En comptes d’obrir nous escenaris, massa sovint una pregunta prefigura una resposta i acota encara més el territori preexistent: així s’aprèn poc. Si volem qüestionar-nos de debò les coses, una pregunta ens durà a una altra pregunta i és aquest mapa de possibles respostes mai no apuntalades el que donarà l’abast del nostre desconeixement: així s’aprèn, a partir d’apamar el que no sabem.

Quan pensem en el futur d’Europa —quan ens preguntem sobre el futur d’Europa—, és imprescindible analitzar a fons les condicions inicials, és a dir, radiografiar el nostre present des de tots els mitjans i veus possibles. Parlant d’Àfrica, Ryszard Kapuściński deia que “el continent és massa gran per descriure’l. És un veritable oceà, un planeta a part, un cosmos variat i riquíssim. Només amb la més gran de les simplificacions, per una mera qüestió de conveniència, en diem Àfrica. De fet, excepte com a denominació geogràfica, Àfrica no existeix”. Encara que les dimensions d’Europa siguin molt menors i les comparacions sempre són de mal fer, gairebé podríem dir el mateix d’Europa: que no existeix, que és una entelèquia. Si volem afirmar el contrari, o, més aviat, si volem carregar-nos de raons per poder afirmar el contrari, si volem poder dir amb autoritat que sí que existeix, només ho podrem fer a partir de la constatació de la seva manca d’unitat i cohesió, de recomptar-ne els mil brots i expressions que parteixen d’una sèrie d’arrels comunes, de celebrar-ne la multiplicitat i l’eclecticisme, la munió de llengües, pobles, impureses, mutacions, desfetes, camps de cultiu i atzucacs.

Per prendre-li el pols, per entendre una mica què ens depara l’Europa que habitem, hem demanat a dotze autors que hi pensin a través de la ficció de la pròpia escriptura, perquè l’escriptura és pensament i la ficció, el territori del possible. Si per comprendre cal imaginar, qui millor per imaginar que els qui s’hi dediquen, els escriptors? La majoria són dones, bona part de menys de quaranta anys i moltes amb un punt de partida biogràfic que mostra la riquesa i pluralitat que poden tenir les identitats europees (Djaimilia Pereira de Almeida va néixer a Angola i viu a Portugal, Juana Adcock és mexicana i viu a Escòcia, Eluned Gramich és gal·lesa i viu a Alemanya, Nina Yargekov té la doble nacionalitat franco-hongaresa). Els textos també dibuixen un panorama fèrtil i divers: des d’un poema sobre la matança del porc a un interrogatori sobre l’amor, d’un diàleg quinqui a una distòpia senyalística truculenta, cada escrit juga com vol i no participa de cap ortodòxia.

Així que vet aquí aquest ventall de veus, amb tots els seus plecs i contradiccions, sense amagar cap vergonya: cadascuna, al costat de l’altra, configuren una panoràmica bastarda i lliure de què s’hi cou a Europa ara mateix i com ens imaginem que serem quan siguem grans.

Marti_Sales

Martí Sales

Martí Sales és llicenciat en Literatura Comparada. Ha fet discos amb Els Surfing Sirles i ha dirigit festivals de poesia com el Festival de Poesia de Barcelona i el de la Fundació Palau. També ha traduït John Fante, Kurt Vonnegut i John Berger, entre d’altres autors, i ha escrit cinc llibres (Huckleberry FinnDies feliços a la presóAra és el momentPrincipi d'incertesa i La cremallera).


Cristina_Morales

Cristina Morales

Cristina Morales és escriptora i Llicenciada en Dret i Ciències Polítiques. És autora de la novel·la Lectura fàcil (Anagrama, 2018), Premi Nacional de Narrativa de les Lletres Espanyoles 2019 i Premi Herralde de novel·la 2018. També ha escrit Els combatents (Cavall de Troia, 2013), obra guardonada amb el Premi INJUVE de Narrativa 2012. Els seus contes han aparegut en nombroses antologies i revistes literàries. Actualment és artista resident a la Fàbrica de Creació La Caldera de Barcelona com a integrant de la companyia de dansa contemporània Iniciativa Sexual Femenina.


Kate_Tempest

Kate Tempest

Kate Tempest és el nom artístic de Kate Esther Calvert. Va néixer a Brockley el 1985 i és poeta, dramaturga i intèrpret d'spoken word i rap. L'any 2013 va guanyar el prestigiós premi de poesia Ted Hughes pel seu recopilatori Brand New Ancients, en reconeixement a la seva innovació en el gènere. El maig de 2014 va treure el seu primer àlbum, Everybody Down, pel qual va estar nominada al Mercury Music Prize. El setembre de 2016 va publicar el segon, Let Them Eat Chaos. La Poetry Society la considera la nova veu poètica més rellevant en llengua anglesa.


Irene_Solà

Irene Solà

Irene Solà és poeta i narradora. És Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i té un Màster en Literatura, Cinema i Cultura Visual per la Universitat de Sussex. El seu primer llibre de poemes, Bèstia (Galerada, 2012) va rebre el Premi de Poesia Amadeu Oller. També és autora de la novel·la Els dics, guardonada amb el Premi Documenta 2017 (L’Altra Editorial). Ha estat una de les artistes seleccionades dins del programa Barcelona Producció-La Capella 2017 i el seu últim llibre, Canto jo i la muntanya balla (Anagrama, 2019) ha estat àmpliament elogiat tant per la crítica com pels lectors i ha rebut el premi Anagrama.


Juana_Adcock

Juana Adcock

​Juana Adcock és poeta i traductora, nascuda a Mèxic l'any 1982. Escriu en castellà i en anglès i els seus textos han estat inclosos en publicacions com Magma Poetry, Shearsman, Gutter, Glasgow Review of Books, Asymptote i Words Without Borders. El seu primer recull de poemes, Manca (Tierra Adentro, 2014; Argonáutica, 2019), explora l’anatomia de la violència a Mèxic i va ser considerat un dels millors llibres de poesia publicats al país l’any 2014. També és autora d'Split (Blue Diode Press). El 2016 va ser reconeguda com una de les ‘Deu noves veus d'Europa’ per l'organització Literature Across Frontiers. Ha participat a nombrosos festivals internacionals i la seva obra ha estat traduïda a més de 10 de llengües. Viu a Glasgow, on també es dedica a la música amb els grups Las Mitras i The Raptors.


Borja_Bagunya

Borja Bagunyà

Borja Bagunyà és Llicenciat en Teoria de la Literatura i en Literatura Comparada. Les seves tres obres publicades han merescut reconeixements i elogis de la crítica, i el seu llibre de relats, Defensa pròpia (Proa, 2007), va guanyar els premis Mercè Rodoreda i QWERTY (2006). Des de l'any 2011, imparteix classes de Teoria Literària a la Universitat de Barcelona i és cofundador de l'Escola de Literatura Bloom.


Petar_Matovic

Petar Matovič

Petar Matovič va néixer a Požega l'any 1978 i és llicenciat en literatura per la Universitat de Belgrad. Ha publicat tres reculls de poesia: Cameral Pieces, The Suitcases of Jim Jarmusch (primer premi de poesia de l’editorial Treci trg), i Where Do Beavers Come From. Els seus poemes han estat inclosos en diferents antologies poètiques a Sèrbia i traduïts al polonès, a l'anglès, a l'alemany, al francès i al català.


Kallia_Papadaki

Kallia Papadaki

Kallia Papadaki és guionista i escriptora. Ha estudiat Ciències Econòmiques al Bard College i a la Brandeis University (EUA), i cinematografia a l’Escola de Cinematografia d’Atenes. L’any 2010 va rebre l’International Balkan Fund Script Development Award pel seu primer guió, September. La seva novel·la, Dendrites (2015), també va ser premiada amb el Premi de Literatura de la Unió Europea.


Nina_Yargekov

Nina Yargekov

Nina Yargekov és escriptora i traductora franco-hongaresa. Va néixer a França l'any 1980 i va debutar al món de les lletres amb la novel·la Tuer Catherine (2009). L’any 2011 va publicar la seva segona obra, Vous serez mes témoins, mentre que la tercera, Double Nationalité, va ser mereixedora del premi Prix de Flore 2016.


Djaimilia_Pereira_de_Almeida

Djaimilia Pereira de Almeida

Djaimilia Pereira de Almeida és escriptora. Nascuda a Angola l'any 1982, va ser criada a Portugal. La seva primera novel·la, Esse cabelo (2015), va guanyar el premi Novos 2016. La seva segona obra, Luanda, Lisboa, Paraíso, també va ser reconeguda amb el premi Fundação Inês de Castro de 2018. Acaba de publicar la seva tercera novel·la, Pintado com o pé.


Eluned_Gramich

Eluned Gramich

Eluned Gramich és escriptora i traductora. L’any 2015 va guanyar el premi gal·lès per a autors novells amb l’obra Woman Who Brings the Rain. Ha publicat textos en diferents antologies col·lectives com ara Stand (2014), Rarebit: New Welsh Fiction (2014),  The Lonely Crowd (2015) i New Welsh Short Stories (2015).


Mireia_Sallarès

Mireia Sallarès

Mireia Sallarès és Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, i va seguir la seva trajectòria cursant estudis de cinema a la New School i a la Film & Video Arts de Nova York. Va néixer a Barcelona l'any 1973 i treballa com a realitzadora independent de documentals. Viu a cavall entre Barcelona, Mèxic DF i altres ciutats, on realitza els seus projectes artístics. Sallarès utilitza el vídeo com a via d'investigació antropològica, però també com un instrument narratiu capaç de produir relats a partir de la complexitat de la realitat. És autora del projecte artístic Las muertes chiquitas (2006-2016).