Finestra d’idees | El rol de l’Iran al món: de l’aïllament a les aliances?

Nazanín Armanian

Quin és el rol de l’Iran a la regió de l’Orient Mitjà i al món? Quins són els seus plans geopolítics? Quina vinculació té amb grups com Hezbol·là o Hamàs? Com evolucionarà l’escalada actual amb Israel? Quines implicacions polítiques i socials té el moviment Dona, Vida, Llibertat? Quin és el paper de les minories ètniques en els moviments d’oposició al règim? Com s’ha de valorar l’ingrés de l’Iran als BRICS?

Nazanín Armanian, politòloga, analista i escriptora iraniana exiliada a Espanya des de l’any 1983, reflexiona sobre totes aquestes qüestions en aquesta conversa del cicle Finestra d’idees. Nazanín Armanian és autora, juntament amb Martha Zein, dels llibres No es la religión, estúpido: chiíes y suníes, la utilidad de un conflicto (2017) i Irán: la revolución constante (2012).

Aquesta és la quarta sessió de la Finestra d’idees, un espai de diàlegs virtuals amb persones expertes impulsat pel Centre d’Estudis de Temes Contemporanis amb l’objectiu d’aprofundir en l’anàlisi dels temes que marquen l’actualitat internacional.

Perspectives i evolució del règim iranià

Després de fer un recorregut pel context geogràfic i la història de l’Iran, Nazanín Armanian va reflexionar sobre la possibilitat de canvi o esfondrament del règim iranià. L’experta va subratllar la importància de diferenciar entre els règims dictatorials, bastats en el suport de les elits, i els règims feixistes, que creen una base social. Posteriorment, va explicar que en el cas del règim islàmic, tot i començar com un règim feixista amb una forta base social, aquesta base s’ha anat desintegrant i ha esdevingut un grupuscle que controla la resta. Tot i això, es va mostra ferma en la seva convicció en el futur esfondrament del règim.

L’experta va assenyalar que la falta d’organització de la població i la duríssima repressió per part del règim, que ja ha ofegat el moviment Dona, Vida, Llibertat, poden suposar un entrebanc pels moviments de lluita, però va afirmar que aquest moviment continuarà amb la classe obrera i els ecologistes i va anticipar que el pròxim moviment poderós de l’Iran sorgirà a les fàbriques, com a protesta al control absolut de l’economia sota el poder dels aiatol·làs.

Després de la mort el 19 de maig del president iranià Ebrahim Raisi, Armanian va narrar com dins de l’Iran s’han desencadenat una sèrie de lluites internes entre clans familiars que estan contribuint a la desintegració del poder, i va presentar la possibilitat que el poble iranià aprofiti aquesta inestabilitat com a empenta per debilitar el règim. 

L’atac del 7 d’octubre i l’Iran

Davant dels atacs de Hamàs del 7 d’octubre de 2023 contra Israel, algunes veus han apuntat la possibilitat de la participació de l’Iran com a conseqüència de la normalització de les relacions entre l’Aràbia Saudita i Israel amb els Acords d’Abraham. Nazanín Armanian, però, es va manifestar en contra d’aquesta possibilitat. L’experta va exposar que aquest acord no implicava cap canvi a la regió perquè l’existència dels Acords d’Abraham era anterior i ja suposava una amenaça i, per tant, la integració addicional de Riad suposava un canvi bastant insignificant.

De tota manera, va subratllar que hi ha dos actors que han sortit clarament beneficiats d’aquests atacs: Netanyahu i el règim iranià, perquè els ha servit a tots dos com a element de distracció per evitar represàlies internes i possiblement la presó, per part de Netanyahu, i per tapar l’aniversari del moviment Dona, Vida i Llibertat per part del règim iranià, així com les possibles protestes internes per l’assassinat a una noia de 16 anys, Armita Geravand, al metro de Teheran per no dur el vel islàmic. La creació d’un enemic extern –Hamàs per part d’Israel i l’estat d’Israel per part de l’Iran– els permet controlar la situació interna, va declarar Nazanín Armanian.

El rol de l’Iran al món

La relació de l’Iran amb els Estats Units ve marcada per les pròximes eleccions presidencials nord-americanes i pel programa nuclear iranià. Nazanín Armanian va afirmar que el programa nuclear iranià és militar. Amb l’arribada al poder de Donald Trump es van trencar els tractats nuclears prèviament establerts amb l’administració Obama, i el programa es va reanimar. Tot i això, l’experta va afirmar que l’Iran no aconseguirà obtenir la bomba nuclear perquè tampoc la necessita: segons Armanian, és un pretext, tant per Israel com per l’Iran, per mantenir la tensió bèl·lica a la zona.

L’experta també va posar de manifest la presència de dos actors internacionals importants a la zona, més enllà dels nord-americans: l’Índia i la Xina, que han establert acords amb l’Iran i el Pakistan, respectivament, per tal d’obtenir accés a mercats més occidentals. La posició estratègica de l’Iran ha impulsat l’interès del govern de l’Índia en el país. Aquest acord pot comportar una resposta de la Xina, va afirmar l’experta, ja que és un gran proveïdor del país.

Nazanín Armanian va assenyalar que la mediació entre Riad i Teheran duta a terme per la Xina va ser sota l’auspici dels Estats Units de Biden. A més, va assegurar que la raó de fons és l’interès dels nord-americans d’abandonar l’Orient Mitjà i centrar-se més en la regió Indo-Pacífica, d’una banda, i de focalitzar-se a mantenir la Xina controlada, d’altra banda. Un escenari que podria canviar radicalment sota una administració republicana a partir del novembre, que pressionaria més a l’Iran i tensaria més les relacions.