Diàleg: el paper dels mitjans de comunicació en l’aparició i l’ascens de l’extrema dreta

Jordi Borràs, Neus Tomàs, David Karvala, Adam Majó

Quin és el rol dels mitjans de comunicació en l’aparició i l’ascens de l’extrema dreta? Com ha influït la cobertura mediàtica d’aquest fenomen al creixement i consolidació dels seus líders i formacions? El Centre d’Estudis de Temes Contemporanis i l’Oficina de Drets Civils i Polítics van organitzar el passat dimecres 27 de gener una taula rodona amb l’objectiu d’analitzar la relació entre extrema dreta, mitjans de comuniació tradicionals i noves tecnologies. La conversa, que es va retransmetre en streaming a través de YouTube, va comptar amb la participació de Jordi Borràs, David Karvala i Neus Tomàs. Adam Majó, director de l’Oficina de Drets Civils i Polítics, va ser l’encarregat de moderar la sessió, que formava part del dossier de la revista IDEES “En defensa de la democràcia: els drets civils i polítics amenaçats al segle XXI“.

El diàleg va girar entorn de tres preguntes bàsiques: en primer lloc, com ha influït en l’aparició i ascens de l’extrema dreta el tractament que n’han fet els mitjans de comunicació? En segon lloc, com utilitza l’extrema dreta els mitjans de comunicació, tant els tradicionals com els de nova creació? Finalment, quina hauria de ser l’actitud dels mitjans a l’hora de tractar l’extrema dreta i les seves propostes?

“Quan parlem d’extrema dreta ens equivocaríem si poséssim tots els grups en el mateix sac”, va afirmar Adam Majó durant la presentació de l’acte. “És important saber on posem la línia entre els partits democràtics i els que podem anomenar directament d’extrema dreta. I també cal diferenciar els grups feixistes o neonazis clàssics de la nova extrema dreta; com que es un fenomen plural, el tractament que n’haurien de fer els mitjans de comunicació també hauria de ser divers”. Majó va destacar que “sovint fa la impressió que estem més pendents del to i de la declaració, de la part ‘declarativa’ de la política, que no pas dels fets”. I, en aquest sentit, va posar un exemple: “si apareix un líder que afirma amb vehemència que cal expulsar cada any 12.000 persones de l’Estat espanyol perquè no han nascut aquí, tots direm que aquesta persona és un xenòfob i un racista; la realitat, però, és que l’Estat espanyol expulsa cada any a 12.000 persones. Ens escandalizem més per la declaració o pel fet?”.

Anar a l’origen del fenomen

En la seva intervenció, la periodista Neus Tomàs, directora adjunta d’ElDiario.es, va defensar que “els mitjans influeixen en el tractament que tenen a la societat els moviments d’ultradreta, però no en són els únics responsables”. Malgrat reconèixer que sovint no fan una aproximació encertada al discurs d’extrema dreta i que han blanquejat aquest tipus de moviments, Tomàs també va voler posar sobre la taula que els mitjans no són l’únic element que influeix en l’amplificació del missatge. “Cal tenir clar que aquestes organitzacions no necessiten els mitjans de comunicació tradicionals; també juguen un gran paper a les xarxes socials. Les xarxes són un camp lliure per l’extrema dreta”.

La periodista va assegurar que “el discurs d’ultradreta és un discurs fàcil de comprar, ja que aporta solucions simples”, i va assenyalar especialment la problemàtica de l’espectacularització de la política i les fake news: “una noticia falsa crea una repercussió sis vegades més gran que una vertadera. Alhora, la presència dels moviments d’ultradreta als mitjans de comunicació dóna audiència”.

Davant d’aquesta situació, Neus Tomàs va subratllar que “la clau és quin tipus d’informació es fa sobre els partits d’ultradreta. Parlar per parlar els beneficia; assimilar-los és un error”. En aquest sentit, va defensar que la simple crítica els enforteix: “cal anar a la causa, cal d’anar a l’origen d’aquests fenòmens”; un origen que és multifactorial i que inclou el rebuig al multiculturalisme, a la igualtat entre homes i dones i als efectes de la globalització i la crisi econòmica. “Com a mínim, el que han de fer els mitjans a l’hora d’informar de l’ultradreta és tenir unes directrius sobre com fer-ho. Quan es parla de VOX s’ha de fer quan sigui per explicar alguna cosa rellevant; s’ha d’informar a la gent que té previst votar a VOX d’allò que està votant”, va afirmar la periodista.

La importància de l’ús de les xarxes socials

El fotoperiodista Jordi Borràs va obrir la seva intervenció assenyalant que l’extrema dreta és una realitat persistent a Espanya. “L’extrema dreta a l’Estat espanyol no ha desaparegut mai. Vox, de facto, és una escissió del Partit Popular”, va assegurar. “En el cas de Vox hi va haver abans la demanda que l’oferta: ja hi havia un pòsit xenòfob que corria per les xarxes socials. A la dreta tradicional li va molt bé tenir una extrema dreta: així es converteix en centre-dreta”.

En aquest context, el fotoperiodista també va subratllar com d’important és l’ús de les xarxes socials per part de les formacions d’extrema dreta a l’hora d’expandir la seva influència. “Un dels grans èxits de Vox dins el panorama de l’extrema dreta espanyola ha estat l’habilitat de créixer a través de les xarxes socials. Molts partits d’extrema dreta fan servir una segmentació de les seves publicacions segons àrea geogràfica, estatus econòmic, etc, dirigint els seus missatges a la població ideològicament contrària, perquè saben que enviant aquells missatges a l’enemic ideològic allò creixerà de manera exponencial”, va explicar Borràs.

No amplificar el missatge

Per aquest motiu, una de les receptes per frenar l’extrema dreta, segons Borràs, és la responsabilitat individual a les xarxes: no es tracta d’ignorar aquest tipus de formacions, però sí que cal saber com funcionen. “Els mitjans han comès molts errors, però nosaltres, com a individus, hem de ser molt conscients que a vegades, intentant combatre certs discursos, acabem magnificant un missatge, sobretot en l’ús que fem de les xarxes socials”.

En aquest sentit, va afirmar que el que busca l’extrema dreta “és col·locar-se al centre del debat: no vol aconseguir arribar al govern, sinó desplaçar l’agenda cap a la dreta”, i que els mitjans han de ser responsables. “Els mitjans han de tenir molt clar què és informació i què és espectacle, i han de saber que el senyor de l’extrema dreta que parlarà al programa la sap molt més llarga que tu”. “En nom de l’espectacle s’han comès moltes irresponsabilitats: un exemple és la utilització que va fer Vox de la posició com a jurat popular durant el judici de l’1-O, que els va col·locar fins i tot a la televisió pública a Catalunya”.

Per a Jordi Borràs és important, doncs, “no donar espai a l’extrema dreta en nom de l’audiència o de l’espectacle, i no crear els discursos que afavoreixen l’antipolítica, que és la benzina que permet que partits fruit de l’establishment es presentin com a anti-establishment”. També és imprescindible “no blanquejar ni humanitzar l’extrema dreta i el feixisme” i no oblidar que aquests moviments “utilitzen la democràcia per destruir-la, i fan servir la llibertat d’expressió per impedir que els altres s’expressin”. Alhora, cal dir les coses pel seu nom: “a l’extrema dreta se l’ha d’anomenar pel que és: extrema dreta, i no ‘centre dreta’ o ‘dreta conservadora’. Si titllem tot el que hi ha a la dreta de la dreta tradicional de feixista, és impossible analitzar-ne les diferències: no és el mateix Vox que Alba Daurada”. va subratllar el fotoperiodista.

Amb aquesta visió hi va coincidir l’activista David Karvala, que va assegurar que “anomenar ‘feixisme’ al PP és una confusió total”. “A diferència del PP, l’extrema-dreta populista no té cap problema en acollir feixistes i neo-nazis. Sense entendre aquests diferents elements, no entendrem les seves confluències”. Karvala també va assenyalar la problemàtica de la desinformació: “la circulació de notícies falses islamofòbiques i LGTBIfòbiques dona la oportunitat als grups d’extrema dreta d’obtenir suport popular i presència mediàtica”. En aquest sentit, va denunciar que és inacceptable la presència creixent dels líders d’extrema dreta als mitjans; per exemple, va titllar “d’escàndol” el fet que el líder de Vox a Catalunya, Ignacio Garriga, aparegui a TV3. “Sembla que els codis ètics dels mitjans no signifiquen res quan es tracta de la quota de mercat”.

Una lluita on tothom hi té cabuda

Per últim, David Karvala va fer una crida general a actuar per frenar l’extrema dreta. “Podem aturar-la ara, sense esperar als canvis de llarg termini”, va defensar. “Contrarestar les notícies falses de Vox és un nivell de lluita accessible per a tots; podem aturar-los si tothom hi posa el seu gra de sorra. Hem de criticar a Vox però sense amplificar mai la seva veu, evitant fer-los retuit”. L’activista va argumentar que fer campanyes d’informació específiques sobre qüestions com el racisme permet aturar l’arribada de partits feixistes als ajuntaments i als parlaments; per aquest motiu, Karvala va insistir en la importància de seguir fent aquest tipus de campanyes anti-Vox, sobretot als barris obrers, on l’extrema-dreta intenta infiltrar-se, i va afirmar que els mitjans haurien de parar més atenció a aquesta “feina de base”, i no només als xocs físics entre feixistes i antifeixistes. “La gent que està en contra de l’extrema dreta som la majoria; els podem aturar. Plataforma per Catalunya ja no existeix, Alba Daurada és a la presó. També ho podem fer amb Vox”, va concloure.