L’estat dels drets humans al món: amenaces i reptes de futur

Quin és l’estat dels drets humans al món? Quines són les amenaces als drets i a les llibertats civils? Com ha afectat la pandèmia? De quina manera podem promoure i defensar els drets fonamentals? El dijous 11 de març, el Centre d’Estudis de Temes Contemporanis, l’Oficina de Drets Civils i Polítics i l’Institut de Drets Humans de Catalunya van presentar sis informes regionals que analitzen la vulneració de drets fonamentals i la incidència de la repressió política a Europa, Amèrica Llatina, Àsia, el Magrib i el Màixriq, l’Àfrica subsahariana, els Estats Units, la Xina i Rússia durant el període 2015-2020. Els informes formen part del dossier “En defensa de la democràcia: els drets civils i polítics amenaçats al segle XXI”, publicat a la revista IDEES.

A la presentació, conduïda i moderada per la sociòloga i periodista Laura Aznar, hi van participar els autors i autores dels informes. Jimena Reyes, directora de l’Oficina de les Amèriques de la Federació Internacional de Drets Humans (FIDH), va presentar l’informe comparatiu sobre Estats Units, Xina i Rússia. Josep Maria Royo Aspa, investigador del Programa de Conflictes i Construcció de Pau a l’Escola de Cultura de Pau de la UAB i membre del Grup d’Estudis Africans (GEA) de la Universitat Autònoma de Madrid, va presentar l’anàlisi sobre Àfrica subsahariana. Ramon Abraham Mena Farrera, investigador i responsable del Grup Acadèmic d’Estudis de Gènere del Colegio de la Frontera Sur mexicà (ECOSUR), va ser l’encarregat de reflexionar sobre el cas d’Amèrica Llatina; Anna Ballesteros, investigadora sènior associada del CIDOB, va parlar sobre l’Àsia. Finalment, Dani Vilaró, periodista especialitzat en drets humans i cooperació al desenvolupament, va presentar l’informe sobre Europa elaborat per Amnistia Internacional Catalunya. L’acte també va comptar amb les intervencions de David Bondia, president de l’Institut de Drets Humans de Catalunya i un dels coordinadors dels informes, i Adam Majó, director de l’Oficina de Drets Civils i Polítics.

Drets fonamentals i democràcia: cal no abaixar la guàrdia

L’acte es va obrir amb la intervenció del Vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, que va adreçar unes paraules de benvinguda. Aragonès va destacar la importància de no considerar els drets humans com uns drets plenament garantits, ja que, quan això succeeix, els drets es veuen amenaçats i comencen a retrocedir; en aquest sentit, va posar com exemple els retrocessos de la llibertat d’expressió i de manifestació a Espanya en els darrers anys. També va insistir en la necessitat d’ampliar el marc dels drets fonamentals, construint consensos al voltant d’un nou contracte social que inclogui drets emergents, com el de l’accés a l’energia, i va subratllar que la normalitat post-pandèmia no ha d’esdevenir una restricció de drets fonamentals. “Cal una mirada exigent perquè els drets continuïn avançant”, va assegurar.

A continuació, Adam Majó, director de l’Oficina de Drets Civils i Polítics, va explicar que aquests informes s’han realitzat en el context del dossier de la Revista IDEES sobre la situació de la democràcia al món. Majó també va afirmar que la motivació dels informes és tenir una visió global sobre l’evolució dels drets humans en les darrers anys, i va subratllar el fet que les democràcies plenes no existeixen, ja que totes tenen marge de millora i ara es veuen assetjades per múltiples amenaces. “Els últims 10 anys ens han fet conscients de la fragilitat i la vulnerabilitat de la democràcia. Cal no abaixar la guàrdia”, va afirmar.

Seguidament, el president de l’Institut de Drets Humans de Catalunya, David Bondia, va reflexionar sobre el gran repte que ha suposat coordinar un estudi sobre els drets humans al món. Bondia va reivindicar que la democràcia és un sistema de valors, i va defensar que els drets humans s’han de construir de baix a dalt. Finalment, també va destacar la necessitat de no quedar-se només en la crítica i fer propostes constructives per reforçar la democràcia i els drets fonamentals. En aquest sentit, la vocació propositiva dels informes és un antídot per fer front tant al catastrofisme com al discurs que posa la seguretat per sobre dels drets. “La pandèmia s’ha utilitzat per restringir drets”, va denunciar.

Diagnòstic: l’estat dels drets humans al món

En la primera part de la conversa, centrada en el diagnòstic, Jimena Reyes, Directora de l’Oficina de les Amèriques de la Federació Internacional de Drets Humans (FIDH), va establir diversos paral·lelismes entre els casos de la Xina i Rússia. En el cas de Xina, va destacar com s’han generat legislacions dissenyades directament per reprimir la dissidència, i com s’ha aprofitat la pandèmia per exportar-les a Hong Kong, on s’han utilitzat per a purgar els joves líders pro-democràcia. En el cas de Rússia, va destacar que la concentració de poder creixent en mans del president, que controla de prop el poder judicial, apunta cap a la consolidació d’un règim dictatorial. Com a exemple, va mencionar que a Rússia hi ha 362 presos polítics, la dada més alta des de l’època de Brejnev.

Pel que fa als Estats Units, la investigadora va destacar com la històrica repressió contra el col·lectiu afroamericà ha augmentat sota la presidència de Trump, fet que ha motivat l’aparició del moviment Black Lives Matter. En aquest sentit, Reyes va subratllar que tot i que el 93% de les manifestacions contra la violència policial han estat pacífiques, hi ha hagut desenes de milers de detinguts, i a un centenar se’ls imputen penes tant greus que podrien comportar cadena perpètua, en un clar exemple d’un ús desproporcionat del dret penal. Reyes també va voler destacar com en els darrers anys s’ha incrementat la repressió contra alertadors i defensors dels drets dels immigrants.

En el cas de l’Àfrica subsahariana, Josep Maria Royo Aspa, investigador del Programa de Conflictes i Construcció de Pau a l’Escola de la Cultura de Pau de la UAB i membre del Grup d’Estudis Africans de la UAM, va destacar l’important rol de les dones en el desenvolupament dels drets fonamentals i va remarcar la necessitat de lluitar contra totes les formes de violència de gènere, algunes molt arrelades a la tradició, com el matrimoni infantil o la mutilació genital femenina. També va posar especial èmfasi en la violència present en els processos electorals, sobretot aquells que han implicat canvis de govern, ja que molts líders han utilitzat les institucions per perpetuar-se en el poder, generant l’anomenada “crisi dels tercers mandats”. En aquest sentit, va remarcar l’augment de la conscienciació que hi ha a la societat civil del continent, amb una menció especial al moviment Soro Soke (Speak Up), a Nigèria, conegut a les xarxes com a #EndSARS, que fa referència als abusos policials ocorreguts al país. Pel que fa a la COVID-19, Royo va assegurar que “la pandèmia ha afectat especialment certs col·lectius vulnerables com les persones LGBTIQ+, les dones, els immigrants i els refugiats”, que han perdut gran part dels seus ingressos a causa de la desaparició de l’economia informal.

En l’àmbit de l’Amèrica Llatina, Ramon Abraham Mena Farrera, investigador del Colegio de la Frontera Sur de Mèxic, va defensar la necessitat d’abraçar una concepció intercultural dels drets humans, que fugi del discurs liberal occidental actualment hegemònic. Pel que fa a les principals amenaces, Mena va destacar cinc crisis que afecten l’Amèrica Llatina. La primera és la crisi ambiental i la disputa del territori, dues problemàtiques vinculades al rol de les empreses extractives de recursos i als narcotraficants davant les comunitats indígenes, cada cop més desplaçades. La segona és la crisi política i econòmica a causa de la corrupció present arreu del territori. La tercera és la crisi de la violència institucional, ja sigui per acció o per omissió, dins la qual destaquen les desaparicions i els feminicidis. La quarta crisi fa referència a la llibertat d’expressió i la persecució de líder socials i, finalment, la cinquena crisi és la sindèmica, vinculada a les afectacions de diversos col·lectius ja vulnerables abans de la pandèmia, però que arrel de la COVID-19 han vist empitjorada la seva situació; especialment en el cas de les dones, que suporten una sobrecàrrega per a les tasques de cures, i també en el cas d’adolescents i infants.

Ana Ballesteros, investigadora sènior associada del CIDOB, va analitzar el cas de l’Àsia, on els mecanismes de cooperació son més aviat escassos, ja que prima la sobirania nacional. Ballesteros va insistir que el paper de centralitat de la Xina condiciona de manera clara les polítiques dels estats de la regió. En aquest sentit, hi ha nombrosos aspectes comuns a tot el continent asiàtic, com ara la concepció del ciutadà normatiu, que serveix per atacar qualsevol forma de dissidència, fet que provoca que hi hagin atacs generalitzats a les llibertats d’expressió, de creença, de reunió i d’associació. Aquest tipus d’atacs poden afectar a qualsevol ciutadà, però es dirigeixen principalment cap a periodistes i activistes. Per últim, Ballesteros va mencionar la situació dels Uigurs a la Xina, acompanyada d’un silenci internacional per la por al gegant asiàtic, i també la situació dels Rohingyes, al nord-oest de Myanmar. En el seu cas, s’ha produït un desplaçament de 700.000 persones a Bangladesh i hi ha un procés en curs de denúncia per genocidi a la Cort Penal Internacional.

Finalment, Dani Vilaró, periodista especialitzat en drets humans i cooperació al desenvolupament i responsable de comunicació d’Amnistia Internacional Catalunya, va ser l’encarregat de parlar sobre la situació dels drets humans a Europa. El periodista va posar el focus en cinc qüestions. En primer lloc, la crisi de refugiats al Mediterrani: Vilaró va criticar les polítiques d’externalització de la gestió migratòria de la Unió Europea i els atacs rebuts per part d’activistes que rescaten a persones al mar, que van des de bloquejar vaixells a ports fins a multes desproporcionades. En segon lloc, Vilaró també es va referir a les limitacions dels drets de lliure expressió, manifestació o reunió, en el marc de l’augment de les protestes que hi ha hagut en els últims anys. En aquest sentit, hi ha hagut un ús desproporcionat de la força per parts dels cossos de seguretat dels estats. En tercer lloc, Vilaró va fer referència als atacs a la independència judicial en països com Polònia i Hongria, especialment en relació amb qüestions relacionades amb les migracions i el moviment LGBTIQ+. En quart lloc, també es va parlar sobre el racisme institucional i els atacs a les minories, especialment gitanos, jueus i musulmans. Per últim, en cinquè lloc, Vilaró va posar l’accent en la situació d’especial vulnerabilitat d’alguns col·lectius durant la pandèmia, amb vulneracions del dret a la salut o a la circulació que ha afectat greument a la població que viu en residències de gent gran i a les persones sense llar.

El cas català

Preguntat pel cas dels presos polítics catalans, Vilaró va denunciar les vulneracions dels drets a la llibertat d’expressió i de reunió, la interpretació injusta del delicte de sedició i l’ús excessiu de la força policial en les protestes posteriors a la sentència del Tribunal Suprem. “És evident que la sentència del procés viola els drets a la llibertat d’expressió i de reunió pacífica, específicament a dos líders de la societat civil com Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. Des del moment en què van entrar a presó, l’octubre de 2017, ja vam demanar la seva posada en llibertat, i així ho hem anat fent al llarg de tres anys. En el moment de la sentència vam demanar l’anul·lació de la condemna per sedició, petició que fem extensiva a la resta de persones condemnades”. Vilaró va assegurar que “el delicte de sedició en el codi penal espanyol i la interpretació excessivament àmplia i perillosa que va fer-ne el Tribunal Suprem ha portat a una situació d’injustícia que ha de ser reparada”.

Propostes per garantir els drets humans i minimitzar la repressió política

En la part final de la presentació dels informes, els ponents van exposar les propostes per aconseguir garantir els drets humans a les diverses regions analitzades. Va començar Dani Vilaró amb cinc propostes per Europa. La primera, en relació a les persones migrades: actualitzar el sistema d’asil, deixar d’externalitzar la gestió de la migració i deixar de criminalitzar l’ajut a les persones refugiades. La segona: blindar el dret a manifestació i aprofundir en investigacions independents per millorar la rendició de comptes. La tercera: blindar dret a la salut com a dret humà. La quarta, no caure en la trampa del relat dicotòmic entre seguretat i drets, especialment en el període post-COVID. I, finalment, parar especial atenció als drets de les dones, ja que amb les mesures de confinament s’ha silenciat la violència de gènere.

En el cas del continent asiàtic, Ana Ballesteros va parlar de la dificultat de fer propostes en un context on qualsevol missatge provinent de l’estranger és vist com una ingerència. Enlloc d’això, va demanar centrar-se en dos reptes importants: la situació de l’Índia en l’era post-Trump i la situació de les negociacions a Afganistan. Ramon Abraham, per la seva banda, va proposar reforçar els sistemes sanitaris a l’Amèrica Llatina i va reivindicar la necessitat de revertir la pobresa, aturar la violència estatal, combatre la corrupció i considerar l’accés a Internet com una prioritat. En el cas de l’Àfrica subsahariana, Josep Maria Royo va demanar que s’aturin les intervencions militars i que es passi de les paraules a l’acció amb els compromisos a favor de la democràcia. També va subratllar la necessitat de millorar les eines de rendició de comptes i promoure canvis d’actitud a nivell social i comunitari.

Per últim, Jimena Reyes va tancar la ronda final d’intervencions insistint en el cessament de la repressió contra el poble Uigur a la Xina i la fi de la repressió i les detencions a Hong Kong. També va alertar de la reforma constitucional a Rússia, que permetrà a Putin mantenir-se al poder fins l’any 2036, i va demanar l’amnistia per als manifestants represaliats del moviment Black Lives Matter i la fi de la criminalització a les persones i activistes a favor dels drets dels immigrants. Finalment, es va preguntar fins a quin punt la Unió Europea tindrà la capacitat d’actuar com a actor clau a favor dels drets humans, condicionant les seves relacions internacionals al seu compliment.

Un missatge per a l’optimisme

Abans d’acabar, i com a conclusions de la jornada, David Bondia va subratllar la importància de la llibertat d’expressió com a dret fonamental i va voler ressaltar que les democràcies i els drets humans són una lluita diària i “una manera de viure”. Adam Majó, per la seva banda, va assenyalar que en el món actual ja no hi ha democràcies bombolla, i que s’ha de pensar globalment i actuar localment. Hi ha motius per l’optimisme?, va preguntar la moderadora, Laura Aznar. Tant David Bondia com Adam Majó van coincidir que sí, sobretot tenint en compte l’augment de la conscienciació política i social de la societat civil i les mobilitzacions que hi ha hagut els darrers anys als carrers. Majó i Bondia també van voler destacar especialment el rol del feminisme en la defensa dels drets i les llibertats. “Qui està liderant canvis en l’àmbit dels drets humans són les dones”, va assegurar Bondia.

La presentació es va tancar amb la intervenció del Conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Bernat Solé, que va adreçar unes paraules de cloenda. Solé va reivindicar la importància de poder tenir un radiografia de l’estat dels drets humans al món a través d’aquests sis informes publicats a la revista IDEES, i va mencionar les vulneracions de drets que han tingut lloc durant la pandèmia, així com la mala gestió de les crisis migratòries per part de la Unió Europea o la gravetat dels genocidis com els de Xinjiang i Myanmar. Solé també va defensar el compromís de Catalunya amb els drets fonamentals: “Catalunya és un país compromès amb un ordre mundial garant de les llibertats, que deixi enrere la regressió democràtica i defensi la promoció dels drets humans”.