Finestra d’idees | La guerra a Ucraïna, dos anys després: punt d’inflexió?
En quin punt es troba la guerra d’Ucraïna, dos anys després? Com està evolucionant el conflicte? Ens movem cap a un punt d’inflexió, o bé cap a una situació d’estancament? Quins escenaris de futur s’entreveuen?
Ruth Ferrero-Turrión, professora de Ciència Política i Estudis Europeus a la Universitat Complutense de Madrid i investigadora de l’Institut Complutense d’Estudis Internacionals, analitza el rol dels diferents actors davant la invasió russa d’Ucraïna i reflexiona sobre les conseqüències d’aquest conflicte per a la configuració del projecte europeu.
Quin és el context de la guerra?
Ruth Ferrero-Turrión va explicar que cal situar el començament d’aquest nou pic de violència en el marc ucraïnès a finals de 2013, en el context d’allò que es va conèixer com el moviment Euromaidan, moment en el qual la Unió Europea negociava amb Ucraïna un acord de lliure comerç. Aquest intent d’acord va ser frustrat per l’expresident ucraïnès Ianukòvitx a causa de les pressions del Kremlin. L’experta va defensar que el que s’observava aleshores i ara és un xoc entre la Unió Europea i Rússia.
Ferrero-Turrión també va destacar el paper que han tingut tant els interessos econòmics com el concepte de supremacisme rus envers les nacions eslaves, i la nova idea neoimperial de Vladímir Putin, que no contempla que Ucraïna s’apropi en termes econòmics, polítics o miliars a l’esfera occidental. L’experta va insistir que, malgrat que altres fenòmens que puguin influir, aquesta guerra és de conquesta i d’expansionisme imperial rus.
Reestructuració de l’arquitectura de seguretat de la Unió Europea
La guerra a Ucraïna ha comportat el replantejament de l’arquitectura de seguretat de la Unió Europea. Segons Ferrero-Turrión, dins de la Unió Europea hi ha tres aproximacions diferents sobre com assolir l’autonomia estratègica en matèria de seguretat i defensa. La primera visió és la francesa, que aposta per una sobirania estratègica de la UE que no depengui de les estructures militars nord-americanes i en la qual França esdevingui líder. La segona és una visió més euroatlàntica, que pretén reforçar la presència europea dins del marc de l’OTAN però treballant de manera molt coordinada amb els Estats Units. I, finalment, l’aproximació menys popular és la que vol situar la Unió Europea més a prop de l’OTAN, enfortir la capacitat de produir armes pròpies i rehabilitar la indústria de defensa europea.
L’arribada de la pandèmia va fer més evidents les tres grans dependències europees: de subministraments, militar i energètica. En aquest sentit, l’experta va assenyalar que la guerra d’Ucraïna ha fet que la pretensió de rebaixar aquestes tres dependències hagi virat cap a un procés d’industrialització molt concret: s’ha potenciat la indústria militar i de les armes. Arran d’això s’està produint una tendència de remilitarització de tot l’espai europeu i s’estan aprovant mesures d’increment de despeses en polítiques de defensa, mentre la resta de partides econòmiques es retallen. Això implica, segons Ruth Ferrero-Turrión, tornar a les polítiques de retallades en matèria social. Una realitat explica, en part, l’auge de l’extrema dreta, que està aconseguit treure rèdit electoral d’aquest fenomen.
Guerra a Ucraïna: escenaris de futur
Pel que fa a l’evolució del conflicte, Ruth Ferrero-Turrión va afirmar que ens trobem lluny d’un possible alto el foc; tot depèn del que pugui resistir Ucraïna i de fins a quin punt els seus aliats estiguin disposats a donar-li suport. Sense munició, els russos seguiran avançant, si més no, fins a incorporar els quatre óblast (províncies) reconeguts dins la Constitució com a part de la Federació Russa.
Entre els possibles desenllaços de la guerra, l’experta no va descartar un model nord-coreà, on la frontera quedi establerta al punt on ja no hi ha més avançaments per cap de cap bàndol. A partir d’aquí, va indicar que és possible que s’intenti contenir als russos en aquell territori incorporant a la Unió Europea el territori restant. Addicionalment, va apuntar la possibilitat de buscar implementar un model israelià, armant a Ucraïna de tal manera que es compliqui la tasca russa d’avançar més enllà dels quatre óblast.
L’experta va augurar que Putin busca la inviabilitat de l’estat ucraïnès davant la impossibilitat d’annexió. Això provocaria una despesa abismal per part de la Unió Europea, que seria l’encarregada de la reconstrucció del territori, deixant-la debilitada.
Per últim, Ferrero-Turrión va reflexionar sobre el futur paper de la Unió Europea, que s’ha alçat com a defensora del dret internacional a Ucraïna, però l’ha ignorat a Gaza. L’experta es va qüestionar fins a quin punt la Unió Europea vol seguir mantenint les incoherències en matèria de política exterior i com això tindrà influència no només en com evoluciona Europa, sinó també en com és percebuda, especialment, pels països del sud global.