Taula rodona: hi ha espai per a una aliança de cooperació euromediterrània renovada?

El Centre d’Estudis de Temes Contemporanis (CETC) i l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed) van organitzar dimarts 10 de novembre una taula rodona amb la participació de diversos representants de think tanks euromediterranis. L’objectiu de la sessió era analitzar fins a quin punt hi ha marge per reimpulsar una aliança de cooperació euromediterrània renovada. L’acte formava part del dossier de la revista IDEES, “Una nova visió per a la Mediterrània“, en el qual diverses persones expertes analitzen els reptes de futur de la regió, coincidint amb la commemoració del 25è aniversari de l’inici del Procés de Barcelona.

A la conversa, moderada per Senén Florensa, president del Comitè Executiu de l’IEMed, hi van participar Claire Spencer investigadora visitant Sènior del King’s College de Londres; Giorgia Giovannetti, vicepresidenta de Relacions Internacionals de la Universitat de Florència; Rabha Allam, investigadora a l’Al-Ahram Center for Political and Strategic Studies (ACPSS) a El Caire i Bichara Khader, director del Centre for Studies and Research on the Contemporary Arab World (CERMAC) de la Universitat Catòlica de Lovaina.

Reflexionar sobre els reptes actuals

A la seva intervenció inaugural, Bernat Solé, conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, va reconèixer el fet que la distància entre les dues ribes de la Mediterrània s’ha vist incrementada en els darrers 25 anys. «El nostre objectiu hauria de ser, doncs, reflexionar sobre els reptes actuals. És fonamental que Catalunya s’obri al Mediterrani com a espai de mobilitat i intercanvi cultural i construeixi una comunitat inclusiva que situi el benestar, la qualitat de vida, la democràcia i els drets humans al centre», va defensar. La Generalitat de Catalunya, va dir, és conscient d’aquesta necessitat, i és per això que ha posat en marxa la iniciativa Barcelona +25, en el conext de la qual s’inclou el dossier especial de la Revista IDEES i aquesta sèrie d’activitats. «L’esperit del Procés de Barcelona és necessari perquè representa una voluntat i una visió comunitària per tal que la Mediterrània tingui un paper central a Europa».

En les seves funcions de moderador del debat, l’ambaixador Senén Florensa, President del Comitè Executiu de l’IEMed, va oferir unes reflexions inicials abans de donar pas als ponents de l’acte. En un context de crítica cap als assoliments dels darrers 25 anys, Florensa va voler assenyalar que si no hagués estat per la cooperació euromediterrània, la regió hauria estat menys preparada per fer front a les crisis globals i podria estar pitjor del que està actualment.

Fins a quin punt s’han complert els objectius del Procés de Barcelona?

Tenim res a celebrar en el 25è aniversari del Procés de Barcelona? S’han assolit els objectius que es va marcar aleshores? En la seva intervenció, el professor Bichara Khader, director del Centre for Studies and Research on the Contemporary Arab World (CERMAC) de la Universitat Catòlica de Lovaina, va fer balanç dels darrers 25 anys de cooperació euromediterrània. Malauradament, va assegurar, el resultat en matèria de seguretat és força negatiu, ja que la Unió Europea ha sigut un actor pràcticament invisible com a proveidor de pau i seguretat, i ha cedit el paper de garant de la seguretat a la regió a actors internacionals fora de la Mediterrània. En opinió del Khader, «cal revertir urgentment la desunió de la UE en les principals qüestions en matèria de seguretat» i ser capaços d’actuar «holísticament i de manera coordinada a la Mediterrània». L’assistència financera no és suficient, va argumentar, ja que Europa ha d’actuar per mitigar les fonts d’inestabilitat amb la promoció de reformes econòmiques i la inversió en infraestructures. Khader va concloure les seves paraules amb una proposta concreta: reubicar industries al Nord d’Àfrica. «Invertir a la Xina ha fet de la Xina un actor més assertiu i ha debilitat Europa, fent-la més vulnerable als talls en la cadena de subministrament».

L’economista Giorgia Giovanetti, vicepresidenta de Relacions Internacionals de la Universitat de Florència, va aprofundir en aquesta línia de reflexió, al mateix temps que oferia una nota d’esperança pel que fa a la situació actual en l’àmbit macroeconòmic. Segons Giovanetti, «els canvis tecnològics i la reducció dels costos del transport —entre d’altres— van donar a la Xina la oportunitat d’integrar-se a la Cadena de Valor Global (CVG), la qual cosa va danyar severament les oportunitats econòmiques de la Mediterrània». Ara bé, la disrupció causada per la COVID-19 podria haver desencadenat un procés d’acostament de la producció a la conca de la Mediterrània, atès que escurçar la Cadena de Valor Global fa que les economies siguin menys vulnerables a xocs globals com els que ha provocat la pandèmia. Preguntada per si hi havia marge per a la renovació de l’Aliança Euromediterrània, Giovanetti va ser clara: sí que n’hi ha. De fet, va subratllar que la cooperació a la Mediterrània és l’única via de sortida de la crisi provocada per la pandèmia. Giovanetti també va assenyalar que fa 25 anys el comerç era inferior a les estimacions projectades i l’objectiu d’una zona de lliure comerç era inassolible; en canvi, ara, 25 anys després, les xifres comercials podrien veure’s incrementades i l’objectiu hauria de situar-se més enllà de la zona de lliure comerç.

Construir una nova visió de la cooperació euromediterrània per a les futures generacions

Per la seva banda, Claire Spencer, investigadora visitant Sènior del King’s College de Londres, va defensar la necessitat de canviar el context i la perspectiva en relació a l’aliança euromediterrània per a les properes generacions. «Cal dissenyar una nova visió de la cooperació euromediterrània que interpel·li també als perdedors, no només amb als guanyadors», va assegurar. En aquest sentit, va subratllar que la Unió Europea hauria d’estendre les seves mesures de recuperació socioeconòmica post COVID-19 a tota la regió mediterrània. Spencer també va voler posar èmfasi en la importància de l’economia cíclica i la transició digital a la regió mediterrània com a factors clau de transformació de la realitat política, econòmica i social.

En l’última intervenció abans del torn de preguntes del públic, Rabha Allam, investigadora de l’Al-Ahram Center for Political and Strategic Studies (ACPSS) amb seu a El Caire, va assegurar que hi ha marge per enfortir i rellançar l’aliança entre el nord i el sud de la regió. Allam va fer una anàlisi de la cooperació euromediterrània des de tres punts de vista: en primer lloc, des de la perspectiva de la condicionalitat, assegurant que les dues ribes de la mediterrània es necessiten l’una a l’altra –en totes dues direccions– i que cal que abandonar l’enfocament de la condicionalitat per substituir-lo per un aprenentatge mutu a partir d’una relació d’igualtat. En segon lloc, va fer referència al concepte d’spillover (que té a veure amb la reacció en cadena que generen certes accions que, sense buscar-ho, provoquen efectes en altres àmbits) tot remarcant la gran interdependència que existeix a la regió euromediterrània. En aquest sentit, va assegurar que és a les nostres mans orientar aquests efectes spillover existents per aconseguir resultats positius, i va posar dos exemples: les amenaces a la seguretat de la regió –que generen inestabilitat des del punt de vista transnacional– poden veure’s minimitzades si es frena el creixement de l’extremisme evitant l’exclusió de minories i grups vulnerables i construint mecanismes de confiança. Alhora, si es potencia l’educació i l’intercanvi de coneixement a la regió, això generarà conseqüències positives en molts altres àmbits.

La crisi com a oportunitat

Per últim, la investigadora també va parlar de la crisi com a oportunitat, i va destacar que la pandèmia de la COVID-19 ha obert la porta a un nou enfocament de la gestió de crisis a Egipte. Alhora, ha suposat una oportuniat per «aprofundir en els mecanismes de solidaritat existents a la societat i crear-ne de nous».