Portada_revista_IDEES_47_Feminismes

Propostes de polítiques públiques des dels feminismes
10 Març 2020

Des de l’any 2018, el Dia Internacional de les Dones s’ha convertit en una data clau per reivindicar els drets i les llibertats de les dones i, enguany, el 8 de març ha estat una vegada més una demostració de força que ha omplert de lila totes les vies del planeta. La que és considerada com la quarta onada feminista va molt més enllà de reivindicar els tradicionals reclams per la igualtat en el poder i en el repartiment de recursos, i clama per la transformació d’un sistema que se sustenta en arrels patriarcals.

El monogràfic de la revista IDEES #47 s’ha proposat contribuir en aquest moviment tan present en els nostres dies, els feminismes, i proporcionar la inclusió de veus globals i diverses amb la voluntat de fomentar el debat i, en última instància, la transformació de la nostra societat per assolir nous reptes i afrontar noves oportunitats. A continuació us presentem les principals propostes de polítiques públiques que hem extret de les més de 40 contribucions amb les que ha comptat al número 47 de la revista. Es presenten, doncs, les propostes més destacades de cadascuna de les nou seccions amb l’objectiu de contribuir a amplificar l’avantguarda per la lluita democràtica que plantegen els feminismes.

La publicació d’aquest monogràfic d’IDEES ha tingut lloc en un moment d’especial rellevància: a la vegada que la reivindicació feminista mai havia tingut un altaveu mediàtic tan gran com el que té avui en dia, tampoc havia patit tantes envestides per part d’uns discursos d’ultradreta, neomasclistes i populistes, que se senten empoderats per reclamar el retorn de la dona als seus “rols tradicionals”, alhora que defensen els espais tradicionals de privilegis per a l’home.

more/less text

Àmbits de proposta

Poder, autoritat i república feminista

Sara Cuentas Reconèixer la pluralitat i complexitat social de Catalunya

Sara Cuentas adverteix dels riscos que comportaria deixar de banda la població migrada en un context d’independència o de construcció d’un Estat-Nació, concretament a l’hora de reproduir els errors del sistema colonial mundial. “Catalunya, com tants altres territoris europeus en les últimes dècades, s’ha construït des d’una mixtura d’ètnies, orígens i cultures amb l’arribada de la migració. Tot procés independentista que no assumeixi aquesta realitat anirà destinat al fracàs”, afirma.

Tània Verge, Carme Riu, Montse Pineda, Rosa M. Ortiz i Montse Romaní Inclusió del gènere dins les estructures de disseny de la República

Des del punt de vista de les autores, “qualsevol projecte polític transformador (…) ha de defugir els plantejaments que tenen com a base un subjecte pretesament universal pel que fa al gènere, la classe social, la raça, l’orientació sexual o la diversitat funcional”. Precisament, si la república feminista que s’aspira a construir és cega al gènere, incorrem en el risc de deixar de banda totes la resta de perspectives que no siguin les dels grups privilegiats, adverteixen.  

Maria Rodó de Zárate L'aplicació de la mirada interseccional a la relació entre feminisme i nacionalisme

L’activista catalana és contundent en contra de tots aquells estudis sobre nacions que obvien la perspectiva de gènere generant greus conseqüències per a les dones. L’autora posa el punt de mira en Europa i els moviments d’alliberament nacional, on el feminisme i el nacionalisme sovint resulten antagònics, un clar exemple n’és l’ascens dels moviments d’ultradreta construïts sobre visions patriarcals i misògines. Partint de la teoria de la interseccionalitat, l’autora es proposa demostrar com el feminisme contribueix a la transformació i millora dels moviments d’alliberament nacional servint-se de Maria Mercè Marçal, activista política i cultural catalana per excel·lència.  

Ochy Curiel Eliminar les categories i identitats productes de l'ocupació

En la ponència que l’activista Ochy Curiel va realitzar a Barcelona dins del I Congrés Internacional per a l’Erradicació de les Violències Masclistes, l’autora va dur a terme una anàlisi de les violències masclistes a partir d’una perspectiva feminista descolonial. Curiel defensa que les seves lluites no es limiten únicament a la qüestió del gènere, sinó que aborden diferents violències que han viscut arran de la colonització: violències masclistes, heterosexistes, nacionalisters i militaritaristes. L’activista fa una crida per erradicar totes les opressions en cada un d’aquests àmbits i a eliminar l’anomenada política de la interseccionalitat, així com les categories i les identitats que són producte de l’ocupació colonial.

Inclusions, visibilitats i oportunitats

Sara Cuentas La garantia real de la ciutadania com eina essencial de convivència

La millor via per a garantir la participació de les poblacions migrades en la comunitat és, segons Sara Cuentas, el reconeixement de la ciutadania: “ciutadania vol dir participació, no inclusió ni integració”. Aquesta participació permetria l’accés d’aquesta població als recursos de la societat de destí i la seva gestió vers el desenvolupament digne. Per això, diu l’autora, cal desvincular la concessió de la ciutadania de l’obtenció de papers, fer-la més oberta i que no en limiti les autonomies i llibertats de les persones.

Tània Verge, Carme Riu, Montse Pineda, Rosa M. Ortiz i Montse Romaní Extensió del sufragi actiu i passiu segons la residencia i no la nacionalitat

En una hipotètica república feminista, les autores consideren que “el dret a sufragi actiu i passiu hauria de ser un dret inalienable de totes les persones vinculat a la residència i no a la nacionalitat, i cap llei de seguretat ciutadana hauria de poder limitar l’exercici dels drets i llibertats civils”.  

Paul B. Preciado La revolució sexual del segle XXI: la desvinculació política de la sexualitat binària

Tot i el context actual de violència i normativitat sexual, la qüestió constant de la sexualitat binària i naturalitzada entorn el binarisme de gènere fa el que estiguem “vivint és part d’una revolució sexual, certament lenta i tortuosa, però imparable”, afirma Paul B. Preciado. En aquest sentit, cal desplaçar aquest component polític –entorn al qual es construeixen els dos gèneres– fora de la sexualitat, atès el component normatiu que ens porta a repetir les pautes de dominació sexual. “No estic dient que la cultura queer i transfeminista sigui lliure de tota forma de violència. No hi ha sexualitat sense ombra. Però no és necessari que l’ombra presideixi i determini la sexualitat”, assegura l’autor.

Laia Serra Protecció feminista a les xarxes per responsabilitat social corporativa dels grans intermediaris

Laia Serra ens proposa, per a combatre de forma més efectiva els atacs masclistes a les xarxes, que les empreses passin de les obligacions legals a assumir-ne –ja sigui per acció o omissió– la seva quota de responsabilitat social per aquestes agressions, com una mena de responsabilitat social corporativa més ambiciosa que anés més enllà dels aspectes ambientals o laborals. L’autora creu que les companyies podrien aprofitar per reforçar el seu compromís contra els continguts que atemptin contra els drets de les dones, i en aquest sentit proposa “fórmules com els consells decisors formats per l’Administració, entitats de dones i empreses intermediàries d’Internet (…) que decidirien els casos dubtosos de continguts la hora de ser eliminats de les xarxes socials (…)”; precisament per a evitar un filtratge de contingut arbitrari que atemptés, indegudament, contra els drets de la resta de col·lectius.

Laura Martínez Portell El feminisme institucional com a punt de trobada entre feminismes per a l'impuls de polítiques amb més perspectiva

El Pla estratègic de polítiques d’igualtat de gènere 2019-2022 presentat per l’Institut Català de les Dones i aprovat el juliol passat pel Govern de la Generalitat apel·la a impulsar en tota l’Administració polítiques de transversalitat de la perspectiva de gènere, entre les quals la regulació de la figura del professional de gènere a Catalunya perquè compti amb el prestigi que mereix; la prevenció de les violències masclistes i l’establiment de l’equitat de gènere en tots els àmbits (bretxa salarial, presa de decisions, visibilització, etc.), i l’impuls del Pacte Nacional per l’eradicació de la Violència Masclista a Catalunya, que pretén comptar amb el suport de nombroses entitats especialitzades, agents socials i la societat civil. La presidenta de l’ICD, Laura Martínez Portell, remarca la clara vocació de l’Institut per treballar en estreta col·laboració amb associacions i entitats de dones que composen el mosaic del moviment feminista a Catalunya.

Isabel Muntané Explicar la realitat des d'un periodisme feminista

En un context on la difusió de la informació és cada vegada més essencial la periodista Isabel Muntané defensa la necessitat d’un periodisme feminista i de qualitat per a consolidar el procés de canvi que està vivint la societat. Per fer-ho, la periodista reclama una formació específica en perspectiva de gènere i posar al centre de l’agenda informativa realitats que sovint han estat oblidades i difuminades per una societat clarament patriarcal. Defensa la creació d’un mecanisme sancionador per fer complir els textos legals aprovats per la Generalitat que defensen la igualtat efectiva entre dones i homes i que s’estan incomplint sistemàticament. Considera que és essencial fer un esforç comú per modificar la transmissió de la informació creant espais de debat amb l’objectiu de transformar les relacions laborals i empresarials i en últim terme, transformar la societat cap a una societat feminista. 

Els treballs i les cures

Livia Motterele, Janet, Kali Sudhra i Paula Ezkerra Regulació del treball sexual per evitar la discriminació

Treballadores sexuals com Paula Ezkerra i les autores que col·laboren amb ella en la redacció de l’article sobre el treball sexual defugen del que, consideren, una societat moralitzadora i hipòcrita alhora, així com de les amenaces de les feministes abolicionistes. Defensen fermament la regulació del treball sexual per tal de permetre’l, tot despenalitzant-lo i eliminant la persecució de les treballadores sexuals i els seus clients. Reclamen un lloc a la mesa de diàleg amb les institucions i participar i ser protagonistes de les seves pròpies regulacions, que han de tenir en compte les realitats socials i culturals de les treballadores sexuals d’aquí i no ser una còpia importada d’altres països.

 

Karina Fulladosa-Leal, Isabel Escobar, Rocío Echeverría i Lissette Fernández La regulació del treball a la llar és imprescindible per fugir de l’explotació laboral

En aquest article escrit conjuntament per diferents dones que formen part del Sindicat Sindillar/Sindihogar (Sindicat de treballadores de la llar i les cures) les autores, després de fer una exposició sobre l’actual situació de les treballadores domèstiques i de cura i de les contribucions d’aquest sector a les diferents lluites feministes formulen diferents demandes al conjunt de l’administració pública. Algunes d’aquestes reclamacions són la derogació de la Llei d’Estrangeria i el seu reconeixement per gaudir plenament del règim general de la Seguretat Social per a poder viure una vida digna, així com la necessitat de la creació d’un sistema de telèfon vermell i d’unes llars d’acollida per aquelles situacions més sensibles com el maltractament –físic i psicològic. Reclamen el seu paper en la Taula de defensa dels drets de les treballadores domèstiques, de neteja i de cura i en la formació de les treballadores i els treballadors en el seus drets laborals perquè aquests no es vegin menystinguts i en tot moment puguin reivindicar-los en aquells casos on, malauradament, pateixin explotació laboral. 

Esther Vivas La millora de les condicions socioeconòmiques com a base per la conciliació laboral i familiar

Atès que les causes principals per les quals cada cop es tenen menys infants o es tenen a una edat més avançada tenen a veure amb l’augment de la precarietat laboral i de vida, Esther Vivas adverteix que no és suficient garantir baixes de maternitat i paternitat més extenses o oferir ajudes a la criança.  En aquest sentit, l’autora proposa la millora de les condicions socioeconòmiques per a poder gaudir d’una tria lliure d’aquests condicionants: “fer polítiques a favor de la maternitat vol dir combatre l’especulació amb l’habitatge, acabar amb la precarietat laboral, apostar per la reducció de la jornada laboral sense pèrdua de salari, per tal de poder dedicar temps a la vida personal i familiar”. Només així, diu Vivas, deixarem d’adaptar la maternitat a l’ocupació per a començar a adaptar la feina remunerada a la maternitat i la criança.  

Tània Verge, Carme Riu, Montse Pineda, Rosa M. Ortiz i Montse Romaní Legislar i engegar polítiques públiques sobre els treballs de cura i domèstics

Per tal de posar fi a la doble jornada laboral –treball fora i dins de casa– que pateixen les dones, les autores proposen la seva revalorització i organització en responsabilitat social i no com una responsabilitat individual. Això, diuen, només podrà ser possible amb una major assumpció de les cures per part de l’Estat: l’accés a les escoles bressol públiques ha de ser universal i gratuït i cal dotar la sanitat pública (…) dels recursos econòmics suficients per deixar de traslladar les cures a les llars i no precaritzar les treballadores de la llar i les cuidadores familiars.  Adverteixen, però, que no s’ha d’excloure tampoc la resta de sectors altament feminitzats i precaritzats, com les cambreres d’hotel i treballadores de la llar remunerades -i n’insten a ratificar el conveni 189 de l’Organització Internacional del Treball-, a incorporar les persones treballadores de la llar al Règim General de la Seguretat Social garantint el seu dret a la prestació d’atur, flexibilitzar els requisits i tràmits per a l’obtenció i renovació dels permisos de residència i treball i establir mesures de denúncia i sanció de la violència masclista en el treball de la llar.

Raquel Serrano Olivares Eradicar la desigualtat de la bretxa retributiva amb una efectiva intervenció dels poders públics amb perspectiva de gènere

Segons les últimes dades publicades per l’Observatori del Treball i Model Productiu corresponents a l’any 2016, la bretxa retributiva entre homes i dones és del 23,4%. Al contrari del que es pensa, i segons l’informe de la Organització Internacional del Treball (OIT), les diferències respecte el nivell educatiu/formatiu expliquen relativament poc la magnitud de la bretxa; pel que, adverteix Raquel Serrano, s’hauria de partir de la premissa que la bretxa retributiva de gènere és el resultat de les desigualtats que pateixen les dones en tots els àmbits de la vida social.  D’aquesta manera, factors explicatius com la segregació horitzontal, la segregació vertical, el desigual repartiment de les tasques de cura i la infravaloració del treball de les dones, generen un status quo que és només abordable des de la intervenció dels poders públics: la negociació col·lectiva, per exemple, hauria d’incorporar la perspectiva de gènere i regular –idealment per sectors; sobretot per aquells sectors altament feminitzats (alta contractació femenina a temps parcial, baixos salaris, manca d’expectatives de promoció professional…)– les principals àrees laborals que incideixen en els nivells retributius d’homes i dones 

Anna Morero Combatre les desigualtats estructurals i els discursos occidentals per comprendre la gestació subrogada

La professora Anna Morero recull les visions de diferents autores com Amrita Pande o Alison Bailey sobre la gestació subrogada com a fenomen no exclusivament occidental (percebuda en termes de moralitat o ètica), sinó com a necessàriament internacional, i multicausal: “la realitat de països on la gestació subrogada comercial s’ha convertit en una ocupació temporal i estratègia de supervivència per a moltes dones”; tot en un context global on el neoliberalisme està en expansió constant, i els avenços en l’àmbit de la reproducció assistida “no deixen d’ampliar tot allò el que es relaciona amb la reproducció humana que es susceptible de ser mercantilitzat”.

Com a reflexió final, la sociòloga incita a desterrar discursos exclusivament occidentals en la matèria degut a la complexitat inherent de la gestació subrogada: pensar només en el model que volem als països del primer món no és sostenible, que les dones en contextos adversos posen a disposició del mercat els seus atributs sexuals i reproductius, i que existeixen moviments internacionals de persones amb problemes de fertilitat i que viatgen allà on els serveis o material genètic els és més accessible econòmicament.

Mireia Mata Emancipació econòmica com a requisit indispensable per a l’emancipació feminista

La Directora General d’Igualtat, Mireia Mata, en base a l’anàlisi històrica de que les dones han estat sempre treballant però alhora tradicionalment excloses, en un primer moment, de les de les plusvàlues generades pel mercat de treball i, actualment, de les esferes decisòries i no-precàriament remunerades d’aquestfa una crida a avançar cap a fites compartides des de partits, sindicats, patronals, institucions, col·legis professionals, universitats, moviment feminista la causa de la igualtat en el treball per tal de posar al centre els drets i la igualtat de salarisla reivindicació de dones als espais de presa de decisions, i l’erradicació de conductes patriarcals que s’evidencia en la falta de promoció laboral d’aquelles dones que han estat mares.És el més gran dels reptes, atès que només la independència econòmica garanteix l’accés a la lluita per totes les llibertats personals, sentencia.  

Mireia Mata Necessitat d'un compromís institucional

Mireia Mata defensa que només amb un compromís de les institucions, en tant que agents -no exlusius- en el mercat de treball podem mantenir la lluita en la garantia dels drets a la igualtat i contra la discriminació de les dones en el món laboral. Els plans i les mesures per aconseguir la igualtat, la revisió del model productiu amb una mirada feminista, l’erradicació de models patriarcals assumits i interioritzats com a exclusius i naturals, el compliment dels protocols d’abordatge contra l’assetjament sexual i per raó de sexe a la feina i la coresponsabilitat de les cures aplicada al temps de treball, entres altres, són les eines amb les que la societat, i en consequència, les institucions, compten, segons l’autora, per fer front a la lluita contra la discriminació de les dones en el camp laboral que ens permetrà assolir i mantenir la nostra llibertat. 

 

(Co)educació i empoderament

Joana G. Grenzner Combatre el patriarcat des de l’educació i la transformació de la societat

En opinió de Joana G. Grezner, resulten essencials la coeducació, l’educació sexual i afectiva en igualtat de condicions i la sensibilització dels professionals de l’educació i dels mitjans de comunicació per a transformar la mentalitat patriarcal imperant que permet les violències masclistes.

Laia Serra Les campanyes digitals convencionals són contraproduents: cal coeducació i empoderament digital

Per prevenir les violències masclistes digitals, no només cal fomentar l’educació digital i estimular la capacitat crítica i la responsabilitat col·lectiva dels usuarisSegons Laia Serra, cal també que les campanyes de prevenció evitin centrar-se en els perills de les xarxes socials, que poden dissuadir les dones i les nenes encara més daccedir-hi: la única manera de frenar l’expulsió de les dones de l’espai digital és garantir l’empoderament digital i la participació de les dones en la creació de les noves tecnologies, per a què s’adaptin a totes les seves necessitats.  

Tània Verge, Carme Riu, Montse Pineda, Rosa M. Ortiz i Montse Romaní Coeducar en les edats primerenques, tot estenent-la al professorat

Aquest col·lectiu d’autores posa èmfasi a la coeducació, que no s’ha de confondre amb la tradicional educació de nens i nenes junts: es tracta d’una educació que, iniciant-se al període 0-3 anys –on es construeixen i s’impregnen dels estereotips i els rols socials–, fomenti una reflexió crítica i constructiva dels alumnes que els faci capaços d’identificar aquests estereotips de gènere i desigualtats ddones nenes, alhora que promogui el respecte real a la igualtat i la capacitació dels nois i les noies per igual. No obstant, tot plegat esta lluny d’implementar-se: a la lentitud de les reformes educatives s’hi afegeix el dèficit de formació del professorat en aquesta matèria i l’escassetat de recursos públics, adverteix. Posa l’èmfasi en el professorat universitari, que s’hauria d’esforçar perquè la perspectiva de gènere fos present als plans docents, als continguts impartits, en la selecció de fonts bibliogràfiques, entre altres. Segons les autores: “És materialment impossible que les polítiques públiques puguin incorporar de manera efectiva la perspectiva de gènere si de les seves titulacions n’han obtingut competències i coneixements cecs al gènere”.

Justícia, Drets i Control Penal

Joana G. Grezner L’enduriment de les penes no és la solució: la justícia i educació feministes com a base de canvi social

No són poques les juristes feministes que plantegen una justícia de gènere no basada en l’enduriment de les penes i del càstig contra els agressors: com defensa Joana G. Grezneraquesta via només recorre al sistema penal com a recurs per a protegir les dones, nenes i nens que suporten les violències masclistes. El que realment cal, doncs, és l’educació de base en la societat per que aquesta deixi d’actuar passivament i no en permeti la repetició d’aquestes violències, tot desmuntant la impunitat dels agressors i l’estigmatització de les víctimes.  

Raquel Serrano Olivares Jutjar amb perspectiva de gènere

Raquel Serrano parteix de la premissa que la bretxa retributiva de gènere és el resultat de les desigualtats que pateixen les dones en tots els àmbits socials de la vida i fa algunes propostes per acabar amb aquesta desigualtat. Defensa l’avenç en la millora del marc legal vigent, particularment en l’àmbit de les relacions laborals, no obstant, remarca que els poders públics han de seguir impulsant mesures i aportar tots els seus recursos per a dur-les a terme, sempre amb una distinció sectorial perquè siguin realment eficaces. L’autora subratlla la importància de jutjar amb perspectiva de gènere i abraça la nova etapa del TJUE on sembla que l’objectiu d’assolir una igualtat efectiva i real entre dones i homes s’imposarà davant del principi d’igualtat formal. 

Elisabet Almeda i Clara Camps Presons amb perspectiva de gènere: abandonar la cultura del càstig i teixir un nou sistema social just

Les sociòlogues reflexionen sobre el context actual català des d’una perspectiva feminista, en particular sobre el sistema punitiu i la repressió política sobre les dones, que sovint queden a l’ombra. A través d’una reflexió del sistema penal, el control punitiu, el capitalisme i el patriarcat, que les autores consideren com el cercle de càstig institucional, les autores reivindiquen l’oblit de totes les dones que estan en conflicte amb les lleis penals i que són víctimes d’aquest sistema que les menysprea. Creuen fermament que el feminisme és un antídot davant d’aquest sistema opressió en contra dels drets i les llibertats i reclamen un nou sistema social just on no sigui necessari el poder penal per perpetual els diversos sistemes d’opressió. 

Acció i participació col·lectives

Tània Verge, Carme Riu, Montse Pineda, Rosa M. Ortiz i Montse Romaní Mesures per a la garantia efectiva de la participació femenina a la política

Per a fer front a la sobrerepresentació masculina a la política, tant empírica com simbòlica (la persistència d’un model ‘ideal’ de líder o d’activista de qui s’espera una disponibilitat absoluta de temps que separa artificiosament la vida pública de la vida privada), les autores proposen un seguit de mesures en aquest àmbit:

  • Introduir les llistes cremallera en tots els processos electorals, en aplicació tant vertical com horitzontal,
  • Destinar part de l’espai publicitari electoral gratuït a les polítiques d’igualtat de gènere
  • Incloure les despeses derivades de la cura d’infants de les candidates i els candidats en les subvencions electorals
  • Impedir la concurrència electoral de qui tingui una condemna per violència masclista, racisme o LGBTI-fòbia

No obstant, consideren que cal ser més ambiciosos i sobrepassar l’àmbit representatiu de la política, tot garantint la paritat efectiva (propera al 50%) en òrgans col·legiats de les Administracions Públiques, amb sancions per la manca d’aquesta als debats i espais d’opinió dels mitjans de comunicació.

Laia Serra Les TIC i Internet com a arena alternativa d’acció col·lectiva enfront les violències

Des del punt de vista de Laia Serra, tot i la manca de capacitat de regulació per part dels estats sobre les violències digitals, aquestes poden servir per repolititzar el debat social sobre aquestes violències.  En aquest sentit, l’autora es mostra optimista: “Internet, en tant que mirall de les estructures socials i les relacions de poder i les violències que s’hi donen, permeten als i les usuàries el poder de detonar i sumar posicionaments individuals, que poden acabar provocant-ne de col·lectius; al marge de la tradicional tutela i control estatals”.

Núria Vergés Bosch Feministitzar les TIC

Unes TIC feministes han d’estar dissenyades, administrades, liderades i habitades per i amb persones feministes diverses, amb la nostra mirada, però oberta a les mirades de les altres, plurals. Nuria Vergés, integrant del grup d’investigació DonesTech, defensa la participació de les dones de les TIC de forma segura amb un conjunt d’estratègies per la mitigació i l’anàlisi dels riscos digitals. També posa èmfasi en la importància de cuidar-se a una mateixa i en defensar-se contra tot tipus de violències masclistes, i la seva completa erradicació.

 

back to top