Propostes pel futur d’Europa
05 febrer 2020

Legitimitat democràtica

Richard Bellamy Reforçar la legitimitat de la UE dotant de més poder d’actuació als parlaments nacionals en temes europeus

Per a fer front a la desafecció generada envers la UE, Bellamy proposa reforçar la legitimitat democràtica de la UE retornant poder i capacitat de decisió als parlaments nacionals. Aquest reforçament conduiria cap a un model d’integració diferenciada, basat fonamentalment en una lògica intergovernamental. El reforçament del rol dels parlaments nacionals tindria lloc a través de la creació d’una “targeta verda” (una iniciativa parlamentària segons la qual un terç dels diputats d’una quarta part dels parlaments nacionals podrien fer una proposta legislativa perquè la Comissió la presenti). “Tornar a connectar els demoi nacionals amb els organismes rectors de la UE implica potenciar el paper dels parlaments nacionals més que el del Parlament Europeu, la qual cosa es pot traduir en un procés d’integració més diferenciat que, tanmateix, pot ser més equitatiu i efectiu que el foment de la uniformitat a expenses de la diversitat”.

Daniel Innerarity Promoure la governança democràtica més enllà de l’Estat nacional

La proposta d’Innerarity per abordar el problema de legitimitat democràtica passa per un reforçament de la UE entesa com a un sistema de governança de diferents nivells, en el qual intervenen diversos actors polítics. En aquest sentit, argumenta Innerarity, cal desvincular la conceptualització de democràcia vinculada a l’estat-nació. “La integració europea únicament resultarà valuosa quan representi un avenç en la provisió de certs béns públics que els estats ja no estan en condicions de garantir i la gent així ho entengui”. Per això, diu, cal impulsar la idea que la complexitat institucional de la UE no és un obstacle per a un exercici genuí de la democràcia, sinó que precisament un sistema de governança multinivell garanteix millor un equilibri efectiu del poder entre governs subnacionals, institucions supranacionals, ONGs i organitzacions de la societat civil, i que aquest entramat organitzatiu és més efectiu en la gestió de les problemàtiques comunitàries.

Josep Lluís Martí Promoure una major deliberació ciutadana

En el marc de la seva conversa amb Daniel Innerarity, el professor de Filosofia del Dret Josep Lluís Martí posa l’accent en el fet de donar a conèixer els instruments de participació democràtica ciutadana que ja existeixen i crear-ne de nous per tal que la “UE es construeixi amb la ciutadania i des de la ciutadania”.

Mireia Borrell Impulsar la participació ciutadana per a restituir la legitimitat democràtica de la UE

En un context en què la legitimitat de la UE es posa en dubte, la Secretària d’Acció Exterior i de la Unió Europea, Mireia Borrell, proposa impulsar accions que fomentin la participació de la ciutadania en la construcció del projecte europeu, les seves institucions i normes de governança. Aquest és precisament l’objectiu del Pla Europa, una iniciativa impulsada pel govern de la Generalitat de Catalunya per incentivar la mobilització ciutadana i el debat públic a fi que s’erigeixin com a garanties de control democràtic sobre els processos de presa de decisions entorn la unió econòmica, política i fiscal de la UE. “L’alça del populisme i de les veus que qüestionen el procés de construcció europea són una crida a repensar la relació que la Unió Europea vol tenir amb les ciutadanes i els ciutadans, font última de la seva legitimitat i ingredient imprescindible per la seva supervivència a llarg termini”, assenyala Mireia Borrell.

Economia: reformes monetàries i fiscals

Richard Bellamy Unió bancària però no fiscal

Atès que la manca d’un cicle econòmic integrat a nivell de la UE ha estat un dels factors que ha dinamitat la cooperació dels Estats membres a través de dinàmiques perverses entre creditors i deutors, Bellamy proposa fer realitat la unió bancària, però deixant la política fiscal en mans dels Estats membres. D’aquesta manera, diu Bellamy, es restringiria el risc d’expansió d’una mala gestió tributària per tot el sistema bancari. “Si els governs prenguessin males decisions i gastessin en excés, haurien de reestructurar els seus deutes en lloc de rebre un rescat dels altres estats”. A més, l’autor apunta cap a la substitució de l’actual sistema de solidaritat limitada per un nou mecanisme de reestructuració del deute, gestionat per un Fons Monetari Europeu que substituís el BCE i la Comissió.

Josep Lluís Martí Crear una unió fiscal amb els països de la unió monetària

Des del punt de vista de Josep Lluís Martí, “cal harmonitzar els sistemes fiscals, i una manera de construir políticament Europa és amb impostos transestatals o paneuropeus embrionaris d’una fiscalitat unida. Quan es paguen impostos i s’identifica el destinatari, la gent s’interessa per com es gestionen”.

Josep Maria Colomer Impulsar un pressupost per a la UE equivalent al 3% del PIB europeu

La UE disposa d’unes finances públiques limitades i, paradoxalment, per aquesta raó ha hagut d’intervenir i rescatar les finances públiques dels estats membres amb la finalitat de garantir l’estabilitat i equilibri financer al conjunt de la Unió. Aquesta pràctica és considerada per a molts antidemocràtica, ja que implica l’assumpció d’un risc moral en la gestió de les finances públiques estatals. Per resoldre aquesta paradoxa, Josep Maria Colomer defensa que caldria dotar la UE d’un pressupost equivalent al 3% del PIB europeu, el triple que l’actual, amb el qual tindria capacitat d’executar les seves pròpies polítiques públiques en competències que li serien pròpies, com infraestructures i recerca i desenvolupament.

Amb aquesta UE reforçada financerament, els estats gaudirien de més autonomia en altres competències que els serien reservades exclusivament. A canvi d’aquesta menor interferència comunitària en les polítiques estatals, els estats renunciarien a ser rescatats per la UE o altres estats membres en cas de fallida. “La solució és enfortir els recursos públics de la Unió i deixar de controlar i interferir en les polítiques públiques dels Estats. L’autonomia fiscal de cadascun dels nivells de govern, dels estats i de la Unió, així com dels governs locals i regionals, és l’única base viable per a la unió política”, assegura Colomer.

Jordi Angusto Promoure un pacte per la prosperitat

Segons l’economista Jordi Angusto, caldria derogar el pacte d’estabilitat, que deriva en una race to the bottom en política fiscal, per evitar la deslocalització de les empreses. En el seu lloc, caldria instaurar un “pacte per la prosperitat” basat en tres eixos:

1. Penalitzar els superàvits i els dèficits exteriors, fet que produiria una estabilització entre regions centre-perifèria i promouria la inversió productiva dels països amb superàvit
2. Promoure una política fiscal integrada i amb l’impost de societats de titularitat europea, que evitaria la race to the bottom i podria finançar el pressupost de la UE del 3% proposat per Josep M. Colomer
3. Impulsar un pla de convergència per evitar la dependència de les transferències interregionals i desenvolupar les regions menys desenvolupades amb una mirada a l’economia verda. “La veritable reforma de la UE passa per un nou ‘pacte entre els membres’; de tots els actuals o només dels que vulguin anar més enllà d’on som. Un pacte que derogui el d’estabilitat i el substitueixi per un de prosperitat, inclusiva i sostenible”.

Caixabank Research Reformes monetàries i fiscals

Des de Caixabank Research, Àlex Ruiz, Javier Garcia-Arenas i Roser Ferrer proposen un paquet de reformes monetàries i fiscals a partir dels següents eixos:

1. Augmentar els tipus d’interès quan l’economia és bona per poder-los abaixar quan les circumstàncies econòmiques siguin desfavorables a fi d’incentivar l’economia amb crèdit barat.
2. Renovar el funcionament de la unió econòmica i monetària, atorgant al MEDE la responsabilitat de prestador d’última instància, així com la introducció d’una garantia de dipòsits única a nivell europeu.
3. Treballar cap a l’harmonització fiscal en base a desestimar el sistema de vot per unanimitat en favor d’un de majoria qualificada.

CEPR Mecanismes de repartiment de riscos i estabilitat a l’Eurozona

El grup d’autors format per economistes francesos i alemanys proposa un paquet de mesures que permetria un millor repartiment de riscos i l’afavoriment de l’estabilitat a l’Eurozona.

1. Trencar el cercle viciós entre els bancs i els estats amb la introducció coordinada de costos de concentració de deute sobirà per als bancs amb la fi de promoure una diversificació de les seves carteres i una assegurança de dipòsits d’últim recurs a escala europea.
2. Substituir el sistema actual de normes fiscals enfocat al “dèficit estructural” per una simple llei de despesa orientada a la reducció del deute a llarg termini i amb el control del compliment vetllat per organismes independents nacionals, alhora supervisats per una institució de la zona euro.
3. Crear les bases econòmiques, jurídiques i institucionals per a la reestructuració ordenada del deute d’aquells països la solvència dels quals no es pot restablir mitjançant préstecs de crisi condicionals.
4. Crear un fons de la zona euro, finançat amb aportacions nacionals, que ajudi els països membres a fer front a grans pertorbacions econòmiques.
5. Impulsar una iniciativa per crear un actiu sintètic segur a la zona euro que ofereixi als inversors una alternativa als bons sobirans nacionals. L’adopció conjunta d’aquestes mesures “canviaria les regles del joc i milloraria l’estabilitat financera, la cohesió política i la prosperitat potencial dels ciutadans, alhora que donaria resposta a les prioritats i les preocupacions dels països membres”.
6. Introduir la responsabilitat política a l’arquitectura de l’Eurozona. Reformar l’arquitectura institucional de la zona euro per tal de millorar l’aparell de control institucional i reformar el MEDE per introduir-hi la responsabilitat política dels préstecs de crisi condicionals.

Europa social

Branko Milanovic Combatre la desigualtat en tant que fre a la integració europea

Per a Milanovic, la desigualtat, a més d’un problema de caire social i econòmic, és també un element limitador pel creixement de la Unió. La construcció del paradigma europeu d’integració mai va tenir en compte la desigualtat però tampoc va introduir mecanismes redistributius a nivell europeu (fiscalitat comuna). Per combatre aquest efecte advers de la desigualtat, l’autor considera que hi ha dos escenaris pràctics possibles: obertura de fronteres (tant internes, però especialment externes) o la construcció d’una xarxa de transferències que tingui per objectiu una redistribució efectiva. La desigualtat europea “exigeix transferències de poder adquisitiu estrictament geogràfiques dels estats rics als pobres. La solució alternativa és permetre la immigració”, argumenta Milanovic.

Philippe Van Parijs Renda bàsica incondicional

Van Parijs defensa que l’European Dividend o Renda bàsica incondicional, pagada gràcies a la recaptació de l’IVA (situat a un 19% de mitjana), significaria una percepció tangible dels beneficis de la integració. Però, a més d’aquest efecte catalitzador per la identitat europea, significaria un estabilitzador demogràfic i macroeconòmic, a banda d’eliminar l’efecte de competició tributària a la baixa entre països dins d’una federació. “Les llibertats del Mercat únic són fantàstiques, però només les gaudeix una part molt petita de la població comunitària”, diu l’autor belga. Per això, “cal fer polítiques europees per a tots els ciutadans” que dotin de legitimitat el projecte d’integració.

Josep Lluís Martí Crear un ingrés mínim garantit

En contraposició a la Renda Bàsica Incondicional de Van Parijs –que Martí considera controvertida i no exempta de dificultats per a la seva posada en marxa–, l’autor proposa la creació d’un programa d’ingressos mínims garantits. “Tots aquells que no arribessin a un nivell mínim d’ingressos, rebrien un ajut públic. Però no només els ciutadans europeus, també els refugiats”. Segons Martí, aquesta iniciativa “seria una bona manera de visualitzar què pot fer Europa per a tu”.

Integració, diversitat i institucions

Jan Zielonka Renovar el mètode d’integració per representar millor la diversitat de la UE

“La nova versió de la societat oberta hauria d’acollir la pluralitat, l’heterogeneïtat i la hibridació d’una Europa marcada per la globalització”, diu Zielonka en el seu article. I és en aquest sentit que l’autor aposta per promoure tres mesures per trencar amb el model idealitzat i ineficaç de l’Europa d’avui en dia.

1. Renovar els vells càrrecs burocràtics amb persones noves, canviar la vella guàrdia neoliberal per incloure a les persones excloses de les institucions, com les dones.
2. Abandonar els models d’integració piramidals per transitar cap a esquemes policèntrics; és a dir, afavorir la coexistència d’esquemes d’integració diferenciada sense necessitat d’establir-hi dependències jeràrquiques.
3. Sobre la base de la crítica a l’estatalisme comunitari, promoure una integració descentralitzada on actors més petits com les regions i ciutats, sumat amb col·laboracions d’ONG i empreses privades, hi tinguin més capacitat de decisió. “Una Europa de xarxes hauria de substituir l’Europa dels estats”, afirma Zielonka.

Josep Lluís Martí Promoure un conjunt de reformes institucionals

Assumint que ens trobem en un moment constitucional, per posar-ho en paraules d’Ackerman, Josep Lluís Martí proposa:

1. Establir llistes electorals úniques a nivell europeu. “Per evitar que les campanyes girin entorn de problemàtiques nacionals, promoure les llistes conjuntes europees i fer que els partits polítics hi concorrin de manera coordinada”.
2. Fer que la Comissió Europea sigui més dependent del Parlament per reforçar el control democràtic sobre el col·legi de comissaris”.
3. Desdoblar el Consell europeu. Segons Martí, “la UE és encara una institució política dirigida directament pels estats en base als seus interessos”. Per superar aquesta lògica estatista proposa que el Consell europeu estigui format per un consell executiu “integrat pels Estats i amb funcions de revisió dels tractats i qüestions fundacionals”, i un consell deliberatiu “amb funcions de direcció de la UE a nivell legislatiu i d’integració política europea”. Aquest segon consell també estaria integrat, òbviament, per representats dels Estats però escollits directament per la ciutadania, no pels governs.
4. Recuperar les Euroregions. “La UE hauria de ser més una unió de regions i de ciutats; aquesta és una via interessant de cara a restar lògica estatista a Europa”.

Philippe Van Parijs Promoure la creació de moviments polítics paneuropeus

Tal com va predir Hayek, l’absència d’una identitat comuna fa que les desproteccions socials no es puguin combatre des de l’acció col·lectiva, precisament per la falta d’aquest sentiment de pertinença compartit. Contra això, Van Parijs argumenta que cal promoure la creació de moviments polítics paneuropeus per assegurar la sostenibilitat política de l’Europa social i la seva preservació.

Així, segons Van Parijs, cal reservar seients al Parlament Europeu per a partits paneuropeistes. És necessari el desenvolupament de mesures institucionals que aconsegueixin trencar amb la lògica estatista de les federacions i afavoreixin la creació, també a nivell institucional, d’una cultura política transnacional. Un exemple seria l’existència de districtes electorals paneuropeus per escollir alguns escons del Parlament Europeu.

Philippe Van Parijs Instaurar una 'lingua franca'

Amb aquest mateix objectiu, l’establiment d’una lingua franca permetria, d’una banda, garantir la igualtat d’oportunitats socioeconòmiques de tots els membres d’una mateixa comunitat política i, de l’altra, contribuir també a l’establiment d’un sentiment de pertinença que, en última instància, afavoriria la participació democràtica. “Igualment important és la democratització de la lingua franca”, considera Van Parijs.

Demografia, migracions i ciutadania

Andreu Domingo Impulsar un pla de co-desenvolupament a l’Àfrica

La UE és un dels principals territoris receptors de migracions, procedents principalment de l’Àfrica durant els darrers anys. Ara bé, segons el demògraf Andreu Domingo, la idea de l’Europa fortalesa és una quimera i les polítiques d’immigració i asil basades en la contenció són un error.

L’autor defensa que cal posar en marxa un pla de co-desenvolupament a l’Àfrica, paral·lelament a la modernització de l’estructura productiva dels països meridionals de la UE. “Als països europeus, i molt especialment als meridionals, el repte que se’ls planteja no és com aturar la propera onada de migracions africanes, sinó com modernitzar els seus sistemes productius […] i com replantejar-se democràcies obertes capaces de redefinir el demos en concordança amb sistemes complexos de reproducció, on les migracions marcaran les pautes de l’evolució demogràfica”, diu Domingo.

Gemma Pinyol-Jiménez Crear mecanismes harmonitzats de gestió de les migracions

Davant les reticències dels Estats d’establir una política migratòria i d’asil comuna, matèria regida per una lògica intergovernamental, Gemma Pinyol-Jiménez creu que caldria optar per la creació de mecanismes harmonitzats de gestió parcial de les migracions, com la coordinació del procés de revisió de sol·licituds d’asil per part de l’Oficina Europea d’Asil i l’assignació de quotes prèviament acordades que impliquessin de manera més activa els governs subestatals. “El fenomen migratori és una constant dels nostres temps, i la capacitat de resposta dels països de la Unió Europea tindrà millors resultats si avancen, ni que sigui parcialment, en una gestió conjunta que vagi més enllà del control de fronteres”, considera l’autora.

Tania Adam Desenvolupar un nou concepte de ciutadania

Avui dia ens trobem amb una societat europea molt diversa (cultural, ètnica i socialment), però alhora amb un alt rebuig a la diferència. Segons Tania Adam, caldria aprofitar aquesta etapa migratòria per fer una revisió de les identitats nacionals homogènies i anacròniques i desenvolupar un concepte compartit de ciutadania. Aquest procés passa per l’adopció de polítiques interculturals, ja que les polítiques multiculturals a Europa semblen haver esgotat la seva utilitat. “Els estats es veuen davant de dos grans reptes que provoquen divergències: el controvertit control de les fronteres i les revisions d’unes identitats nacionals que englobin una ciutadania cada vegada més plural en termes de diversitat ètnica, religiosa i cultural”, afirma l’autora.

Mireia Borrell Impulsar una política de veïnatge transformadora

Segons Mireia Borrell, Secretària d’Acció Exterior i de la Unió Europea de la Generalitat de Catalunya, caldria impulsar un model de veïnatge solidari que suposés el reconeixement de tots els actors que participen en el disseny i implementació de polítiques i també una major coordinació entorn a la Mediterrània.

Seguretat, defensa i cooperació

Mariola Urrea Impulsar la seguretat i la defensa com a motor d’integració

La construcció de la Unió Europea ha donat mostres en els darrers anys de cert bloqueig polític motivat, en part, per una certa «fatiga» d’integració. En aquest escenari, Mariola Urrea argumenta que caldria impulsar les qüestions de seguretat i defensa, entre d’altres àmbits, com a potencials motors d’integració per a un impuls urgent del projecte europeu. La UE ha de transitar cap a majors nivells d’autonomia estratègica en matèria de seguretat i defensa. “Només així, la Unió podrà incrementar la seva credibilitat i influència com a actor global”, diu Urrea.

Caixabank Research Política comuna de seguretat

En el seu article, Àlex Ruiz, Javier Garcia-Arenas i Roser Ferrer proposen avançar cap a una política comuna de seguretat, tot i que consideren que de moment seria bo fer-ho a través de la cooperació reforçada voluntària i cas a cas.

Li Xiaoyu Cooperació estratègica amb la Xina per mantenir l’ordre multilateral de comerç

Malgrat el recent ascens d’un nacionalisme econòmic a Europa, que advoca per protegir alguns sectors estratègics clau en un entorn de desconfiança respecte les intencions comercials i geopolítiques de la Xina, l’autora Li Xiaoyu considera que la UE i el gegant asiàtic tenen interessos estratègics compartits, que han de reforçar amb l’objectiu de mantenir un ordre internacional basat en normes i en el multilateralisme. Per una banda, la Xina pot aprendre de les experiències i models de gestió i desenvolupament europeus per solucionar els seus problemes en l’educació, l’atenció sanitària, l’allotjament i l’atenció a la gent gran. Per altra banda, la Xina pot ser un gran mercat per la UE a través de la cooperació en l’àmbit de l’economia de baixes emissions i energies netes. “Com a socis estratègics a llarg termini, la Xina i la UE han de promoure el nivell de cooperació amb un ordre mundial que ha de fer front als reptes que plantegen el proteccionisme, l’unilateralisme i el populisme”, diu Xiaoyu.

Pablo Aguiar La diplomàcia i el poder civil com a vies per afavorir la consistència de la UE en l’acció exterior

La divisió dels estats membres entorn a temes de seguretat, defensa i acció exterior dificulta que la UE s’erigeixi com a actor de pau global amb capacitat de resposta ràpida, efectiva i unitària, tot desgastant també la seva legitimitat en l’esfera internacional. Per això, Pablo Aguiar, investigador de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), aposta per seguir avançant en la consistència de la UE en l’acció exterior, tot reforçant diversos instruments extrainstitucionals com el poder civil. “Enfortir les capacitats en el camp de la diplomàcia europea i el poder civil té més probabilitats d’afavorir l’eficàcia de la UE en la prevenció, la transformació i la resolució de conflictes que no pas un fort enfocament sobre les necessitats d’enfortir les capacitats militars”, argumenta l’autor.

Cultura i valors

Norbert Bilbeny Europa com a comunitat de cultures

Per avançar en la consolidació dels valors europeus de la llibertat, la democràcia, el pluralisme polític, la igualtat, la civilitat, la dignitat humana, la veritat racional i el pensament crític, Norbert Bilbeny subratlla que ens cal un compromís actiu que no oblidi d’on provenen aquests valors, per tal d’evitar que caiguin en l’ambigüitat. La incorporació dels valors europeus al projecte comunitari, però, no hauria d’entendre’s com a equivalent a la necessitat de dotar-se d’una única i homogènia identitat cultural europea. La integració necessita configurar una identitat política que incorpori els valors europeus i faci possible la bona governança del sistema, però aquesta identitat política no s’hauria d’identificar amb la identitat cultural. “La comunitat de cultures que certament hi ha a Europa no justifica ni segurament fa desitjable una identitat europea unívoca i homogènia”, diu Bilbeny.

Philipp Blom Impulsar una nova revolució cultural radicalment il·lustrada per fer front als grans reptes globals

L’escriptor Philipp Blom afirma que vivim l’atac més gran als valors de la Il·lustració des dels totalitarismes durant la Segona Guerra Mundial. Els valors capitalistes ens han portat a devorar tots els recursos al nostre abast i ara som conscients que vivim en el millor dels mons possibles; que el futur només comportarà la pèrdua de béns, l’estatus, la confiança, i que per tant vivim en un present que volem eternitzar per no arribar a aquest futur incert.

Segons l’autor, cal desempallegar-se, doncs, de la mentalitat econòmica, deixar de ser consumidors per tornar a ser ciutadans amb idees i promoure una revolució cultural que sacsegi la forma que tenim de relacionar-nos entre nosaltres i amb l’entorn. “La democràcia no només depèn d’institucions fortes, sinó també d’altres requisits més difícils de definir: un cert sentit comú, una mena de decència, autocontrol, respecte en el tracte amb els altres, respecte pels fets objectius”, assegura l’autor.

Europa, avui en dia, està patrimonialitzada com a concepte per uns grups concrets, que entenen els valors europeus com a propis, on la divergència d’aquests valors és vista com un atac a la institució. Aquesta visió d’Europa és hereva d’una concepció estreta de la Il·lustració en la qual tan sols serveix com a mecanisme d’accés al poder i la representació. “Els qui es dediquen professionalment o estratègicament a manipular votants i consumidors ho saben bé: si controles la por, controles també les persones”. “El canvi climàtic obliga a repensar el model econòmic i social global i a reformar la nostra interacció amb el planeta”, afegeix Blom.

Marina Garcés Cal repensar Europa des dels marges del camí

Durant la seva conversa amb Philipp Blom, Marina Garcés va afirmar que “les institucions i els imaginaris estan en disputa permanent i les revolucions i les contrarevolucions succeeixen ara. No hi ha destins, hi ha contingències”. És per això que la filòsofa considera que la cultura té un gran potencial per a l’emancipació. “Cal repensar Europa des dels marges del camí, allò que està desatès per l’Europa oficial. […] Repensar la visió única dels valors il·lustrats, una perversió que amaga l’universalisme il·lustrat on hi caben la pluralitat de projectes i idees”.

Així doncs, “la missió de la Il·lustració és fer habitable la condició de fragilitat de la raó i, per tant, cal reivindicar l’Europa que defuig la voluntat de sotmetre les idees a una jerarquia universal; una Il·lustració per pensar Europa des de fora”. Segons Garcés, és necessari “reivindicar els marges de la filosofia com a terreny fèrtil sobre el qual dirigir la nostra mirada amb l’objectiu de trobar aquests nous valors que recuperin l’esperit radicalment il·lustrat a Europa”.