Segons el reconegut sociòleg Manuel Castells, els col·lectius humans, en la mesura en què se senten orfes de l’Estat com a instrument de representació i sentit, tendeixen a reconstruir el seu sentit en identitats bastides sobre algun atribut cultural. En aquest context, la capacitat de les anomenades identitats de resistència de convertir-se en identitats-projecte –que proposin algun horitzó amb el qual tots els membres d’una societat puguin identificar-se– és l’únic que pot salvar el món de viure dividit entre aparells de poder i comunes fonamentalistes.
Aquest article forma part del número 21 de la revista IDEES, “(Re)pensar l’educació”, publicat en format paper en l’edició de gener/març de 2004. Us podeu descarregar el PDF de l’article a continuació.
Manuel Castells
Manuel Castells és sociòleg, economista i professor de sociologia i urbanisme a la Universitat de Califòrnia, a Berkeley. També és Catedràtic de Sociologia de la Universitat Oberta de Catalunya, on va dirigir l'Internet Interdisciplinary Institute. La seva àmplia trajectòria investigadora relaciona l’evolució econòmica amb les transformacions polítiques, socials i culturals dins del marc d’una teoria integral de la informació. Una de les seves principals obres és la trilogia La Era de la Información (1997). Altres publicacions rellevants són La Galaxia Internet. Reflexiones sobre Internet, empresa y sociedad (2001), La Sociedad Red (2006), Comunicación y Poder (2009), Redes de indignación y esperanza. Los movimientos sociales en la era de Internet (2012), i Reconceptualizing Development in the Global Information Age (2014). És el cinquè acadèmic de l’àmbit de les Ciències Socials més citat al món i, actualment, és el màxim responsable del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats del govern d'Espanya.
