Finestra d’idees | Europa a la cruïlla: quins escenaris de futur s’obren a la UE després de les eleccions?

Uta Staiger

Cap on va la Unió Europea, després de les eleccions del passat 9 de juny? Quin serà l’impacte de la pujada de l’extrema dreta en les polítiques europees? Què passarà amb les migracions, la transició ecològica, la política agrícola comuna o els acords comercials amb altres socis? S’avançarà en la política d’ampliació, la competitivitat i el paper estratègic d’Europa al món? Com es poden conciliar els reptes externs que condicionen l’agenda de la política europea amb la voluntat d’autonomia estratègica? Davant l’esfondrament de l’eix francoalemany, veurem una Unió Europea més inclinada cap a l’Est? Quines repercussions tindran els resultats de les eleccions europees als estats membres com França o Itàlia? Quins seran els candidats elegits per als tres principals càrrecs de la Unió? Cap a quin model d’Europa avancem?

Uta Staiger, professora associada d’Estudis Europeus i directora de l’Institut Europeu de l’University College de Londres (UCL European Institute), va analitzar totes aquestes qüestions a la cinquena sessió del cicle de la Finestra d’idees, un espai de converses virtuals amb persones expertes impulsat pel Centre d’Estudis de Temes Contemporanis amb l’objectiu d’aprofundir en l’anàlisi dels temes que marquen l’actualitat internacional.

Eleccions del 9 de juny: anàlisi general

L’experta va constatar que en aquestes últimes eleccions europees hi ha hagut un moviment bastant important de l’electorat cap a la dreta i l’extrema dreta: a França, el Reagrupament Nacional de Le Pen va aconseguir uns resultats molt destacats. També ho va fer Meloni a Itàlia, mentre que a Alemanya, la formació Alternativa per Alemanya va obtenir un gruix important de vots.

Malgrat això, Staiger va assenyalar que les eleccions europees tendeixen a servir com a element de protesta i de crítica contra els partits que són als governs nacionals, ja que solen celebrar-se a mig cicle electoral dels països que formen part de la UE. Tenint en compte aquests elements, l’experta va subratllar el fet que les formacions de centre i centredreta s’hagin mantingut fortes, tot i l’augment de l’extrema dreta o dreta radical. En canvi, els partits de centreesquerra són els que han sortit pitjor parats d’aquests comicis, tant els liberals com els verds.

L’impacte del Pacte Verd Europeu

El motiu principal que explica aquest fet, segons Staiger, és l’impacte de les polítiques de transició verda. El Pacte Verd Europeu –la política central de von der Leyen– ha tingut costos, que s’han vist repercutits en els grups més desfavorits. Aquest fet ha estat utilitzat pels grups d’extrema dreta per afavorir la radicalització d’aquests votants vulnerables. La desconnexió del grup de von der Leyen d’aquestes polítiques ha fet que les repercussions les pateixin altres grups.

No obstant això, a causa de la diversitat dins la Unió Europea, és difícil generalitzar, va recalcar l’experta. Tot i que l’esfondrament verd s’ha produït a països com França o Alemanya, a Itàlia el vot verd ha doblat els resultats. La impopularitat domèstica dels líders francesos i alemanys i la falta de química entre ells ha provocat una debilitació de l’eix francoalemany, va afirmar Staiger.

Política de seguretat i defensa

Els temes de seguretat i defensa ocupen cada cop un lloc més important en el discurs europeu. La creació de fons i finançament semblants als mecanismes de fiançament post-COVID són la prioritat més important per a la pròxima presidència de la Comissió Europea i també per al Parlament Europeu, va afirmar Staiger, perquè cal trobar maneres de donar suport a Ucraïna.

Uta Staiger va explicar que el Brexit és un procés en marxa que encara no ha finalitzat i, per tant, encara hi ha espai per tal que la Unió Europea acosti posicions amb el Regne Unit en temes de seguretat i defensa, un àmbit on els britànics tenen molta reputació. Malgrat que en un inici va ser el mateix Regne Unit el que es va negar a negociar amb la Unió Europea en aquesta àrea, aquesta decisió va ser presa abans de la invasió russa a Ucraïna, de les tensions a l’Orient Pròxim i de les tibantors comercials amb la Xina. Per tant, tal com va indicar l’experta, el restabliment d’una relació de seguretat i defensa depèn de la voluntat d’ambdós costats. Amb el nou possible govern dels laboristes al Regne Unit hi ha més capacitat i interès per formalitzar una cooperació activa amb la UE.

En el cas dels Estats Units, Staiger es va mostrar indecisa sobre quina podria ser la posició que prendrà en el futur, ja que la imprevisibilitat d’una possible presidència de Trump fa difícil anticipar-se. Tot i així, va predir que la relació amb la Unió Europea serà de nou difícil, i que els atacs cap a l’OTAN continuaran.

Nous líders i reptes a la Unió Europea

L’experta va explicar que, ara mateix, ja s’han fixat les tres posicions més importants en el lideratge de la Unió Europea: la Presidència de la Comissió Europea, que es manté en mans d’Ursula von der Leyen; la Presidència del Consell Europeu, en la qual António Costa, ex primer ministre de Portugal, succeirà a Charles Michel; i, finalment, Kaja Kallas esdevindrà la pròxima Alta Representant de la Unió Europea per a Afers Exteriors i Política de Seguretat, substituint Josep Borrell. Staiger va manifestar que serà interessant veure com una política possiblement més estricta en contra de Rússia emergeix de lideratge de Kallas, que prové del context estonià.

En general, la Unió Europea afronta reptes estructurals importants. Per una banda, la UE es va crear com a projecte de pau, però cada vegada inverteix més en defensa i en hard power. Per altra banda, el futur del mercat comú i la necessitat d’establir una política industrial compliquen les coses. L’experta va afirmar que és la primera vegada que existeix una sensació de politització de la UE, que substitueix l’anterior dèficit democràtic provocat per la manca de partits polítics que presentessin un programa per establir un govern i unes polítiques a escala europea.

El futur del projecte europeu

Finalment, segons Staiger, la possible nova ampliació de la Unió Europea està posant en dubte els criteris de de Copenhaguen, que són els criteris d’adhesió que serveixen com a porta d’entrada a la UE. L’experta va sostenir que s’ha observat com, un cop dins de la UE, no hi ha amb mecanismes per vigilar als països que es desentenen dels valors europeus. Davant la necessitat moral d’obrir les portes a Ucraïna, i no desestimar la possibilitat que Moldàvia o Geòrgia puguin entrar-hi, l’experta es va preguntar si seria possible gestionar aquestes diversitats.

En aquest sentit, Staiger va augurar que el futur del projecte europeu passa per un sistema d’integració diferenciada, amb diferents velocitats i diferents òrbites, especialment si acaben entrant nous països a la UE i augmenta la polarització i la fragmentació política que ja hem viscut en aquestes eleccions. L’experta va concloure amb una reivindicació del rol de la Unió Europea, malgrat les dificultats. “La necessitem. Som països molt petits; per separat no podem fer front a Rússia, Xina o els Estats Units. Jo només espero que d’aquí a 50 anys encara existeixi la UE”, va afirmar.