| I | D | E | E | S |
Segueix-nos 
|
ESP ENG |
Els guanys en longevitat registrats arreu del món al llarg del darrer segle són un motiu de celebració. Les poblacions humanes han estat capaces de sostenir i allargar la vida de la majoria dels seus membres a uns nivells que haurien estat considerats inassolibles poques dècades enrere. Al seu torn, aquest èxit sense precedents en l’augment de la supervivència ha generat unes transformacions profundes en les societats en què s’ha produït, fet que obliga a afrontar un seguit de reptes sense precedents. Per una banda, l’estructura per edats de les poblacions ha canviat de manera radical, amb un augment molt…
Des d’una perspectiva politològica, la demografia no és només fonamental per delimitar la polity ―la comunitat mateixa, amb la seva cultura i les seves formes d’organització―, sinó que, de forma creixent, també condiciona les policies ―les polítiques públiques, que s’hauran d’adaptar als canvis poblacionals― i sobretot la politics: les posicions polítiques i el debat partidista, on temes com ara la immigració, la integració o la identitat són avui emprats per polaritzar les opinions i per dividir les societats. Per això, si la vocació del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis és promoure un debat públic informat i basat en evidències, dedicar…
El novembre de 2023, la població de Catalunya va assolir els 8 milions d’habitants, segons les Estimacions de població de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Aquest creixement, que ha portat Catalunya a tenir de 7 a 8 milions d’habitants en només 17 anys, es va produir malgrat dues crisis importants: la crisi econòmica del 2008, que va invertir els fluxos migratoris, i la pandèmia de la COVID-19, que va paralitzar les dinàmiques migratòries. Aquesta evolució demogràfica és un reflex de la resiliència poblacional catalana, que ha duplicat la seva població en les darreres sis dècades: de 4 milions el 1961…
L’envelliment com a llast del sistema de pensions Un dels pilars de l’estat del benestar a casa nostra rau en el sistema de Seguretat Social, que durant el segle XXI a Espanya ha separat l’esfera sanitària (finançada íntegrament amb impostos) de la laboral, que s’autofinança mitjançant cotitzacions obligatòries i proveeix tant les prestacions d’atur com les pensions contributives. Així doncs, es tracta d’un sistema tancat, que rep les contribucions, les distribueix i, en cas que sobrin diners, els estalvia en l’anomenada popularment “guardiola de les pensions”. Només en cas de dèficit es podrà fer ús d’aquesta guardiola o, si no…
Espanya és un dels països amb uns nivells de fecunditat més baixos d’Europa i té una de les edats mitjanes de maternitat més elevades. Tot i la baixa fecunditat, les preferències de les persones sobre el nombre de membres que formen les famílies s’han mantingut força constants al llarg del temps i sense diferències significatives entre contextos socials i geogràfics: al voltant de dos fills de mitjana, cosa que revela que moltes persones no arriben al nombre de fills desitjat. La preocupació pel descens de la natalitat ha centrat el debat públic espanyol amb expressions com hivern demogràfic per descriure…
De camí als 10.000 milions Fa uns dos segles, al començament de la Revolució Industrial, la població mundial arribava als 1.000 milions d’habitants, que van passar a ser 2.000 milions després de la Primera Guerra Mundial, 4.000 milions als anys en què es va arribar a la Lluna i 8.000 milions el 2022. Afortunadament, la cursa s’ha alentit, no s’entreveu que s’hagi de tornar a doblar i, segons les últimes projeccions de les Nacions Unides, la població del planeta podria estabilitzar-se en les tres últimes dècades del segle al voltant dels 10.000 milions. Això suposa 2.000 milions més que avui…
En un context demogràfic com l’actual, caracteritzat per una fecunditat molt baixa i alhora per un progressiu envelliment de la població lligat a una elevada supervivència, les migracions han esdevingut el principal component de l’evolució demogràfica dels països del nostre entorn. Catalunya no n’és cap excepció; durant les dues darreres dècades ha conegut intensos fluxos migratoris internacionals, lligats al procés de globalització, que han estat el principal component del creixement poblacional i que han portat el país a superar el llindar dels 8 milions d’habitants a finals del 2023. De fet, ens trobaríem actualment immersos en un segon boom migratori,…
La migració és tan antiga com la humanitat. La gent s’ha desplaçat des de temps remots, voluntàriament o forçada per la fam, el clima o les guerres i els conflictes. Els nostres avantpassats van viatjar des d’Àfrica a totes les altres parts del món. Els caçadors recol·lectors de la prehistòria recorrien grans distàncies a la recerca d’aliments. L’alta edat mitjana va ser testimoni de grans moviments de població a Europa. L’esclavitud va portar, per força, milions de persones d’Àfrica a Amèrica o l’Orient Mitjà, i durant els segles XIX i XX milions de migrants europeus van buscar sort al Nou…
En les darreres dècades, les taxes de fecunditat han disminuït dràsticament a la majoria de les regions del món. En moltes societats de renda alta, i fins i tot en alguns països de renda mitjana, el nombre de fills per dona se situa actualment molt per sota del llindar de reemplaçament de 2,1, nivell en què la població disminuiria si no hi hagués migració. Les taxes al sud d’Europa i l’est d’Àsia, per exemple, se situen per sota d’1,5 (a Espanya, de manera persistent, entre 1,2 i 1,1 els darrers anys); a Corea del Sud, la fecunditat s’ha desplomat fins…
Introducció: migracions internacionals i polarització política Amb la globalització econòmica, coincidint amb el nou mil·lenni, els fluxos migratoris es van accelerar, van augmentar de volum i es van diversificar. A Catalunya, com a la resta d’Espanya, aquest creixement va representar el primer boom de la migració internacional, del 2000 al 2007. La demanda del mercat laboral en un cicle econòmic expansiu, conjugada amb la demanda produïda per l’externalització en el mercat de part del treball reproductiu —treball domèstic i de cura d’infants i persones grans—, explica en bona mesura aquest increment extraordinari en el volum i en l’acceleració. La fulgurant…
Com han canviat les famílies aquestes últimes dècades a Espanya? Recentment, totes les dades del cens del 2021 s’han posat a disposició dels investigadors, cosa que permet oferir una imatge actualitzada de com són les famílies a l’Espanya actual. Aquest article pretén donar una visió general de les darreres tendències en l’àmbit de les parelles i a l’hora de tenir fills, i analitzar fins a quin punt aquestes tendències s’ajusten o no a les preferències de la gent. Trobar parella i tenir fills són objectius importants per a gran part de la població; en quina mesura les persones són capaces…
Escriure el pròleg d’un volum sobre demografia, sobre l’evolució de la població a Catalunya, a Espanya i al món, que analitza des de diferents vessants els principals fenòmens demogràfics que expliquen aquesta evolució —fecunditat, mortalitat i migracions— resulta forçosament un exercici de metademografia. Una reflexió, alhora, sobre la demografia com a sistema de reproducció de les poblacions —els grans esdeveniments vitals i les decisions que els envolten, que donen lloc als comportaments demogràfics, juntament amb les transformacions estructurals—, com a disciplina científica —el seu paper i el canvi de paradigma propiciat per la revolució de la informació i, per tant,…
L’envelliment demogràfic és un procés complex que va molt més enllà del simple canvi percentual, i que transforma les poblacions i les fa més sofisticades. No obstant això, en el relat públic hegemònic continuem sense reconèixer-nos en la població que ja som. El discurs al voltant de l’envelliment demogràfic sovint es perd en qüestions sobre com revertir el que és irreversible i com rejovenir la població. Tot i que és el resultat de múltiples èxits, sovint s’identifica l’envelliment demogràfic com una amenaça. I malgrat que no té cap component cíclic, es presenta com una crisi passatgera, amb solucions que sempre…
Al segle XXI, la majoria de les societats desenvolupades han transitat cap a sistemes complexos de reproducció demogràfica, en què el saldo migratori (la immigració menys l’emigració) esdevé determinant sobre el creixement vegetatiu (els naixements menys les defuncions) per explicar l’evolució de la població. Tot això, en un context de fecunditat molt baixa i d’allargament de l’esperança de vida, que comporta estructures de població en les quals augmenta el pes de la població d’edat avançada: el que coneixem com a envelliment de la població. Si el naixement de la demografia i el seu primer impuls es va situar en el…
Què és l’envelliment poblacional? Sovint sentim que es tracta d’un dels problemes més grossos als quals s’enfronten les societats contemporànies arreu del món, però moltes vegades no se’n coneixen ni l’abast ni els determinants ni les característiques principals. L’envelliment, lluny de ser tractat com un problema, s’hauria de considerar com un dels èxits col·lectius més grans de l’espècie humana —que comporta, això sí, un seguit de desafiaments. Què és l’envelliment poblacional? Sovint sentim que es tracta d’un dels problemes més grossos als quals s’enfronten les societats contemporànies arreu del món, però moltes vegades no se’n coneixen ni l’abast ni els…
En les dècades recents, i potser fins i tot des de fa més temps, no hem parat prou atenció als Balcans, una regió perifèrica de la Unió Europea. Les guerres dels anys noranta, que van conduir a la dissolució de Iugoslàvia, i la mala gestió postconflicte tant per part dels actors locals com globals (principalment els Estats Units i la UE), han deixat els països afectats desemparats. Durant anys, la regió ha esperat que es complissin les promeses que Brussel·les feia quan se celebraven cimeres, començant per les de Santa Maria da Feira i Zagreb el 2000. A la Cimera…
En l’era dels fets alternatius, l’ombra dels crims de guerra encara impregna tots els espais públics i culturals als Balcans, desafia els esforços de la justícia transicional i alimenta el revisionisme històric, entès com un contrallegat polític excloent que exalta el triomfalisme com a culminació del genocidi. Per fer-ho, imposa una narrativa distorsionada, impulsada per actors amb interessos particulars, que busca nous elements de la memòria històrica postmoderna en la qual no hi ha un relat unificat sobre el passat comú ni sobre el caràcter real d’aquests conflictes que, d’aquesta manera, poden ser reactivats. Aquesta realitat és avui especialment visible…
Gairebé vint anys després que es posés en marxa als estats successors de Iugoslàvia un procés de reconciliació regional, conegut anteriorment com a Xarxa de Reconciliació RECOM, la regió necessita més que mai aquest procés de reconciliació, ja que els conflictes mundials amenacen la pau i l’estabilitat a una escala molt més gran. Creada oficialment al Fòrum Regional de Pristina el 2008 com a Coalició RECOM, el nom era la versió abreujada de “comissió regional encarregada d’establir els fets sobre totes les víctimes de crims de guerra i altres violacions greus de drets humans comeses al territori de l’antiga Iugoslàvia”.…
Després de la desintegració de Iugoslàvia i la caiguda del comunisme a Albània, i al cap de tres dècades des de l’inici dels seus respectius processos de democratització, els sis països dels Balcans occidentals han avançat a diferents velocitats en la construcció dels seus sistemes democràtics. S’han garantit àmplies llibertats civils a través de la celebració regular d’eleccions multipartidistes i, a grans trets, s’ha consagrat la separació de poders. Alhora, malgrat tot, moltes de les elits polítiques de la regió s’han atrinxerat en estructures informals de poder, basant-se en pràctiques clientelistes i de captura antidemocràtica. Els mitjans de comunicació, el…
En els últims anys, els Balcans occidentals han estat escenari de nombroses mobilitzacions socials. Des de protestes estudiantils a manifestacions en defensa del medi ambient i de l’espai públic; des de mobilitzacions a favor de la democràcia i contra la corrupció a reivindicacions a favor dels drets socials i civils. A Sèrbia, protestes mediambientals —com les de Rio Tinto entre 2021 i 2022 o el moviment Ne Davimo Beograd (no deixem que Belgrad s’ofegui) iniciat el 2014— i protestes antigovernamentals contra el règim d’Aleksandar Vučić i el seu Partit Progressista Serbi (SNS) —com el moviment 1 de 5 milions i…
Centenars d’ulls segueixen amb excitació, admiració i angoixa cada grimpada de l’enxaneta dels Minyons de Terrassa per coronar un castell al bell mig de la plaça Trg Barcelona, a Mojmilo, l’antiga vila olímpica dels inoblidables Jocs de Sarajevo 84. Darrere de la sòlida torre humana, hi apareix pintat, al llarg de tota una façana lateral, un drac gaudinià amb el missatge “Barcelona, Sarajevo está contigo”. Amb aquest grafit, projectat l’endemà del terrible atemptat gihadista a les Rambles del 17 d’agost del 2017, els veïns de Mojmilo van voler retornar a la capital catalana les tres dècades de solidaritat mostrades per…
Solem pensar en la gent jove com una força per al canvi democràtic. Però la recerca sobre la joventut en els últims deu anys ha apuntat que la imatge és més pessimista: al món cada vegada hi ha menys joves compromesos políticament. Això és així, si més no, quan parlem de les eines convencionals per a la participació democràtica, com ara militar en un partit polític, anar a votar i donar suport electoral als partits majoritaris; pràctiques que, en l’última dècada, han estat marcades per una davallada. Els costos d’aquesta desconnexió democràtica dels joves són immensos i podrien esdevenir un…
El canvi geopolític radical del 24 de febrer del 2022 va agafar per sorpresa la Unió Europea. Tanmateix, en un moment en què la geografia de l’ampliació està canviant, la UE lluita per reactivar un procés als Balcans occidentals del qual depèn la credibilitat de la mateixa UE i, cada cop més, la seva seguretat. La incapacitat de la Unió Europea per garantir que no s’agreugin les seves vulnerabilitats a Kosovo, Bòsnia i Hercegovina i Sèrbia demana un replantejament de la política europea d’influència a la regió. La política d’influència de la UE als Balcans occidentals es basa principalment en…
La invasió a gran escala d’Ucraïna per part de Rússia el febrer del 2022 ha despertat les institucions i els estats membres de la Unió Europea d’un coma que ha durat una dècada en relació amb l’ampliació. D’aleshores ençà, els dirigents europeus han començat a debatre la necessitat d’afavorir el procés d’ampliació de la UE i, fins i tot, han establert el 2030 com a possible data prevista per donar la benvinguda a nous membres de la UE. Aquest desvetllament s’ha demostrat amb decisions polítiques importants com la concessió de l’estatus de candidats als antics països de l’Associació Oriental —Ucraïna,…
L’esclat de la guerra d’agressió de Rússia contra Ucraïna el febrer del 2022 ha provocat que l’ampliació de la Unió Europea sigui un objectiu prioritari en l’agenda política europea i l’ha vinculat indissolublement a la qüestió de la seguretat europea. La reestructuració del panorama polític mundial, en què la competència estratègica, la inestabilitat global creixent i els intents per soscavar l’ordre internacional basat en normes són característiques destacades, ha afegit complexitat a l’adhesió de nous estats membres a la UE. Sembla que l’imperatiu geopolític n’ha accelerat l’ampliació, mentre que els objectius transformatius del procés, basats en mèrits, no encaixen gaire…
Fins i tot un infant a Europa sucumbeix al pes del passat.Un lletrat europeu queda atrapat a la teranyina d’un in memoriam alhora lluent i asfixiant.George Steiner (2004) La història mai no ha marxat i mai no marxarà —enlloc—. Hi ha moments de calma en el temps i l’espai quan sembla que s’esdevingui el contrari. Així va ser durant l’annus mirabilis d’Europa el 1989 i els anys posteriors, quan certament semblava que amb la caiguda del comunisme les coses s’havien calmat i hi hauria, almenys a Europa, alguna forma de convergència cap a la democràcia, l’estat de dret i una…
Al restaurant d’un hotel Hilton, una cambrera kenyana ens agafa la comanda. En un altre Hilton, una dona filipina frega el terra. En un restaurant molt car, les converses són en rus. No hi ha res que cridi l’atenció, oi? Però és que no som a Londres ni a Berlín. La kenyana duu un vestit tradicional serbi i és a Belgrad. Els russos adinerats també són a Belgrad i la dona filipina, a Tirana. Tots són pioners. Fins fa molt poc, els Balcans occidentals només interessaven als migrants com a països de pas en el seu camí cap a la…
Quins són els reptes vinculats al desenvolupament econòmic dels sis països dels Balcans occidentals en les últimes tres dècades? Actualment, els acadèmics i els experts de les organitzacions internacionals són cada cop més conscients que els Balcans occidentals encara no s’han desenvolupat prou, ja que al llarg dels anys només han convergit marginalment cap als nivells mitjans de renda de la Unió Europea. Tot i això, encara no hi ha prou coneixement per entendre les causes d’aquesta tendència i hi ha descords sobre les solucions futures. Aquest article pretén oferir una visió general i interpretar totes aquestes qüestions a través…
Les darreres eleccions europees van complir els pronòstics sobre la inclinació de l’“equilibri de poder” cap a la dreta i l’exportació a l’àmbit europeu de les tendències nacionals ja visibles de partits polítics populistes, d’extrema dreta i euroescèptics cada cop més prominents en molts països europeus. Les eleccions es van celebrar en un moment de volatilitat geopolítica i polarització mundial sense precedents, en què la guerra d’Ucraïna continua sense treva, l’Orient Mitjà bull i les tensions al mar de la Xina Meridional i al voltant de Taiwan creixen. En un context d’aquestes característiques, els nous dirigents europeus continuaran enfrontant-se a…
Sovint havíem pensat que, per interpretar la complexitat balcànica, calia sobretot mirar al passat. Que les dinàmiques que afecten la regió responen, en realitat, a conflictes antics i mai ben resolts; una crònica de finals d’imperis, construcció nacional i etnicitats. I és veritat que, com explica Ivan Vejvoda en l’article que obre aquest número de la revista IDEES, la història no ha marxat i segurament no ho farà mai. Tanmateix, el futur dels Balcans no està escrit ni predeterminat. El títol escollit per a aquest nou monogràfic, el número 63 ―coordinat per Ioannis Armakolas i Ruth Ferrero―, no és casual:…