Els drets humans a Europa: simple retòrica?

La Revista IDEES presenta el seu últim número sobre l’estat dels drets fonamentals a l’Europa del segle XXI amb Christos Giakoumopoulos, director general de Drets Humans i Estat de Dret del Consell d’Europa

Christos Giakoumopoulos, Cristina Mas

La revista IDEES, la publicació que edita el Centre d’Estudis de Temes Contemporanis del Departament d’Acció Exterior i Unió Europea, va presentar el dimarts 12 de desembre de 2023 el seu últim número dedicat a reflexionar sobre els drets humans a l’Europa del segle XXI.

El monogràfic “Els drets humans a Europa: simple retòrica?” agrupa una quinzena de reflexions sobre les vulneracions de drets fonamentals que es produeixen a Europa, vinculades a la guerra a Ucraïna, les amenaces a l’estat de dret, els atacs a la llibertat d’expressió i manifestació, l’externalització del control de fronteres i la gestió de les migracions, la negació dels drets de ciutadania a les persones migrants o els perills que suposen les noves tecnologies, amb veus com Paul Mason, Simona Levi, Francesc Claret o Adriana Ribas, acompanyades d’una selecció d’imatges del reconegut fotoperiodista Alessio Mamo.

La publicació s’ha impulsat conjuntament amb la Direcció General per a la Promoció i Defensa dels Drets Humans del Departament d’Igualtat i Feminismes, coincidint amb la commemoració del 75è aniversari de la Declaració Universal de Drets Humans.

L’acte de presentació del monogràfic va tenir lloc a la sala d’actes del Centre Cultural La Model amb la participació de Christos Giakoumopoulos, director general de Drets Humans i Estat de Dret del Consell d’Europa –principal institució de defensa dels drets humans al continent europeu– i la periodista Cristina Mas. La consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge Mestre, va cloure la conversa. Una estona abans de l’inici de l’acte, el públic assistent va poder participar en una visita guiada a les instal·lacions de l’antiga presó La Model.

Renovar el compromís amb els valors universals

Pau Mas Codina, director del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis, va inaugurar la sessió reivindicant el rol del CETC en l’àmbit de la prospectiva estratègica i va destacar la qualitat de les reflexions incloses a la Revista IDEES. També va subratllar la necessitat de “renovar el nostre compromís amb els valors universals, especialment en un moment en què el món s’ha enfosquit: les guerres tornen a proliferar, hi ha més amenaces globals que mai i el consens respecte a aquests valors i a aquests principis vinculats als drets humans està retrocedint”. “La commemoració dels 75 anys de la Declaració Universal dels Drets Humans no és només un recordatori del passat, sinó una crida a l’acció present i futura, va assegurar.

Per la seva banda, el director general per a la Promoció i Defensa dels Drets Humans, Adam Majó Garriga, va posar en valor el treball conjunt per a l’impuls del número de la Revista IDEES i va destacar el rol de les institucions internacionals de defensa dels drets humans, com el Consell d’Europa. “Les institucions i les estructures de defensa dels drets humans en l’àmbit del dret internacional són molt importants i s’han de posar en valor. Sovint ens sembla que són institucions llunyanes, a vegades anacròniques, i no ho són en absolut. Són institucions millorables, però són totalment imprescindibles i molt necessàries. Cal reconèixer la feina que fan”, va afirmar Majó.

La vigència de la Declaració Universal de Drets Humans

Christos Giakoumopoulos, director general de Drets Humans i Estat de Dret del Consell d’Europa, va reivindicar la importància i la vigència dels drets fonamentals en el context actual, 75 anys després de l’aprovació de la Declaració Universal de Drets Humans. Segons Giakoumopoulos, els drets humans “no s’han d’entendre des d’un punt de vista ideològic, sinó com un instrument necessari per a tothom, sense distinció geogràfica, social, econòmica o racial”. En aquest sentit, va assenyalar que una de les causes de la pèrdua de consens sobre els drets humans és el fet que “les institucions no han estat prou capaces d’explicar la relació entre l’estabilitat social, la prosperitat econòmica i el respecte als drets fonamentals, sobretot a les generacions més joves”. “Els drets humans poden retrocedir, però ja no sentim la necessitat de lluitar per defensar-los, perquè hi estem acostumats i els donem per fets”, va afirmar.

Crisi climàtica, llibertat de premsa i drets humans

Durant la conversa amb la periodista Cristina Mas, el director general de Drets Humans i Estat de Dret del Consell d’Europa també va parlar sobre qüestions com la crisi climàtica i la seva relació amb els drets fonamentals. Giakoumopoulos va assegurar que “l’emergència climàtica s’ha de posar a l’agenda dels drets humans com una qüestió central, ja que nombrosos drets i llibertats com el dret a l’habitatge, el dret a viure al propi país o el dret a una vida digna hi estan connectats”.

D’altra banda, Giakoumopoulos va reflexionar sobre la llibertat de premsa i els canvis en l’ecosistema dels mitjans de comunicació en relació amb la desinformació, l’ascens de l’extrema dreta i les múltiples amenaces a l’estat de dret. En aquest sentit, va alertar del perill de la concentració de la propietat dels mitjans i de l’eliminació de sistemes de checks and balances, fet que posa en perill la democràcia. “La pèrdua d’influència dels mitjans tradicionals i l’expansió de les xarxes socials és una arma de doble tall, ja que poden incrementar la diversitat d’opinions però també són un instrument de manipulació, on cada grup interactua dins de la seva bombolla”, va alertar Giakoumopoulos, que va assenyalar la desinformació com una de les amenaces principals en aquest àmbit.

Vulneracions de drets humans en l’àmbit migratori

Pel que fa a la qüestió de les migracions, el director general de Drets Humans i Estat de Dret del Consell d’Europa va mostrar la seva preocupació per la regressió que s’està produint, amb creixents vulneracions dels drets humans de les persones migrants. “Qualsevol estranger que arribi al territori europeu és probable que sigui detingut i privat de llibertat durant mesos. Quan això també s’aplica als infants, estem davant d’una regressió que afecta la nostra pròpia percepció del món. Fa quinze anys, la idea d’una Europa amb nens i nenes rere reixats de filferro hauria estat insuportable. Però ens hi estem acostumant: tenim un territori on, qui hi entra, per definició és un delinqüent i pot ser rebutjat o privat de drets fonamentals, i això és molt perillós per al futur de les nostres democràcies”.

Drets de les dones i del col·lectiu LGTBI+

A la part final de la conversa, Giakoumopoulos va posar de manifest els retrocessos en l’àmbit dels drets de les dones i del col·lectiu LGTBIQ+. “El populisme alimenta i explota els estereotips i els prejudicis en les nostres societats”, va alertar. “La lluita pels drets de les dones no es limita a la igualtat; va molt més enllà, ja que està en joc l’essència de la democràcia i de la societat del futur que volem per als nostres fills”, va concloure.

La consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge Mestre, va ser l’encarregada de cloure la conversa. Durant la seva intervenció, va reivindicar la tasca de les persones i les entitats defensores dels drets fonamentals. “És a partir del compromís i la voluntat de la societat civil que podrem avançar en la defensa dels drets humans. Cal continuar reivindicant la Declaració Universal de Drets Humans pel seu esperit antifeixista, que ens assegura a totes vides dignes de ser viscudes”, va subratllar.