I D E E S
Media

Els Balcans, a la cruïlla

Ruth Ferrero-Turrión, Ioannis Armakolas

La Sala Moragues del Born Centre de Cultura i Memòria va acollir dijous, 6 de febrer, la presentació de l’últim número de la Revista IDEES, “Els Balcans, a la cruïlla“. A través de la veu d’experts i expertes de la regió, el monogràfic reflexiona sobre la situació política i social als Balcans occidentals en un moment clau, especialment a causa del context geopolític, la reactivació del procés d’ampliació de la Unió Europea i els desafiaments de l’autoritarisme il·liberal.

L’acte de presentació va comptar amb la participació dels dos coordinadors del monogràfic: Ruth Ferrero-Turrión, professora de Ciència Política i Estudis Europeus a la Universitat Complutense de Madrid i investigadora associada de l’Institut Complutense d’Estudis Internacionals (ICEI-UCM), i Ioannis Armakolas, professor de Política Comparada del sud-est d’Europa a la Universitat de Macedònia i investigador a la Fundació Hel·lènica per a la Política Europea i Exterior (ELIAMEP). La conversa va estar moderada per Teresa Turiera-Puigbò, periodista i integrant del col·lectiu Cultura i Conflicte.

També hi van participar el director del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis, Javier Sánchez Cano, i la secretària general d’Unió Europea i Acció Exterior, Lorena Elvira Ayuso, que va cloure la presentació.

La integració dels Balcans a la Unió Europea: un procés llarg i complex

Durant la conversa, els coordinadors de la revista van analitzar la relació entre la Unió Europea i els països de la regió, amb un procés d’acostament gradual i unes negociacions que s’han allargat durant molts anys i que, de moment, no han portat a l’adhesió dels països dels Balcans occidentals a la Unió Europea. Arran de la guerra a Ucraïna, però, la política d’ampliació europea s’ha tornat a reactivar.

Ruth Ferrero-Turrión va assenyalar que “estem en un moment especialment disruptiu: ara mateix no ens trobem en una onada democratitzadora, sinó en una onada contrària, de retrocés democràtic”, i va alertar del deteriorament democràtic com un “fre a l’ampliació de la Unió Europea”.

Ferrero-Turrión va contraposar les dues visions sobre l’ampliació de la Unió Europea que existeixen actualment: la visió meritocràtica, basada en el compliment dels criteris d’adhesió per part dels països candidats, i la visió de l’ampliació geopolítica, basada en el context geopolític i les qüestions de seguretat.

Per la seva banda, Ioannis Armakolas va mostrar una visió crítica amb les institucions europees i va assegurar que els països dels Balcans “van perdre el momentum”. “S’han perdut oportunitats”, va lamentar. Armakolas va destacar el cas de Sèrbia, un país que ha estat onze anys negociant l’adhesió sense resultats i viu una regressió democràtica important. “Els països dels Balcans occidentals han estat a la sala d’espera de l’ampliació durant massa anys. La gent de la regió no creu que l’adhesió sigui factible: la ciutadania i les elits no donen suport a les reformes necessàries, perquè no veuen la integració a la Unió Europea com una perspectiva realista”.

Armakolas també va afirmar que no es pot fer servir d’excusa l’existència dels casos d’Hongria o Polònia per no incorporar els països dels Balcans occidentals. “Cal posar en qüestió el concepte de democràcia consolidada. No hi ha països immunes als retrocessos democràtics”, va assegurar.

Vincles entre Catalunya i els Balcans

La secretària general d’Unió Europea i Acció Exterior, Lorena Elvira Ayuso, va cloure la presentació amb un missatge a favor de “reconnectar amb els Balcans” i de contribuir a la seva integració a la UE des de Catalunya a través del foment de la cooperació econòmica, la promoció del diàleg amb la societat civil, la mobilitat educativa o la innovació.

També va apel·lar a superar l’estancament dels últims anys i a reimpulsar la política d’ampliació de la Unió Europea. “Vivim un context polític favorable a l’adhesió de nous països i és un bon moment perquè aquesta política d’ampliació torni a tenir una funció transformadora en favor de la democratització, l’estabilitat i la prosperitat econòmica als països de la regió”, va subratllar.

El monogràfic de la revista IDEES, “Els Balcans, a la cruïlla”, està disponible en format paper (edició en català) i també en format digital en tres idiomes: català, castellà i anglès. Inclou una quinzena d’articles d’autors i autores com Ivan Vejvoda, Engjellushe Morina, Tim Judah, Isabelle Ioannides, Florent Marciacq, Esma Kučukalić, Berta López Domènech o Alejandro Esteso Pérez, entre d’altres.

Ruth Ferrero-Turrión

Ruth Ferrero-Turrión és professora de Ciència Política i Estudis Europeus a la Universitat Complutense de Madrid i investigadora associada a l'Institut Complutense d'Estudis Internacionals (ICEI-UCM). El 2019 va ser guardonada amb el Premi de Recerca en Estudis Europeus de la Fundació Europea i Iberoamericana de Yuste. Ha treballat com a assessora de polítiques públiques a l'Administració General de l'Estat, en qüestions relacionades amb les polítiques migratòries i la Unió Europea, i també a la Direcció General de Relacions Exteriors (RELEX) de la Comissió Europea. Ha ocupat posicions acadèmiques a la Universitat Pontifícia de Comillas, a la Universitat Internacional d'Andalusia i a la UNED. També ha sigut investigadora (Research Fellow) a la Universitat de Columbia, a la London School of Economics, a la Universitat Babeș-Bolyai de Romania, a l'Hungarian Institute of International Relations, a l'Open Society Foundation de Sofia i a l'Institute of International Relations de Praga, on va ocupar la posició de Non-Visegrad Fellow. Ha sigut investigadora visitant a la Universitat de Leipzig i al Leibniz Institute for East and Southeast European Studies de Regensburg. Així mateix, ha estat professora convidada a les Universitats de Coimbra, Bochum, Florència, Varsòvia i Toulouse Science Po. Les seves àrees d'especialització són la política europea —amb especial atenció al veïnatge i a l'ampliació de la UE— la política exterior i les polítiques migratòries. Ha participat en diversos projectes nacionals i internacionals relacionats amb l'ampliació de la Unió Europea, les minories nacionals, l'estat de dret, les polítiques d'immigració i el control de fronteres, així com en múltiples congressos, trobades i seminaris. Forma part del consell consultiu d'ICONs-Spain i dels consells editorials de les revistes Política Exterior i Papeles de Europa. És vicepresidenta de l'associació Mas Demo. És analista habitual a diversos mitjans de comunicació. Juntament amb Ioannis Armakolas, ha coordinat el número de la Revista IDEES "Els Balcans, a la cruïlla".


Ioannis Armakolas

Ioannis Armakolas és professor associat de Política Comparada del sud-est d’Europa al Departament d'Estudis Balcànics, Eslaus i Orientals de la Universitat de Macedònia (Tessalònica) i investigador a la Fundació Hel·lènica per a la Política Europea i Exterior (ELIAMEP), on lidera el programa de recerca sobre el sud-est d'Europa. També és investigador visitant al Centre Robert Schuman de l'Institut Universitari Europeu de Florència i membre de la xarxa Europe's Futures de la fundació Erste. És integrant del grup independent d'alt nivell sobre interdependències de veïnatge de la Unió Europea i membre del grup de treball per a la formació de l'Oficina Bilateral de Cooperació Juvenil entre Grècia i Macedònia del Nord. Juntament amb Ruth Ferrero Turrión, ha coordinat el número de la Revista IDEES "Els Balcans, a la cruïlla".

back to top