Debat: Catalunya – Espanya: del conflicte al diàleg polític?

Presentació del dossier especial de la revista IDEES

Pere Almeda, Jordi Amat, César Colino, Ignacio Molina, Jordi Muñoz, Gemma Ubasart-González

El Centre d’Estudis de Temes Contemporanis ha impulsat una nova iniciativa per promoure la reflexió i l’anàlisi entorn el conflicte entre Catalunya i Espanya. En el marc de la Revista IDEES, aquesta setmana s’han publicat els primers textos dels coordinadors dels diferents eixos de treball sobre els quals s’estructura el dossier especial ‘Catalunya-Espanya: del conflicte al diàleg polític?‘, una iniciativa que inclourà més d’una seixantena d’articles d’autores i autors de perfils molt diversos, i també un conjunt d’activitats i debats que s’allargaran fins a finals d’any.

En motiu del llançament del dossier, es va organitzar una presentació on van participar-hi els coordinadors i coordinadores del projecte. El primer bloc, dedicat a aprofundir en el debat dins del moviment independentista, està coordinat pel politòleg Jordi Muñoz; la coordinació del segon apartat, que reflexionarà sobre el debat a Catalunya, va a càrrec de l’analista i politòloga Gemma Ubasart i del filòleg, editor i escriptor Jordi Amat. Finalment, els encarregats d’aportar la visió del debat al conjunt de l’Estat són els investigadors César Colino i Ignacio Molina. La quarta dimensió, que analitzarà el debat en l’àmbit europeu i internacional, s’incorporarà més endavant.

Afrontar el diàleg

La conversa, que es va poder seguir en directe a través de Youtube, va ser moderada pel director del CETC i de la revista IDEES, Pere Almeda. En la seva intervenció inicial, Almeda va presentar el projecte i va assegurar que “som molt conscients de la complexitat política a Catalunya i a Espanya, però creiem que és imprescindible aprofundir en un debat que ha quedat interromput. Volem contribuir des de mirades molt diverses a alimentar un diàleg polític que s’hauria de reprendre de manera urgent”. En aquest sentit, va subratllar que “el temps polític ha quedat congelat per l’interès d’alguns en què res es mogui”. Per a Almeda, no afrontar el diàleg és “una greu irresponsabilitat, ja que la cronificació del conflicte provoca la degradació de la política i de les institucions democràtiques”. Així, va subratllar que “posem en marxa aquest debat plural amb la intenció d’explorar les opcions plausibles de futur, clarificar-les i respondre a les preguntes pendents”.

L’independentisme: un moviment heterogeni

Jordi Muñoz, el primer dels coordinadors en intervenir, va presentar el bloc dedicat a la discussió dins de l’independentisme. Va assegurar que té per objectiu “agafar el debat i treure’l de la cultura de la immediatesa per veure quins són els termes de l’acord i el desacord dins del moviment, creant un espai de debat més exigent”. Entre les persones que hi participaran hi ha “una combinació d’acadèmics, polítics en actiu i persones dels mitjans de comunicació”, amb noms com Francesc-Marc Àlvaro, Xavier Antich, Laia Balcells, Jordi Graupera, Albert Noguera, Roger Palà, Marta Pascal, Marc Sanjaume o Mireia Vehí, entre d’altres.

Muñoz va destacar l’heterogeneïtat del moviment independentista, que des del 2017 ha viscut desacords estratègics importants. El politòleg va afirmar que hi ha hagut una “lectura divergent” del que va passar la tardor del 2017. “D’aquells esdeveniments en van sorgir conclusions diferents, que s’han anat enquistant. Cada dia que passa és més difícil que l’independentisme tingui un discurs conjunt sobre els fets de la tardor de 2017”, va assegurar. Segons ell, “la idea del tenim pressa és de les que pitjor ha envellit; aquest canvi de tempos requereix una adaptació als plantejaments estratègics”. En aquest sentit, va afirmar que “si s’assumeix que el conflicte no té una resolució llampec, es podran plantejar més qüestions de fons”.

Muñoz també va destacar tres nivells de debat dins l’independentisme que, a parer seu, s’han intentat amagar: en primer lloc, el que té a veure amb els partits polítics, que tenen interessos tàctics divergents i busquen diferenciar-se; en segon lloc, el debat fruit de la diversitat ideològica dins del moviment, que condiciona les postures d’uns i altres. Finalment, també hi ha el debat estratègic sobre les opcions de futur per a la resolució del conflicte polític. “Crec que l’independentisme hauria d’establir unes bases mínimament compartides sobre la diagnosi, que no estiguin massa influenciades pels fets de 2017, per no ser-ne esclaus”, va assegurar Muñoz.

El debat a Catalunya

Per la seva banda, Jordi Amat i Gemma Ubasart van explicar com han plantejat la secció que coordinen, dedicada al debat al conjunt de Catalunya. Amat va voler fer un apunt previ, destacant que “tots els coordinadors d’aquest projecte assumim que existeix un conflicte, i això no és una obvietat; hi ha hagut gent que durant molt de temps ha convingut que aquest conflicte no existia. Una altra cosa és com el definim, però està clar que hi ha un conflicte que s’ha cronificat”, va afirmar. Gemma Ubasart, al seu torn, va destacar que la conceptualització de l’apartat del dossier dedicada al debat a Catalunya “ha partit de la necessitat que, per distensionar i assolir una etapa de resolució, calia obrir un espai de diàleg amb mirades diferents per a una bona diagnosi. No només l’han de fer els polítics; també cal fer-la en l’àmbit del teixit social”. Als autors i autores d’aquesta secció, que inclourà noms com Xavier Domènech, Tània Verge, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Marina Subirats, Antoni Castells o Astrid Barrio, se’ls ha traslladat un seguit de preguntes; per exemple, quan consideren que es va iniciar el conflicte o què han fet bé i malament les parts en discòrdia.

En aquest sentit, preguntat sobre quins motius poden fer moure a l’Estat per tal de redistribuir el poder, Jordi Amat va destacar que la qüestió important és fins quin punt a Espanya li convé un deteriorament de la situació catalana. “L’independentisme potser no té força per crear una ruptura, però és capaç de crear inestabilitat i dificultar la governança. Les dificultats dels últims anys ha estat, sens dubte, motivades en gran part pel cas de Catalunya. Això vol dir que tan catalans com espanyols estan interessats a proposar una sortida”. Per a Amat, aquest interès a resoldre el conflicte encara hauria de ser més rellevant en l’escenari post-pandèmia. “La dimensió de la crisi econòmica i social dels propers mesos impactarà el conflicte, perquè pot ser que els ciutadans modifiquin els seus interessos polítics. Tan el Govern central com el de la Generalitat governen amb unes majories molt limitades, la qual cosa complica enormement la presa de decisions”.

I quina carta li queda per jugar, a Catalunya? Amat va destacar que actualment hi ha una aliança perifèrica possible, ja que existeix un “problema de cohesió” de l’estat. “Fa anys no existia, però ara hi ha una certa alternativa perifèrica d’altres Comunitats Autònomes que no se senten còmodes amb l’status quo vigent”. Una idea en la que va coincidir Gemma Ubasart, que va posar l’accent en l’existència d’una “escletxa” per afrontar el conflicte. “Els nacionalismes no-estatals han estat un motor de canvi a Espanya, i alhora les nacions perifèriques només han avançat quan hi ha hagut progrés a Espanya; dos vectors que es tornen a donar a l’actualitat”, va explicar Ubasart, que va destacar la idea de la “triangulació” entre PSOE, Podem i Esquerra Republicana com a “espai imprescindible i interdependent que pot fer avançar la plurinacionalitat i el progrés”. Davant del fracàs del model autonòmic, Ubasart va proposar transitar cap a propostes que plantegin l’asimetria, amb la possibilitat d’un “veritable federalisme” amb unitats territorials que acorden o no conviure conjuntament. “L’escletxa és estreta, però molt profunda, i la pressió política hi és. Tots els escenaris estan oberts: en la història espanyola des de la recuperació democràtica, aquest és el moment en què les forces plurinacionals tenen mes incidència”, va afirmar.

La visió des de l’Estat: legitimitat, eficàcia i viabilitat política

Des de l’àmbit del debat sobre el conflicte català al conjunt de l’Estat espanyol, l’investigador i professor de la UNED, César Colino, va destacar que, en el seu rol de coordinadors del tercer bloc del dossier de la revista IDEES, han intentat “demostrar la importància del diagnòstic del problema”. “La manera com s’identifiquen les causes incideix en les propostes per resoldre’l. No es tracta de buscar culpables, sinó de veure quina és la millor solució”. Ignacio Molina, investigador del Real Instituto Elcano, va coincidir amb aquesta visió, i va subratllar especialment el valor de l’empatia i la importància de “plantejar una conversa per ordenar les idees, lluny del soroll, i fer-ho amb honestedat i pluralisme, sense apriorismes”.

Els investigadors plantegen l’anàlisi des de tres dimensions: en primer lloc, la dimensió normativa sobre la legitimitat democràtica i la justícia de les demandes i les propostes; en segon lloc, l’eficàcia integradora i els possibles procediments per a la reforma i, en tercer lloc, la dimensió de la viabilitat política. En aquest sentit, Molina va assegurar que per fer el diagnòstic cal afegir elements de política comparada a l’hora d’acomodar institucionalment les minories nacionals. També és clau, segons l’investigador, deixar enrere els relats de culpabilització. “És molt complicat, tant a Catalunya com a Espanya, gestionar la seva enorme pluralitat”, va assegurar Molina, que també va apel·lar a “mirar el futur més que no pas el passat”. Per enfocar el futur, però, considera que els nacionalismes català i espanyol han d’acceptar la pròpia pluralitat. Alhora, per plantejar canvis constitucionals del model territorial, Molina va destacar que cal fixar-se en “qui està a l’oposició”. “Allò que sorgeixi no pot ser inacceptable per a l’oposició”, va afirmar.

Les causes del bloqueig polític

Quines són les causes que han portat a la situació actual de bloqueig polític? A l’hora d’identificar-les, hi va haver divergències entre els ponents. César Colino va identificar tres raons de caire més transitori: en primer lloc, la manca d’incentius que té el govern espanyol per moure’s i acabar amb el bloqueig, ja que no existeixen pressions internes i externes que ho propiciïn. En segon lloc, els costos electorals, tant a Catalunya com a Espanya. I en tercer lloc, la pròpia naturalesa fragmentada de l’independentisme i les seves demandes; una idea en què també va coincidir Jordi Amat quan va dir que “el moviment ha trobat una coartada per no afrontar aquest problema, dient que és una mostra de la seva transversalitat. Però mentre hi hagi fragmentació independentista, el bloqueig seguirà”. En el mateix sentit es va expressar César Colino: “quan qualsevol govern té al davant un moviment independentista que li planteja demandes contradictòries o intractables, aquest govern té incentius per aplicar el divide et impera“.

Per a Jordi Muñoz, en canvi, “el bloqueig del conflicte té unes arrels molt més profundes que les majories parlamentàries actuals”. Prova d’això, va dir, és el fet que, malgrat portar uns mesos de govern de coalició a Espanya, “no estem en un context en què s’hagi millorat massa”. Segons Muñoz, el quid de la qüestió es troba en els elements estructurals que condicionen la resolució d’un conflicte que ve de lluny. Entre aquests elements, va destacar el rol de la dreta espanyola i també “tot allò que passa fora del poder legislatiu, en els altres poders de l’Estat”. Des de la visió de Muñoz, la resolució del conflicte serà molt complicada: “la solució no sembla està en el poder legislatiu; ja ho vam veure amb l’Estatut”, va concloure.

Pere_Almeda

Pere Almeda

Pere Almeda Samaranch és director del Centre d'Estudis de Temes Contemporanis de la Generalitat de Catalunya i de la revista IDEES. Jurista i politòleg, és professor associat de Ciència Política a la Universitat de Barcelona. Ha treballat com a assessor al Parlament Europeu i va ser coordinador de la Fundació Catalunya Europa, liderant la iniciativa Combatre les desigualtats: el gran repte global.


Jordi Amat

Jordi Amat

Jordi Amat és escriptor, filòleg i editor del quadern de reflexió crítica "El món de demà". Escriu regularment a La Vanguardia i al suplement Cultura|s, i també col·labora en espais com el programa Més 3|24, El Balcó de la cadena SER o el Subjetivo. Llicenciat en filologia hispànica per la Universitat de Barcelona, durant la seva trajectòria s'ha centrat en la crítica literària i també en la literatura autobiogràfica i la història intel·lectual catalana i espanyola del segle XX. Ha publicat diversos llibres d'assaig i biografies, entre les quals la crònica Las voces del diálogo: poesía y política en el medio siglo o Els laberints de la llibertat: vida de Ramon Trias Fargas. És investigador de la Càtedra Josep Pla.


César Colino

César Colino

César Colino és politòleg i professor del Departament de Ciència Política i de l’Administració a la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED). Actualment també és co-editor de la Revista Espanyola de Ciència Política, editor d'Agenda Pública i membre del consell editorial d'altres revistes internacionals. Ha sigut integrant del Board Research Commitee on Comparative Federalism and Multilevel Governance (RC28) de l'Associació Internacional de Ciència Política. Les seves publicacions giren entorn les polítiques públiques i les administracions comparades; les polítiques de medi ambient i de benestar; l'europeïtzació dels sistemes nacionals i els governs regionals; la democràcia i la participació ciutadana d'àmbit local, el federalisme comparat, especialment la gestió de la diversitat, les relacions intergovernamentals, els llegats històrics, la reforma constitucional de les federacions, el federalisme fiscal i els efectes de la crisi actual en els sistemes federals, especialment en els casos espanyol, alemany i canadenc. Ha sigut investigador convidat en nombroses universitats d'Alemanya, França i Regne Unit.


Ignacio Molina

Ignacio Molina

Ignacio Molina és investigador principal del Real Instituto Elcano i professor al Departament de Ciència Política i Relacions Internacionals de la Universitat Autònoma de Madrid. Doctor en Ciència Política per aquesta mateixa universitat, ha estat investigador visitant al Trinity College Dublín, a Harvard i a Oxford. Ha impartit seminaris o classes de postgrau en més de 30 centres acadèmics o instituts d'anàlisi i ha participat en una vintena de projectes d'investigació nacionals i internacionals. Com a expert i consultor, ha col·laborat amb el Parlament Europeu, la Comissió Europea, el Consell d'Estat, el Ministeri d'Afers Exteriors i Cooperació, l'INAP o la Fundació Bertelsmann. Les seves àrees d'interès són l'estudi de la política exterior i europea d'Espanya, el futur de la UE, l'europeïtzació del sistema polític espanyol, l'anàlisi de la capacitat institucional de l'Estat i la qualitat de govern a Espanya. Té diverses desenes de publicacions incloent llibres, capítols i articles en revistes especialitzades.


Jordi Muñoz

Jordi Muñoz

Jordi Muñoz és politòleg i analista. Actualment, és investigador i professor del Departament de Ciència Política a la Universitat de Barcelona (UB), on imparteix les assignatures de comportament polític i mètodes quantitatius. Durant la seva carrera s'ha especialitzat en política comparada. Recentment ha publicat el llibre Principi de realitat: una proposta per a l’endemà del Procés (L'Avenç, 2020), un assaig polític en el qual reflexiona sobre què ha passat a Catalunya i per què, i planteja hipòtesis sobre solucions i possibles camins de futur.


Gemma Ubasart

Gemma Ubasart-González

Gemma Ubasart-González és politòloga i analista. És professora de Ciència Política i vicedegana de la Facultat de Dret de la Universitat de Girona. Actualment també és professora visitant a la Université Lumière Lyon 2, a França. Col·labora amb diversos mitjans de comunicació, entre els quals El Periódico, El Diario, Crític, TV3, TV1, Canal 24h, Betevé, Catalunya Ràdio i Ràdio 4. Les seves àrees d'interès són les polítiques públiques, el govern local, l'Estat del benestar, els moviments socials i el conflicte polític. És Doctora en Ciències Polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona i des del 2008 combina la tasca acadèmica –docent, investigadora i de gestió– amb l'assessoria a governs, partits i organitzacions socials tant a Europa com a Amèrica Llatina. Ha realitzat estades de recerca i/o docència a la London School of Economics and Political Science, a la Università di Padova, a la University of Ottawa, a Sciences Po-París i a l’Instituto de Altos Estudios Nacionales de l’Equador. També ha exercit de Secretària General de Podem Catalunya.

back to top