Seminari: Sistemes de cura i ODS

Polítiques públiques per a la sostenibilitat de la vida

Sara Moreno Colom, Rosa Roig Berenguer, Núria Vergés Bosch

El dimarts 22 de setembre va tenir lloc la primera sessió del seminari “Sistemes de cura i ODS: polítiques públiques per a la sostenibilitat de la vida”, organitzat en el marc del 5è aniversari de l’aprovació de l’Agenda 2030. L’acte, que dona continuïtat al dossier sobre feminismes publicat per la revista IDEES, forma part d’un procés participatiu per repensar les polítiques de conciliació i està organitzat pel Centre d’Estudis de Temes Contemporanis, el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) i la Secretaria de Transparència i Govern Obert, amb la col·laboració de l’Institut Català de les Dones, la Direcció General d’Igualtat i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

La primera sessió, dirigida a oferir un context i estat de la qüestió en matèria de cures i conciliació, va comptar amb les ponències d’expertes provinents del món acadèmic i també amb les intervencions de diverses representats del teixit associatiu català. Totes les participants a l’acte van coincidir a destacar que hi ha una problemàtica estructural que fa que les dones tinguin una sobrecàrrega i pateixin dobles i triples jornades de treball, i van reclamar avançar en la corresponsabilitat. Alhora, també van defensar que cal dotar els treballs de cures d’un major reconeixement, i posar-los al centre de l’economia, ja que són imprescindibles per a la societat.

Manca de reconeixement i responsabilitat social

Núria Vergés i Bosch, professora lectora al Departament de Sociologia de la UB i integrant del grup COPOLIS, va constatar que “el context generat per la COVID-19 ha incrementat el treball mercantilitzat i alhora ha fet disminuir molts serveis de cures presencials. S’han (re)feminitzat totes les cures, amb una sobrecàrrega per a les dones”. Vergés va reivindicar que “calen polítiques transformatives de gènere i que es desenvolupin en condicions; que no només es quedin en una llei, sinó que hi hagi els recursos suficients perquè es puguin executar”. “Venim d’una desresponsabilització dels governs respecte la situació de les dones. Cal que la societat, els governs i les institucions adoptin aquesta responsabilitat social i la considerin un assumpte polític prioritari”, va afirmar.

Sara Moreno i Colom, professora de Sociologia a la UAB i investigadora del Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball i de l’Institut d’Estudis del Treball, va afirmar que les tasques de cura o domèstiques encara no es reconeixen socialment com a treball, fet que perjudica seriosament a les dones, que continuen sent les persones majoritàriament responsables dels treballs de cura. Moreno va assegurar que les polítiques de conciliació s’han enfocat excessivament cap a les dones i va instar a caminar cap a un model que fomenti la coresponsabilitat. Per això, “des dels governs, cal pensar en la dimensió pública de la vida quotidiana i deixar de pensar en la lògica del mercat”. Segons Moreno, “la lògica productiva que prima a les societats, amb la centralitat de la jornada laboral, no és l’única manera possible d’organitzar-nos. Cal visibilitzar i posar en valor la importància del treball de cures, i socialitzar-ne els costos”.

El teletreball: problema o solució?

Rosa Roig i Berenguer, professora associada de la Universitat de València (UV), investigadora ROCOGIS i integrant de l’Institut Universitari d’Estudis de les Dones de la UV i de l’ECPR Steering Committee on Gender and Politics, va analitzar fins a quin punt el teletreball pot resoldre els problemes de conciliació entre la vida personal, laboral i familiar des d’una visió molt crítica, i va retreure el fet que a l’hora de dissenyar polítiques de conciliació se segueixi creant un marc legal que perpetua la divisió sexual del treball que, segons l’experta, “no es qüestiona en cap moment, sinó que es reforça”. Roig va afirmar que el terme ‘conciliar’ no reconeix les economies de cura, sinó que passa tot el contrari, ja que “és una forma eufemística de mantenir un sistema econòmic sota el concepte de la productivitat”. “La dona té una triple jornada laboral. Parlem del treball remunerat, les cures domèstiques i les relacions afectives. Tot recau sobre les dones: això amplia la bretxa i redueix la salut de les dones”, va subratllar.

Després de les ponències, va tenir lloc un debat participatiu encapçalat per Wendy Espinosa, de l’associació Mujeres Palante, que va destacar que “el treball de la llar i les cures té cara de dona, i concretament de dona migrant” i que les polítiques de reagrupació familiar són insuficients i injustes. Espinosa va reclamar un tracte equitatiu per a les treballadores de la llar, actualment sotmeses a un règim especial dins de la Seguretat Social, així com incorporar una mirada de gènere a les polítiques públiques que doni resposta a les diferents realitats familiars i socials. “Polítiques públiques com la llei d’estrangeria ens deixen en una posició de vulnerabilitat”, va assegurar.

A continuació, Montse Pineda Lorenzo, vicepresidenta segona del Consell Nacional de Dones de Catalunya, va afirmar que “sense una agenda feminista, la resta d’objectius de l’Agenda 2030 no es podran complir: la sostenibilitat ha de ser feminista”. Pineda va reivindicar que les polítiques públiques d’igualtat s’han de posar al centre i va recordar la gran xacra de la violència masclista. També va defensar el paper clau que juguen les entitats per superar el patriarcat i va condemnar les condicions precàries en les quals sobreviu el tercer sector.

Revertir el desequilibri en l’ús del temps

Per últim, Cristina Sánchez Miret, sociòloga i directora del departament d’Empresa de la Universitat de Girona, va afirmar que la situació generada per la COVID-19 “ha posat en evidència tot allò que fèiem veure que havíem millorat però no havíem fet. No hem canviat l’imaginari col·lectiu”. Segons Sánchez Miret, “cal canviar el contracte social, les relacions entre sexes”, ja que “el temps de cura necessita un temps i un espai considerables”. La sociòloga va defensar que cal revertir el desequilibri en l’ús del temps entre dones i homes, incidint especialment en l’educació de nens i nois joves. “Les dones estem regalant temps als homes perquè puguin dur a terme els seus projectes i les seves il·lusions; això s’ha de visualitzar i s’ha de transformar per poder avançar en un ús equitatiu del temps i perquè els homes també es facin càrrec de les cures. Cal treballar sobre els privilegis”.