Joves en lluita per la justícia global

En la coordinació tècnica del projecte YOUTH-ACT! hi han participat l’Ariadna Santos de la Càtedra Re|Generation UPF i la Bàrbara Casas Barrachina, la Joana Rafart Alaball i el Jordi Viñals Bros del Consell de la Joventut de Barcelona.

Les persones joves han sigut històricament catalitzadores de mobilitzacions populars arreu del planeta, i així continua sent. El potencial dels moviments juvenils situa al jovent a primera línia de les reivindicacions per la igualtat de drets, per l’emergència climàtica, en la lluita en contra del capitalisme i contra la repressió́ policial, pels drets sexuals i reproductius, així com tantes altres qüestions que no poden esperar més per garantir un present i un futur dignes per a tothom.

Així i tot, especialment arran del desconfinament, les persones joves han estat en el punt de mira de l’opinió pública. Han sigut objecte de crítica sense tenir en compte l’actual situació de precarietat en què es troben la majoria d’elles. De la mateixa manera, s’ha criminalitzat el jovent en els darrers episodis de revolta juvenil sense qüestionar l’origen d’aquest malestar social que s’estén per tota una generació de joves. Les seves veus no han estat prou tingudes en compte o directament han estat silenciades. A més a més, l’estigma i la invisibilització són sempre majors per a moltes persones joves que no s’encabeixen en l’imaginari col·lectiu de la joventut a causa del seu origen, classe social o orientació sexual.

Popularment es diu que el jovent és el futur, però actualment el futur planteja una sèrie de reptes que condueixen a un escenari incert i precari per les generacions joves, que troben dificultats a l’hora de desenvolupar-se com a persones. Per tant, és des del present que s’han d’abordar aquestes problemàtiques. Les persones joves són un agent de canvi a tenir en compte per construir una societat més justa. Si no es disposa d’un present sòlid on les joves tinguin garanties de viure una vida digna i de ser partícips en la presa de decisions, estem hipotecant el futur, no només d’una generació, sinó del conjunt de la ciutadania.

YOUTH ACT! és, doncs, un projecte que s’ha iniciat amb una primera fase de trobada i apoderament d’un total de 100 joves provinents dels moviments socials i del món de l’acadèmia. Aquests, dividits en deu eixos temàtics (model econòmic i desigualtats; emergència climàtica; models educatius; democràcia i lluita contra l’autoritarisme; canvi tecnològic; model territorial i mobilitat; drets dels pobles; antiracisme i decolonialitat; cultura com a motor de canvi), han fet durant els darrers mesos un treball de detecció de les principals problemàtiques que afecten el conjunt de la societat respecte a l’eix de treball i, seguidament, han proposat un seguit d’accions per revertir-les.

Cada eix ha estat impulsat per una parella formada per una persona provinent dels moviments socials i una altra persona provinent del món de l’acadèmia. Aquestes parelles, un total de 20 joves, van formar part d’una primera trobada que va servir per començar a teixir aliances per tal d’iniciar un debat al voltant de les diferències intergeneracionals, i també de les possibles aliances entre les generacions. Seguidament, les parelles van fer un treball de diagnosi inicial dels reptes que abordava cada eix i van apuntar propostes per donar resposta a la problemàtica. A partir d’aquí, l’espai de trobada es va fer extensiu a més joves, sumant 80 joves a les 20 persones inicials, amb l’objectiu de posar a debat la diagnosi inicial feta per cada parella, per tal de formar el que anomenem l’Àgora de 100. D’aquesta manera, a cada eix de treball hi va haver un total de 10 joves activistes i de l’acadèmia aportant el seu punt de vista i la seva experiència. El procés participatiu de l’Àgora de 100 va constar de dues sessions de debat i reflexió on, en la primera es va prioritzar acotar i matisar els reptes, i en la segona es van abordar les primeres propostes d’acció.

El resultat d’aquesta primera fase ha estat l’elaboració conjunta d’una agenda política en base les necessitats i prioritats definides per les persones joves que han participat durant tot el procés. Amb la voluntat de poder donar-los-hi un espai per explicar-se i compartir la seva veu, s’han recollit les propostes en detall sorgides de cada eix en els 10 articles que conformen aquest monogràfic. Finalment, el monogràfic conclou amb una reflexió final sobre la necessitat d’un nou pacte intergeneracional i amb un resum dels principals reptes i propostes sorgides del debat. No es tracta d’idees tancades, sinó de propostes en construcció.

L’adultocentrisme que impera en la nostra societat sol menysprear les aportacions que provenen de l’àmbit juvenil, però si hi ha un fil conductor entre totes les problemàtiques, aquest és la urgència de validar i incorporar les contribucions de les noves generacions en l’agenda pública. Els articles són una clara prova del fet que les joves tenen ganes de participar en la construcció d’una vida millor i més justa per a tothom. No només això, sinó que es fa palès que la incorporació de noves perspectives en la detecció i resolució de problemàtiques socials és una qüestió cabdal. La reivindicació de la justícia global només serà efectiva si s’uneixen forces amb diferents agents que conformen la societat i si es té un full de ruta traçat.