Amazònia: l’última frontera viva
La revista IDEES va presentar el passat 4 de juny el seu darrer número, “Amazònia: l’última frontera viva“, al Museu de la Ciència CosmoCaixa, un escenari idoni pel seu bosc inundat, que recrea la flora, la fauna i el clima amazònics.
En aquest número 65 de la revista, impulsat des de la Delegació del Govern al Brasil i coordinat per l’Institut Nacional de Recerca de l’Amazònia (INPA), es reflexiona sobre el paper de l’Amazònia en l’actual escenari d’emergència climàtica i la preservació d’un dels pulmons verds més importants del planeta. El monogràfic inclou una desena de contribucions d’autores i autors: científics de països amazònics, experts locals i indígenes, i especialistes de diversos àmbits de coneixement —la biodiversitat, el canvi climàtic, els conflictes i les amenaces— que ofereixen una visió multidimensional.
L’acte de presentació va comptar amb la participació de Susana Borràs-Pentinat, professora de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals a la Universitat Rovira i Virgili (URV) i investigadora del Centre d’Estudis del Dret Ambiental (CEDAT) i de l’Institut d’Investigació en Sostenibilitat, Canvi Climàtic i Transició Energètica (IU_RESCAT), i de Jordi Sargatal, secretari de Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya, expert en biodiversitat i fauna. Elisenda Forés, periodista especialitzada en justícia ecològica i col·laboradora del diari ARA, va moderar la taula rodona.
Forés va posar de manifest que “els pobles indígenes de l’Amazònia creixen amb una cosmovisió que els vincula completament amb la Mare Terra i els converteix, de forma lògica, en els seus defensors. Des dels països del nord global, els humans i la natura són dos elements independents i, en tot cas, posseïm una superioritat que ens permet extreure’n recursos naturals”.
De l’article de Susana Borràs, també en va destacar la tasca que fa el Programa Català de Protecció a Defensors i Defensores dels Drets Humans de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), que permet acollir i ser una plataforma de protecció i empoderament per a persones que han hagut d’abandonar el seu país per defensar la natura.
Sabers ancestrals i plenament vigents
Sargatal, per la seva banda, va confirmar en la conversa que, de la mateixa manera que els indígenes preserven grans coneixements de la selva amazònica, el coneixement dels pagesos, ramaders i pescadors de casa nostra és vital per a la protecció dels ecosistemes i el rol que juguen aquests actors a l’hora de la planificació d’accions climàtiques a Catalunya.
Forés va plantejar també al secretari de Transició Ecològica com, paradoxalment, mentre es posa de manifest que l’Amazònia pateix una greu desforestació, Catalunya té dificultats per gestionar la gran quantitat de massa forestal que ha anat en augment en els darrers anys, ja que més superfície forestal no sempre implica una millor salut dels ecosistemes.
Altres qüestions que van sorgir durant la conversa a tres bandes van ser si la dificultat de legislar a favor del medi ambient és merament una qüestió de voluntat política; si la pèrdua de zones adequades per a la diversitat a l’Amazònia és similar a la situació que pateix Catalunya en l’actual procés de desertificació, o quines podrien ser les espècies més amenaçades en el nostre territori.
Entendre i respectar l’Amazònia
Abans d’encetar la conversa dels ponents, es va projectar un vídeo de salutació del director de l’INPA, Henrique dos Santos Pereira, en el qual va fer una breu però precisa anàlisi del monogràfic. Va assegurar que “presenta una aproximació descolonitzadora que mostra la regió en les seves múltiples dimensions —cultural, política, ambiental, urbana i rural”.
Aquest número de la revista IDEES, segons dos Santos, “no pretén descriure l’Amazònia, sinó ampliar el coneixement del públic sobre aquesta regió, estimular noves cooperacions i pensar que el futur de la regió depèn de la seva comprensió i de la seva pertinença”.
A continuació, es va poder visualitzar un breu fragment del film documental “Pisando sauvemente en la Tierra”, de Marcos Colón, un altre dels articulistes d’aquest número. A través d’unes imatges suggerents sobrevolant el riu Amazones, els assitents a l’acte es van endinsar en aquesta última frontera viva que és l’Amazònia.
L’Amazònia, punt de referència global davant dels reptes climàtics
Lorena Elvira, secretària general del Departament d’Unió Europea i Acció Exterior, va assegurar que l’Amazònia és “una finestra privilegiada per observar les tensions entre diferents models de desenvolupament i maneres d’entendre la relació entre societat i natura. I des de Catalunya i des d’Europa, aquesta mirada ens interpel·la directament, tant parlant de sostenibilitat, com de transició ecològica o de drets humans per entendre els grans reptes globals”.
Elvira també va detallar que el monogràfic mostra una Amazònia “diversa, complexa, habitada i en transformació que, a la vegada, és laboratori de biodiversitat i un sistema essencial per a l’estabilitat climàtica global”.
Una Amazònia on els pobles indígenes tenen “un paper central”, no només en la preservació del territori, sinó també en la manera d’entendre’n la governança, on també s’estan buscant alternatives: des de la bioeconomia fins a l’agroecologia, l’ecoturisme o nous models de desenvolupament, va explicar.
L’Estratègia Amèrica Llatina, pont d’unió entre Catalunya i l’Amazònia
La secretària va destacar que la revista no només parla de l’Amazònia, sinó que també fa una anàlisi de la manera com Catalunya vol relacionar-se amb el món. En aquest sentit, va recordar que Catalunya té vincles històrics, culturals, econòmics, socials, científics i institucionals amb l’Amèrica Llatina i, en un moment de transformacions profundes a la regió, el Departament d’Unió Europea i Acció Exterior està elaborant l’Estratègia Amèrica Llatina per “dotar Catalunya d’una mirada més global i coordinada cap a la regió”.
S’espera que la presentació de la revista al Brasil, prevista per al proper 4 de setembre a la seu de l’INPA a Manaus, sigui una nova oportunitat per continuar treballant i definint aquesta estratègia.
Valentí Farràs, director del CosmoCaixa, va cloure l’acte celebrant l’encert de la presentació de la revista IDEES al Museu de la Ciència, i assenyalant les singularitats de l’espai del Bosc Inundat, on els assistents van poder gaudir d’una visita guiada.
El monogràfic de la revista IDEES, “Amazònia, l’última frontera viva”, està disponible en format digital i també en format paper. Acompanyen la publicació les fotografies de l’Amazònia fetes per Adelino Meireles i una desena d’articles d’autores i autors com Camila Ribas, Susana Borràs-Pentinat, Philip Fearnside, Zeus Moreno, Ana Carla Bruno, Rogério Marinho, Ima Célia Guimarães Vieira i Tatiana Deane de Abreu Sá, Sidarta Tollendal Ribeiro i Luiza Mugnol-Ugarte o Marcos Colón.