Amb motiu del vint-i-cinquè aniversari de l’aparició del llibre La condition postmoderne (1979), de Jean-François Lyotard, així com de la publicació de la versió en català d’aquesta obra fundacional, Àngel Castiñeira reflexiona sobre la postmodernitat i considera que és, des del punt de vista cronològic, el darrer moviment que ha volgut convertir-se en diagnòstic de l’època i que ha qüestionat les promeses incomplertes o fracassades de la modernitat.
Aquest article forma part del número 21 de la revista IDEES, “(Re)pensar l’educació”, publicat en format paper en l’edició de gener/març de 2004. Us podeu descarregar el PDF de l’article a continuació.
Àngel Castiñeira
Àngel Castiñeira Fernández és director de la Càtedra de Lideratges i professor del Deptartament de Societat, Política i Sostenibilitat d’ESADE. És Doctor i llicenciat en Filosofia i Ciències de l’Educació per la Universitat de Barcelona, i s’ha especialitzat en filosofia social i política, així com en pensament geopolític, ètica aplicada i valors, canvis de l’entorn social i cultural i governança democràtica. Va ser director del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis durant el període 1998-2004. De les seves publicacions, en destaquen Catalunya com a projecte (2001); Societat civil i estat del benestar (2002); Catalunya, reptes ètics (2006) i Immigració a estats plurinacionals: el cas de Catalunya (2007).
