Biden a Europa: el futur de la relació transatlàntica

Ricardo Borges de Castro, Jeffrey Michaels, Federiga Bindi, Michelle Egan

El viatge que va efectuar el president dels Estats Units a Europa —primer a Cornualla, a la reunió del G7, després a Brussel·les, per a reunir-se amb les institucions de la UE i amb els socis de l’OTAN, i, per últim, a Ginebra, per reunir-se amb el president rus Vladímir Putin— ha servit per il·lustrar la voluntat de retorn dels EUA a l’arena mundial i al multilateralisme, i la restauració d’una aliança transatlàntica que s’havia refredat durant la presidència de Donald Trump. Aquest viratge en matèria de política exterior i la recuperada aliança atlàntica desperta, però, diverses preguntes: realment “America is back”, com assegura Biden? És duradora aquesta situació d’avinentesa entre els Estats Units i Europa? Pot Biden recuperar la confiança dels seus socis europeus? Fins a quin punt estan cooperant o divergeixen els EUA i Europa respecte els grans temes de l’agenda global com la vacunació, el comerç o la Xina?

El 23 de juny es va celebrar un debat virtual, organitzat conjuntament per la Delegació del govern als Estats Units, la Delegació davant la UE i el Centre d’Estudis de Temes Contemporanis. Diversos experts en política exterior d’ambdues bandes de l’Atlàntic van valorar la visita de Joe Biden al continent europeu i l’estat de les relacions entre els Estats Units i la Unió Europea. Al debat, moderat per Isidre Sala, delegat del govern de la Generalitat als EUA, hi van participar Michelle Egan, integrant de l’School of International Service de l’American University; Federiga Bindi, directora de la Foreign Policy Iniciative del Institute for Women’s Policy Research; Jeffrey Michaels, investigador principal en Política Exterior Americana a l’Institut Barcelona d’Estudis Internacionals (IBEI), i Ricardo Borges de Castro, director adjunt del European Policy Center. El debat també va comptar amb la intervenció final de la Consellera d’Acció Exterior i Govern Obert de la Generalitat de Catalunya, Victòria Alsina.

El viatge de Biden i el restabliment de la relació transatlàntica

El debat es va iniciar amb el moderador, Isidre Sala, presentant els ponents i demanant-los que destaquessin el més rellevant de la visita de Biden a Europa. La primera en prendre la paraula va ser Michelle Egan, que va destacar el “to diferent de Biden respecte l’anterior administració”, així com la insistència de Biden en el missatge “America is back”, amb el qual vol simbolitzar la tornada dels EUA al multilateralisme. Egan va afirmar que el viatge es podia qualificar “d’èxit”, en el sentit que “hi ha hagut acords en temes com Rússia i ciberseguretat”. Tot i així, hi ha altres temes, com els aranzels, la reforma de l’Organització Mundial de Comerç i l’actitud ha de tenir l’OTAN amb la Xina, on les dues parts han mostrat divergències.

Federiga Bindi va declarar tenir “perspectives oposades” sobre la qüestió. Des d’una visió americana, el viatge pot ser qualificat com de “missió acomplerta”, sobretot en allò referent a Rússia. Des de la perspectiva europea, va assegurar que la UE s’ha mostrat “feliç de tornar a tenir un president dels EUA que els digui què cal fer”, fet que demostra que “la UE no té voluntat ni força per tenir una política exterior pròpia”. Aquesta percepció positiva del paper dels EUA per part de Bindi també va estar present quan va ser preguntada per l’impacte de la pandèmia i per la intenció de Biden d’organitzar una cimera de democràcies amb l’objectiu de reforçar-les. La ponent va considerar que, mentre Europa “s’ha quedat enrere”, la pandèmia ha ajudat al president nord-americà a aplicar la seva política progressista. “Biden és un defensor dels valors com la fortalesa i del paper dels Estats Units com a exemple per a la resta”, va afirmar Bindi.

Per la seva banda, Jeffrey Michaels també es va sumar a considerar que el viatge havia estat un èxit en allò referent a la manera de fer política, “sobretot si compara amb el viatge de Donald Trump l’any 2017”, i en va destacar la sensació de “tornada a la normalitat”. Respecte del contingut de les seves visites, Michaels va subratllar que Biden va donar molta importància als països de l’Est de l’OTAN, i es va mostrar sorprès pel fet que Biden parlés de “línies vermelles” en la seva reunió amb Putin, sense definir exactament quines eren.

Finalment, Ricardo Borges de Castro, preguntat per quina era la perspectiva de la UE, va considerar que per a Europa el viatge havia estat un “bon reset”, tot i que va assegurar que “el treball dur comença a partir d’ara”. Borges va apuntar que la UE encara està debatent com enfocar les relacions transatlàntiques, davant la incertesa de no saber fins quan duraria aquest període de bones relacions. Segons Borges de Castro, una de les major divergències a nivell geopolític és la posició respecte de la Xina: si bé els EUA veuen la Xina com “una amenaça”, molts a Europa la veuen com a “una oportunitat econòmica”. Una altra dificultat en el restabliment de les relacions transatlàntiques serà el comerç, perquè “fins que els EUA no eliminin els aranzels a la importació d’acer, Europa no passarà pàgina”.

La cooperació transatlàntica en la vacunació

La segona part del debat va girar al voltant de l’anunci de Biden de la donació de 500 milions de vacunes de Pzifer/BioNTech a països en desenvolupament i de la seva aposta per la liberalització de les patents de les vacunes per tal d’accelerar el procés de vacunació en l’àmbit global, així com sobre la reacció de sorpresa de la UE a l’anunci. El moderador, Isidre Sala, va demanar als participants que valoressin si hi havia hagut coordinació entre els Estats Units i Europa respecte l’estratègia de vacunació de la COVID-19 o si, pel contrari, hi havia hagut divergències.

Michelle Egan va assenyalar que, tot i les paraules de Biden sobre la liberalització de les patents, “no s’han materialitzat en cap proposta a l’Organització Mundial de Comerç”. És en aquest àmbit on els EUA i la Unió Europea han tingut divergències, atès que “mentre que Europa es vol centrar en l’abastiment de vacunes arreu del món, els EUA se centren en termes legals sobre propietat intel·lectual”. Per últim, Egan va voler destacar que tant als EUA com a la UE la vacunació ha recaigut en els estats, fet pel qual considera que “és confús parlar d’una política de vacunació dels EUA i de la UE en conjunt”. Ricardo Borges de Castro va aprofundir en la perspectiva europea respecte la vacunació i va assegurar que la millor manera d’accelerar la vacunació per a Europa és “garantir la producció de vacunes” per tal de satisfer la demanda mundial i, després, distribuir-les.

Per la seva banda, Federiga Bindi va apuntar a la importància que als Estats Units la vacunació sigui gratuïta, fet que ha considerat “interessant per tal de veure com afecta la política sanitària americana en el futur”. Alhora, va insistir en la idea que, també en l’àmbit de la vacunació, els EUA han pres la davantera a través del finançament d’empreses productores de vacunes, mentre que la UE “s’ha quedat enrere”. En aquest sentit, Bindi va voler reprendre part del debat anterior i va parlar sobre la relació entre els Estats Units i Rússia, destacant que Biden “és dels pocs que entén la perspectiva russa i la seva auto-imatge com a imperi”. Biden ho té molt present i, amb la reunió bilateral a Ginebra, el president nord-americà li havia donat aquest reconeixement. Per últim, Jeffrey Michaels es va centrar en el propi anunci de Biden sobre les patents, i va destacar que el fet d’informar als seus socis només poques hores abans de fer un gran anunci polític és una característica de la política exterior nord-americana, fet que “contrasta amb la retòrica multilateralista que vol mostrar Biden”.

La posició de Catalunya en la relació Estats Units i Europa

El debat es va tancar amb la intervenció de la consellera d’Acció Exterior i Govern Obert, Victòria Alsina, que va voler posar èmfasi en la importància de la relació transatlàntica per a Catalunya. En primer lloc, va destacar la tradició atlantista de Catalunya, que es remunta fins l’any 1797, quan els Estats Units van instal·lar a Barcelona un dels seus primers consolats a Europa. També va voler destacar la importància del comerç entre Catalunya i els EUA, que va quantificar en 4.000 milions de dòlars anuals. Per acabar, Alsina va refermar el compromís de Catalunya amb la Unió Europea i el fet que “Catalunya només pot entendre les relacions transatlàntiques en el marc de la UE”.