Taula rodona: hi ha espai per a una aliança de cooperació euromediterrània renovada?

Rabha Allam, Giorgia Giovannetti, Bichara Khader, Claire Spencer, Senén Florensa

El Centre d’Estudis de Temes Contemporanis (CETC) i l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed) van organitzar dimarts 10 de novembre una taula rodona amb la participació de diversos representants de think tanks euromediterranis. L’objectiu de la sessió era analitzar fins a quin punt hi ha marge per reimpulsar una aliança de cooperació euromediterrània renovada. L’acte formava part del dossier de la revista IDEES, “Una nova visió per a la Mediterrània“, en el qual diverses persones expertes analitzen els reptes de futur de la regió, coincidint amb la commemoració del 25è aniversari de l’inici del Procés de Barcelona.

A la conversa, moderada per Senén Florensa, president del Comitè Executiu de l’IEMed, hi van participar Claire Spencer investigadora visitant Sènior del King’s College de Londres; Giorgia Giovannetti, vicepresidenta de Relacions Internacionals de la Universitat de Florència; Rabha Allam, investigadora a l’Al-Ahram Center for Political and Strategic Studies (ACPSS) a El Caire i Bichara Khader, director del Centre for Studies and Research on the Contemporary Arab World (CERMAC) de la Universitat Catòlica de Lovaina.

Reflexionar sobre els reptes actuals

A la seva intervenció inaugural, Bernat Solé, conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, va reconèixer el fet que la distància entre les dues ribes de la Mediterrània s’ha vist incrementada en els darrers 25 anys. «El nostre objectiu hauria de ser, doncs, reflexionar sobre els reptes actuals. És fonamental que Catalunya s’obri al Mediterrani com a espai de mobilitat i intercanvi cultural i construeixi una comunitat inclusiva que situi el benestar, la qualitat de vida, la democràcia i els drets humans al centre», va defensar. La Generalitat de Catalunya, va dir, és conscient d’aquesta necessitat, i és per això que ha posat en marxa la iniciativa Barcelona +25, en el conext de la qual s’inclou el dossier especial de la Revista IDEES i aquesta sèrie d’activitats. «L’esperit del Procés de Barcelona és necessari perquè representa una voluntat i una visió comunitària per tal que la Mediterrània tingui un paper central a Europa».

En les seves funcions de moderador del debat, l’ambaixador Senén Florensa, President del Comitè Executiu de l’IEMed, va oferir unes reflexions inicials abans de donar pas als ponents de l’acte. En un context de crítica cap als assoliments dels darrers 25 anys, Florensa va voler assenyalar que si no hagués estat per la cooperació euromediterrània, la regió hauria estat menys preparada per fer front a les crisis globals i podria estar pitjor del que està actualment.

Fins a quin punt s’han complert els objectius del Procés de Barcelona?

Tenim res a celebrar en el 25è aniversari del Procés de Barcelona? S’han assolit els objectius que es va marcar aleshores? En la seva intervenció, el professor Bichara Khader, director del Centre for Studies and Research on the Contemporary Arab World (CERMAC) de la Universitat Catòlica de Lovaina, va fer balanç dels darrers 25 anys de cooperació euromediterrània. Malauradament, va assegurar, el resultat en matèria de seguretat és força negatiu, ja que la Unió Europea ha sigut un actor pràcticament invisible com a proveidor de pau i seguretat, i ha cedit el paper de garant de la seguretat a la regió a actors internacionals fora de la Mediterrània. En opinió del Khader, «cal revertir urgentment la desunió de la UE en les principals qüestions en matèria de seguretat» i ser capaços d’actuar «holísticament i de manera coordinada a la Mediterrània». L’assistència financera no és suficient, va argumentar, ja que Europa ha d’actuar per mitigar les fonts d’inestabilitat amb la promoció de reformes econòmiques i la inversió en infraestructures. Khader va concloure les seves paraules amb una proposta concreta: reubicar industries al Nord d’Àfrica. «Invertir a la Xina ha fet de la Xina un actor més assertiu i ha debilitat Europa, fent-la més vulnerable als talls en la cadena de subministrament».

L’economista Giorgia Giovanetti, vicepresidenta de Relacions Internacionals de la Universitat de Florència, va aprofundir en aquesta línia de reflexió, al mateix temps que oferia una nota d’esperança pel que fa a la situació actual en l’àmbit macroeconòmic. Segons Giovanetti, «els canvis tecnològics i la reducció dels costos del transport —entre d’altres— van donar a la Xina la oportunitat d’integrar-se a la Cadena de Valor Global (CVG), la qual cosa va danyar severament les oportunitats econòmiques de la Mediterrània». Ara bé, la disrupció causada per la COVID-19 podria haver desencadenat un procés d’acostament de la producció a la conca de la Mediterrània, atès que escurçar la Cadena de Valor Global fa que les economies siguin menys vulnerables a xocs globals com els que ha provocat la pandèmia. Preguntada per si hi havia marge per a la renovació de l’Aliança Euromediterrània, Giovanetti va ser clara: sí que n’hi ha. De fet, va subratllar que la cooperació a la Mediterrània és l’única via de sortida de la crisi provocada per la pandèmia. Giovanetti també va assenyalar que fa 25 anys el comerç era inferior a les estimacions projectades i l’objectiu d’una zona de lliure comerç era inassolible; en canvi, ara, 25 anys després, les xifres comercials podrien veure’s incrementades i l’objectiu hauria de situar-se més enllà de la zona de lliure comerç.

Construir una nova visió de la cooperació euromediterrània per a les futures generacions

Per la seva banda, Claire Spencer, investigadora visitant Sènior del King’s College de Londres, va defensar la necessitat de canviar el context i la perspectiva en relació a l’aliança euromediterrània per a les properes generacions. «Cal dissenyar una nova visió de la cooperació euromediterrània que interpel·li també als perdedors, no només amb als guanyadors», va assegurar. En aquest sentit, va subratllar que la Unió Europea hauria d’estendre les seves mesures de recuperació socioeconòmica post COVID-19 a tota la regió mediterrània. Spencer també va voler posar èmfasi en la importància de l’economia cíclica i la transició digital a la regió mediterrània com a factors clau de transformació de la realitat política, econòmica i social.

En l’última intervenció abans del torn de preguntes del públic, Rabha Allam, investigadora de l’Al-Ahram Center for Political and Strategic Studies (ACPSS) amb seu a El Caire, va assegurar que hi ha marge per enfortir i rellançar l’aliança entre el nord i el sud de la regió. Allam va fer una anàlisi de la cooperació euromediterrània des de tres punts de vista: en primer lloc, des de la perspectiva de la condicionalitat, assegurant que les dues ribes de la mediterrània es necessiten l’una a l’altra –en totes dues direccions– i que cal que abandonar l’enfocament de la condicionalitat per substituir-lo per un aprenentatge mutu a partir d’una relació d’igualtat. En segon lloc, va fer referència al concepte d’spillover (que té a veure amb la reacció en cadena que generen certes accions que, sense buscar-ho, provoquen efectes en altres àmbits) tot remarcant la gran interdependència que existeix a la regió euromediterrània. En aquest sentit, va assegurar que és a les nostres mans orientar aquests efectes spillover existents per aconseguir resultats positius, i va posar dos exemples: les amenaces a la seguretat de la regió –que generen inestabilitat des del punt de vista transnacional– poden veure’s minimitzades si es frena el creixement de l’extremisme evitant l’exclusió de minories i grups vulnerables i construint mecanismes de confiança. Alhora, si es potencia l’educació i l’intercanvi de coneixement a la regió, això generarà conseqüències positives en molts altres àmbits.

La crisi com a oportunitat

Per últim, la investigadora també va parlar de la crisi com a oportunitat, i va destacar que la pandèmia de la COVID-19 ha obert la porta a un nou enfocament de la gestió de crisis a Egipte. Alhora, ha suposat una oportuniat per «aprofundir en els mecanismes de solidaritat existents a la societat i crear-ne de nous».

Rabha Allam

Rabha Allam és investigadora de l'Al-Ahram Center for Political and Strategic Studies (ACPSS), amb seu a El Caire. Els seus àmbits de recerca giren al voltant dels moviments islamistes, les polítiques de seguretat, la mobilitat i les migracions, les reformes polítiques, la democràcia i la governança, especialment a Síria, el Líban i Egipte. Té un Màster en Ciències Polítiques per la Universitat d'El Caire i un Màster en Polítiques Públiques i Estudis de Seguretat per la Universitat Americana d'El Caire (AUC). És autora i coautora de diversos llibres, entre els quals The Syrian Civil War & Disordered Balances in the Arab Mashreq (2015), Syria: Military Interactions on a Moving Map (2015), The Syrian Revolution: the domestic complications and the International dilemma (2013), Mapping Islamic Actors in Egypt (2012) i The nontraditional patterns of Political participation of Youth in Egypt (2012). També és autora de l'estudi Women in Conflict: The Conditions of the Female Refugees and IDPs in the Arab World (2016), impulsat per l’Organització de Dones Àrabs i ONU Dones, a partir del treball de camp dut a terme en camps de refugiats i assentaments al Líban, Jordània, Iraq i Egipte.


Giorgia Giovannetti

Giorgia Giovannetti és vicepresidenta de Relacions Internacionals de la Universitat de Florència i professora d'Economia de la mateixa universitat. També és professora visitant a l'Institut Universitari Europeu, on s'ocupa de la direcció científica de l'Informe Europeu sobre el Desenvolupament. Doctora en Economia per la Universitat de Cambridge, ha estat professora visitant a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i a la Universitat de Nova York de Florència. Els seus àmbits de recerca giren al voltant de la macroeconomia, l'economia política, el comerç internacional i l'economia del desenvolupament. Durant la seva trajectòria, ha treballat intensament en qüestions de desenvolupament, en el vincle entre el comerç i les inversions estrangeres directes, en la política econòmica internacional i en la dinàmica de les empreses. Les seves publicacions han aparegut en revistes acadèmiques com EER o Applied Economics, així com en llibres i documents de treball internacionals. Durant dos anys, va dirigir el Centre de Recerca de l’Institut de Comerç Italià. També ha treballat com a assessora del Tresor italià i del Ministeri de Comerç Exterior. És la coordinadora científica de la Fondazione Manlio Masi, un observatori sobre la internacionalització de les petites empreses, i forma part del grup d’estudi sobre la globalització de l’OCDE.


Bichara Khader

Bichara Khader és director del Centre for Studies and Research on the Contemporary Arab World (CERMAC) de la Universitat Catòlica de Lovaina i professor emèrit de la mateixa universitat. Va ser membre del Grup d'Alts Experts sobre la Política Exterior i de Seguretat Comuna (PESC) de la Unió Europea i membre del Grup de Savis per al diàleg cultural a la Mediterrània. Autor i editor de vint obres sobre el Món Àrab, la Mediterrània i la Unió Europea, està considerat un dels analistes referents sobre el món àrab contemporani i les qüestions euromediterrànies. Entre les seves últimes publicacions hi ha els llibres Palestina e Israel: herencia de un conflicto (2007), Europa por el Mediterráneo: de Barcelona a Barcelona (1995-2009) (2009), El mundo árabe explicado a Europa: historia, imaginario, cultura, política, economía, geopolítica (2010) i Europa y el mundo árabe (2016).


Claire Spencer

Claire Spencer és investigadora sènior visitant del King’s College de Londres. Actualment, és consultora independent del British Council, on treballa en la sèrie de conferències Hammamet amb l'objectiu de fomentar vincles entre el Regne Unit i el nord d’Àfrica des d'un marc de cooperació centrat en les transformacions socioeconòmiques de l’era digital i les oportunitats que representa el creixement de la connectivitat virtual per a comunitats vulnerables. Anteriorment, Spencer havia estat investigadora sènior i directora del programa de l’Orient Mitjà i el nord d’Àfrica (MENA) a l’institut de política exterior Chatham House. També va ser cap de política de l’Orient Mitjà i Àsia Central de l’agència de desenvolupament Christian Aid. Fins l'any 2001, va ser subdirectora del Centre d'Estudis de Defensa del King's College, on va crear i dirigir el programa de seguretat mediterrània.


Sensen Florensa

Senén Florensa

Senén Florensa és president de la Comissió Delegada de l'Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed) i president de l'Assemblea General de la xarxa de think tanks EuroMeSCo d'estudis euromediterranis. Diplomàtic de carrera, és llicenciat en Ciències Econòmiques i en Dret per la Universitat de Barcelona i compta amb un Diploma d'Estudis Internacionals per l'Escola Diplomàtica. Ha sigut cònsol General d'Espanya a Berlín i a Roma, i ambaixador a Tunis. L'any 1996 va ser el primer secretari de l'Ambaixada d'Espanya davant la UNESCO. Des de l'any 2018, és ambaixador permanent d'Espanya davant l'Oficina de les Nacions Unides i els Organismes Internacionals amb seu a Viena. També ha exercit de president del Comitè Mediterrani de la Lliga Europea de Cooperació Econòmica (LECE) i vicepresident de la Secció Espanyola. Va cursar els seus estudis de Doctorat en Economia a la Universitat Paris I Panthéon – Sorbonne i va ser Becari Fullbright a la Universitat de Nova York.

back to top