FEM! Creadores feministes d’avui

Maria Arnal, Flavita Banana, Mar C. Llop, Yolanda Domínguez, Julia González, Agnés Mateus, Marga Mbande, Andrea Btoy, Lali Álvarez, Bianca Batlle Nguema, Sònia Gómez, Núria Guiu, Maria Isern, Silvia Albert Sopale, María Cañas, Miriam Reyes, Maria Sevilla, Las Glorias Cabareteras

Quins imaginaris estan plantejant actualment les creadores feministes? Quins reptes i oportunitats proposa el feminisme des de la cultura? El passat 31 d’octubre de 2019, la revista IDEES i el CCCB van organitzar una trobada artística que va reunir una vintena de creadores destacades a l’espai del vestíbul del CCCB, ple a vessar. La poesia, la dansa, la música, els monòlegs, l’humor i fins i tot els grafits i la pintura en directe van prendre el protagonisme per celebrar i reivindicar la creativitat. La jornada, comissariada per Núria Vergés i Mireia Calafell, va ser la primera activitat del monogràfic 47 de la revista IDEES, dedicat a reflexionar sobre els feminismes. Alhora, formava part del cicle “Les paraules que encara no tenim”, inscrit dins de l’exposició i el programa d’activitats sobre feminismes del CCCB.

Presentació d’IDEES 47

La jornada festiva va arrencar amb Las Glorias Cabaretas, un duet còmic format per Glòria Martínez i Marta Bernal que combina el cabaret clàssic amb un aire ‘trash’. Amb humor i irreverència i un estil inconfusible, elles van ser les encarregades de presentar i conduir la vetllada. A continuació, va ser el torn de les coordinadores del número de feminismes de la revista IDEES, Núria Vergés i Mireia Calafell, que van presentar el projecte i van parlar de les autores i els articles que s’hi inclouen.

Núria Vergés i Mireia Calafell, coordinadores del número 47 de la revista IDEES, van presentar el projecte a l’inici de la vetllada

La primera de les creadores en pujar a l’escenari va ser la fotògrafa Mar C. Llop, que va parlar de la seva experiència personal com a dona trans –amb especial èmfasi en el procés de trànsit que va viure–. Alhora, va explicar amb imatges alguns dels seus projectes fotogràfics, en els quals ha retratat persones trans. A continuació, va ser el torn de les poetes Maria Sevilla Paris, Miriam Reyes i Maria Isern, que van recitar diversos poemes de manera coral. La seva interpretació va provocar llargs aplaudiments entre el públic. Durant les pauses, entremig de les intervencions de les artistes, era la DJ Sonido Tupinamba qui amenitzava l’espera amb la seva música, agrupada en aquesta llista d’Spotify. La selecció inclou música que prové de diferents dècades, països i cultures, amb un denominador comú: va ser creada per dones i/o persones dissidents de gènere.

Amb la seva veu potent, Marga Mbande va ser la primera vocalista que va pujar damunt de l’escenari, interpretant dues cançons molt aplaudides. Mbande també va aprofitar la seva actuació per reivindicar la diversitat i la transversalitat de disciplines de les creadores feministes. Tot seguit, va ser el torn de l’artista visual Yolanda Domínguez, que va intervenir a través d’un vídeo a causa d’un contratemps d’última hora. Domínguez va posar l’accent en la denúncia de la violència online que reben les dones a l’espai digital, i va repassar alguns dels insults que pateix diàriament.

Durant tota la tarda, també hi va haver espai per l’art plàstic i la pintura: mentre les creadores anaven passant per l’escenari, les il·lustradores Andrea Btoy i Bianca Batlle Nguema van estar pintant en directe amb diferents tècniques. El resultat van ser dos retrats que van lluir a la banda esquerra de l’escenari durant la jornada i també al final.

Andrea Btoy i Bianca Batlle Nguema van pintar en directe aquests dos retrats
Què vol dir ser subversiva?

Si hi va haver, però, una actuació que va trencar esquemes, aquesta va ser la d’Agnés Mateus i Lali Álvarez. Totes dues, a través d’un conjunt de preguntes que es feien a elles mateixes i que també llançaven al públic –“qui reparteix els carnets de feminista?”, “la creació feminista ha de ser creació anticapitalista?”, “existeix el feminisme no subversiu?”– van reflexionar sobre què vol dir ser subversiva i la necessitat de ser-ho. A continuació, va arribar el moment de la peculiar i ‘misteriosa’ performance de Núria Guiu i Sonia Gómez, que va sorprendre a tothom.

En la part final de la jornada, van passar per l’escenari María Cañas, que va aportar-hi el toc d’humor i va fer riure el públic els seus vídeos, i també l’actriu Silvia Albert Sopale, que va interpretar juntament amb part de l’elenc un fragment de l’obra No es país para negras. La frase “La mare de déu no pot ser negra” va ressonar amb força en un muntatge impactant que va fer reflexionar tothom sobre què implica ser dona i afrodescendent a casa nostra.

L’actriu Silvia Albert Sopale va protagonitzar un muntatge impactant per reflexionar sobre què vol dir ser dona afrodescendent

La il·lustradora gràfica de vinyetes d’humor, Flavita Banana, va ser la penúltima creadora en aparèixer a escena i, sorprenentment, no va dibuixar, sinó que va optar per llegir un text sobre un procés de depressió i superació personal que va viure fa uns anys. L’escrit, sincer i colpidor, va aparèixer publicat, juntament amb altres textos, al llibre Tsunami. Miradas feministas (Sexto Piso, 2019).

Maria Arnal tanca la festa

El final de festa el va protagonitzar la cantautora Maria Arnal, amb una actuació en la qual l’artista va voler innovar i va incorporar diversos talls d’entrevistes de veus feministes que l’havien emocionat, sorprès i qüestionat. Veus a qui Arnal agraeix “que s’hagin atrevit a parlar”. A partir d’aquí, tal com ella mateixa explica, va processar-les i va crear una composició que servia de base rítmica de la seva intervenció. Les veus que va agafar la cantautora pertanyen a Donna Haraway, Paul B. Preciado, Bjork, Marina Garcés, Christina Rosenvinge, Helen Hester, Gata Cattana, Ursula K Le Guin i Silvia Federici, entre d’altres.

“La idea era treballar aquestes veus de la manera que treballo amb la meva; és a dir, a la vegada com a canal i com missatge, forma i contingut, instrument, amb aquesta idea de cuina interna, de diàleg precipitat, interromput, infinit entre totes aquestes veus”, explica Arnal. “Veiem les cançons acabades, però aquest experiment volia convidar el públic a un espai més invisible: la cuina a on el que es comparteix és un procés. I llavors a sobre de les seves paraules vaig cantar unes coples que vaig escriure a partir d’experiències pròpies que el feminisme m’ha ajudat a veure des d’una perspectiva diferent”, conclou l’artista.

FEM_cartell_creadores_feministes_avui_revista_IDEES
Maria_Arnal

Maria Arnal

Maria Arnal és cantautora. Actualment, és una de les veus més admirades del panorama musical català. Va estudiar cant a l’Escola de Música Moderna de Badalona i va formar-se amb Marc Sempere i Jasmin Martorell. Juntament amb Marcel Bagés a la guitarra, Arnal ha publicat tres discos: Remescles, acoples i melismes (2015), Verbena (2016) i 45 cerebros y 1 corazón (2017). Amb aquest últim treball, l’artista ha rebut diversos guardons, entre els quals millor disc nacional, millor disc pop i artista revelació. La seva música beu dels poemes i de la tradició oral de la península Ibèrica.


Flavia_Banana

Flavita Banana

Flavia Álvarez, coneguda com a Flavita Banana, és il·lustradora, vinyetista i dibuixant. Va estudiar Art i Disseny a l'Escola Massana de Barcelona i als 26 anys va començar a dibuixar vinyetes d'humor. La seva obra, que va rebre el premi Gat Perich d'humor gràfic, narra allò còmic i absurd de les relacions humanes i també la relació que tenim amb les xarxes socials. Ha publicat Las Cosas del Querer (Lumen, 2017), Archivos Estelares (¡Caramba!, 2017) --un recopilatori de les seves millors vinyetes-- i Archivos Cósmicos (2019). També ha il·lustrat llibres com Curvy (Lumen, 2016).


Mar_C_Llop

Mar C. Llop

Mar C. Llop és fotògrafa freelance i activista de l’associació de persones trans* Generem!. Treballa al món editorial i publicitari i és especialista en arquitectura, interiorisme, moda i retrat. Des de l’any 2013, desenvolupa el projecte Construccions identitàries Work in progress sobre diversitats de gènere. També és part del projecte Construccions identitàries Famílies. A través de les seves fotografies, ha retratat persones de diverses edats durant el procés de trànsit.


Yolanda_Dominguez

Yolanda Domínguez

Yolanda Domínguez és una artista experta en comunicació i gènere. La seva manera de treballar consisteix en crear accions que relacionen les persones i generen comunitats que es manifesten en relació amb un conflicte. Els seus projectes han abordat temes socials relacionats amb el gènere i el consum. En són exemples les accions Poses, Registro, Accesorias y accesiblesNiños vs. Moda i les seves nombroses exposicions en museus d’arreu del món com ara l’Elga Wimmer Gallery de Nova York, l’Open Systems de Viena o el Rojo Artspace de Milà. La seva obra ha estat guardonada amb la beca del Ministeri de Cultura d’Espanya per la Promoció de l’Art Espanyol i l’any 2014 va obtenir una menció especial dels premis Llibertat d’Expressió conjuntament amb el diari The Guardian. Compagina la seva vida artística amb l’àmbit educatiu i periodístic, col·laborant amb diverses universitats i amb mitjans com el Huffington Post Spain, on escriu setmanalment sobre la representació de les dones als mitjans de comunicació.


Julia_Gonzalez_Sonido_Tupinamba

Julia González

Julia González, coneguda amb el nom artístic de Sonido Tupinamba, és curadora musical i presentadora radiofònica de Radio Primavera Sound i Dublab. Investigadora dels ritmes africans a Amèrica, ha actuat a les principals sales i centres culturals de Barcelona, així com també en diversos espais musicals de culte com ara Glastonbury, Hotel Pikes i el Festival Pohoda. Treballa en l’àmbit de la gestió cultural i acadèmica, i és també organitzadora d’esdeveniments musicals.


Agnes_Mateus

Agnés Mateus

Agnés Mateus és una performer i artista multidisciplinària. Periodista de carrera, estudia teatre paral·lelament fins que entra al món de la interpretació de la mà de Txiqui Berraondo i Manuel Lillo a Barcelona. L’any 1996 defineix la seva trajectòria quan neix el Col·lectiu General Elèctrica, on forma part del nucli de creació i hi treballa fins a la seva dissolució, vuit anys més tard. Treballa habitualment amb Juan Navarro, Roger Bernat, Rodrigo García i Simona Levi. El curs 2018-2019, juntament amb Quim Tarrida, va participar en el programa de residències per a artistes EN RESiDÈNCIA, a l’Institut Quatre Cantons del barri de Poblenou de Barcelona.


Marga_Mbande

Marga Mbande

Marga Mbande és una cantant equatoguineana nascuda a Barcelona. La seva trajectòria artística comença l’any 2003 amb el grup Dlux, del qual va formar part fins al 2012. Des del 2014, és resident del cicle de les Nits Màgiques a la Casa Batlló. L’any 2017 presenta Mbande Sound, el seu primer treball d’estudi en solitari, que és molt més personal respecte a anteriors discos i que barreja sons de diàspora, Afro-Pop, Afro-Soul i Future-dancehall.


Andrea_Btoy

Andrea Btoy

Andrea Michaelsson, àlies Btoy, és una artista urbana formada a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Barcelona. L’any 2002, fruit d’experimentar amb tècniques plàstiques de caràcter lliure i improvisat (aerosol, pintura plàstica, etc), i amb les parets del carrer com a suport, es comença a dedicar a l'art. Des d’aleshores, ha pintat murals pels carrers de Barcelona i ha exposat la seva obra en diferents ciutats com París, Londres o Jakarta, i en festivals com The Cans Festival, on va col·laborar amb l’artista Banksy, al museu de Bundeskunsthalle, de Bonn, i a la Tour 13 de París.  


Lali_Alvarez

Lali Álvarez

Lali Álvarez és dramaturga, directora d’escena i escriptora. Va estudiar Filosofia a la Universitat de Barcelona, Realització d’Audiovisuals a La Mercè i Direcció i Dramatúrgia a l’Institut del Teatre. Actualment és artista resident a la Nau Ivanow amb l’Agrupació HUI BASA, de la qual és directora artística i on realitza projectes centrats en tres línies: el documental escènic, el treball en espais no convencionals i la relació amb l’espectador. Amb HUI BASA va estrenar THA TZPAR a Fira Tàrrega 2018, escrita a quatre mans amb Pau Matas, i també DISSENY HUG, una intervenció en l’espai del Museu del Disseny, conceptualitzada amb Gary Shochat. També és autora i directora de BARCELONA (contra la paret), de la companyia LAPùBLICA, així com de Ragazzo (Nau Ivanow, 2015), guardonada amb els premis de la Crítica a Millor Espectacle per a Joves i Actor Revelació, i també amb el Premi Serra d’Or 2015 al Millor Espectacle.


Bianca_Batlle_Nguema

Bianca Batlle Nguema

Bianca Batlle Nguema és una pintora barcelonina d’arrels africanes, filla d’una primera generació d’immigrants nascuts sota la colònia espanyola que va venir a estudiar i a treballar a Barcelona. La mort de la seva mare, que, tot i ser africana, mai va parlar-li de les seves arrels, la va impulsar a iniciar un viatge per descobrir-les i sentir-les. Des d’aleshores, en la seva trajectòria artística, ha explorat les conseqüències de ser una persona mestissa en un país on també forma part d’una minoria ètnica. L'artista ha intentat deixar plasmat en cadascuna de les seves obres aquest complex i important camí de descobriment identitari.


Sonia_Gomez

Sònia Gómez

Sònia Gómez és ballarina, performer i coreògrafa formada en Dansa Contemporània i Coreografia a l’Institut del Teatre i al centre P.A.R.T.S., a Brussel·les. Des de l'any 2004, treballa en projectes que tenen com a eixos temàtics la construcció identitària, però també el descobriment de certes impostures socials a través de l’art, a través del cos i de la performance. La seva obra ha estat guardonada amb el Premi FAD Sebastià Gash (2007), el Premi Espectacle Innovador en Gira (2010), el Premi Delfí Colomer (2017) i el Premi Butaca al millor espectacle de dansa (2018).


Nuria_Guiu

Núria Guiu

Núria Guiu és ballarina i coreògrafa, graduada per l’Institut del Teatre de Barcelona. Ha participat en companyies espanyoles com IT Dansa o La Veronal i companyies Internacionals com Cullberg Ballet o Gisèle Vienne, entre d’altres. És professora de ioga Iyengar i està estudiant del grau d’Antropologia i Evolució Humana a la UOC. L’any 2012, Guiu va crear La Muda, una peça que es va estrenar a l’Òpera d’Oslo i que va representar la Carte Blanche Dance Company. La seva darrera obra, Likes, va obtenir una menció especial com a millor actuació de dansa als Premis Ciutat de Barcelona 2018, així com un premi a la millor actuació dins la categoria solo de dansa als Premis de la Crítica 2018 Barcelona. El 2018 crea, conjuntament amb Pau Milla, el Col·lectiu Perifèria, un projecte educatiu i creatiu que treballa a través del cos i el moviment per a la mediació de conflictes i la transformació social.


Maria_Isern

Maria Isern

Maria Isern Ordeig és poeta, escriptora i investigadora en literatura i narratives contemporànies. Nascuda a Vic el novembre de 1994, arrel de descobrir Víctor Català va decidir formar-se en Estudis Literaris a la Universitat de Barcelona. També té un màster en Construcció i Representació d’Identitats Culturals per la universitat Sapienza de Roma. És autora de Sostre de Carn (laBreu edicions, 2017), una obra que neix fruit de l'exploració, amb un peu dins i un altre fora de l’acadèmia, de la fantasia de l’expansió infinita d’un cos i els plaers de frustrar l’experiment. El llibre va ser guardonat amb el premi Francesc Garriga 2017. Actualment, Isern és col·laboradora habitual de la revista Caràcters i treballa en una tesi sobre la relació entre l’ull i el forat en les narratives contemporànies.


Silvia_Albert_Sopale

Silvia Albert Sopale

Silvia Albert Sopale és actriu i creadora. Llicenciada per l'Escola Superior d'Art Dramàtic de Múrcia, ha escrit i representa No es país para negras, una obra que reflexiona sobre les implicacions de ser dona i afrodescendent a Espanya. També és cofundadora de Black BCN, una trobada artística anual que està dirigida a afrodescendents. Alhora, forma part de Hibiscus, l’Associació d’Afro espanyoles i afrodescendents.


María_Cañas

María Cañas

María Cañas és una artista multimèdia. Llicenciada en Belles Arts, va cursar el doctorat en Estètica i Història de la Filosofia a la Universitat de Sevilla i un màster en Postproducció digital. Dirigeix Animalario TV Producciones, un espai de creació dedicat a la cultura del reciclatge, l’apropiacionisme i l’experimentació artística. La seva obra ha estat exposada en festivals, fires, centres d’art, museus i galeries nacionals i internacionals. Ha estat guardonada amb múltiples premis, beques i residències, com ara el premi El Público a les arts plàstiques RTVA (2016) o la beca residència Universo_vídeo al Centre d’Art i Creació Industrial LABoral (2015).


Miriam_Reyes

Miriam Reyes

Miriam Reyes és poeta i vídeocreadora. Va néixer a Ourense i als vuit anys va emigrar amb els seus pares a Caracas. Va estudiar Lletres a la Universitat Central de Veneçuela i Filologia Hispànica a la Universitat de Barcelona. Es va donar a conèixer com a poeta el 1998, gràcies a l'antologia Feroces. Des de llavors, ha publicat els llibres de poesia Espejo negro (DVD, 2001), Bella durmiente (Hiperión, 2004), Desalojos (Hiperión, 2008), Haz lo que te digo (Bartleby, 2015), Prensado en frío (Malasangre, 2016), Sardiña (Chan da pólvora, 2018) i l'antologia Yo, interior, cuerpo (l’Argentina, 2013). La seva obra ha estat recollida en antologies nacionals i internacionals i ha estat traduïda a mitja dotzena de llengües. Des de l'any 2001 experimenta amb l'escriptura audiovisual i el recital multimèdia. Ha presentat els seus vídeo-recitals en festivals de poesia, 'spoken word' i arts escèniques. Codirigeix l'editorial de poesia Marisma i manté la pàgina d'escriptura col·lectiva.


Maria_Sevilla_Paris

Maria Sevilla

​Maria Sevilla neix a Badalona l'any 1990. Creix de biaix i perifèrica als afores. Decreix l’adolescència escoltant punk, grunge i trash i descobrint l’escalf coent de la literatura. Estudia Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona i, quan acaba, comença una tesi doctoral (en curs) sobre La passió segons Renée Vivien, de Maria-Mercè Marçal. L’any 2015 publica el seu primer poemari, Dents de polpa (AdiA), i l’any 2017 veu la llum l'obra Kalàixnikov (Món de Llibres). Des de gener de 2019 és una de les tres programadores de l’Horiginal.


Las_Glorias_Cabareteras

Las Glorias Cabareteras

Las Glorias Cabareteras són un duet còmic format per Glòria Martínez i Marta Bernal que combina el cabaret clàssic amb un aire 'trash'. Van néixer al metro, a l'estació de Paral·lel, i han actuat a Buenos Aires i també en festivals com ULLS 2011.

back to top