En un poblet de les muntanyes
a les escorrialles espirituals d’Europa
cada hivern s’hi fa la matança
quan el fred ve i tot ho tomba
és un poblet ben a la seva
se senten d’allà dalt la gent
ni de Porto ni de Ginebra
ni de Madrid o del Conflent
ni saben quins temes es tracten
al parlament europeu
els cau molt lluny la mandanga
aquella sense cap ni peus
no saben que hi campa l’ultra-dreta
no saben que el Brexit hi topa
no saben que ni que ho sabessin
no hi podrien fer res
governs
i pobles
desaparellats
com mitjons són l’Europa d’ara
sempre a contrapeu i a remolc
dels desastres
el desgavell
però de la tele no s’escapen
al vespre després d’ensulfatar
i tancar les bèsties rematen
la jornada des del sofà
i miren qualsevol dels programes
si fa no fa tots són iguals
a cada canal s’escridassen
i el cristo és descomunal
no fan gaire cas als estels
la terra i l’univers els tracten
de tu a tu
no es miren el cel
embadalits
perquè no els fa falta
quina pretensió creure que la terra
era el centre de tot plegat
com ara
és de carallots pensar que només
al nostre planeta tot té sentit
i sensibilitat
que la resta és
un cosmos absurd immens i buit
són quatre gats ben avinguts
tres mafiosos vuit mestresses
uns quants vellets i els nouvinguts
els de Barcelona sense esma
de tornar el diumenge a ciutat
resen secretament que nevi
i el poblet quedi ben colgat
botifarra negra a la brasa
i vi de la vinya del costat
un arròs amb el que culls de l’hort
un grapat de mongetes alls tendres
i mig conill un tall de cansalada
que et regala el pagès amic
un enciam mai tocat per l’aigua
— meravella només igualada
per peix mai no tocat pel gel—
el foc que s’enfila com un dimoni
i escalfa la caseta enfredorida
allà dalt tot són luxes
mai passa
l’alemanya Stefi
ja és una més amb tanta empenta
com els ancestres vilatans
ella ha aixecat tota soleta
corral hivernacle i tres infants
diuen que són fills del pastor
en Josep un noi molt trempat
i potser sí o potser no
l’Stefi narinant
ara acull d’Alemanya dos minyons
dels que en diuen problemàtics
els cuida i s’amanseixen
fa miracles de balneari
l’aire dels cims
obliden penes
i amb treballs també les pantalles
se’ls desenganxen dels dits
com els traumes i els abusos
que havien patit de petits
tresquen amb el ramat per prats
i comes
s’empaiten i s’abandonen
l’Agustina i en Marcelino
institució viva del poble
els conviden a la piscina
i és permanent el bateig
en l’alegria
el xipolleig
d’un altra vida possible
però si poden s’escapen
fugen a Berlin fent dit
quin sidral
es foten de tot
follen pels descosits
roben
dormen al carrer fins que tornen
al poblet també hi ha un poeta
el cervell li va a mil per hora
té terra als versos i mai frena
enfonya síl·labes com qui planta
trumfes i li’n surten poemes
que han caçat mots entre les arrels
per obagues i avencs
paraules com
grapal
carrigal
agaliu
la llengua a la punta dels dits
i els ulls inquiets salten del llibre
Kill all the normies al paisatge
de El cor quiet al Montmagastre
del Carner tot reble que vibra
als fatxes que es posen de moda
pertot i tothom els fa nosa
amb el llapis pren quatre notes
del que li dicten les abelles
brunzidores
fan de l’om núvol
sorollós i de l’umeboshi encanteri
els lladrucs els tractors la serra
elèctrica els esquellots la piuladissa
els crits de la mainada veïna
diuen que aquí si t’hi fixes bé
pots arribar a sentir com neix el vent
tot li entra per la porta oberta
del poema perquè
sí
això no està escrit en prosa
sí
així també es pot pensar
comptant síl·labes fent rimar
deixant que passi el que no toca
sí
això és un poema rimat visca el reble i jugar amb la llengua
visca el vers entortolligat
i rumiar rebregant la llengua
si aquest poema es tradueix
visca l’esforç del traductor
benvingut el que hi afegeix
perquè els versos tinguin color
perquè s’hi trobi un nou sentit
que l’escriptura es multipliqui
que hi fiqui l’atzar cullerada
que es defugi el pensament típic
que el nou poema sigui casa
nova que d’aquests versos surtin
fruits estranys verins melmelades
d’àvies rares campi qui pugui
de llengua empeltada escampada
alliberada i renascuda
si hem de pertànyer a una cultura
que sigui un mar de llengües i afectes
diferentes fora malures
de puresa i vides perfectes
el poeta no ve a la matança
però alguns arriben el dia abans
l’endemà quan és fosc encara
i la son impedeix al gall cantar
el poblet encén llums i posa
la cafetera al foc
desperta
qui fa el ronso
lleganyes fora
tres bots i cap a la nit freda
seguint el rastre del propi baf
una premonició umbilical
com la de Donnie Darko
s’encaminen a ca l’Stefi
és tradició que ve de lluny
matar al porc plegats a la plaça
fa cinc-cents anys que es fa en públic
des de la reconquesta
des de l’expulsió dels jueus
per demostrar qui és cristià vell
el porc que segrega
el porc frontera animal
el porc nostre santificat a cada plat
des de llavors
abans no
abans era una carn més
sense significat
no era símbol
només bèstia
també per comprovar
les habilitats i les pors
dels nouvinguts de la família
qui s’arronsa al netejar budells
qui saliva amb el perol bullent
qui s’esgarrifa amb els esgüells
qui lliga sobrassada amb les dents
a Amèrica no hi havia porca des de la Gomera el 1493
Cristòfol Colom va dur-ne vuit
van menjar-se llangardaixos
pinyes mandioca nous i ocells
van multiplicar-se rapidíssim
i amb la grip que covaven
van matar un milió i mig d’indis
L’Stefi té l’acorador a la mà
l’Stefi sap molt bé com fer-s’ho
guanyats el poble i els barons
ara comanda la matança
i endreça a tothom a les tasques
el porc resisteix s’ho veu a venir
l’han d’agafar fort entre sis
l’acorador no falla el tall
la sang borbolleja directa
a la galleda negra
a doll
li passen el bufador pertot
la pell cremada omple el garatge
de ferum de socarrim bestial
de seguida es comença a escorxar
tot mata el fred ningú para quiet
els petits al camp amb la mànega
buiden la tripa
a dins els grans
espellen tallen i separen
primer cap peus i espinada
fora budells
el cor i el fetge
penjats de la pròpia mantellina
després filet costellam llom
espatlles i ventresca
del cap galtes orelles i morro
cuixes i espatlles desossades
es guarda el greix per l’embotit
i per fer llard
aleshores
picar les carns barrejar-les
«de genollons
amb les dues mans
i fins que el cul suï», que deia
en Mesquida a Llefre de tu
salpebrar-les
especiar-les
embotir-les
penjar-les
i de pet a la taula parada
a celebrar l’esllomada
després de la matança
se celebra la matança
després de la matança
ningú pregunta
què queda del porc?
tothom s’atipa feliç
després de la història
ningú pregunta
què queda del món?
s’hi viu i ja està
després de la guerra
ningú pregunta
què queda del país?
es malda per sobreviure
després d’Europa
ningú pregunta
què queda d’Europa?
tothom està distret
la resposta sempre serà tot i res
tot s’aprofita i res no es perd
tot canvia de forma i de nom
on no hi ha sang
no s’hi fan botifarres
la carn serà carn
i la courem amb el propi greix
ens fotrem un bon tiberi
per celebrar el que sigui
victòria o ensulsiada
el que queda o el que hem perdut
potser ens farem vegetarians
potser acabaran les matances
els porcs camparan lliures
i deixaran de ser frontera
potser Europa perdrà el seu nom
escorxada per passar l’hivern
potser el sobreviurem amb l’embotit
de la matança
amb la carn seca
de l’esperança
amb el cos tirat
endavant per equilibrar
la balança de les penes passades
i de les cultures marcides
quan ens haurem polit el rebost
quan del passat no en quedin ni les engrunes
quan tota la nostra carn sigui memòria
o quan la desmemòria ho destroni tot
quan un continent pugui tornar a ser només
terra fèrtil
recer
i possibilitat
podrem començar una nova rondalla
-
Diari rellegit i reescrit en primera i tercera persona
-
El mar gris
-
Dos bitllets a Namíbia
-
Reflexions sobre el futur d’Europa des d’una avioneta laosiana
-
La ficció europea
-
El sistema de signes de Sala-Babot
-
L’odi
-
Dues lletres
-
Poemes sobre Europa
-
Cap a Europa
-
Europa està perduda
-
Rondalla de la matança

Martí Sales
Martí Sales és llicenciat en Literatura Comparada. Ha fet discos amb Els Surfing Sirles i ha dirigit festivals de poesia com el Festival de Poesia de Barcelona i el de la Fundació Palau. També ha traduït John Fante, Kurt Vonnegut i John Berger, entre d’altres autors, i ha escrit cinc llibres (Huckleberry Finn, Dies feliços a la presó, Ara és el moment, Principi d'incertesa i La cremallera).