Seminari internacional de prospectiva governamental: per què és important la prospectiva per encarar els reptes de futur?
Divendres 10 de maig de 2024, el Centre d’Estudis de Temes Contemporanis (CETC) i el CIDOB van organitzar conjuntament a Barcelona un seminari internacional de prospectiva governamental amb l’objectiu de reflexionar sobre com es pot incorporar la prospectiva a l’hora de definir les polítiques públiques per tal d’anticipar els grans reptes globals i millorar la presa de decisions polítiques.
A través de tres taules rodones amb la participació d’experts, tècnics i líders polítics, la jornada va permetre analitzar la utilitat i els reptes de la prospectiva en l’àmbit dels governs. En aquesta crònica, recollim els temes centrals que es van tractar durant les converses, i resumim els debats que actualment tenen lloc dins d’aquesta disciplina, cada cop més rellevant en l’esfera política. El seminari també va comptar amb la col·laboració de la representació de la Comissió Europea a Barcelona.
La primer taula rodona sobre les motivacions i els objectius per a incorporar la prospectiva estratègica en l’àmbit governamental va comptar amb la participació de Frederik Matthys, director de polítiques i xarxes de l’OCDE; Anne-Katrin Bock, directora del Competence Centre on Foresight del Joint Research Center; Francesc Claret, delegat del Govern de la Generalitat al Regne Unit i Irlanda, i Susanne Giesecke, investigadora sénior a l’Austrian Institute of Technology (AIT).
La segona taula rodona, dedicada a reflexionar sobre com pot influir la prospectiva en l’orientació i la definició de les polítiques públiques, va tenir com a protagonistes Diego Rubio, Secretari General de Polítiques Públiques, Afers Europeus i Prospectiva Estratègica del govern espanyol; Philine Warnke, cap de la unitat Foresight for Policy and Administration del Competence Center Foresight; Grzegorz Drozd, director adjunt de la unitat de Prospectiva i Comunicació Estratègica de la Comissió Europea, i Henning Riecke, director de prospectiva estratègica del think tank Bundesakademie für Sicherheitspolitik-BAKS.
Finalment, la tercera taula rodona, que va servir per compartir diversos casos i pràctiques de prospectiva aplicada en institucions concretes, va comptar amb la participació de Timo-Topias Totti Könnölä, director general de l’Insight Foresight Institute; Peter De Smedt, director de prospectiva estratègica i anàlisi al Ministeri d’Afers Exteriors de la regió de Flandes; Marc Rotllan, cap del programa de prospectiva, planificació i regulació energètica de l’Institut Català de l’Energia, i Jordi Torrent, cap d’estratègia del Port de Barcelona.
Anticipar escenaris de futur
Tot i ser una activitat relativament nova en l’àmbit polític, existeix una visió compartida sobre la funció i les bases que fonamenten la prospectiva i la situen cada cop més en la centralitat de la reflexió política. Partint de dades històriques, i tenint en compte la realitat actual, els estudis de prospecció identifiquen possibles amenaces i oportunitats –tenint en compte l’evolució tecnològica, l’impacte del canvi climàtic, els conflictes geopolítics, les tendències socials i econòmiques, etc.– per imaginar possibles escenaris futurs. Anticipar-se a possibles realitats futures permet als estudiosos de la prospectiva definir recomanacions i propostes proactives per tal d’ajudar els polítics actuals a definir les polítiques públiques necessàries que permetin fer front a aquests reptes d’un demà incert, amb una perspectiva temporal de curt, mig i llarg termini.
El valor principal d’aquests estudis de prospecció el trobaríem en les conclusions i recomanacions que haurien de servir com a input pel disseny de les polítiques públiques més pertinents, amb propostes dirigides a intervenir i a assegurar l’estabilitat política i a definir un futur preferible. La prospectiva, en aquest sentit, seria considerada un exercici polític que requereix eleccions i tries, i exigeix i implica un posicionament en relació a decidir quina societat volem tenir i preservar. Per això, el pes ètic i moral de les conseqüències de les propostes polítiques que es recomanen és una responsabilitat rellevant que els experts que treballen en aquest camp han d’assumir.
Taula rodona 1 – Prospecció estratègica governamental: motivacions i objectius
Requisits per assolir una prospectiva eficaç
Hi ha una preocupació compartida quant a la millor manera d’introduir les anàlisis i les conclusions de la prospectiva en el procés de disseny de les noves polítiques i en l’agenda política. Els responsables polítics, normalment, es troben absorbits pels temes urgents i les necessitats del dia a dia, i tendeixen a ajornar les decisions relacionades amb amenaces potencials d’un futur incert. Habilitats com la negociació i la capacitat de trobar consensos transversals, així com disposar d’una capacitat enorme per influir en els polítics decisors, són algunes de les característiques que un líder en l’àmbit de la prospectiva hauria de tenir.
Sembla haver-hi un consens al voltant de la idea que la funció de la prospectiva, per ser eficaç, ha de tenir una estructura formal, un finançament específic i un suport clar i explícit dels qui tenen la responsabilitat d’implementar polítiques de canvi reals. Si no és així, molt probablement les anàlisi i propostes romandran en un camp teòric i no es traduiran mai en polítiques concretes i eficaces.
Tanmateix, és en l’estructura de suport a la funció de la prospectiva on podem trobar diferents aproximacions. En alguns països està bàsicament centralitzada en una unitat principal (tot i que en la majoria dels casos aquesta unitat convida agents de diversos àmbits polítics i socials als seus projectes) però, en d’altres, la funció de prospectiva es distribueix en diferents unitats més connectades al cicle polític i al dia a dia de la realitat política. Els experts que donen suport a una estructura més descentralitzada sostenen que aquesta permet uns resultats més rics i una anàlisi més propera a la realitat, ja que té en compte àmbits d’acció política diferents i permet incorporar una major diversitat d’opinions al debat. En qualsevol cas, hi ha un consens quant al fet que la funció de prospectiva ha de ser liderada per experts en aquest camp capaços de realitzar anàlisis complexes, fora de la zona de confort, i de promoure canvis disruptius i propostes proactives argumentades. Han de ser unitats independents, perquè han de tenir la possibilitat de desafiar l’statu quo, i no poden caure en la temptació de ser complaents amb els polítics.
Taula rodona 2 – Com incorporar la prospectiva a l’orientació i definició de les polítiques públiques
Fins a quin punt és necessària la confidencialitat?
En relació amb el grau de publicitat o confidencialitat dels treballs fets en l’àmbit de la prospectiva, emergeix un altre tema controvertit. És una opinió acceptada que com més agents participen en aquests estudis, en termes del número de persones convidades a contribuir-hi i la riquesa dels perfils dels participants, més complet serà l’anàlisi, i també disposarà de major legitimitat. Tot i això, també es reivindica la necessitat d’un espai de confidencialitat que asseguri una anàlisi transparent i un debat sincer, amb la possibilitat de suggerir propostes agosarades i disruptives (fins i tot de vegades potser dures i impopulars) en relació al camí a seguir. En els supòsits en què se sap que els resultats es faran públics, es podria caure en l’errada de suavitzar part de l’anàlisi i matisar les propostes suggerides o inclús obviar les que serien més recomanables si són controvertides, per evitar un impacte negatiu en l’opinió pública. Malgrat tot, que l’anàlisi i les conclusions dels estudis de prospectiva es facin públics també es veu com a eina potent per explicar certes decisions polítiques que podrien semblar inconvenients als ciutadans si el motiu pel qual es porten a terme i les bases que les sostenen no s’expliquen correctament.
Una tasca multidisciplinària
Hi ha un acord sobre la importància que els models de prospecció, i l’elaboració d’escenaris futurs, se sostinguin en dades quantitatives. La disponibilitat de dades històriques és crucial per tenir una base sòlida sobre la qual modelitzar i establir relacions fiables entre les dades per poder elaborar models predictius acurats. En aquest sentit, alguns experts també defensen la importància d’incloure altres ciències que aporten consideracions i contribucions també qualitatives, com per exemple la psicologia i la sociologia, que no poden ser menystingudes si es vol garantir una anàlisi completa i exhaustiva.
Taula rodona 3 – La pràctica de la prospectiva estratègica
Conclusió
Com a conclusió, podem dir que els estudis de prospectiva intenten avançar-se a un futur incert, i que ho han de fer amb la voluntat de contribuir a un objectiu clar i compartit: consolidar democràcies estables sobre uns valors comuns a preservar. Els governs no es poden permetre menystenir la necessitat d’integrar activitats de prospecció en el cicle polític. En el context actual, en un món cada cop més complex, incert i imprevisible, i davant la velocitat dels canvis i la necessitat de disposar de respostes ràpides però raonades per encarar-los, la prospectiva governamental s’ha convertit en un requisit important.