complexos de reproducció demogràfica, en què el saldo migratori (la immigració menys l’emigració) esdevé determinant sobre el creixement vegetatiu (els naixements menys les defuncions) per explicar l’evolució de la població. Tot això, en un context de fecunditat molt baixa i d’allargament de l’esperança de vida, que comporta estructures de població en les quals augmenta el pes de la població d’edat avançada: el que coneixem com a envelliment de la població. Si el naixement de la demografia i el seu primer impuls es va situar en el procés que anomenem de transició demogràfica, l’actualitat està marcada per les societats posttransicionals, que, a ritmes diferents, es veuen confrontades a nous reptes.

Article 04_01 – Les famílies a Espanya: com fer realitat els somnis al segle XXI?

Al segle XXI, la majoria de les societats desenvolupades han transitat cap a sistemes complexos de reproducció demogràfica, en què el saldo migratori (la immigració menys l’emigració) esdevé determinant sobre el creixement vegetatiu (els naixements menys les defuncions) per explicar l’evolució de la població. Tot això, en un context de fecunditat molt baixa i d’allargament de l’esperança de vida, que comporta estructures de població en les quals augmenta el pes de la població d’edat avançada: el que coneixem com a envelliment de la població. Si el naixement de la demografia i el seu primer impuls es va situar en el procés que anomenem de transició demogràfica, l’actualitat està marcada per les societats posttransicionals, que, a ritmes diferents, es veuen confrontades a nous reptes.

Al segle XXI, la majoria de les societats desenvolupades han transitat cap a sistemes complexos de reproducció demogràfica, en què el saldo migratori (la immigració menys l’emigració) esdevé determinant sobre el creixement vegetatiu (els naixements menys les defuncions) per explicar l’evolució de la població. Tot això, en un context de fecunditat molt baixa i d’allargament de l’esperança de vida, que comporta estructures de població en les quals augmenta el pes de la població d’edat avançada: el que coneixem com a envelliment de la població. Si el naixement de la demografia i el seu primer impuls es va situar en el procés que anomenem de transició demogràfica, l’actualitat està marcada per les societats posttransicionals, que, a ritmes diferents, es veuen confrontades a nous reptes.

Article 04_02 – Passat, present i futur de l’envelliment poblacional: una perspectiva global

Al segle XXI, la majoria de les societats desenvolupades han transitat cap a sistemes complexos de reproducció demogràfica, en què el saldo migratori (la immigració menys l’emigració) esdevé determinant sobre el creixement vegetatiu (els naixements menys les defuncions) per explicar l’evolució de la població. Tot això, en un context de fecunditat molt baixa i d’allargament de l’esperança de vida, que comporta estructures de població en les quals augmenta el pes de la població d’edat avançada: el que coneixem com a envelliment de la població. Si el naixement de la demografia i el seu primer impuls es va situar en el procés que anomenem de transició demogràfica, l’actualitat està marcada per les societats posttransicionals, que, a ritmes diferents, es veuen confrontades a nous reptes.

Al segle XXI, la majoria de les societats desenvolupades han transitat cap a sistemes complexos de reproducció demogràfica, en què el saldo migratori (la immigració menys l’emigració) esdevé determinant sobre el creixement vegetatiu (els naixements menys les defuncions) per explicar l’evolució de la població. Tot això, en un context de fecunditat molt baixa i d’allargament de l’esperança de vida, que comporta estructures de població en les quals augmenta el pes de la població d’edat avançada: el que coneixem com a envelliment de la població. Si el naixement de la demografia i el seu primer impuls es va situar en el procés que anomenem de transició demogràfica, l’actualitat està marcada per les societats posttransicionals, que, a ritmes diferents, es veuen confrontades a nous reptes.

Al segle XXI, la majoria de les societats desenvolupades han transitat cap a sistemes complexos de reproducció demogràfica, en què el saldo migratori (la immigració menys l’emigració) esdevé determinant sobre el creixement vegetatiu (els naixements menys les defuncions) per explicar l’evolució de la població. Tot això, en un context de fecunditat molt baixa i d’allargament de l’esperança de vida, que comporta estructures de població en les quals augmenta el pes de la població d’edat avançada: el que coneixem com a envelliment de la població. Si el naixement de la demografia i el seu primer impuls es va situar en el procés que anomenem de transició demogràfica, l’actualitat està marcada per les societats posttransicionals, que, a ritmes diferents, es veuen confrontades a nous reptes.

Article 04_03 – El descens mundial de la fecunditat

Al segle XXI, la majoria de les societats desenvolupades han transitat cap a sistemes complexos de reproducció demogràfica, en què el saldo migratori (la immigració menys l’emigració) esdevé determinant sobre el creixement vegetatiu (els naixements menys les defuncions) per explicar l’evolució de la població. Tot això, en un context de fecunditat molt baixa i d’allargament de l’esperança de vida, que comporta estructures de població en les quals augmenta el pes de la població d’edat avançada: el que coneixem com a envelliment de la població. Si el naixement de la demografia i el seu primer impuls es va situar en el procés que anomenem de transició demogràfica, l’actualitat està marcada per les societats posttransicionals, que, a ritmes diferents, es veuen confrontades a nous reptes.