Diàleg: Young Views on Today’s China

Pablo Pareja, Mejie Jiang (蒋梅杰), Chia-Erh Kuo, Joan Vicens Sard

Com veuen la Xina els joves? Quines són les seves percepcions i expectatives respecte la superpotència asiàtica? Què en pensen de la imatge de la Xina de Xi Jinping en qüestions com la democràcia, els drets humans, Hong Kong o Taiwan?

El Centre d’Estudis Contemporanis (CETC), juntament amb l’Institut Barcelona d’Estudis Contemporanis (IBEI), va organitzar divendres 4 de juny una conversa virtual amb tres joves investigadors que han viscut i estudiat a la Xina durant els darrers deu anys. Hi van participar Meijie Jiang, investigadora i estudiant xinesa de doctorat del grup de recerca en Dret Internacional i Relacions Internacionals de la Universitat Pompeu Fabra, Chia Erh Kuo, estudiant taiwanesa del Màster de Polítiques Públiques de l’IBEI, i Joan Vicens Sard, català resident a Hong Kong amb una llarga experiència a la regió de l’Àsia-Pacífic en l’àmbit dels afers asiàtics i el món econòmic i empresarial.

Pablo Pareja, professor Serra Hunter de Relacions Internacionals a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i coordinador acadèmic del Màster Erasmus Mundus en Polítiques Públiques a l’Institut Barcelona d’Estudis Internacionals (IBEI), va moderar el diàleg. L’activitat formava part del monogràfic “La Xina davant d’un món en crisi”, publicat per la revista IDEES. El debat va girar al voltant de les percepcions dels tres joves investigadors sobre la Xina contemporània, les transformacions del seu sistema polític, els canvis en el model d’educació superior i el paper de les dones en la societat xinesa.

Experiències i visions personals

Per obrir el debat, Pareja va proposar reflexionar sobre les percepcions i experiències dels ponents sobre la Xina, és a dir, fins a quin punt la Xina està present a les seves converses amb amics i familiars, si és un tema que es tracta amb molta freqüència i quines són les preocupacions predominants que s’identifiquen.

La primera en intervenir, Meijie Jiang, va explicar com les coses han anat canviant de manera significativa en els darrers anys. Quan ella era adolescent, va recordar, la Xina intentava apropar-se a les economies desenvolupades. “Després d’anys de desenvolupament econòmic, ara els joves de la meva generació podem tenir una vida millor. Malgrat que és cert que els joves xinesos han d’afrontar llargues jornades laborals, la pressió de la família i la dificultat de trobar un habitatge a preus assequibles, si hi parléssim ens adonaríem que aquests no són els principals problemes. Ells saben que trobar feina és difícil, però creuen fermament que gràcies a l’esforç es pot aconseguir tot”, va assegurar la investigadora xinesa.

Demografia

Pel que fa a la situació demogràfica, els tres ponents van explicar que es recomana a les parelles joves tenir fills, però en general no tenen temps ni diners, i això té un impacte més negatiu per a les dones, perquè es troben amb el dilema d’escollir entre treballar o tenir fills. En aquest sentit, Joan Vicens Sard va subratllar que un dels canvis més importants que ha observat a la Xina en els últims anys té a veure amb qüestions com la demografia. “La política del fill únic s’ha deixat enrere, però els meus companys de feina no estan especialment il·lusionats a causa de la càrrega que suposa criar més d’un fill”. En aquest sentit, Chia Erh Kuo va referir-se a les condicions materials del mercat de treball xinès, i va destacar que “les oportunitats d’anar a les grans ciutats són limitades; poder permetre’s una casa i tenir la teva pròpia família té uns costos molt elevats”.

La Xina com a amenaça

“Per a mi, la Xina és un tema candent”, va assegurar la taiwanesa Chia Erh Kuo. “Les generacions taiwaneses més joves estan molt involucrades en política. La majoria dels meus amics descriuen la Xina com una amenaça”. En aquest sentit, va assegurar que les reformes polítiques a la Xina són crucials no només per a la Xina, sinó també per a Taiwan i altres països.

El català Joan Vicens Sard, per la seva banda, va assegurar que tot allò que té a veure amb la Xina ha començat a aparèixer de manera significativa a les reunions familiars, essencialment a causa de la COVID-19. Sard va defensar que no només s’ha de parlar de Xina arrel de la pandèmia: “és important que, en el futur, puguem avançar cap a converses més informades sobre el gegant asiàtic”.

Pel que fa a Hong Kong, on ell resideix, va assenyalar que la situació és “força peculiar”. “Abans del 2019 era més fàcil discutir qualsevol cosa que tingués a veure amb la Xina. Durant l’any 2019 i a posteriori, la meva experiència personal és que de vegades no es parla de certes coses perquè les persones implicades tenen certes connexions, i no sempre volen tenir converses ‘doloroses’. Hi ha un cert trauma al darrere”.

Drets humans

En la segona part de la conversa, Pablo Pareja va proposar fer una aproximació a la qüestió dels drets humans i les percepcions dels ponents sobre l’emergència climàtica.

D’una banda, Meijie Jiang va assegurar que l’àmbit dels drets humans està dominat per la visió occidental; segons la investigadora, hi poden haver diferents interpretacions i comprensions. “El dret més bàsic és el dret a la vida, i quan la COVID-19 va arribar per primer cop a la Xina, el govern xinès va escollir el dret a la vida dels ciutadans. El segon dret més important és el dret al desenvolupament”, va assegurar. Pel que fa al debat sobre la democràcia, Jiang va afirmar que no hi ha només un estàndard de democràcia tal com s’entén a Occident. Per a ella, l’abast, el significat i la manera de materalitzar la democràcia i la garantia dels drets humans pot ser molt diferent. “Monopolitzar la comprensió de la democràcia segons els cànons occidentals no és gens democràtic. Cal respectar les comprensions alternatives”, va defensar.

Chia Erh Kuo, per la seva banda, va contraposar la seva visió a la de Meijie Jiang i es va centrar a parlar dels canvis recents a Hong Kong, on la situació en termes de drets humans s’està deteriorant. També va fer esment de la situació de les dones i el col·lectiu LGTBIQ+ a la Xina. “Les condicions de les dones han millorat molt en els darrers anys, però quan es tracta de qüestions més progressistes, com ara les persones LGBT, el progrés és limitat. El tema continua sent un tabú”.

Al seu torn, Joan Vicens Sard va proposar una visió lleugerament diferent sobre la qüestió de Hong Kong i la Xina. “Tot pot canviar d’aquí uns anys. Si el nou futur inclou una nova guerra freda, potser Hong Kong podria mantenir el seu status anterior”, va afirmar.

A la part final del diàleg, els ponents van respondre algunes de les preguntes plantejades pel públic sobre el fenomen del nacionalisme xinès des de l’arribada al poder de Xi Jinping o les relacions entre la Xina i Taiwan. Pablo Pareja va concloure la sessió assegurant que la conversa havia sigut “una excel·lent oportunitat per entendre millor la diversitat i les perspectives polièdriques de la Xina actual”.