Finestra d’idees | La geopolítica de l’espai

Ignasi Ribas

Com està evolucionant la nova cursa per dominar l’espai exterior des del punt de vista polític, econòmic i militar? Com s’estan movent les principals potències mundials i els actors privats per posicionar-s’hi estratègicament? Quins són els riscos de la privatització i la militarització del cosmos? Qui i com governarà l’espai en el futur?

Ignasi Ribas, director de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) i investigador de l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE-CSIC), analitza en aquesta conversa els reptes de la cursa espacial que viurem en els pròxims anys i destaca els avantatges que suposa el fet de disposar de satèl·lits propis per a la recerca i el desenvolupament de noves tecnologies i de serveis basats en l’espai. Ribas també reflexiona sobre com poden afectar els conflictes i les tensions geopolítiques actuals a l’exploració del cosmos per part de països com Estats Units, Xina, Índia o Rússia, i ens parla del que suposen projectes d’iniciativa privada com Space X.

Aquesta és la tercera sessió d’un nou espai de converses virtuals amb persones expertes, la Finestra d’idees, impulsat pel Centre d’Estudis de Temes Contemporanis, amb l’objectiu d’aprofundir en l’anàlisi dels temes que marquen l’actualitat internacional.

Per què l’espai?

L’espai sembla un entorn llunyà distanciat de la nostra realitat, però segons Ignasi Ribes, això està canviant cada cop més. Durant la sessió, l’expert va argumentar que hi ha una visió de dominància geopolítica i d’avantatge sobre la resta del primer que arribi a l’espai. Per tant, l’espai ha esdevingut un lloc estratègic.

A causa del seu abaratiment, l’accés a l’espai, històricament restringit a les potències com l’URSS i els Estats Units, ha quedat a l’abast d’altres països i empreses que hi veuen possibilitats de fer-hi negoci i d’obrir nous mercats, especialment en l’òrbita baixa, l’entrada a l’exploració interplanetària, per tal d’intentar explorar recursos espacials i avenços a la ciència. Malauradament, aquesta democratització de l’espai ha provocat un problema de gestió del trànsit.

En aquest sentit, l’expert va afirmar que hi ha un greu problema de gestió de residus espacials, sobretot en òrbita mitjana. A diferència de l’òrbita baixa, on els satèl·lits acaben desorbitant i tornant a la terra per processos naturals, en l’òrbita mitjana el temps de vida en òrbita és infinit i la brossa generada queda allà. “Hem de posar un cert ordre”, va recalcar Ribas. “El problema són els satèl·lits que ja no són operacionals, peces de llançadors o ferralla conseqüència de col·lisió o destrucció de satèl·lits”.

Actualment, doncs, netejar les òrbites brutes és un repte important. “Per desgràcia, aquesta tasca és fonamentalment complexa, perquè la deixalla no té valor i es fa difícil trobar finançament”, va explicar Ribas.

Les possibilitats de l’espai

L’espai és el següent gran negoci després de l’eclosió i la consolidació d’Internet. A partir d’aquesta afirmació, Ignasi Ribas va explicar que a l’espai hi ha dos grans mercats, el d’explotar els recursos al cosmos i el de fer servir les òrbites terrestres per oferir serveis.

D’una banda, hi ha la visió d’explotar econòmicament els recursos lunars, utilitzar la superfície de Mart per al desenvolupament tecnològic o fins i tot plans per mineria d’asteroides. Tot i això, l’expert va assegurar que encara estem lluny d’aquest escenari, perquè tant econòmicament com energèticament encara no és rendible.

D’altra banda, Ignasi Ribas va explicar que les nostres comunicacions, en un futur bastant proper, tindran un component especial essencial. En aquest sentit, les tecnologies quàntiques portaran a una revolució en molts àmbits i, en particular, tindran un gran impacte en la seguretat a les comunicacions i en la possibilitat de transmetre dades.

La tecnologia vinculada a la comunicació quàntica necessita una plataforma espacial. El primer que tingui aquesta tecnologia quàntica, va afirmar Ribas, serà el primer en poder desencriptar missatges xifrats i posar en qüestió la seguretat de les comunicacions tal com les coneixem ara. “Hi ha una cursa descomunal, que podria esdevenir batussera, on potser es traslladen a l’espai les disputes de la terra, i això pot suposar un caldo de cultiu per a conflictes polítics”, va assegurar l’expert.

Malgrat totes les potencialitats, l’aparició de la iniciativa privada a l’espai ha posat a tothom en guàrdia. Els científics, per la seva banda, estan preocupats per un possible ús de l’espai d’una manera poc sostenible, especialment per la contaminació del cel nocturn, que dificulta l’observació astronòmica pel tràfic constant de satèl·lits.

Europa i la geopolítica de l’espai

En l’àmbit europeu, Ignasi Ribas va assenyalar les mancances del continent respecte a l’exploració de l’espai. “A Europa estem molt enrere respecte a països com l’Índia i el Japó, passen per davant”, va assegurar. Ignasi Ribas va atribuir el retard d’Europa a la falta d’empenta de la iniciativa privada i a la manca d’aposta pels llançadors econòmics, com sí que ho han fet els Estats Units, que han optat per finançar iniciatives d’empreses privades com SpaceX.

La guerra Ucraïna ha demostrat que les comunicacions tenen un paper molt important, va indicar l’expert, i Europa ha vist que no té aquest servei ni la sobirania d’aquestes comunicacions: en cas d’un potencial conflicte o situació futura, té una gran dependència de les empreses privades nord-americanes.

El que estem veient ara a la terra, va assegurar Ribas, és un clima prebèl·lic a Europa. Un fenomen que es trasllada a l’espai, perquè és un lloc on els països demostren la seva sobirania; per tant, s’està observant un gran desplegament militar a l’espai.

De les tres grans potes espacials –l’observació de la terra, el posicionament i les telecomunicacions– Europa destaca en les dues primeres, però té greus mancances en la tercera. Tant el Programa d’Observació de la Terra Copernicus com el sistema de navegació Galileo, el substitut europeu del GPS, són iniciatives importants que destaquen en els seus camps. Malgrat tot, Ignasi Ribas va concloure que cal dotar a Europa d’un sistema propi de telecomunicacions.