Kate Tempest (2017) Europe Is Lost, Let Them Eat Chaos. Londres: Fiction Records

Traducció de Martí Sales

A la planta baixa, a tocar dels garatges 
 On la gent llença matalassos 
 L’Esther és a la cuina fent entrepans  
 Té els llistons de les persianes torts i fora de lloc 
 Se la veu des del carrer fins que desapareix 
 Per treure’s les botes dels peus cansats 
 S’eixuga el front amb el canell 
 Acabava de tornar de fer doble jornada 
 L’Esther és cuidadora, treballa de nits 
 Darrere seu, a la paret de la cuina 
 Una foto en blanc i negre d’orenetes volant 
 Li fan mal els ulls, li fa mal tot 
 S’obre una birra i beu 
 L’aguanta contra els llavis assedegats 
 Fins que se l’acaba  
 Són les 4:18 de la matinada altre cop 
 Té el cap ple de tot el que ha fet durant el dia 
 Sap que no podrà aclucar ull 
 Abans no surti el sol 
 Aquesta nit li preocupa el món 
 Sempre està preocupada 
 No en té ni idea de com se suposa 
 Que s’ho ha de treure del cap 
 Europa està perduda, Nord-Amèrica està perduda, Londres està perduda 
 Però seguim clamant victòria 
 Regna l’absurditat 
 No hem après res de la història 
 La gent està morta en vida 
 Enlluernada pels carrers resplendents 
 Però mira com no s’atura el trànsit 
 El sistema és massa fi per deixar de funcionar 
 El negoci va bé i cada nit hi ha concerts als pubs 
 I dos per u als clubs 
 I ens rentem bé 
 Ens desfem de la feina i l’estrès 
 I ara només volem una mica d’excés  
 Encara millor: una nit memorable que aviat oblidarem 
 Tota la sang que es va vessar perquè aquestes ciutats pugessin 
 Tots els cossos que van caure 
 Les arrels que hem arrancat de la terra 
 Per poder jugar a aquests jocs 
 Els veig aquesta nit a les taques de les meves mans 
 Els edificis criden 
 No puc demanar socors, ningú no em coneix 
 Hostils, preocupats, sols 
 Anem en colles i aquests són els drets que hem rebut al néixer 
 Treballar i treballar per poder ser el que volem 
 I després ballar per treure’ns la monotonia de sobre 
 Però fins i tot les drogues s’han tornat avorrides 
 Bé, follar encara mola si és que folles 
 Dormir, somniar, mantenir els somnis a tocar 
 A cadascú el seu somni, no ploris, no cridis 
 Guarda-te’l només, segueix somniant-lo  
 Quan em despertaré? 
 En noto el preu contra el cos 
 Com quan em fico les mans a les butxaques i tranquil·lament 
 Camino i ho veig: això és el que ens mereixem 
 Les malifetes del passat pugen a la superfície 
 Malgrat l’esforç que hem fet per esborrar les pistes 
 Fins i tot tinc el llenguatge tacat 
 Amb tot el que vam robar per canviar-lo per això 
 Callo, sento com comença l’avalot 
 Però els avalots són ínfims, els sistemes gegants 
 El trànsit no s’atura, la prova que no hi ha res a fer 
 Perquè és un gran negoci, nena, i fa un somriure repugnant 
 La violència des de dalt, una perversitat estructural 
 Els teus fills dopats amb sedants del metge 
 Però tio, d’això no et preocupis, que el problema són els terroristes 
 Puja el nivell del mar! puja el nivell del mar! 
 Els animals, els elefants, els ossos polars moren! 
 Prou de plorar, comença a comprar, però què passa amb el petroli quan vessa? 
 Xxt, a ningú li agrada ser un aixafaguitarres 
 Massacres, massacres, massacres / sabates noves 
 Marrecs marginats morts a plena llum del dia 
 Pels contractats per protegir-los 
 Porno en viu retransmès al dormitori del teu fill pre-adolescent 
 Sostre de vidre, cap marge 
 Mitja generació sota el llindar de la pobresa 
 Oh, però ara hi ha happy hour a High Street 
 Per fi és divendres, tios, convido jo! 
 Tot anava bé fins que li han llençat un got a aquell nano 
 Com s’ha liat a l’últim bar, pregunta-li al Lou,  
 Quina bogeria, el terra vermell, tot bordeus,  
 I què passa amb els immigrants? no els puc veure 
 Normalment faig la meva 
 Només venen aquí a fer-se rics, és vomitiu 
 Anglaterra! Anglaterra! Patriotisme! 
 I et sorprens que els nanos vulguin morir per una religió? 
 Va així: t’esllomes tota la vida per quatre rals,  
 Com a molt et fan encarregat, reses per un augment 
 Vas tatxant dies del calendari de ties en pilotes 
 Els anarquistes es moren de ganes de rebentar el que sigui 
 Fotos escandaloses de rappers de moda 
 En revistes glamuroses: qui surt amb qui? 
 Un polític que rep diners en sobres 
 L’enxampen fotent-se ralles damunt de les tetes postisses d’una puta 
 Li foten un clatellot i apa, altre cop a la cambra dels lords  
 Segresten nens i es follen els caps de porcs morts 
 Però al nano amb caputxa i un parell de porros 
 Fotem-lo a la presó, que és un criminal 
 Fotem-lo a la presó, que és un criminal 
 És la generació Farta de Tot 
 Productes de la publicitat i la manipulació 
 Mateu-los a trets, sense miraments, és el vostre deure 
 Vinga, sabates noves, pentinat preciós, una puta merda! 
 Balades ensucrades i selfies, selfies, selfies, selfies 
 I mira: soc jo fora del palau del meu JO! 
 Construeix-te una identitat i una psicosis 
 Mentrestant la gent són morts en el ramat 
 I no, ningú se n’ha adonat, bé, alguns sí 
 Se sap pels emojis que han penjat 
 La son et tapa els ulls com una mà enguantada 
 Les llums són tan boniques i brillants i som-hi, somniem 
 Però alguns estem encallats com pedres en el corrent 
 Què faré per despertar-me? 
 Estem perduts, estem perduts, estem perduts 
 Però res s’aturarà, res para 
 Tenim ambicions i amistats i amors per pensar 
 Divorcis per fer passar bevent 
 Els diners, els diners, el petroli 
 El planeta tremola, se’n va en orris 
 I la vida és una joguina 
 Un vestit per tacar 
 El curro, el curro 
 No li veig el final 
 Només la fi 
 Com es pot voler tant, això? 
 Quan la gent de les tribus del desert moren 
 Per fer lloc a estructures alienes 
 El desenvolupament, el desenvolupament 
 Mata tot el que et trobis si t’amenaça 
 Cap rastre d’amor en la caça de la fortuna 
 Aquesta és la terra on res no importa a ningú